Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Agost, Albània, Aleksandar Vučić, Alemanya, Ana Brnabić, Anatòlia, Šabac, Čačak, Balcans, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Bulgària, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Croàcia, Danubi, Declaració unilateral d'independència, Dinastia dels Habsburg, Districte de Šumadija, Districte de Bor, Districte de Jablanica, Districte de Mačva, Districte de Pirot, Districte de Raška, Districte de Rasina, Districte de Sírmia, Districte de Zaječar, Districte de Zlatibor, E65, E662, E70, E75, E761, E762, E763, E771, E80, E851, Església Ortodoxa Sèrbia, Eslaus, Eslovènia, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Europa, Febrer, FK Bačka Bačka Palanka, Francesc Ferran d'Àustria, Front de Sèrbia, Futbol a Sèrbia, Grècia, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerres otomanosèrbies, ..., Himne, Hongria, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Serbi, Italià, Kikinda, Kolubara, Kosovo, Kragujevac, Kraljevo, Kruševac, Leskovac, Llista de peixos de Sèrbia, Macedònia del Nord, Mar Negra, Montenegro, Municipi, Niš, Novi Sad, Oposició Democràtica de Sèrbia, Organització de les Nacions Unides, Partit Democràtic de Sèrbia, Pirot, Požarevac, Primer Aixecament Serbi, Primera Guerra Mundial, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Srpska, Romania, Sarajevo, Sèrbia central, Sèrbia i Montenegro, Segon Aixecament Serbi, Segona Guerra Mundial, Serbi, Serbocroat, Smederevo, Sombor, Sremska Mitrovica, Subotica, Turcs, Valàquia, Valjevo, Viena, Voivodina, Xarxa de carreteres europees, Zrenjanin, 1499, 17 d'agost, 17 de febrer, 1716, 1718, 1737, 1739, 1817, 1867, 1882, 1914, 1918, 1929, 1941, 1992, 2000, 2003, 2004, 2006, 2008, 21 de maig, 25 de juliol, 28 de juliol, 28 de juny, 3 de juny, 4 de febrer, 5 d'octubre, 5 de juny. Ampliar l'índex (77 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Sèrbia і Agost · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Sèrbia і Albània · Veure més »
Aleksandar Vučić
Aleksandar Vučić o Александар Вучић (Belgrad, 5 de març de 1970) és un advocat i polític serbi.
Nou!!: Sèrbia і Aleksandar Vučić · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Sèrbia і Alemanya · Veure més »
Ana Brnabić
és una política sèrbia que ocupa el càrrec de primera ministra del país des de 2017.
Nou!!: Sèrbia і Ana Brnabić · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Sèrbia і Anatòlia · Veure més »
Šabac
Šabac (en serbi ciríl·lic Шабац) és una ciutat de Sèrbia, a la vora del riu Sava, a la regió històrica de Mačva.
Nou!!: Sèrbia і Šabac · Veure més »
Čačak
Cacak (en serbi ciríl·lic: Чачак) és una ciutat situada a 140 km al sud de Belgrad, a Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Čačak · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Sèrbia і Balcans · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Sèrbia і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Belgrad · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Sèrbia і Bulgària · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Sèrbia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Sèrbia і Croàcia · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Sèrbia і Danubi · Veure més »
Declaració unilateral d'independència
Placa en memòria a la declaració unilateral d'independència de Guinea Bissau, signada el 24 de setembre del 1973 a Madina do Boé. Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió.
Nou!!: Sèrbia і Declaració unilateral d'independència · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Sèrbia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Districte de Šumadija
El Districte de Šumadija (en serbi: Šumadijski okrug, Шумадијски округ) és un dels 18 ókrug o districtes en què està dividida la Sèrbia central, la regió històrica de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Šumadija · Veure més »
Districte de Bor
El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Bor · Veure més »
Districte de Jablanica
El Districte de Jablanica (en serbi: Јабланички округ/Jablanički okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-est del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Jablanica · Veure més »
Districte de Mačva
El Districte de Mačva (en serbi: Мачвански округ/Mačvanski okrug, pronunciat) és un districte de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Mačva · Veure més »
Districte de Pirot
El Districte de Pirot (en serbi: Пиротски Oкруг, Pirotski Okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-est del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Pirot · Veure més »
Districte de Raška
El Districte de Raška (en serbi: Рашки округ/Raški okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-oest del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Raška · Veure més »
Districte de Rasina
El Districte de Rasina (en serbi:Расински округ/Rasinski okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del centre del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Rasina · Veure més »
Districte de Sírmia
Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Sírmia o de Srem (en serbi: Сремски округ, Sremski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-oest del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Sírmia · Veure més »
Districte de Zaječar
El Districte de Zaječar (en serbi: Зајечарски округ, Zaječarski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Zaječar · Veure més »
Districte de Zlatibor
El Districte de Zlatibor (en serbi:Златиборски округ, Zlatiborski okrug) és un districte situat a la zona muntanyosa occidental de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Districte de Zlatibor · Veure més »
E65
La ruta europea E65 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E65 · Veure més »
E662
La ruta europea E662 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E662 · Veure més »
E70
La ruta europea E70 forma part de la Xarxa de carreteres europees, concretament de les carreteres de recorregut Est-Oest.
Nou!!: Sèrbia і E70 · Veure més »
E75
La ruta E75 forma part de la xarxa de carreteres europees, que és una sèrie de carreteres principals d'Europa.
Nou!!: Sèrbia і E75 · Veure més »
E761
La ruta europea E761 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E761 · Veure més »
E762
La ruta europea E762 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E762 · Veure més »
E763
La ruta europea E763 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E763 · Veure més »
E771
La ruta europea E771 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E771 · Veure més »
E80
La ruta europea E-80 o E80 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E80 · Veure més »
E851
La ruta europea E851 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.
Nou!!: Sèrbia і E851 · Veure més »
Església Ortodoxa Sèrbia
L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Sèrbia і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Sèrbia і Eslaus · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Sèrbia і Eslovènia · Veure més »
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Nou!!: Sèrbia і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Sèrbia і Europa · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і Febrer · Veure més »
FK Bačka Bačka Palanka
FK Bačka és un club de futbol de Bačka Palanka, Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і FK Bačka Bačka Palanka · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Sèrbia і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Front de Sèrbia
La Campanya de Sèrbia de la Primera Guerra Mundial es va lliurar des de finals de juliol de 1914, quan Àustria-Hongria va envair el Regne de Sèrbia a l'inici de la Primera Guerra Mundial, fins a la conclusió de la guerra al novembre de 1918.
Nou!!: Sèrbia і Front de Sèrbia · Veure més »
Futbol a Sèrbia
miniatura El futbol és l'esport més popular a Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Futbol a Sèrbia · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Sèrbia і Grècia · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Sèrbia і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guerres otomanosèrbies
Aquests conflictes–d'Otomana serbis inclouen aquells de Sèrbia medieval contra l'Imperi d'Otomana, fins que Primera Guerra Mundial (Turquia moderna).
Nou!!: Sèrbia і Guerres otomanosèrbies · Veure més »
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Nou!!: Sèrbia і Himne · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Sèrbia і Hongria · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Sèrbia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Sèrbia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Sèrbia і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Serbi
L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Imperi Serbi · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Sèrbia і Italià · Veure més »
Kikinda
Kikinda (en ciríl·lic serbi: Кикинда, és un municipi de Sèrbia, dins la província autònoma de Vojvodina. El municipi té 59.453 habitants (2011). La ciutat moderna va ser fundada en el. Des de 1774 a 1874 Kikinda va ser la seu del Districte de Velika Kikinda, la unitat administrativa autònoma de la Monarquia Habsburg. El 1893 Kikinda va obtenir l'estatus de ciutat. El 1918 la ciutat va esdevenir part del Regne de Sèrbia (i Regne dels Serbis, Croats i Eslovens). Kikinda va ser un centre econòmic i industrial important de Sèrbia i Iugoslàvia fins a la dècada de 1990. Actualment, la indústria de Kikinda està en el mig d'un procés econòmic de transició. El 1996, les restes ben conservades d'un mamut de 500.000 anys es van trobar en el límit de la ciutat. Es va anomenar "Kika" a aquest mamut i va esdevenir un dels símbols de la ciutat. Actualment s'exhibeix al Museu Nacional de Kikinda. Fins a 1947 la ciutat tenia le nom serbi de Velika Kikinda (Велика Кикинда).
Nou!!: Sèrbia і Kikinda · Veure més »
Kolubara
El Kolubara —Колубара en serbi:, pronunciat — és un riu de 123 quilòmetres de llargària a l'oest de Sèrbia; que és un afluent oriental del riu Sava.
Nou!!: Sèrbia і Kolubara · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Sèrbia і Kosovo · Veure més »
Kragujevac
Kragujevac (Крагујевац) és una ciutat de Sèrbia, capital del Districte de Šumadija, situada vora el riu Lepenica, amb una població de 211.580 habitants.
Nou!!: Sèrbia і Kragujevac · Veure més »
Kraljevo
Kraljevo (en serbi ciríl·lic: Краљево) és una ciutat i municipi situat a Sèrbia, al costat del riu Ibar, a 7 km a l'oest de la seva confluència amb el Gran Morava, i enmig d'una vall, entre les muntanyes Kotlenik, al nord, i les Stolovi, al sud.
Nou!!: Sèrbia і Kraljevo · Veure més »
Kruševac
Estàtua de Filip Visnjic. Kruševac (antiga Krushevats, en turc Aladja Hisar, que vol dir "Fortalesa Variada" o "Fortalesa de Colors") (serbi: Крушевац) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia amb 75.256 habitants el 2002, (i 133.732 habitants la municipalitat).
Nou!!: Sèrbia і Kruševac · Veure més »
Leskovac
Amb una població és de 123.950 habitants segons el cens de 2022, Leskovac és una de les ciutats més grans de Sèrbia, i la capital del districte de Jablanica.
Nou!!: Sèrbia і Leskovac · Veure més »
Llista de peixos de Sèrbia
Localització de Sèrbia a Europa ''Blicca bjoerkna'' Brema (''Abramis brama'') Anguila (''Anguilla anguilla'') Peix sol (''Lepomis gibbosus'') Lluç de riu (''Esox lucius'') ''Alburnoides bipunctatus'' Ródeus (''Rhodeus amarus'') ''Zingel zingel'' Gatet (''Cobitis taenia'') Carpa europea (''Cyprinus carpio'') Llop de riu (''Barbatula barbatula'') Gambúsia (''Gambusia affinis'') Lota (''Lota lota'') Tenca (''Tinca tinca'') ''Vimba vimba'' Aquesta llista de peixos de Sèrbia -incompleta- inclou 95 espècies de peixos que es poden trobar a Sèrbia ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Nou!!: Sèrbia і Llista de peixos de Sèrbia · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Sèrbia і Macedònia del Nord · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Sèrbia і Mar Negra · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Sèrbia і Montenegro · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Sèrbia і Municipi · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Sèrbia і Niš · Veure més »
Novi Sad
Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.
Nou!!: Sèrbia і Novi Sad · Veure més »
Oposició Democràtica de Sèrbia
L'Oposició Democràtica de Sèrbia (en serbi: Демократска oпозиција Cрбије, ДОС; Demokratska opozicija Srbija, DOS), va ser una àmplia aliança de partits polítics a Sèrbia, per formar una coalició contra el Partit Socialista de Sèrbia i el seu líder, Slobodan Milošević, l'any 2000.
Nou!!: Sèrbia і Oposició Democràtica de Sèrbia · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Sèrbia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Partit Democràtic de Sèrbia
El Partit Democràtic de Sèrbia —Демократска странка Србије, Demokratska Stranka Srbije, DSS en serbi— és un partit conservador de Sèrbia, fundat el 1992 com una escissió del Partit Democràtic (DS), i dirigit per Vojislav Koštunica.
Nou!!: Sèrbia і Partit Democràtic de Sèrbia · Veure més »
Pirot
Vista de Pirot. Pirot (serbi ciríl·lic: Пирот) és una ciutat situada al sud-est de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Pirot · Veure més »
Požarevac
Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.
Nou!!: Sèrbia і Požarevac · Veure més »
Primer Aixecament Serbi
Đorđe Petrović, anomenat Karađorđe (Jordi el Negre), heroi de la Primera insurrecció sèrbia contr l'Imperi Otomà. Sèrbia el 1813. El Primer Aixecament Serbi va ser un aixecament dels serbis contra els otomans a Belgrad i els seus voltants entre el 14 de febrer de 1804 i el 7 d'octubre de 1813 després de més de tres-cents anys d'ocupació otomana.
Nou!!: Sèrbia і Primer Aixecament Serbi · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Sèrbia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Sèrbia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
República Srpska
La República Srpska (oficialment: República Sèrbia, del serbi Republika Srpska, escrit en ciríl·lic Република Српска) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la Federació de Bòsnia i Hercegovina i el districte de Brčko).
Nou!!: Sèrbia і República Srpska · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Sèrbia і Romania · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Sèrbia і Sarajevo · Veure més »
Sèrbia central
Mapa de la Sèrbia central. Sèrbia central (en serbi: Централна Србија o Centralna Srbija), també coneguda com a Sèrbia interior (en serbi Ужа Србија o Uza Srbija), és la regió de Sèrbia que es troba entre les províncies autònomes de Kosovo i Metòkhia (al sud) i Voivodina (al nord).
Nou!!: Sèrbia і Sèrbia central · Veure més »
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Nou!!: Sèrbia і Sèrbia i Montenegro · Veure més »
Segon Aixecament Serbi
El Segon Aixecament Serbi (Други српски устанак / Drugi srpski ustanak, İkinci Sırp Ayaklanması) fou la segona fase de la Revolució Sèrbia contra l'Imperi Otomà, que va esclatar poc després de la re-annexió del país per l'Imperi Otomà el 1813.
Nou!!: Sèrbia і Segon Aixecament Serbi · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Sèrbia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Sèrbia і Serbi · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Sèrbia і Serbocroat · Veure més »
Smederevo
Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.
Nou!!: Sèrbia і Smederevo · Veure més »
Sombor
Església ortodoxa sèrbia Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants.
Nou!!: Sèrbia і Sombor · Veure més »
Sremska Mitrovica
Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.
Nou!!: Sèrbia і Sremska Mitrovica · Veure més »
Subotica
Subotica (en serbi: Суботица o Subotica, en hongarès: Szabadka, en alemany: Maria-Theresiopel o Theresiopel, en eslovac: Subotica) és una ciutat i municipi del nord de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Subotica · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Sèrbia і Turcs · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Sèrbia і Valàquia · Veure més »
Valjevo
Vista general de la ciutat de Valjevo. Valjevo (en serbi: Ваљево) és una ciutat de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Valjevo · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Sèrbia і Viena · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Sèrbia і Voivodina · Veure més »
Xarxa de carreteres europees
La xarxa de carreteres europees Senyal de carretera europea La xarxa de carreteres europees, també coneguda com a xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprèn el conjunt de carreteres que discorren pels països de la Unió Europea.
Nou!!: Sèrbia і Xarxa de carreteres europees · Veure més »
Zrenjanin
Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.
Nou!!: Sèrbia і Zrenjanin · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Sèrbia і 1499 · Veure més »
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 17 d'agost · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sèrbia і 17 de febrer · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Sèrbia і 1716 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Sèrbia і 1718 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sèrbia і 1737 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Sèrbia і 1739 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Sèrbia і 1817 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Sèrbia і 1867 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Sèrbia і 1882 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Sèrbia і 1914 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Sèrbia і 1918 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Sèrbia і 1929 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Sèrbia і 1941 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Sèrbia і 1992 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Sèrbia і 2000 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Sèrbia і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Sèrbia і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Sèrbia і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Sèrbia і 2008 · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 21 de maig · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 25 de juliol · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 28 de juliol · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 28 de juny · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 3 de juny · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sèrbia і 4 de febrer · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 5 d'octubre · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sèrbia і 5 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
República de Sèrbia, Srbija, Србија.
