Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Urà (mitologia)

Índex Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

75 les relacions: Afrodita, Ahura Mazda, Alcman, Alecto (mitologia grega), An, Apol·loni de Rodes, Atles (mitologia), Avèstic, Èter (mitologia), Briàreu, Brontes, Caelus, Cal·límac de Cirene, Caos (mitologia), Cel, Ceos (fill d'Urà), Ciceró, Ciclop, Corfú, Cosmos, Cotos, Crios, Cronos, Déu, Dia (mitologia), Dione (titànide), Eumènides, Falç, Febe (filla de Gea), Gea, Gegant (mitologia), Georges Dumézil, Gies, Hèmera, Hecatonquir, Hermes, Hesíode, Hiperíon (tità), Hurrites, Jàpet (mitologia), Károly Kerényi, Kumarbi, Lakxmi, Megera, Melíades, Messina, Mitanni, Mitologia grega, Mitra (vedisme), Mnemòsine, ..., Neolític, Nix, Ocèan, Odisseu, Olimp, Orfisme, Pausànias (geògraf), Protoindoeuropeus, Pseudo-Apol·lodor, Rea (mitologia), Robert Graves, Sànscrit, Sílex, Temis, Teogonia, Tessub, Tetis (filla de Gea), Tia (mitologia), Timeu de Tauromènion, Tisífone, Tità, Unitat perifèrica d'Acaia, Varuna, Venus (mitologia), Via Làctia. Ampliar l'índex (25 més) »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Urà (mitologia) і Afrodita · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Urà (mitologia) і Ahura Mazda · Veure més »

Alcman

Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.

Nou!!: Urà (mitologia) і Alcman · Veure més »

Alecto (mitologia grega)

Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.

Nou!!: Urà (mitologia) і Alecto (mitologia grega) · Veure més »

An

An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.

Nou!!: Urà (mitologia) і An · Veure més »

Apol·loni de Rodes

Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Nou!!: Urà (mitologia) і Apol·loni de Rodes · Veure més »

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Urà (mitologia) і Atles (mitologia) · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Urà (mitologia) і Avèstic · Veure més »

Èter (mitologia)

Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.

Nou!!: Urà (mitologia) і Èter (mitologia) · Veure més »

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Nou!!: Urà (mitologia) і Briàreu · Veure més »

Brontes

D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.

Nou!!: Urà (mitologia) і Brontes · Veure més »

Caelus

Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.

Nou!!: Urà (mitologia) і Caelus · Veure més »

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.

Nou!!: Urà (mitologia) і Cal·límac de Cirene · Veure més »

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.

Nou!!: Urà (mitologia) і Caos (mitologia) · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Urà (mitologia) і Cel · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Urà (mitologia) і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Urà (mitologia) і Ciceró · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Urà (mitologia) і Ciclop · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Urà (mitologia) і Corfú · Veure més »

Cosmos

Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.

Nou!!: Urà (mitologia) і Cosmos · Veure més »

Cotos

En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.

Nou!!: Urà (mitologia) і Cotos · Veure més »

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Nou!!: Urà (mitologia) і Crios · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Urà (mitologia) і Cronos · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Urà (mitologia) і Déu · Veure més »

Dia (mitologia)

Dia era filla de Deyoneo o Eyoneo, néta de Magnes o Magnete i mare de Pirítoo segons Apolodoro.

Nou!!: Urà (mitologia) і Dia (mitologia) · Veure més »

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Nou!!: Urà (mitologia) і Dione (titànide) · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: Urà (mitologia) і Eumènides · Veure més »

Falç

Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.

Nou!!: Urà (mitologia) і Falç · Veure més »

Febe (filla de Gea)

Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.

Nou!!: Urà (mitologia) і Febe (filla de Gea) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Urà (mitologia) і Gea · Veure més »

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Nou!!: Urà (mitologia) і Gegant (mitologia) · Veure més »

Georges Dumézil

Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.

Nou!!: Urà (mitologia) і Georges Dumézil · Veure més »

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Nou!!: Urà (mitologia) і Gies · Veure més »

Hèmera

Segons la mitologia grega, Hèmera (en grec antic Ἡμέρα) va ser, com explica Hesíode, una divinitat primordial, filla de l'Èreb (la Foscor) i de Nix (la Nit), i germana d'Èter (el Cel superior).

Nou!!: Urà (mitologia) і Hèmera · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Urà (mitologia) і Hecatonquir · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Urà (mitologia) і Hermes · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Urà (mitologia) і Hesíode · Veure més »

Hiperíon (tità)

En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).

Nou!!: Urà (mitologia) і Hiperíon (tità) · Veure més »

Hurrites

Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.

Nou!!: Urà (mitologia) і Hurrites · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Urà (mitologia) і Jàpet (mitologia) · Veure més »

Károly Kerényi

Károly Kerényi (Temesvár, Imperi Austrohongarès, 19 de gener de 1897 – Kilchberg, 14 d'abril de 1973) fou un erudit hongarès en filologia clàssica, un dels fundadors dels estudis moderns sobre mitologia grega.

Nou!!: Urà (mitologia) і Károly Kerényi · Veure més »

Kumarbi

Kumarbi és el déu del cel dels hurrites, tot i que és conegut sobretot pels textos hitites, pels quals sembla que també va ser venerat però fusionat amb una figura procedent de l'An mesopotàmic, també una divinitat celestial.

Nou!!: Urà (mitologia) і Kumarbi · Veure més »

Lakxmi

Xri representa Lakxmi. XII. Lakxmi (लक्ष्मी IAST lakṣmī) Mahalakxmi, també anomenada Xri (श्री) o Sri Devi, és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme.

Nou!!: Urà (mitologia) і Lakxmi · Veure més »

Megera

Megera (Grec antic: Μέγαιρα, "la gelosa") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el Tàrtar.

Nou!!: Urà (mitologia) і Megera · Veure més »

Melíades

Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.

Nou!!: Urà (mitologia) і Melíades · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Urà (mitologia) і Messina · Veure més »

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Nou!!: Urà (mitologia) і Mitanni · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Urà (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »

Mitra (vedisme)

Mitra (मित्र) va ser un déu de l'Índia.

Nou!!: Urà (mitologia) і Mitra (vedisme) · Veure més »

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Nou!!: Urà (mitologia) і Mnemòsine · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Urà (mitologia) і Neolític · Veure més »

Nix

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.

Nou!!: Urà (mitologia) і Nix · Veure més »

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Urà (mitologia) і Ocèan · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Nou!!: Urà (mitologia) і Odisseu · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Urà (mitologia) і Olimp · Veure més »

Orfisme

Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.

Nou!!: Urà (mitologia) і Orfisme · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Urà (mitologia) і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Urà (mitologia) і Protoindoeuropeus · Veure més »

Pseudo-Apol·lodor

Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.

Nou!!: Urà (mitologia) і Pseudo-Apol·lodor · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Urà (mitologia) і Rea (mitologia) · Veure més »

Robert Graves

Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.

Nou!!: Urà (mitologia) і Robert Graves · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Urà (mitologia) і Sànscrit · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Urà (mitologia) і Sílex · Veure més »

Temis

Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.

Nou!!: Urà (mitologia) і Temis · Veure més »

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Urà (mitologia) і Teogonia · Veure més »

Tessub

Tessub (Teššub) era la principal deïtat dels hitites, que l'havien adoptat del panteó religiós dels hurrites.

Nou!!: Urà (mitologia) і Tessub · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Urà (mitologia) і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Tia (mitologia)

Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Urà (mitologia) і Tia (mitologia) · Veure més »

Timeu de Tauromènion

Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.

Nou!!: Urà (mitologia) і Timeu de Tauromènion · Veure més »

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Nou!!: Urà (mitologia) і Tisífone · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Urà (mitologia) і Tità · Veure més »

Unitat perifèrica d'Acaia

La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.

Nou!!: Urà (mitologia) і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »

Varuna

Varuna sobre la seva muntura Makara. Pintura del 1675-1700. India, Rajasthan. Varuna (devanagari:वरुण, varuṇa) és un dels déus més importants del panteó hindú, conegut des de l'època prevèdica.

Nou!!: Urà (mitologia) і Varuna · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Urà (mitologia) і Venus (mitologia) · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Urà (mitologia) і Via Làctia · Veure més »

Redirigeix aquí:

Urà (déu), Úran, Úranos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »