Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Arcole, Île Saint-Louis, Basílica, Cardo, Carles el Calb, Carles V de França, Clodoveu I, Conciergerie, Enric IV de França, Felip II de França, Felip IV de França, Francs, Gals, Georges Eugène Haussmann, Illa, Illa de França, Júpiter (mitologia), Joan XXIII, Juli Cèsar, Lluís IX de França, Lutècia, Museu del Louvre, Notre-Dame de París, Otó I, Palau de Justícia de París, Palau de la Cité, París, Parisis, Petit-Pont, Pont au Change, Pont au Double, Pont de l'Archevêché, Pont Nou de París, Pont Saint-Louis, Pont Saint-Michel, Revolució Francesa, Rive Droite, Rive Gauche, Santa Capella de París, Sena, Setge de París (885), Temple romà, Terra Santa, Vercingetòrix, Vikings, 1163, 1245, 1379, 1413, 1578, ..., 1954, 1964, 1r districte de París, 4t districte de París, 586, 877. Ampliar l'índex (6 més) »
Arcole
Arcole és un comune (municipi) de la província de Verona, a la regió italiana del Vèneto.
Nou!!: Île de la Cité і Arcole · Veure més »
Île Saint-Louis
El sud de l'île, amb el moll d'Orléans, vist des del pont de la Tournelle. L'església ''Saint-Louis-en-l'Île''. Lîle Saint-Louis és una illa situada en ple centre de París, emplaçada al 4t arrondissement, darrere la catedral de Notre-Dame.
Nou!!: Île de la Cité і Île Saint-Louis · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Île de la Cité і Basílica · Veure més »
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Nou!!: Île de la Cité і Cardo · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Île de la Cité і Carles el Calb · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Île de la Cité і Carles V de França · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Île de la Cité і Clodoveu I · Veure més »
Conciergerie
La ''Conciergerie'' La Conciergerie va ser la presó annexa als tribunals de justícia que formava part del palau reial dels reis de França situat en una illa del riu Sena, Île de la Cité, a París.
Nou!!: Île de la Cité і Conciergerie · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Île de la Cité і Enric IV de França · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Île de la Cité і Felip II de França · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Île de la Cité і Felip IV de França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Île de la Cité і Francs · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Île de la Cité і Gals · Veure més »
Georges Eugène Haussmann
Boulevard Haussmann, París Georges Eugène Haussmann, també conegut com a baró Haussmann, (París, 27 de març de 1809 - París, 11 de gener de 1891) fou un polític francès, prefecte del Sena entre el 23 de juny de 1853 i el 5 de gener de 1870.
Nou!!: Île de la Cité і Georges Eugène Haussmann · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: Île de la Cité і Illa · Veure més »
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Nou!!: Île de la Cité і Illa de França · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Île de la Cité і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Île de la Cité і Joan XXIII · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Île de la Cité і Juli Cèsar · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Île de la Cité і Lluís IX de França · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Île de la Cité і Lutècia · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Île de la Cité і Museu del Louvre · Veure més »
Notre-Dame de París
upright.
Nou!!: Île de la Cité і Notre-Dame de París · Veure més »
Otó I
* Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic (Wallhausen, 912 - Memleben, 973), duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia, i emperador del Sacre Imperi.
Nou!!: Île de la Cité і Otó I · Veure més »
Palau de Justícia de París
El Palau de Justícia de París és l'edifici on estan els tribunals de justícia de la capital francesa.
Nou!!: Île de la Cité і Palau de Justícia de París · Veure més »
Palau de la Cité
Santa Capella, al mig el castell reial amb la torre de l'homenatge sobresortint i la Gran Sala a l'esquerra. El Palau de la Cité va ser la seu del poder dels reis de França entre el i el.
Nou!!: Île de la Cité і Palau de la Cité · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Île de la Cité і París · Veure més »
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Île de la Cité і Parisis · Veure més »
Petit-Pont
El Petit-Pont és un pont que travessa el Sena a París, a França, construït el 1853.
Nou!!: Île de la Cité і Petit-Pont · Veure més »
Pont au Change
Vista del Pont au Change. El pont au Change és un pont parisenc sobre el Sena.
Nou!!: Île de la Cité і Pont au Change · Veure més »
Pont au Double
El Pont au Double des de la riba esquerra El pont au Double és un pont que travessa el Sena a París, a França.
Nou!!: Île de la Cité і Pont au Double · Veure més »
Pont de l'Archevêché
El pont de l'Archevêché és un pont que travessa el Sena a París, a França.
Nou!!: Île de la Cité і Pont de l'Archevêché · Veure més »
Pont Nou de París
El Pont Nou (en francès, Pont Neuf) de París és el més antic i també el més llarg de la ciutat (232 metres).
Nou!!: Île de la Cité і Pont Nou de París · Veure més »
Pont Saint-Louis
El pont Saint-Louis és un pont situat a París.
Nou!!: Île de la Cité і Pont Saint-Louis · Veure més »
Pont Saint-Michel
El pont Saint-Michel connecta la rive gauche (de la place Saint-Michel) a l'île de la Cité, a París.
Nou!!: Île de la Cité і Pont Saint-Michel · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Île de la Cité і Revolució Francesa · Veure més »
Rive Droite
Els arrondissements de París, amb el Sena que parteix la ciutat. La Rive Droite és la part septentrional. La Rive Droite (la Riba Dreta) és la meitat septentrional de París, si es pren com a referència el curs del riu Sena.
Nou!!: Île de la Cité і Rive Droite · Veure més »
Rive Gauche
La Rive Gauche (la Riba Esquerra) és la meitat meridional de París, si es pren com a referència el curs del riu Sena.
Nou!!: Île de la Cité і Rive Gauche · Veure més »
Santa Capella de París
La Sainte-Chapelle La Santa Capella de París (en francès La Sainte-Chapelle) és una església gòtica, estreta i coberta amb volta, que va ser construïda a París entre 1242 i 1248, per ordre de sant Lluís, amb la finalitat de conservar-hi diverses relíquies de la Passió de Crist, com ara la corona d'espines i un tros de la creu.
Nou!!: Île de la Cité і Santa Capella de París · Veure més »
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Nou!!: Île de la Cité і Sena · Veure més »
Setge de París (885)
El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis.
Nou!!: Île de la Cité і Setge de París (885) · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Île de la Cité і Temple romà · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Île de la Cité і Terra Santa · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Île de la Cité і Vercingetòrix · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Île de la Cité і Vikings · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Île de la Cité і 1163 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Île de la Cité і 1245 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Île de la Cité і 1379 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Île de la Cité і 1413 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Île de la Cité і 1578 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Île de la Cité і 1954 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Île de la Cité і 1964 · Veure més »
1r districte de París
El 1r districte és un dels vint districtes de París, França.
Nou!!: Île de la Cité і 1r districte de París · Veure més »
4t districte de París
El 4t districte és un dels vint districtes de París, França.
Nou!!: Île de la Cité і 4t districte de París · Veure més »
586
Sense descripció.
Nou!!: Île de la Cité і 586 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Île de la Cité і 877 · Veure més »
