Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Constantinoble, Crònica de Nèstor, Drevlians, Europa de l'Est, Foc grec, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941), Imperi Romà d'Orient, Khàzars, Mar Càspia, Norrè, Oleg de Kíev, Olga de Kíiv, Rúrik, Romà I Lecapè, Rus de Kíev, Varegs, 912, 913, 941, 944, 945.
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Ígor de Kíev і Constantinoble · Veure més »
Crònica de Nèstor
La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113.
Nou!!: Ígor de Kíev і Crònica de Nèstor · Veure més »
Drevlians
IX. XII. Els drevlians van ser un poble eslau oriental que va existir entre els segles i. El nom prové de l'eslau Drevo / древо o derevo / дерево, significant "fusta" i també "arbre", ja que vivien habitualment entre els boscos.
Nou!!: Ígor de Kíev і Drevlians · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Ígor de Kíev і Europa de l'Est · Veure més »
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Nou!!: Ígor de Kíev і Foc grec · Veure més »
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: Ígor de Kíev і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »
Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)
La Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient de 941 va tenir lloc durant el regnat d'Ígor de Kíev.
Nou!!: Ígor de Kíev і Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941) · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ígor de Kíev і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Ígor de Kíev і Khàzars · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Ígor de Kíev і Mar Càspia · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Ígor de Kíev і Norrè · Veure més »
Oleg de Kíev
El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: Ígor de Kíev і Oleg de Kíev · Veure més »
Olga de Kíiv
Olga (norrè), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíiv, 11 de juliol del 969) va ser una aristòcrata varega del Rus de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903.
Nou!!: Ígor de Kíev і Olga de Kíiv · Veure més »
Rúrik
Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.
Nou!!: Ígor de Kíev і Rúrik · Veure més »
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Nou!!: Ígor de Kíev і Romà I Lecapè · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Ígor de Kíev і Rus de Kíev · Veure més »
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Nou!!: Ígor de Kíev і Varegs · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Ígor de Kíev і 912 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Ígor de Kíev і 913 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ígor de Kíev і 941 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ígor de Kíev і 944 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Ígor de Kíev і 945 · Veure més »
