Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Albi, Aristide Briand, Émile Loubet, Castres (Tarn), Charanta Marítima, Concordat del 1801, Espiritualisme, França, Francmaçoneria, Grand Orient de France, Jules Ferry, La Croix, Léon Bourgeois, Lleó XIII, Lliurepensament, Maçoneria, Maurice Rouvier, Orde sacerdotal, París, Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, Paul Doumer, Pius X, Pons (Charente Marítim), Primer Ministre de França, Primera Guerra Mundial, Ròcacorba, René Waldeck-Rousseau, Sacerdot, Santa Seu, Secularització, Senat francès, Teologia, Tercera República Francesa, Tonsura, Víctor Manuel III d'Itàlia, 1895, 1901, 1902.
Albi
* L'Albi, municipi català de la comarca de les Garrigues.
Nou!!: Émile Combes і Albi · Veure més »
Aristide Briand
Aristide Briand (Nantes, França 1862 - París 1932) fou un polític francès de la III República Francesa, considerat actualment con el precursor de la Unitat Europea, i guardonat el 1926 amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb l'alemany Gustav Stresemann.
Nou!!: Émile Combes і Aristide Briand · Veure més »
Émile Loubet
Émile Loubet (Marçana (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelaimar (Droma), 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906 Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899).
Nou!!: Émile Combes і Émile Loubet · Veure més »
Castres (Tarn)
Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).
Nou!!: Émile Combes і Castres (Tarn) · Veure més »
Charanta Marítima
La Charanta Marítima o Charente-Maritime (17) és un departament francès a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Émile Combes і Charanta Marítima · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Émile Combes і Concordat del 1801 · Veure més »
Espiritualisme
L'espiritualisme és un moviment religiós, originat entre la dècada de 1840 a la del 1920, principalment en els països angloparlants.
Nou!!: Émile Combes і Espiritualisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Émile Combes і França · Veure més »
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Nou!!: Émile Combes і Francmaçoneria · Veure més »
Grand Orient de France
El Grand Orient de France (GODF) és una obediència maçònica anomenada liberal, o adogmàtica, ja que té com a principi la llibertat absoluta de consciència i no imposa doncs cap mena de creença als seus membres.
Nou!!: Émile Combes і Grand Orient de France · Veure més »
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Nou!!: Émile Combes і Jules Ferry · Veure més »
La Croix
* La Croix (diari).
Nou!!: Émile Combes і La Croix · Veure més »
Léon Bourgeois
'''Léon Bourgeois''' Léon Victor Auguste Bourgeois (París, França 1851 - castell d'Oger, Marne 1925) fou un polític francès guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1920.
Nou!!: Émile Combes і Léon Bourgeois · Veure més »
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Émile Combes і Lleó XIII · Veure més »
Lliurepensament
El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat.
Nou!!: Émile Combes і Lliurepensament · Veure més »
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Nou!!: Émile Combes і Maçoneria · Veure més »
Maurice Rouvier
Maurice Rouvier (pronunciació francesa:; Ais de Provença, 17 d'abril de 1842 - Neuilly-sur-Seine, 7 de juny de 1911 va ser un estadista francès. Va néixer a Ais de Provença, i va passar la seva carrera en els negocis a Marsella. Va donar suport a la candidatura de Léon Gambetta des d'allà el 1867, i el 1870 va fundar una revista anti-imperial, L'Egalité. Convertint-se en secretari general de la prefectura de les Boques del Roine el 1870-71, va rebutjar el càrrec de prefecte. El juliol de 1871 va ser retornat a l'Assemblea Nacional de Marsella en una elecció, i van votar de manera constant amb el Partit Republicà. Es va convertir en una reconeguda autoritat en les finances, i en repetides ocasions que es presenten a la Comissió de Pressupost com a reporter o president. A les eleccions generals del 1881 després de la caiguda del gabinet de Jules Ferry, tornà a la cambra i hi va defensar la separació entre Església i Estat, una política de descentralització, i la imposició d'un impost sobre la renda. Després es va unir al gabinet de Gambetta com a ministre de comerç i de les colònies, i en el 1883-1885 va ocupar el mateix càrrec al gabinet de Jules Ferry. Es va convertir en primer ministre d'Hisenda el 31 de maig de 1887, amb el suport dels grups de republicans moderats, els radicals explotació al marge de suport del general Boulanger, que van començar una violenta agitació contra el govern. Després va venir l'escàndol de les distincions (venda de nominacions a la Legió d'Honor), en el qual participava Daniel Wilson, gendre del President Jules Grévy, i el gabinet ministerial va caure en l'intent de protegir la imatge del president. L'oposició de Rouvier va ser una de les causes de la derrota del gabinet de Charles Floquet, el febrer de 1889. Al ministeri de Tirard troba una nova forma de lluita contra l'agitació de Boulanger, va ser ministre d'Hisenda. Es va mantenir en el mateix lloc en el Freycinet, Loubet i gabinets de Ribot de 1890-93. Les seves relacions amb Cornelius Herz i el baró de Reinach va obligar a la seva retirada del gabinet Ribot en el moment dels escàndols de Panamà el desembre de 1892. Una vegada més, el 1902, va ser ministre de Finances, després de quasi deu anys, aquesta vegada en el gabinet radical d'Émile Combes. A la caiguda del ministeri de Combes, el gener de 1905 va ser convidat pel president per formar un nou ministeri. En aquest gabinet, Rouvier tingué inicialment la cartera d'Hisenda. En la seva declaració inicial a la Cambra el nou primer ministre havia declarat la seva intenció de continuar la política de l'anterior gabinet, comprometent el nou ministeri a una política de conciliació, a la consideració de les pensions de vellesa, un impost sobre la renda, i la separació de l'Església i l'Estat. L'atenció del públic, però, es concentrava principalment en la política exterior. Durant el govern Combes, el ministre Théophile Delcassé havia arribat a un acord secret amb Espanya sobre la qüestió del Marroc, i n'havia establert un altre amb Anglaterra. Aquesta política havia despertat la gelosia alemanya, que es va fer evident en l'aspror amb què la qüestió del Marroc va ser manejada a Berlín. En una reunió de gabinet del 5 de juny, Rouvier acusà el Ministre de Relacions Exteriors d'imprudència sobre l'afer del Marroc, i després d'una acalorada discussió Delcassé dimití. El mateix Rouvier va prendre la cartera d'Afers Exteriors en aquest punt crucial. Després de crítiques negociacions, el 8 de juliol aconseguí un acord amb Alemanya acceptant la conferència internacional proposada pel sultà del Marroc, sobre la garantia que Alemanya reconeixeria la naturalesa especial dels interessos de França en el manteniment de l'ordre a la frontera algeriana del seu imperi. Llargs debats van donar lloc a una nova convenció al setembre, que contenia el programa de la conferència proposada, i al desembre Rouvier va ser capaç de fer una declaració de tot el procés a la cambra, que va rebre el consentiment de totes les parts. El govern Rouvier no va sobreviure gaire temps a l'elecció presidencial de 1906. Els disturbis que sorgiren en relació amb la Llei de Separació de l'Església i l'Estat van ser hàbilment manejats per Georges Clemenceau per a desacreditar el ministeri, que fou substituït per un gabinet sota la direcció de Ferdinand Sarrien. Categoria:Diputats dels Alps Marítims a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones d'Ais de Provença Categoria:Senadors francesos Categoria:Diputats de les Boques del Roine a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Persones de la Valclusa Categoria:Ministres de Comerç de França.
Nou!!: Émile Combes і Maurice Rouvier · Veure més »
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Nou!!: Émile Combes і Orde sacerdotal · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Émile Combes і París · Veure més »
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical Socialista (francès Parti Républicain Radical et Radical-Socialiste) fou un partit polític de centre francès fundat en 1901.
Nou!!: Émile Combes і Partit Republicà Radical i Radical-Socialista · Veure més »
Paul Doumer
Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvèrnia 1857 - París 1932) fou un polític francès, President de la República francesa el 1931-1932.
Nou!!: Émile Combes і Paul Doumer · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: Émile Combes і Pius X · Veure més »
Pons (Charente Marítim)
Pons és un municipi francès situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Émile Combes і Pons (Charente Marítim) · Veure més »
Primer Ministre de França
A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.
Nou!!: Émile Combes і Primer Ministre de França · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Émile Combes і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Ròcacorba
Ròcacorba (en francès Roquecourbe) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Émile Combes і Ròcacorba · Veure més »
René Waldeck-Rousseau
Pierre Marie René Ernest Waldeck-Rousseau, conegut com a Pierre Waldeck-Rousseau,(Nantes, França, 2 de desembre de 1846 - 10 d'agost de 1904), va ser un polític, advocat i estadista francès, el 67è primer ministre de França.
Nou!!: Émile Combes і René Waldeck-Rousseau · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Émile Combes і Sacerdot · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Émile Combes і Santa Seu · Veure més »
Secularització
Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.
Nou!!: Émile Combes і Secularització · Veure més »
Senat francès
El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès.
Nou!!: Émile Combes і Senat francès · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Émile Combes і Teologia · Veure més »
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Nou!!: Émile Combes і Tercera República Francesa · Veure més »
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Nou!!: Émile Combes і Tonsura · Veure més »
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Nou!!: Émile Combes і Víctor Manuel III d'Itàlia · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Émile Combes і 1895 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Émile Combes і 1901 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Émile Combes і 1902 · Veure més »
