Accés més ràpid que el navegador!
153 les relacions: Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Al-Awàssim, Al-Mayadin, Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Aman, Antioquia de l'Orontes, Úmar ibn al-Khattab, Atabeg, Ayn Jalut, Àhmad ibn Tulun, Baalbek, Bahra, Banu Kalb, Barin, Bassiànides, Batalla de Siffín, Bàybars I, Beduïns, Beirut, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Caracal·la, Càrmates, Croat (guerrer), Damasc, Dècada del 1130, Dinastia aiúbida, Diyar Múdar, Dux bellorum, Egipte, Elagàbal, Emir, Fenícia Libanesa, Governació d'Homs, Hama, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Hülegü, Heracli, Ikhxídides, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Isfahan, Ismaïlisme, Joan I Tsimiscés, Khalid ibn Yazid, Khwarizm, Krak dels Cavallers, ..., Mahmud Ghazan, Mesquita, Mirdàsides, Mongol, Nicèfor II Focas, Nur-ad-Din Mahmud, Omeies, Orontes, Palmira, Primera Guerra Mundial, Qaisita, Qinnasrin, Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, Regió de Síria, Salamiyya, Sampsigeràmides, Síria, Septimi Sever, Tamerlà, Tigranes II d'Armènia, Trípoli (Líban), Tulúnida, Xaizar, 1016, 1026, 1029, 1082, 1090, 1094, 1097, 1098, 1103, 1104, 1112, 1114, 1115, 1118, 1123, 1126, 1129, 1135, 1137, 1140, 1149, 1153, 1154, 1164, 1169, 1170, 1175, 1179, 1186, 1205, 1207, 1208, 1226, 1242, 1244, 1248, 1260, 1261, 1262, 1281, 1299, 1400, 1510, 1516, 1520, 1831, 1840, 25 d'abril, 261, 271, 4 d'abril, 451, 628, 637, 638, 647, 657, 661, 684, 744, 745, 750, 754, 786, 809, 864, 878, 883, 896, 903, 944, 967, 968, 969, 973, 975, 978, 993, 995, 999. Ampliar l'índex (103 més) »
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Nou!!: Homs і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Homs і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Homs і Al-Mayadin · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Homs і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Homs і Alep · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Homs і Alexandre el Gran · Veure més »
Aman
Laman (‘seguretat’, ‘tranquil·litat’, ‘pau’, ‘protecció’, ‘salvaguarda’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘perdó’, ‘amnistia’) és un terme àrab que, al llarg de la història de l'islam, ha tingut diversos significats, tot i que el més precís, en dret islàmic, és el de salconduit.
Nou!!: Homs і Aman · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Homs і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Homs і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Homs і Atabeg · Veure més »
Ayn Jalut
Ayn Jalut ("Font de Goliath") fou un poble de Palestina entre Baysan i Nablús al jund de Filistin, al lloc de naixement del uadi Jalut.
Nou!!: Homs і Ayn Jalut · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: Homs і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Homs і Baalbek · Veure més »
Bahra
Bahra fou una antiga tribu àrab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana de Homs on al van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus veïns.
Nou!!: Homs і Bahra · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Homs і Banu Kalb · Veure més »
Barin
Barin fou una de les cinc principals tribus dels tàtars del Kanat de Crimea.
Nou!!: Homs і Barin · Veure més »
Bassiànides
Els Bassiànides (Bassianidae) foren una dinastia de sacerdots d'Èmesa, part de la casa reial d'Èmesa, que entroncà amb l'emperador Septimi Sever pel seu matrimoni amb Júlia Domna, i que aportà quatre emperadors més.
Nou!!: Homs і Bassiànides · Veure més »
Batalla de Siffín
La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Homs і Batalla de Siffín · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Homs і Bàybars I · Veure més »
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Nou!!: Homs і Beduïns · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Homs і Beirut · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Homs і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Homs і Califat Fatimita · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Homs і Caracal·la · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Homs і Càrmates · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Homs і Croat (guerrer) · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Homs і Damasc · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Homs і Dècada del 1130 · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Homs і Dinastia aiúbida · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Homs і Diyar Múdar · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Homs і Dux bellorum · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Homs і Egipte · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Homs і Elagàbal · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Homs і Emir · Veure més »
Fenícia Libanesa
Fenícia Segona o Fenícia Libanesa (Phoenicia ad Libanum) fou una província romana creada al per la divisió de la província de la Síria Cele.
Nou!!: Homs і Fenícia Libanesa · Veure més »
Governació d'Homs
La governació o muhàfadha de Homs —en àrab محافظة حمص, muḥāfaẓat Ḥumṣ— és una de les catorze governacions o muhàfadhes que conformen l'organització politicoadministrativa de la República Àrab de Síria.
Nou!!: Homs і Governació d'Homs · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Homs і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Homs і Hamdànides · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Homs і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Homs і Hülegü · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Homs і Heracli · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Homs і Ikhxídides · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Homs і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Homs і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Homs і Isfahan · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Homs і Ismaïlisme · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: Homs і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Khalid ibn Yazid
Abu-Hàixim Khàlid ibn Yazid ibn Muàwiya, més conegut com a Khàlid ibn Yazid ibn Muàwiya —— (vers 668 -704 o 709) fou un príncep omeia fill del califa Yazid I i de Fakhita bint Abi Hashim ibn Utba ibn Rabia.
Nou!!: Homs і Khalid ibn Yazid · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Homs і Khwarizm · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Homs і Krak dels Cavallers · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Homs і Mahmud Ghazan · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Homs і Mesquita · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: Homs і Mirdàsides · Veure més »
Mongol
El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.
Nou!!: Homs і Mongol · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Homs і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Homs і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Homs і Omeies · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Homs і Orontes · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Homs і Palmira · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Homs і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Qaisita
* qaisites, pertanyent als Qays Aylan, divisió entre àrabs del començament del primer califat.
Nou!!: Homs і Qaisita · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Homs і Qinnasrin · Veure més »
Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
La Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, anomenada popularment com la Pauly-Wissowa o simplement RE, és una enciclopèdia alemanya especialitzada en lantiguitat clàssica, composta per més de vuitanta volums amb els suplements.
Nou!!: Homs і Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Homs і Regió de Síria · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Homs і Salamiyya · Veure més »
Sampsigeràmides
Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa.
Nou!!: Homs і Sampsigeràmides · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Homs і Síria · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Homs і Septimi Sever · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Homs і Tamerlà · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Homs і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Homs і Trípoli (Líban) · Veure més »
Tulúnida
La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.
Nou!!: Homs і Tulúnida · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Homs і Xaizar · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1016 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1026 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1029 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1082 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1090 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1094 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1098 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1103 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1104 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Homs і 1112 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1114 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1115 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1118 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1123 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Homs і 1126 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1129 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1135 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1137 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1140 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1149 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1153 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1154 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1164 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1169 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1170 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1175 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1179 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1186 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1205 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Homs і 1208 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Homs і 1226 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Homs і 1242 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1244 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 1248 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1260 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1261 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Homs і 1262 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1281 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1299 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1400 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Homs і 1510 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Homs і 1516 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 1520 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Homs і 1831 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Homs і 1840 · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Homs і 25 d'abril · Veure més »
261
El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Homs і 261 · Veure més »
271
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 271 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Homs і 4 d'abril · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 451 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 628 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 637 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 638 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 647 · Veure més »
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Homs і 657 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 661 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 684 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 744 · Veure més »
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 745 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 750 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Homs і 754 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 786 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Homs і 809 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Homs і 864 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 878 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Homs і 883 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 896 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 903 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Homs і 944 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 968 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Homs і 969 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 973 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 975 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 978 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 993 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 995 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Homs і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emesa, Emessa, Emissa, Hims, Èmesa.
