Comunicació

319 les relacions: Accelerador de partícules, Adsorció, Aigua, Al·lòtrops de l'oxigen, Al·lotropia, Albert Einstein, Antihidrogen, Antimatèria, Antineutrí, Antiprotó, Antonius van den Broek, Argó, Aristòtil, Atmosfera terrestre, Atomisme, Baixa edat mitjana, Bari (element), Bariogènesi, Beril·li, Big Bang, Bismut, Bola de billar, Bombolla local, Bor, Bosó de gauge, Branca asimptòtica de les gegants, Calcogen, Cambridge University Press, Camp elèctric, Camp magnètic, Capa d'electrons, Captura electrònica, Captura neutrònica, Carboni, Carboni 12, Carboni 14, Càrrega elèctrica, Centre de massa, Centre de vol espacial Goddard, Cesi, Clorur de sodi, Col·lapse gravitatori, Compost orgànic, Compost químic, Condensat de Bose-Einstein, Configuració electrònica, Constant de Planck, Constant física adimensional, Corrent elèctric, Coure, ..., Cristal·lització, Cristall, Cristall iònic, Datació radiomètrica, De la natura, Demòcrit, Desintegració α, Desintegració β, Deuteri, Diamant, Diàmetre, Diògenes Laerci, Diòxid d'estany, Diòxid de carboni, Dualitat ona-partícula, Edat de la Terra, Efecte fotoelèctric, Efecte Stark, Efecte túnel, Efecte Zeeman, El·lipsoide, Electró, Electró de valència, Electró-volt, Element primordial, Element químic, Element transurànic, Emissió espontània, Emissió estimulada, Energia d'enllaç, Energia d'ionització, Energia de Fermi, Energia potencial, Enllaç covalent, Enllaç químic, Epicur, Epicureisme, Equació de Schrödinger, Equilibri hidroestàtic, Equilibri tèrmic, Equivalència entre massa i energia, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Escorça terrestre, Espín, Espectròmetre de masses de temps de vol, Espectre, Espectre d'emissió, Espectrometria de masses, Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu, Espectroscòpia, Estany (element), Estat estacionari, Estat excitat, Estat fonamental, Estat quàntic, Estel, Estructura cristal·lina, Experiment de Stern-Gerlach, Física clàssica, Física estadística, Fermió, Ferro, Ferromagnetisme, Filosofia grega, Fissió nuclear, Força electromagnètica, Força nuclear, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Fotó, François Bernier, Francis William Aston, Frederick Soddy, Freqüència, Fundació Nobel, Fusió nuclear, Gas, Gas noble, George Stoney, Gilbert Newton Lewis, Gluó, Grafit, Hadró, Hans Geiger, Harvard University Press, Heli, Heli 3, Henry Moseley, Hidrogen, Història de la mecànica quàntica, Ió (àtom), Illa d'estabilitat, Imatge per ressonància magnètica, Ionització, Irving Langmuir, Isaac Newton, Isòtop, Isòtops de l'hidrogen, Isòtops del bor, Isòtops del liti, Isòtops del nitrogen, Isòtops del plom, James Chadwick, Jean Baptiste Perrin, John Dalton, Joseph John Thomson, Journal of the American Chemical Society, Làmpada de descàrrega, Làser, Límit, Línia espectral, Líquid, Leucip, Lise Meitner, Liti, Llei de les proporcions múltiples, Llum, Longitud d'ona, Louis-Victor de Broglie, Lucreci, Magnetisme, Massa atòmica, Massa en repòs, Matèria, Matèria fosca, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Medi interestel·lar, Mena, Metall, Metre, Microscopi òptic, Microscopi d'efecte túnel, Microscopi electrònic de transmissió, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Dalton, Model atòmic de Thomson, Model estàndard de física de partícules, Mol, Molècula, Molècula diatòmica, Moment angular, Moment magnètic, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Moviment brownià, Muó, Nanòmetre, NASA, Nature, Níquel, Núclid, Núvol d'electrons, Núvol molecular, Neó, Nebulosa, Neptuni, Neutrí, Neutró, Niels Bohr, Nitrogen, Nivell d'energia, Nombre atòmic, Nombre d'Avogadro, Nombre de coordinació, Nombre màssic, Nombre quàntic azimutal, Nombre quàntic principal, Nucleó, Nucleosíntesi, Nucleosíntesi estel·lar, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, Oganessó, Ona, Ona estacionària, Or, Orbital atòmic, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Otto Hahn, Otto Robert Frisch, Oxigen, Ozó, Paramagnetisme, Partícula elemental, Partícula α, Partícula β, Partícula subatòmica, Partícules idèntiques, Període de semidesintegració, Philosophical Magazine, Physics Today, Pirita, Plasma (estat de la matèria), Plom, Plutoni, Pols còsmica, Positró, Potassi 40, Pou de potencial, Premi Nobel de Física, Premi Nobel de Química, Pressió, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Procés R, Procés S, Procés triple-alfa, Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, Proceedings of the Royal Society, Prometi, Propietat química, Proporcionalitat, Protó, Proti, Punt (geometria), Quantitat de moviment, Quark, Quark d, Quark u, Química, Quilogram, Quirat (unitat), Radi (element), Radi atòmic, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radioactivitat, Radioisòtop, Radioquímica, Raigs catòdics, Reacció endotèrmica, Reacció exotèrmica, Reacció química, Reactor nuclear, Robert Boyle, Robert Brown, Sal (química), Sòlid, Science, Silicat, Simetria esfèrica, Sistema solar, Subproducte, Superàtom, Supernova, Taula periòdica, Tecneci, Temperatura, Teoria de grups, Terra, Transmutació nuclear, Trilió, Triti, Unbihexi, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Unitat de massa atòmica, Univers observable, Universitat de Toronto, Urani, Valor absolut, Velocitat de la llum, Via Làctia, Vides i opinions de filòsofs eminents, Walter Charleton, Werner Heisenberg, Xenó, Zero absolut. Ampliar l'índex (269 més) » « Shrink índex

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Àtom і Accelerador de partícules · Veure més »

Adsorció

Adsorció. L'adsorció és un fenomen físic o químic que consisteix en la formació d'una capa de material ós, líquid o sòlid sobre la superfície d'una substància sòlida, tot i que, de vegades, també es pot produir sobre una superfície líquida, però això és menys freqüent.

Nou!!: Àtom і Adsorció · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Àtom і Aigua · Veure més »

Al·lòtrops de l'oxigen

Es coneixen diversos al·lòtrops de l'oxigen.

Nou!!: Àtom і Al·lòtrops de l'oxigen · Veure més »

Al·lotropia

grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.

Nou!!: Àtom і Al·lotropia · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Àtom і Albert Einstein · Veure més »

Antihidrogen

Un antihidrogen està format per un antiprotó i un positró. En física, l'antihidrogen és l'antiàtom equivalent a l'hidrogen comú.

Nou!!: Àtom і Antihidrogen · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Àtom і Antimatèria · Veure més »

Antineutrí

L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.

Nou!!: Àtom і Antineutrí · Veure més »

Antiprotó

L'antiprotó és l'antipartícula del protó.

Nou!!: Àtom і Antiprotó · Veure més »

Antonius van den Broek

Antonius Johannes van den Broek (4 de maig de 1870, Zoetermeer, Holanda Meridional - 25 d'octubre de 1926, Bilthoven, Utrech) fou un advocat neerlandès i físic aficionat que destacà per ser el primer en preveure l'existència del nombre atòmic, que era el nombre de càrregues positives al nucli atòmic, i indicar que l'ordenació dels elements químics a la taula periòdica s'havia de fer sobre la base d'aquest valor i no a la massa atòmica.

Nou!!: Àtom і Antonius van den Broek · Veure més »

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Nou!!: Àtom і Argó · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Àtom і Aristòtil · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Àtom і Atmosfera terrestre · Veure més »

Atomisme

Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).

Nou!!: Àtom і Atomisme · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Àtom і Baixa edat mitjana · Veure més »

Bari (element)

El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.

Nou!!: Àtom і Bari (element) · Veure més »

Bariogènesi

En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'Univers avui dia.

Nou!!: Àtom і Bariogènesi · Veure més »

Beril·li

El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.

Nou!!: Àtom і Beril·li · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Àtom і Big Bang · Veure més »

Bismut

El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83.

Nou!!: Àtom і Bismut · Veure més »

Bola de billar

Totes les boles de billar col·locades en la seva respectiva taula de joc. Boles de snooker Les boles de billar són un dels elements necessaris per jugar a billar.

Nou!!: Àtom і Bola de billar · Veure més »

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Nou!!: Àtom і Bombolla local · Veure més »

Bor

El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.

Nou!!: Àtom і Bor · Veure més »

Bosó de gauge

En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.

Nou!!: Àtom і Bosó de gauge · Veure més »

Branca asimptòtica de les gegants

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.

Nou!!: Àtom і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »

Calcogen

Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).

Nou!!: Àtom і Calcogen · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Àtom і Cambridge University Press · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Àtom і Camp elèctric · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Àtom і Camp magnètic · Veure més »

Capa d'electrons

La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.

Nou!!: Àtom і Capa d'electrons · Veure més »

Captura electrònica

La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dona en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).

Nou!!: Àtom і Captura electrònica · Veure més »

Captura neutrònica

La captura neutrònica o captura tèrmica és un tipus de reacció nuclear en la qual un neutró lliure topa amb un nucli atòmic sense produir fissió, de manera que es combinen per formar un nucli més pesant.

Nou!!: Àtom і Captura neutrònica · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Àtom і Carboni · Veure més »

Carboni 12

El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.

Nou!!: Àtom і Carboni 12 · Veure més »

Carboni 14

El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.

Nou!!: Àtom і Carboni 14 · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Àtom і Càrrega elèctrica · Veure més »

Centre de massa

En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Nou!!: Àtom і Centre de massa · Veure més »

Centre de vol espacial Goddard

Vista aèria del Centre de vol espacial Goddard. El Centre de vol espacial Goddard (CVEG) Goddard Space Flight Center (GSFC) és un laboratori de recerca de la NASA considerable, establert l'1 de maig de 1959 com el primer Centre espacial de vol de la NASA.

Nou!!: Àtom і Centre de vol espacial Goddard · Veure més »

Cesi

El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.

Nou!!: Àtom і Cesi · Veure més »

Clorur de sodi

El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.

Nou!!: Àtom і Clorur de sodi · Veure més »

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Nou!!: Àtom і Col·lapse gravitatori · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.

Nou!!: Àtom і Compost orgànic · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Àtom і Compost químic · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).

Nou!!: Àtom і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »

Configuració electrònica

440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.

Nou!!: Àtom і Configuració electrònica · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Àtom і Constant de Planck · Veure més »

Constant física adimensional

Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.

Nou!!: Àtom і Constant física adimensional · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: Àtom і Corrent elèctric · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Àtom і Coure · Veure més »

Cristal·lització

Cristal·lització natural; cristalls de gel a les branques d'un arbust Cristal·lització al laboratori de la benzofenoxina La cristal·lització és la formació d'un cristall.

Nou!!: Àtom і Cristal·lització · Veure més »

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Nou!!: Àtom і Cristall · Veure més »

Cristall iònic

Cristall de la sal comuna (NaCl) Un cristall iònic és un tipus de compost iònic en forma d'agregat estable en què un conjunt d'ions (cations i anions) ordenats perfectament en l'espai formen aquest cristall, és a dir, un catió (signe +) estarà rodejat de signes - (anions).

Nou!!: Àtom і Cristall iònic · Veure més »

Datació radiomètrica

La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.

Nou!!: Àtom і Datació radiomètrica · Veure més »

De la natura

De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.

Nou!!: Àtom і De la natura · Veure més »

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Àtom і Demòcrit · Veure més »

Desintegració α

Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.

Nou!!: Àtom і Desintegració α · Veure més »

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Nou!!: Àtom і Desintegració β · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Àtom і Deuteri · Veure més »

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Nou!!: Àtom і Diamant · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Àtom і Diàmetre · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Nou!!: Àtom і Diògenes Laerci · Veure més »

Diòxid d'estany

Lòxid d'estany (IV), també conegut com a òxid estànnic, és el compost inorgànic amb la fórmula SnO₂.

Nou!!: Àtom і Diòxid d'estany · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Nou!!: Àtom і Diòxid de carboni · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Àtom і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Nou!!: Àtom і Edat de la Terra · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Nou!!: Àtom і Efecte fotoelèctric · Veure més »

Efecte Stark

pmid.

Nou!!: Àtom і Efecte Stark · Veure més »

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Nou!!: Àtom і Efecte túnel · Veure més »

Efecte Zeeman

Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.

Nou!!: Àtom і Efecte Zeeman · Veure més »

El·lipsoide

El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.

Nou!!: Àtom і El·lipsoide · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Àtom і Electró · Veure més »

Electró de valència

Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.

Nou!!: Àtom і Electró de valència · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Àtom і Electró-volt · Veure més »

Element primordial

El coure (en les seves formes coure-63 i coure-65) és un element primordial al planeta Terra. En geoquímica, els elements primordials són els elements químics que existeixen en la seva forma actual des d'abans de la formació del planeta Terra, segons la teoria acceptada de l'evolució estel·lar.

Nou!!: Àtom і Element primordial · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Àtom і Element químic · Veure més »

Element transurànic

Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.

Nou!!: Àtom і Element transurànic · Veure més »

Emissió espontània

Emissió espontània: un electró cau del nivell excitat d'energia ''E''₂ al nivell inferior d'energia ''E''1 i s'emet un fotó d'energia igual a la diferència d'energies dels nivells. L'emissió espontània és el procés pel qual un electró d'un àtom o molècula en un estat excitat cau espontàniament a l'estat fonamental (o a un estat de menor energia), amb la consegüent emissió d'un fotó.

Nou!!: Àtom і Emissió espontània · Veure més »

Emissió estimulada

L'emissió estimulada és el procés pel qual un electró d'un àtom o molècula en un estat excitat és pertorbat per un fotó incident i cau a un estat de menor energia, amb la consegüent emissió d'un segon fotó, idèntic al fotó incident (mateixa freqüència i fase).

Nou!!: Àtom і Emissió estimulada · Veure més »

Energia d'enllaç

Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.

Nou!!: Àtom і Energia d'enllaç · Veure més »

Energia d'ionització

Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.

Nou!!: Àtom і Energia d'ionització · Veure més »

Energia de Fermi

L'energia de Fermi (EF) és l'energia del nivell més alt ocupat per un sistema quàntic a temperatura zero.

Nou!!: Àtom і Energia de Fermi · Veure més »

Energia potencial

En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.

Nou!!: Àtom і Energia potencial · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Àtom і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Àtom і Enllaç químic · Veure més »

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Nou!!: Àtom і Epicur · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Nou!!: Àtom і Epicureisme · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Àtom і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Nou!!: Àtom і Equilibri hidroestàtic · Veure més »

Equilibri tèrmic

En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.

Nou!!: Àtom і Equilibri tèrmic · Veure més »

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Nou!!: Àtom і Equivalència entre massa i energia · Veure més »

Ernest Marsden

Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.

Nou!!: Àtom і Ernest Marsden · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Àtom і Ernest Rutherford · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Àtom і Erwin Schrödinger · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Àtom і Escorça terrestre · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Nou!!: Àtom і Espín · Veure més »

Espectròmetre de masses de temps de vol

L'espectròmetre de masses de temps de vol (en anglès, time-of-flight mass spectrometer o TOFMS) és un espectròmetre de masses basat en el temps que necessiten els ions amb relacions massa-càrrega diferents per a recórrer una certa distància en un espai lliure de camps, després d'haver rebut inicialment la mateixa energia cinètica o el mateix impuls.

Nou!!: Àtom і Espectròmetre de masses de temps de vol · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Àtom і Espectre · Veure més »

Espectre d'emissió

L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.

Nou!!: Àtom і Espectre d'emissió · Veure més »

Espectrometria de masses

Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.

Nou!!: Àtom і Espectrometria de masses · Veure més »

Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu

Instrument de laboratori ICP-MS. L'espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu (ICP-MS, de l'anglès Inductively Coupled Plasma - Mass Spectrometry), és una tècnica d'anàlisi instrumental que permet la detecció i quantificació de la major part d'elements (metalls i alguns no-metalls) a concentracions que poden estar per sota de la part per bilió (1012) (equivalent a l'anglesa part per trillion o ppt).

Nou!!: Àtom і Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Àtom і Espectroscòpia · Veure més »

Estany (element)

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.

Nou!!: Àtom і Estany (element) · Veure més »

Estat estacionari

Un sistema en estat estacionari té nombroses propietats que no varien en el temps.

Nou!!: Àtom і Estat estacionari · Veure més »

Estat excitat

L'excitació és una elevació en el nivell d'energia d'un sistema físic, per sobre d'un estat d'energia de referència arbitrari, anomenat estat fonamental.

Nou!!: Àtom і Estat excitat · Veure més »

Estat fonamental

saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.

Nou!!: Àtom і Estat fonamental · Veure més »

Estat quàntic

Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.

Nou!!: Àtom і Estat quàntic · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Àtom і Estel · Veure més »

Estructura cristal·lina

Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.

Nou!!: Àtom і Estructura cristal·lina · Veure més »

Experiment de Stern-Gerlach

A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.

Nou!!: Àtom і Experiment de Stern-Gerlach · Veure més »

Física clàssica

Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.

Nou!!: Àtom і Física clàssica · Veure més »

Física estadística

Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.

Nou!!: Àtom і Física estadística · Veure més »

Fermió

Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.

Nou!!: Àtom і Fermió · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Àtom і Ferro · Veure més »

Ferromagnetisme

El ferromagnetisme és el fenomen pel qual un material pot exhibir un magnetisme espontani, i és una de les formes més fortes de magnetisme i la primera que va ser coneguda.

Nou!!: Àtom і Ferromagnetisme · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Àtom і Filosofia grega · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Nou!!: Àtom і Fissió nuclear · Veure més »

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Nou!!: Àtom і Força electromagnètica · Veure més »

Força nuclear

La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.

Nou!!: Àtom і Força nuclear · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Àtom і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Àtom і Força nuclear forta · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Àtom і Fotó · Veure més »

François Bernier

François Bernier (1625-1688) fou un filòsof seguidor de Descartes, metge i viatger francès, famós per la seva classificació de la humanitat en diferents races després de la seva experiència a l'Imperi Mogol.

Nou!!: Àtom і François Bernier · Veure més »

Francis William Aston

Francis William Aston (Birmingham, Anglaterra 1877 - Londres 1945) fou un físic, químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1922.

Nou!!: Àtom і Francis William Aston · Veure més »

Frederick Soddy

fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.

Nou!!: Àtom і Frederick Soddy · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Àtom і Freqüència · Veure més »

Fundació Nobel

La Fundació Nobel (suec: Nobelstiftelsen) és una institució privada fundada el 29 de juny de 1900 la qual finança i atorga els Premis Nobels.

Nou!!: Àtom і Fundació Nobel · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Àtom і Fusió nuclear · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Àtom і Gas · Veure més »

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.

Nou!!: Àtom і Gas noble · Veure més »

George Stoney

George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.

Nou!!: Àtom і George Stoney · Veure més »

Gilbert Newton Lewis

Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.

Nou!!: Àtom і Gilbert Newton Lewis · Veure més »

Gluó

Sense descripció.

Nou!!: Àtom і Gluó · Veure més »

Grafit

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.

Nou!!: Àtom і Grafit · Veure més »

Hadró

En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.

Nou!!: Àtom і Hadró · Veure més »

Hans Geiger

Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.

Nou!!: Àtom і Hans Geiger · Veure més »

Harvard University Press

Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.

Nou!!: Àtom і Harvard University Press · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Àtom і Heli · Veure més »

Heli 3

L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.

Nou!!: Àtom і Heli 3 · Veure més »

Henry Moseley

Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.

Nou!!: Àtom і Henry Moseley · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Àtom і Hidrogen · Veure més »

Història de la mecànica quàntica

llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.

Nou!!: Àtom і Història de la mecànica quàntica · Veure més »

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Nou!!: Àtom і Ió (àtom) · Veure més »

Illa d'estabilitat

language.

Nou!!: Àtom і Illa d'estabilitat · Veure més »

Imatge per ressonància magnètica

La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per a visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.

Nou!!: Àtom і Imatge per ressonància magnètica · Veure més »

Ionització

Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.

Nou!!: Àtom і Ionització · Veure més »

Irving Langmuir

Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.

Nou!!: Àtom і Irving Langmuir · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Àtom і Isaac Newton · Veure més »

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Nou!!: Àtom і Isòtop · Veure més »

Isòtops de l'hidrogen

El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop que no té neutrons. L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen ¹H, ²H, i 3H.

Nou!!: Àtom і Isòtops de l'hidrogen · Veure més »

Isòtops del bor

La massa atòmica estàndard del bor és: 10.811(7) u.

Nou!!: Àtom і Isòtops del bor · Veure més »

Isòtops del liti

El liti (Li) (massa atòmica estàndard: 6.941(2) u) presenta dos isòtops estables ⁶Li i 7Li, sent aquest últim el més abundant (92,5% d'abundància natural).

Nou!!: Àtom і Isòtops del liti · Veure més »

Isòtops del nitrogen

La massa atòmica estàndard del nitrogen és: 14.0067(2) u.

Nou!!: Àtom і Isòtops del nitrogen · Veure més »

Isòtops del plom

El plom (Pb) té 38 isòtops, incloent-hi alguns sintètics molt inestables, dels quals quatre són estables, el 204Pb, el 206Pb, el 207Pb, i el 208Pb.

Nou!!: Àtom і Isòtops del plom · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Nou!!: Àtom і James Chadwick · Veure més »

Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Àtom і Jean Baptiste Perrin · Veure més »

John Dalton

John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.

Nou!!: Àtom і John Dalton · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.

Nou!!: Àtom і Joseph John Thomson · Veure més »

Journal of the American Chemical Society

Journal of the American Chemical Society (abreviatura J. Am. Chem. Soc.), coneguda com a JACS, és la més important revista científica dedicada a la química en general.

Nou!!: Àtom і Journal of the American Chemical Society · Veure més »

Làmpada de descàrrega

Làmpada germicida: Làmpada de descàrrega de vapor de mercuri de baixa pressió dins un tub de quars. El funcionament d'una làmpada de descàrrega es basa en el fenomen de la luminescència, pel qual es produeixen radiacions lluminoses amb un escàs augment de la temperatura, per la qual cosa se'n diu llum freda.

Nou!!: Àtom і Làmpada de descàrrega · Veure més »

Làser

Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.

Nou!!: Àtom і Làser · Veure més »

Límit

En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.

Nou!!: Àtom і Límit · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Àtom і Línia espectral · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Nou!!: Àtom і Líquid · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Àtom і Leucip · Veure més »

Lise Meitner

fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.

Nou!!: Àtom і Lise Meitner · Veure més »

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Àtom і Liti · Veure més »

Llei de les proporcions múltiples

Òxid de coure(I) Òxid de coure(II) La llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton és una llei ponderal de la química enunciada el 1802 pel científic anglès John Dalton segons la qual les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost químic diferent, estan en relació de nombres enters simples.

Nou!!: Àtom і Llei de les proporcions múltiples · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Àtom і Llum · Veure més »

Longitud d'ona

Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).

Nou!!: Àtom і Longitud d'ona · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Àtom і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Àtom і Lucreci · Veure més »

Magnetisme

Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).

Nou!!: Àtom і Magnetisme · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Àtom і Massa atòmica · Veure més »

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Nou!!: Àtom і Massa en repòs · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Àtom і Matèria · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Àtom і Matèria fosca · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Àtom і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Àtom і Mecànica quàntica · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Àtom і Medi interestel·lar · Veure més »

Mena

Una mena és una formació rocosa que conté minerals amb prou concentració per fer-la apta per a la mineria.

Nou!!: Àtom і Mena · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Àtom і Metall · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Àtom і Metre · Veure més »

Microscopi òptic

Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.

Nou!!: Àtom і Microscopi òptic · Veure més »

Microscopi d'efecte túnel

100). Una imatge STM d'un nanotub de carboni de paret simple. Un microscopi d'efecte túnel (o STM) és un instrument per prendre imatges de superfícies a nivell atòmic.

Nou!!: Àtom і Microscopi d'efecte túnel · Veure més »

Microscopi electrònic de transmissió

Comparativa entre microscopis. Un microscopi electrònic de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès de transmission electron microscope, o MET, en català) és un microscopi que utilitza un feix d'electrons per visualitzar un objecte.

Nou!!: Àtom і Microscopi electrònic de transmissió · Veure més »

Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.

Nou!!: Àtom і Model atòmic de Bohr · Veure més »

Model atòmic de Dalton

Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.

Nou!!: Àtom і Model atòmic de Dalton · Veure més »

Model atòmic de Thomson

Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.

Nou!!: Àtom і Model atòmic de Thomson · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Nou!!: Àtom і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Mol

El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.

Nou!!: Àtom і Mol · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Àtom і Molècula · Veure més »

Molècula diatòmica

Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.

Nou!!: Àtom і Molècula diatòmica · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Àtom і Moment angular · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Nou!!: Àtom і Moment magnètic · Veure més »

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.

Nou!!: Àtom і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society · Veure més »

Moviment brownià

El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.

Nou!!: Àtom і Moviment brownià · Veure més »

Muó

El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².

Nou!!: Àtom і Muó · Veure més »

Nanòmetre

Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.

Nou!!: Àtom і Nanòmetre · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Nou!!: Àtom і NASA · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Àtom і Nature · Veure més »

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Nou!!: Àtom і Níquel · Veure més »

Núclid

Núclid de liti 7 (Z.

Nou!!: Àtom і Núclid · Veure més »

Núvol d'electrons

Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.

Nou!!: Àtom і Núvol d'electrons · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).

Nou!!: Àtom і Núvol molecular · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Àtom і Neó · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.

Nou!!: Àtom і Nebulosa · Veure més »

Neptuni

El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.

Nou!!: Àtom і Neptuni · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Àtom і Neutrí · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Àtom і Neutró · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Àtom і Niels Bohr · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Àtom і Nitrogen · Veure més »

Nivell d'energia

Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.

Nou!!: Àtom і Nivell d'energia · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Nou!!: Àtom і Nombre atòmic · Veure més »

Nombre d'Avogadro

'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.

Nou!!: Àtom і Nombre d'Avogadro · Veure més »

Nombre de coordinació

El nombre de coordinació, en la química i la cristal·lografia, d'un àtom central en una molècula o un cristall és el nombre dels seus veïns més propers.

Nou!!: Àtom і Nombre de coordinació · Veure més »

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Nou!!: Àtom і Nombre màssic · Veure més »

Nombre quàntic azimutal

orbitals atòmics per un àtom d'hidrogen. El nombre quàntic principal (''n'') es pot veure a l'esquerra de cada fila i el nombre quàntic azimutal (''ℓ'') es denota per amb una lletra que es pot veure a dalt de cada columna. El nombre quàntic azimutal és el nombre quàntic d'un orbital atòmic.

Nou!!: Àtom і Nombre quàntic azimutal · Veure més »

Nombre quàntic principal

En mecànica quàntica, el nombre quàntic principal (amb símbol n), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.

Nou!!: Àtom і Nombre quàntic principal · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Àtom і Nucleó · Veure més »

Nucleosíntesi

La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.

Nou!!: Àtom і Nucleosíntesi · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Nou!!: Àtom і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Àtom і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Àtom і Nucli atòmic · Veure més »

Oganessó

Loganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118.

Nou!!: Àtom і Oganessó · Veure més »

Ona

miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.

Nou!!: Àtom і Ona · Veure més »

Ona estacionària

Ona estacionària. L'ona incident i la reflectida es mostren en blau i vermell Una ona estacionària es forma per la interferència de dues ones de la mateixa naturalesa amb igual amplitud, longitud d'ona i freqüència que avancen en sentit oposat a través d'un mitjà.

Nou!!: Àtom і Ona estacionària · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Àtom і Or · Veure més »

Orbital atòmic

Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.

Nou!!: Àtom і Orbital atòmic · Veure més »

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Nou!!: Àtom і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »

Otto Hahn

Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.

Nou!!: Àtom і Otto Hahn · Veure més »

Otto Robert Frisch

Otto Frisch a Copenhaguen el 1963 Otto Robert Frisch (1 d'octubre de 1904 a Viena; † 22 de setembre de 1979 a Cambridge) va ser un físic britànic d'origen austríac.

Nou!!: Àtom і Otto Robert Frisch · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Àtom і Oxigen · Veure més »

Ozó

L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.

Nou!!: Àtom і Ozó · Veure més »

Paramagnetisme

El paramagnetisme és la tendència dels moments magnètics lliures (espín o orbitals) a alinear-se paral·lelament a un camp magnètic.

Nou!!: Àtom і Paramagnetisme · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Àtom і Partícula elemental · Veure més »

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Nou!!: Àtom і Partícula α · Veure més »

Partícula β

Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.

Nou!!: Àtom і Partícula β · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Àtom і Partícula subatòmica · Veure més »

Partícules idèntiques

Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.

Nou!!: Àtom і Partícules idèntiques · Veure més »

Període de semidesintegració

Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.

Nou!!: Àtom і Període de semidesintegració · Veure més »

Philosophical Magazine

Philosophical Magazine és una de les revistes científiques més antigues publicades en anglès.

Nou!!: Àtom і Philosophical Magazine · Veure més »

Physics Today

Fisics Today és la revista d'afiliació de l'American Institute of Physics que va ser establerta el 1948.

Nou!!: Àtom і Physics Today · Veure més »

Pirita

La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Àtom і Pirita · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Àtom і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Nou!!: Àtom і Plom · Veure més »

Plutoni

El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.

Nou!!: Àtom і Plutoni · Veure més »

Pols còsmica

Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.

Nou!!: Àtom і Pols còsmica · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Àtom і Positró · Veure més »

Potassi 40

Esquema del procés de desintegració del potassi El potassi 40 (40K o K-40) és un isòtop radioactiu del potassi que té una llarga semivida d'1,248 anys.

Nou!!: Àtom і Potassi 40 · Veure més »

Pou de potencial

Un pou genèric d'energia potencial Un pou de potencial és la regió que envolta un mínim local d'energia potencial.

Nou!!: Àtom і Pou de potencial · Veure més »

Premi Nobel de Física

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.

Nou!!: Àtom і Premi Nobel de Física · Veure més »

Premi Nobel de Química

Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.

Nou!!: Àtom і Premi Nobel de Química · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Àtom і Pressió · Veure més »

Principi d'exclusió de Pauli

nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.

Nou!!: Àtom і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Nou!!: Àtom і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »

Procés R

El procés R (de 'ràpid') és un procés de captura de neutrons per elements radioactius que es dona en condicions d'alta temperatura i alta densitat neutrònica.

Nou!!: Àtom і Procés R · Veure més »

Procés S

El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.

Nou!!: Àtom і Procés S · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Nou!!: Àtom і Procés triple-alfa · Veure més »

Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America

Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (Proc. Natl. Acad. Sci. USA o PNAS) és una revista científica publicada per l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.

Nou!!: Àtom і Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America · Veure més »

Proceedings of the Royal Society

Proceedings of the Royal Society és el títol parental de dues revistes científiques publicades per la Royal Society, mentre que la seva revista inicial, Philosophical Transactions, actualment es dedica a assumptes de temàtica especial.

Nou!!: Àtom і Proceedings of the Royal Society · Veure més »

Prometi

El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.

Nou!!: Àtom і Prometi · Veure més »

Propietat química

Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.

Nou!!: Àtom і Propietat química · Veure més »

Proporcionalitat

La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.

Nou!!: Àtom і Proporcionalitat · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Àtom і Protó · Veure més »

Proti

El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.

Nou!!: Àtom і Proti · Veure més »

Punt (geometria)

miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.

Nou!!: Àtom і Punt (geometria) · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Àtom і Quantitat de moviment · Veure més »

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Àtom і Quark · Veure més »

Quark d

El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.

Nou!!: Àtom і Quark d · Veure més »

Quark u

El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.

Nou!!: Àtom і Quark u · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Àtom і Química · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Àtom і Quilogram · Veure més »

Quirat (unitat)

En joieria, el quirat és una unitat de massa utilitzada per a les gemmes que equival a 1/140 d'unça, a 1/2240 de lliura, o a 202,83 mil·ligrams.

Nou!!: Àtom і Quirat (unitat) · Veure més »

Radi (element)

El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.

Nou!!: Àtom і Radi (element) · Veure més »

Radi atòmic

El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.

Nou!!: Àtom і Radi atòmic · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Àtom і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Àtom і Radiació gamma · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Àtom і Radioactivitat · Veure més »

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Nou!!: Àtom і Radioisòtop · Veure més »

Radioquímica

Marie Skłodowska-Curie (7 novembre 1867 – 4 juliol 1934) La radioquímica és una part de la química nuclear que té per objectiu general l'estudi de les propietats químiques dels materials radioactius i, en particular, la producció de radionúclids i els seus composts mitjançant el processament de materials irradiats o materials radioactius naturals, l'aplicació de tècniques químiques pels estudis del nucli atòmic, i l'aplicació de la radioactivitat a la investigació química, bioquímica i biomèdica.

Nou!!: Àtom і Radioquímica · Veure més »

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Nou!!: Àtom і Raigs catòdics · Veure més »

Reacció endotèrmica

Una reacció endotèrmica en termodinàmica és un procés o reacció en el que el sistema absorbeix energia de l'entorn en forma de calor.

Nou!!: Àtom і Reacció endotèrmica · Veure més »

Reacció exotèrmica

Una reacció exotèrmica és aquella que desprèn energia en forma de calor.

Nou!!: Àtom і Reacció exotèrmica · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Àtom і Reacció química · Veure més »

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Nou!!: Àtom і Reactor nuclear · Veure més »

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Nou!!: Àtom і Robert Boyle · Veure més »

Robert Brown

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del.

Nou!!: Àtom і Robert Brown · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Àtom і Sal (química) · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Àtom і Sòlid · Veure més »

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Àtom і Science · Veure més »

Silicat

Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Àtom і Silicat · Veure més »

Simetria esfèrica

La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.

Nou!!: Àtom і Simetria esfèrica · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Àtom і Sistema solar · Veure més »

Subproducte

La lanolina és un subproducte de la neteja de la llanaUn subproducte és un producte secundari o accidental derivat d'un procés industrial, una reacció química o una via bioquímica, que no és pas el producte primari o el servei que es vol obtenir.

Nou!!: Àtom і Subproducte · Veure més »

Superàtom

Un superàtom és qualsevol agregació química (en anglès: cluster) d'àtoms que sembla que mostrin algunes de les propietats dels àtoms elementals.

Nou!!: Àtom і Superàtom · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Àtom і Supernova · Veure més »

Taula periòdica

upright.

Nou!!: Àtom і Taula periòdica · Veure més »

Tecneci

El tecneci (del grec, tekhnetos, 'artificial') és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Àtom і Tecneci · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Àtom і Temperatura · Veure més »

Teoria de grups

grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Nou!!: Àtom і Teoria de grups · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Àtom і Terra · Veure més »

Transmutació nuclear

La transmutació nuclear és la conversió d'un element químic o d'un isòtop en un altre.

Nou!!: Àtom і Transmutació nuclear · Veure més »

Trilió

En l'escala numèrica llarga que s'empra tradicionalment en català i en la majoria dels països de l'Europa Continental, un trilió equival a 1018, és a dir, un milió de bilions: Tanmateix, no s'ha de traduir a l'anglès per trillion (especialment als Estats Units i en alguns altres països), ja que s'hi fa servir l'escala numèrica curta i el terme 'trilió' es refereix a una quantitat diferent: 1012.

Nou!!: Àtom і Trilió · Veure més »

Triti

El triti, T o 3H és un dels isòtops de l'hidrogen.

Nou!!: Àtom і Triti · Veure més »

Unbihexi

L'Unbihexi és el nom temporal d'un element superpesant encara no sintetitzat, amb el símbol temporal Ubh i nombre atòmic 126.

Nou!!: Àtom і Unbihexi · Veure més »

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.

Nou!!: Àtom і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »

Unitat de massa atòmica

La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.

Nou!!: Àtom і Unitat de massa atòmica · Veure més »

Univers observable

Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

Nou!!: Àtom і Univers observable · Veure més »

Universitat de Toronto

La Universitat de Toronto (en anglès: University of Toronto, abreujat «U of T»), a Toronto, Ontario, és la major universitat del Canadà.

Nou!!: Àtom і Universitat de Toronto · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nou!!: Àtom і Urani · Veure més »

Valor absolut

Valor absolut de la funció f(x).

Nou!!: Àtom і Valor absolut · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Àtom і Velocitat de la llum · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Àtom і Via Làctia · Veure més »

Vides i opinions de filòsofs eminents

Vides i opinions de filòsofs eminents (també Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il·lustres o Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres; en grec Βίοι καὶ γνῶμαι τῶν ἐν φιλοσοφίᾳ εὐδοκιμησάντων) és una biografia dels filòsofs grecs escrita per Diògenes Laerci, a l'antiga Grècia, tal vegada durant la primera meitat del.

Nou!!: Àtom і Vides i opinions de filòsofs eminents · Veure més »

Walter Charleton

Walter Charleton Walter Charleton, neix el 2 de febrer de 1619 i va morir el 24 d'abril de 1707, va ser un metge i naturalista britànic.

Nou!!: Àtom і Walter Charleton · Veure més »

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Àtom і Werner Heisenberg · Veure més »

Xenó

El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.

Nou!!: Àtom і Xenó · Veure més »

Zero absolut

El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.

Nou!!: Àtom і Zero absolut · Veure més »

Redirigeix aquí:

Atòmic, Estructura atòmica, Àtoms, Àtoms aillats.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant