Taula de continguts
53 les relacions: Actini, Benzè, Berta Karlik, Bismut, Cadena de desintegració, Captura electrònica, Càncer, Ciclotró, Cloroform, Coeficient de difusió, Complex de coordinació, Configuració electrònica, Destil·lació, Diòxid de sofre, Dismutació, Dmitri Mendeléiev, Electronegativitat, Element químic, Emilio Gino Segrè, Espectre d'emissió, Estat d'oxidació, Fosfat, Grec antic, Halogen, Iodat d'argent, Iode, Iodur, Iodur d'argent, Iodur de cesi, Isòtop, Litosfera, Nombre atòmic, Nombre màssic, Partícula α, Període de la taula periòdica, Període de semidesintegració, Plom, Radó, Radi (element), Radiació gamma, Radiació X, Radioactivitat, Radioteràpia, Reducció, Segona Guerra Mundial, Taula periòdica, Tetraclorur de carboni, Tiroide, Tori, Universitat de Califòrnia a Berkeley, ... Ampliar l'índex (3 més) »
- Halògens
Actini
L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89.
Veure Àstat і Actini
Benzè
El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).
Veure Àstat і Benzè
Berta Karlik
Berta Karlik (24 de gener de 1904, Viena, Imperi austrohongarès - 4 de febrer de 1990, Viena) fou una física austríaca que identificà l'àstat a la natura, tres anys després de la seva síntesi artificial.
Veure Àstat і Berta Karlik
Bismut
El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83.
Veure Àstat і Bismut
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Veure Àstat і Cadena de desintegració
Captura electrònica
La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dona en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).
Veure Àstat і Captura electrònica
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Àstat і Càncer
Ciclotró
un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.
Veure Àstat і Ciclotró
Cloroform
El cloroform (CHCl₃) (o triclorometà o triclorur de metil) és un compost orgànic de fórmula química CHCl 3.
Veure Àstat і Cloroform
Coeficient de difusió
En física, el coeficient de difusió (D) és un valor que representa la facilitat amb què cada solut en particular es mou en un solvent determinat.
Veure Àstat і Coeficient de difusió
Complex de coordinació
miniatura En l'àmbit de la química, un complex de coordinació o complex metàl·lic és una estructura composta per un àtom central o ió (generalment metàl·lic), unit a una sèrie de molècules o anions, ja siguin lligands o agents complexants, que s'hi troben al voltant.
Veure Àstat і Complex de coordinació
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Veure Àstat і Configuració electrònica
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Veure Àstat і Destil·lació
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Veure Àstat і Diòxid de sofre
Dismutació
S'anomena dismutació o desproporció a tota reacció d'oxidació reducció on un element és a la vegada oxidat i reduït quan la suma de potencials dels corresponents parells redox és major de 0.
Veure Àstat і Dismutació
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Àstat і Dmitri Mendeléiev
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Veure Àstat і Electronegativitat
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Àstat і Element químic
Emilio Gino Segrè
Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.
Veure Àstat і Emilio Gino Segrè
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Veure Àstat і Espectre d'emissió
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Veure Àstat і Estat d'oxidació
Fosfat
Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.
Veure Àstat і Fosfat
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Àstat і Grec antic
Halogen
Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).
Veure Àstat і Halogen
Iodat d'argent
El iodat d'argent és un compost inorgànic, una sal, que conté l'anió iodat IO3- i el catió argent(1+) Ag+, la qual fórmula química és AgIO3.
Veure Àstat і Iodat d'argent
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Veure Àstat і Iode
Iodur
L'ió iodur és l'ió I−.
Veure Àstat і Iodur
Iodur d'argent
El iodur d'argent, és un compost inorgànic iònic format per cations argent(1+), Ag^+, i anions iodur, I^-, amb la fórmula AgI.
Veure Àstat і Iodur d'argent
Iodur de cesi
El Iodur de cesi (Fórmula química: CsI) és un compost iònic de iode i de cesi.
Veure Àstat і Iodur de cesi
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Àstat і Isòtop
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Veure Àstat і Litosfera
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Àstat і Nombre atòmic
Nombre màssic
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.
Veure Àstat і Nombre màssic
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Àstat і Partícula α
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Veure Àstat і Període de la taula periòdica
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Àstat і Període de semidesintegració
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Àstat і Plom
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Veure Àstat і Radó
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Àstat і Radi (element)
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Àstat і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Àstat і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Àstat і Radioactivitat
Radioteràpia
Màquina de radioteràpia de l'any 1951 La radioteràpia és l'aplicació mèdica de radiació ionitzant en humans i animals per tal de curar malalties oncològiques i/o retardar-ne la progressió, mitjançant la destrucció de les cèl·lules malignes i impedint que aquestes creixin i es reprodueixin.
Veure Àstat і Radioteràpia
Reducció
La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació.
Veure Àstat і Reducció
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Àstat і Segona Guerra Mundial
Taula periòdica
upright.
Veure Àstat і Taula periòdica
Tetraclorur de carboni
El tetraclorur de carboni, o tetraclorometà, és un compost binari de carboni i clor, amb fórmula química CCl4.
Veure Àstat і Tetraclorur de carboni
Tiroide
La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos i la primera d'elles que es desenvolupa durant l'embriogènesi, a partir de les cèl·lules de l'endoderma anterior.
Veure Àstat і Tiroide
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Veure Àstat і Tori
Universitat de Califòrnia a Berkeley
La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Veure Àstat і Universitat de Califòrnia a Berkeley
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Àstat і Urani
Yvette Cauchois
Yvette Cauchois és asseguda, en la tercera posició començant per l'esquerra. Yvette Cauchois (París 19 de desembre de 1908 - 19 de novembre de 1999) va ser una física francesa coneguda per les seves contribucions a l'espectroscòpia de raigs X i l'òptica de raigs X, i per ser pionera en la recerca europea del sincrotró.
Veure Àstat і Yvette Cauchois
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Veure Àstat і Zinc
Vegeu també
Halògens
També conegut com L'àstat.