Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Abat, Barcelona, Beat, Clarisses Caputxines, Clarisses Coletines, Climent VIII, Felip III de Castella, Girona, Granada, Guerra civil, Guerra de Successió Espanyola, Inquisició, Itàlia, Manresa, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Maria Àngela Astorc, Orde de Santa Clara, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde Franciscà Seglar, Pau V, Pregària cristiana, Roma, Santa Maria del Mar, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Servent de Déu, Setmana Tràgica, Urbà VIII, València, Venerable, Vilafranca del Penedès, 10 de desembre, 1543, 1599, 1602, 1608, 1638, 1639, 1652, 1909, 1936, 24 de desembre, 26 d'octubre, 4 de desembre.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Abat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Barcelona · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Beat · Veure més »
Clarisses Caputxines
Les Clarisses Caputxines (en llatí Moniales Clarisae Cappucinae o Ordo Santae Clarae Capuccinarum) són un institut femení de vida consacrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Clarisses Caputxines · Veure més »
Clarisses Coletines
Les Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces són les monges de l'Orde de Santa Clara que segueixen la reforma de Santa Coleta de Corbie (1381-1447), que va voler, a l'inici del, tornar l'orde al rigor i l'austeritat del seu començament.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Clarisses Coletines · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Climent VIII · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Felip III de Castella · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Girona · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Granada · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Guerra civil · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Inquisició · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Itàlia · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Manresa · Veure més »
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Maria Àngela Astorc
Maria Àngela Astorc (Barcelona, 1 de setembre de 1592 - Múrcia, 2 de desembre de 1665) va ser una religiosa, membre de les clarisses caputxines, fundadora dels convents de l'orde a Saragossa i Múrcia.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Maria Àngela Astorc · Veure més »
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Orde de Santa Clara · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Orde Franciscà Seglar
LOrde Franciscà Seglar, en llatí Ordo Franciscanus Saecularis, és la branca seglar de l'Orde de Sant Francesc, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic de sant Francesc d'Assís, volen imitar-lo i fer-lo realitat en la seva quotidianitat. Originalment l'orde s'anomenà Germans de la Penitència. En aprovar-se la primera regla es va dir Venerable Orde Tercer de Sant Francesc o Tercer Orde Franciscà (T.O.F.). El 1978 es va aprovar una nova regla que va canviar el seu nom a l'actual, Orde Franciscà Seglar. Els membres de l'orde són seglars, no emeten vots religiosos ni viuen en comunitat. Posposen al seu nom les sigles O.F.S..
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Orde Franciscà Seglar · Veure més »
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Pau V · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Pregària cristiana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Roma · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Santa Maria del Mar · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Saragossa · Veure més »
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Sarrià (Barcelona) · Veure més »
Servent de Déu
María de León Bello y Delgado, monja catòlica usualment anomenada la «Serventa de Déu» o amb el diminutiu «La Siervita» a l'Església catòlica per haver aconseguit el primer grau en el procés de canonització. Servent de Déu és un títol donat en diverses religions, com pot ser el cristianisme, en diverses de les seves branques, o l'hinduisme.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Servent de Déu · Veure més »
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Setmana Tràgica · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Urbà VIII · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і València · Veure més »
Venerable
Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Venerable · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і Vilafranca del Penedès · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 10 de desembre · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1543 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1599 · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1602 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1608 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1638 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1639 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1652 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1909 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 1936 · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 24 de desembre · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 26 d'octubre · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àngela Margarida Prat і 4 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Angela Margarida Prat i Serafí, Àngela Margarida Prat Serafí, Àngela Margarida Prat i Serafí, Àngela Serafina Prat.
