Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Abu-Hanifa an-Numan, Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí, Abu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí, Aix-Xafií, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Wàthiq (abbàssida), Alcorà, Aràbia, As-Saffah, Bagdad, Banu Xayban, Bàssora, Califa, Califat Abbàssida, Fiqh, Hadit, Hajj, Hanafisme, Hanbalisme, Iman, Iraq, Isfahan, Khorasan (província del Califat), Kitab al-Fihrist, Màdhhab, Muftí, Musulmà, Mutazilisme, Omeies, Raó, Ràbita, Religió, Sahaba, Síria, Sunnisme, Teologia, Xaikh al-Islam, Xaria, 780, 847, 855.
Abu-Hanifa an-Numan
An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Abu-Hanifa an-Numan · Veure més »
Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí
Abd-ar-Rahman ibn Alí ibn Muhàmmad Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí conegut com a Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí o, simplement, com Ibn al-Jawzí (Bagdad, 1116-1200), fou un jurista i historiador hanbalita, el més cèlebre de Bagdad.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí · Veure més »
Abu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ibrahim al-Ansarí al-Kufí (731-798) fou un legislador musulmà i un dels fundadors de l'escola hanafita de jurisprudència islàmica.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Abu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí · Veure més »
Aix-Xafií
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií, més conegut simplement com l'imam aix-Xafií (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Aix-Xafií · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Wàthiq (abbàssida)
Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Al-Wàthiq (abbàssida) · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Alcorà · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Aràbia · Veure més »
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і As-Saffah · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Bagdad · Veure més »
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Banu Xayban · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Bàssora · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Califat Abbàssida · Veure més »
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Fiqh · Veure més »
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Hadit · Veure més »
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Hajj · Veure més »
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Hanafisme · Veure més »
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Hanbalisme · Veure més »
Iman
Iman és el terme utilitzat en la religió islàmica per al concepte de «fe» i es fa servir per referir-se a la força de convicció dels musulmans; el qui obté aquesta fe és anomenat un mumin.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Iman · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Isfahan · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Kitab al-Fihrist
El Kitab al-Fihrist és un llibre escrit per Ibn an-Nadim que barreja autobiografia i catàleg literari, ja que narra la cerca del seu autor de diversos llibres per poder reunir tot el coneixement de la seva època.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Kitab al-Fihrist · Veure més »
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Màdhhab · Veure més »
Muftí
Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab, etimològicament ‘el qui emet una fàtua’, participi actiu del verb, ‘emetre una fàtua’) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Muftí · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Musulmà · Veure més »
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Mutazilisme · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Omeies · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Raó · Veure més »
Ràbita
Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Ràbita · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Religió · Veure més »
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Sahaba · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Síria · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Sunnisme · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Teologia · Veure més »
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Xaikh al-Islam · Veure més »
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і Xaria · Veure més »
780
Sense descripció.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і 780 · Veure més »
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і 847 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Àhmad ibn Hànbal і 855 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ibn Hanbal, Musnad Ahmad ibn Hanbal, Músnad Àhmad ibn Hanbal, Músnad Àhmad ibn Hànbal, Àhmad ibn Hanbal.
