Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

У

Índex У

У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

16 les relacions: Alfabet, Alfabet belarús, Alfabet ciríl·lic, Alfabet ciríl·lic serbi, Alfabet fenici, Alfabet macedònic, Alfabet rus, Búlgar, Glagolític, Història de l'alfabet, Lletra, Numeració ciríl·lica, Rus, Transliteració de l'alfabet rus, Ucraïnès, Waw.

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: У і Alfabet · Veure més »

Alfabet belarús

Lalfabet belarús (en belarús: беларускі алфавіт) és l'alfabet de l'idioma belarús basat en l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: У і Alfabet belarús · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Nou!!: У і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet ciríl·lic serbi

L'alfabet ciríl·lic serbi té 30 lletres ciríl·liques que corresponen cadascuna d'elles a un so diferent.

Nou!!: У і Alfabet ciríl·lic serbi · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: У і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet macedònic

L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.

Nou!!: У і Alfabet macedònic · Veure més »

Alfabet rus

L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: У і Alfabet rus · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: У і Búlgar · Veure més »

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Nou!!: У і Glagolític · Veure més »

Història de l'alfabet

La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.

Nou!!: У і Història de l'alfabet · Veure més »

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Nou!!: У і Lletra · Veure més »

Numeració ciríl·lica

El sistema de numeració ciríl·lica va ser derivat de l'alfabet ciríl·lic, usat pels pobles eslaus del sud i l'est europeus.

Nou!!: У і Numeració ciríl·lica · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Nou!!: У і Rus · Veure més »

Transliteració de l'alfabet rus

L'adaptació (transliteració, transcripció, romanització) de l'alfabet ciríl·lic rus pot ser molt diversa segons la llengua a la qual es vulgui adaptar l'alfabet rus, i normalment cada llengua sol tenir les seves pròpies normes d'adaptació de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: У і Transliteració de l'alfabet rus · Veure més »

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: У і Ucraïnès · Veure més »

Waw

La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Nou!!: У і Waw · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »