Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alfa, Alfabet grec, Coeficient de fricció, Dinàmica, Electromagnetisme, Estadística, Física, Física de partícules, Funció de Möbius, Majúscula, Mar, Massa reduïda, Matemàtiques, Mecànica dels fluids, Micròmetre, Micro-, Minúscula, Muó, Numeració grega, Omega, Permeabilitat, Potencial químic, Probabilitat, Sistema Internacional d'Unitats, Teoria de la mesura, Teoria de nombres, Termodinàmica, Viscositat.
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Mi і Alfa · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Mi і Alfabet grec · Veure més »
Coeficient de fricció
El coeficient de fricció o coeficient de fregament expressa l'oposició al moviment que ofereixen les superfícies físiques de dos cossos en contacte.
Nou!!: Mi і Coeficient de fricció · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Mi і Dinàmica · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Mi і Electromagnetisme · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Mi і Estadística · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Mi і Física · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Mi і Física de partícules · Veure més »
Funció de Möbius
La funció de Möbius μ(n) és una funció matemàtica d'especial importància en teoria de nombres i combinatòria.
Nou!!: Mi і Funció de Möbius · Veure més »
Majúscula
La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.
Nou!!: Mi і Majúscula · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Mi і Mar · Veure més »
Massa reduïda
En física, la massa reduïda és la massa inercial "efectiva" que apareix en el problema dels dos cossos de la mecànica newtoniana.
Nou!!: Mi і Massa reduïda · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Mi і Matemàtiques · Veure més »
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Nou!!: Mi і Mecànica dels fluids · Veure més »
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Nou!!: Mi і Micròmetre · Veure més »
Micro-
Micro- (símbol μ) és un prefix del Sistema Internacional que indica la milionèsima part d'una unitat, o un factor de 10-6, o 1/1.000.000.
Nou!!: Mi і Micro- · Veure més »
Minúscula
La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.
Nou!!: Mi і Minúscula · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Mi і Muó · Veure més »
Numeració grega
El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec.
Nou!!: Mi і Numeració grega · Veure més »
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Nou!!: Mi і Omega · Veure més »
Permeabilitat
En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.
Nou!!: Mi і Permeabilitat · Veure més »
Potencial químic
En termodinàmica, dins de la física i en termoquímica dins de la química, potencial químic, representat pel símbol μ, és un terme introduït el 1876 pel físic estatunidenc Willard Gibbs, que el va definir d'aquesta manera: Sigui un sistema format per dues fases, α i β, per exemple aigua i vapor d'aigua, a una pressió i temperatura determinades.
Nou!!: Mi і Potencial químic · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Mi і Probabilitat · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Mi і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Mi і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Mi і Teoria de nombres · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Mi і Termodinàmica · Veure més »
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Nou!!: Mi і Viscositat · Veure més »
