Accés més ràpid que el navegador!
13 les relacions: Avril de Sainte-Croix, Congregació de l'Esperit Sant, Emmanuel Le Roy Ladurie, Ensenyament del bretó, Es Monges dera Sagrada Família, Granja-Escola de Fortianell, Kemalisme, Maurice Rouvier, Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, Primer Ministre de França, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, René Waldeck-Rousseau, Uniformisme lingüístic a França.
Avril de Sainte-Croix
Adrienne Avril de Sainte-Croix també coneguda com a Ghenia Avril de Sainte-Croix o simplement Eugénie Avril de Sainte-Croix, fou escriptora, periodista, filantropa, feminista i pacifista.
Nou!!: Émile Combes і Avril de Sainte-Croix · Veure més »
Congregació de l'Esperit Sant
La Congregació de l'Esperit Sant i del Sagrat Cor de Maria, en llatí Congregatio Sancti Spiritus sub tutela Immaculati Cordis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Nou!!: Émile Combes і Congregació de l'Esperit Sant · Veure més »
Emmanuel Le Roy Ladurie
va ser un erudit i historiador francès.
Nou!!: Émile Combes і Emmanuel Le Roy Ladurie · Veure més »
Ensenyament del bretó
L'ensenyament del bretó i en bretó a l'escola és una reivindicació històrica dels parlants de bretó, llengua cèltica de França que s'ha transmès majoritàriament de pares a fills fins a mitjans del.
Nou!!: Émile Combes і Ensenyament del bretó · Veure més »
Es Monges dera Sagrada Família
Es Monges dera Sagrada Família és un monument del municipi de Les (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Émile Combes і Es Monges dera Sagrada Família · Veure més »
Granja-Escola de Fortianell
La Granja-Escola de Fortianell és una granja-escola d'agricultura, amb 125 ha de terreny, que es troba a Fortianell, poble del terme de Fortià (Alt Empordà), a l'oest del cap del municipi.
Nou!!: Émile Combes і Granja-Escola de Fortianell · Veure més »
Kemalisme
Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.
Nou!!: Émile Combes і Kemalisme · Veure més »
Maurice Rouvier
Maurice Rouvier (pronunciació francesa:; Ais de Provença, 17 d'abril de 1842 - Neuilly-sur-Seine, 7 de juny de 1911 va ser un estadista francès. Va néixer a Ais de Provença, i va passar la seva carrera en els negocis a Marsella. Va donar suport a la candidatura de Léon Gambetta des d'allà el 1867, i el 1870 va fundar una revista anti-imperial, L'Egalité. Convertint-se en secretari general de la prefectura de les Boques del Roine el 1870-71, va rebutjar el càrrec de prefecte. El juliol de 1871 va ser retornat a l'Assemblea Nacional de Marsella en una elecció, i van votar de manera constant amb el Partit Republicà. Es va convertir en una reconeguda autoritat en les finances, i en repetides ocasions que es presenten a la Comissió de Pressupost com a reporter o president. A les eleccions generals del 1881 després de la caiguda del gabinet de Jules Ferry, tornà a la cambra i hi va defensar la separació entre Església i Estat, una política de descentralització, i la imposició d'un impost sobre la renda. Després es va unir al gabinet de Gambetta com a ministre de comerç i de les colònies, i en el 1883-1885 va ocupar el mateix càrrec al gabinet de Jules Ferry. Es va convertir en primer ministre d'Hisenda el 31 de maig de 1887, amb el suport dels grups de republicans moderats, els radicals explotació al marge de suport del general Boulanger, que van començar una violenta agitació contra el govern. Després va venir l'escàndol de les distincions (venda de nominacions a la Legió d'Honor), en el qual participava Daniel Wilson, gendre del President Jules Grévy, i el gabinet ministerial va caure en l'intent de protegir la imatge del president. L'oposició de Rouvier va ser una de les causes de la derrota del gabinet de Charles Floquet, el febrer de 1889. Al ministeri de Tirard troba una nova forma de lluita contra l'agitació de Boulanger, va ser ministre d'Hisenda. Es va mantenir en el mateix lloc en el Freycinet, Loubet i gabinets de Ribot de 1890-93. Les seves relacions amb Cornelius Herz i el baró de Reinach va obligar a la seva retirada del gabinet Ribot en el moment dels escàndols de Panamà el desembre de 1892. Una vegada més, el 1902, va ser ministre de Finances, després de quasi deu anys, aquesta vegada en el gabinet radical d'Émile Combes. A la caiguda del ministeri de Combes, el gener de 1905 va ser convidat pel president per formar un nou ministeri. En aquest gabinet, Rouvier tingué inicialment la cartera d'Hisenda. En la seva declaració inicial a la Cambra el nou primer ministre havia declarat la seva intenció de continuar la política de l'anterior gabinet, comprometent el nou ministeri a una política de conciliació, a la consideració de les pensions de vellesa, un impost sobre la renda, i la separació de l'Església i l'Estat. L'atenció del públic, però, es concentrava principalment en la política exterior. Durant el govern Combes, el ministre Théophile Delcassé havia arribat a un acord secret amb Espanya sobre la qüestió del Marroc, i n'havia establert un altre amb Anglaterra. Aquesta política havia despertat la gelosia alemanya, que es va fer evident en l'aspror amb què la qüestió del Marroc va ser manejada a Berlín. En una reunió de gabinet del 5 de juny, Rouvier acusà el Ministre de Relacions Exteriors d'imprudència sobre l'afer del Marroc, i després d'una acalorada discussió Delcassé dimití. El mateix Rouvier va prendre la cartera d'Afers Exteriors en aquest punt crucial. Després de crítiques negociacions, el 8 de juliol aconseguí un acord amb Alemanya acceptant la conferència internacional proposada pel sultà del Marroc, sobre la garantia que Alemanya reconeixeria la naturalesa especial dels interessos de França en el manteniment de l'ordre a la frontera algeriana del seu imperi. Llargs debats van donar lloc a una nova convenció al setembre, que contenia el programa de la conferència proposada, i al desembre Rouvier va ser capaç de fer una declaració de tot el procés a la cambra, que va rebre el consentiment de totes les parts. El govern Rouvier no va sobreviure gaire temps a l'elecció presidencial de 1906. Els disturbis que sorgiren en relació amb la Llei de Separació de l'Església i l'Estat van ser hàbilment manejats per Georges Clemenceau per a desacreditar el ministeri, que fou substituït per un gabinet sota la direcció de Ferdinand Sarrien. Categoria:Diputats dels Alps Marítims a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones d'Ais de Provença Categoria:Senadors francesos Categoria:Diputats de les Boques del Roine a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Persones de la Valclusa Categoria:Ministres de Comerç de França.
Nou!!: Émile Combes і Maurice Rouvier · Veure més »
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical Socialista (francès Parti Républicain Radical et Radical-Socialiste) fou un partit polític de centre francès fundat en 1901.
Nou!!: Émile Combes і Partit Republicà Radical i Radical-Socialista · Veure més »
Primer Ministre de França
A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.
Nou!!: Émile Combes і Primer Ministre de França · Veure més »
Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931
Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
Nou!!: Émile Combes і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931 · Veure més »
René Waldeck-Rousseau
Pierre Marie René Ernest Waldeck-Rousseau, conegut com a Pierre Waldeck-Rousseau,(Nantes, França, 2 de desembre de 1846 - 10 d'agost de 1904), va ser un polític, advocat i estadista francès, el 67è primer ministre de França.
Nou!!: Émile Combes і René Waldeck-Rousseau · Veure més »
Uniformisme lingüístic a França
«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.
Nou!!: Émile Combes і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »
