Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Acaia, Acrorea, Afrodita Urània, Agàstenes, Agonòteta, Alaric I, Alexandre el Gran, Antípatre, Antiga Grècia, Arcàdia, Argos, Atenes, Augies (fill d'Hèlios), Èlida, Òxil, Batalla de Corint, Batalla de Leuctra, Caucons, Cil·lene, Clarença, Corint, Diccionari Grec-Català, Disponti, Elis, Enòmau (fill d'Ares), Endimió, Epaminondes, Epònim, Epeu (fill d'Endimió), Escil·lunt, Esparta, Estàtua de Zeus a Olímpia, Etòlia, Etnònim, Etol, Fenicis, Fileu, Filip II de Macedònia, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra de Làmia, Guerra de Troia, Guerra del Peloponnès, Guillem I d'Acaia, Hèracles, Homer, Imperi Romà d'Orient, Invasió dòrica, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jofré I d'Acaia, Julià l'Apòstata, ..., Lacònia, Ladó (Èlida), Larissos, Làsion, Lèpreon, Lliga Aquea, Lliga Etòlia, Macistos, Malària, Mantinea, Mar Jònica, Mínies, Messènia, Morea otomana, Nícies, Olímpia, Pantaleó de Pisa, Pare, Patres, Pèlops, Pelasgs, Peloponès, Peneu (Peloponès), Pilos (Messènia), Pirgos, Pisa (Èlide), Pisàtida, Polixen, Posidó, Quarta Guerra Macedònica, Queronea, República de Venècia, Riu Alfeu, Segona guerra messènica, Tebes (Grècia), Telesfor, Trifília, Unitat perifèrica d'Èlide, 1208, 394, 396. Ampliar l'índex (41 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Èlida і Acaia · Veure més »
Acrorea
Situació del districte d'Acrorea a l'Èlida Acrorea (Ἀκρώρεια) era el districte muntanyós de la part nord de l'Èlida a la frontera amb Arcàdia, on neixen els rius Peneu i Ladó.
Nou!!: Èlida і Acrorea · Veure més »
Afrodita Urània
Urània (en Οὐρανία) era un epítet de la deessa grega Afrodita, que significa 'del cel' o 'espiritual', distingint-la del seu aspecte més terrenal, Afrodita Pandemos, 'Afrodita per a tothom'.
Nou!!: Èlida і Afrodita Urània · Veure més »
Agàstenes
Agàstenes (Grec antic: Ἀγασθένης), en la mitologia grega, fou fill d'Augies al que va succeir al tron al regne d'Èlida.
Nou!!: Èlida і Agàstenes · Veure més »
Agonòteta
Agonòteta(en grec antic ἀγωνοθέτης, plural ἀγωνοθέται) era la persona que en els antics jocs grecs decidia les disputes i atorgava els premis, equivalent als moderns àrbitres.
Nou!!: Èlida і Agonòteta · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Èlida і Alaric I · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Èlida і Alexandre el Gran · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Èlida і Antípatre · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Èlida і Antiga Grècia · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Èlida і Arcàdia · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Èlida і Argos · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Èlida і Atenes · Veure més »
Augies (fill d'Hèlios)
Hèracles desviant el riu per netejar els estables d'Augies Segons la mitologia grega, Augies o Augias (en Αὐγείας, Augèias) fou un fill d'Hèlios i rei de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Augies (fill d'Hèlios) · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Èlida · Veure més »
Òxil
Segons la mitologia grega, Òxil (en Òxylos) va ser un heroi, fill d'Ares i de Protogenia, per tant net de Calidó i besnet de l'heroi Etol.
Nou!!: Èlida і Òxil · Veure més »
Batalla de Corint
La batalla de Corint va ser un enfrontament militar entre la República romana i la ciutat-estat grega de Corint i els seus aliats de la Lliga Aquea.
Nou!!: Èlida і Batalla de Corint · Veure més »
Batalla de Leuctra
La Batalla de Leuctra o Leuctres (6 de juliol del 371 aC) va ser un enfrontament entre Tebes i Esparta, acompanyats dels seus aliats respectius, que en general s'engloba entre els conflictes que es van succeir després de la Guerra del Peloponès i la Guerra de Corint.
Nou!!: Èlida і Batalla de Leuctra · Veure més »
Caucons
Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.
Nou!!: Èlida і Caucons · Veure més »
Cil·lene
Cil·lene (Κυλλήνη; etnònim Κυλλήνιος, en català cil·leni) fou el port de la ciutat d'Elis, a la regió de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Cil·lene · Veure més »
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Nou!!: Èlida і Clarença · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Èlida і Corint · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Èlida і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Disponti
Disponti (Δυσπόντιον) era una antiga ciutat del territori de la Pisàtida, a l'antiga Èlide.
Nou!!: Èlida і Disponti · Veure més »
Elis
La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Elis · Veure més »
Enòmau (fill d'Ares)
Enomau, Zeus i Pèlops Enòmau va ser, d'acord amb la mitologia grega, un rei de Pisa (Èlide), fill d'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.
Nou!!: Èlida і Enòmau (fill d'Ares) · Veure més »
Endimió
''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.
Nou!!: Èlida і Endimió · Veure més »
Epaminondes
Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.
Nou!!: Èlida і Epaminondes · Veure més »
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Nou!!: Èlida і Epònim · Veure més »
Epeu (fill d'Endimió)
D'acord amb la mitologia grega, Epeu (en grec antic Ἐπειός) va ser un rei de l'Èlida, un dels fills d'Endimió i germà de Peó i d'Etol.
Nou!!: Èlida і Epeu (fill d'Endimió) · Veure més »
Escil·lunt
Escil·lunt (Σκιλλοῦς, en Scillus; etnònim Σκιλλούντιος, en català escil·lunti) era una ciutat de Trifília, un districte de l'Èlida, situada a uns 20 estadis al sud d'Olímpia, a la vora del riu Selinunt.
Nou!!: Èlida і Escil·lunt · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Èlida і Esparta · Veure més »
Estàtua de Zeus a Olímpia
L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.
Nou!!: Èlida і Estàtua de Zeus a Olímpia · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Èlida і Etòlia · Veure més »
Etnònim
Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.
Nou!!: Èlida і Etnònim · Veure més »
Etol
D'acord amb la mitologia grega, Etol (en Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Etol · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Èlida і Fenicis · Veure més »
Fileu
Fileu (en grec antic Φυλεύς) va ser un heroi, fill d'Augias, rei de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Fileu · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Èlida і Filip II de Macedònia · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Èlida і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerra de Làmia
La Guerra de Làmia (323 aC - 322 aC), també anomenada guerra grega, fou un conflicte militar esdevingut a Grècia al començament del període hel·lenístic.
Nou!!: Èlida і Guerra de Làmia · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Èlida і Guerra de Troia · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Èlida і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guillem I d'Acaia
Guillem I d'Acaia (?-1209), més conegut com a Guillem de Champlitte, anomenat El Xampanyès en record dels seus orígens, fou fundador del Principat d'Acaia el 1205.
Nou!!: Èlida і Guillem I d'Acaia · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Èlida і Hèracles · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Èlida і Homer · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Èlida і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasió dòrica
La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.
Nou!!: Èlida і Invasió dòrica · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Èlida і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Jofré I d'Acaia
Jofré I d'Acaia, també anomenat Jofré de Villehardouin, (en francès: Geoffroi de Villehardouin) fou el segon príncep d'Acaia del 1209 al 1228.
Nou!!: Èlida і Jofré I d'Acaia · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Èlida і Julià l'Apòstata · Veure més »
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Nou!!: Èlida і Lacònia · Veure més »
Ladó (Èlida)
El riu Ladó (en Λαδώνας, Ladonas; Λάδων, Ládōn) és un riu de la regió de l'Èlida que desaigua al Peneu, el riu principal de la regió, prop de l'antiga ciutat de Pilos.
Nou!!: Èlida і Ladó (Èlida) · Veure més »
Larissos
El Larissos (Λάρισσος, Λάρισσος o Λάρισος, Larissus o Larisus) és un riu del Peloponnès que neix al municipi d'Acaia Occidental i desemboca a la mar Jònica a la vila de Kalógria, dins el mateix terme municipal.
Nou!!: Èlida і Larissos · Veure més »
Làsion
Làsion (Λασίων o Λασιών; etnònim Λασιοναῖος o Λασιόνιος, en català lasioneu o lasioni), fou una ciutat de Grècia, cap del districte d'Acrorea (Èlida), a la frontera amb Arcàdia, prop de Psofis.
Nou!!: Èlida і Làsion · Veure més »
Lèpreon
Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.
Nou!!: Èlida і Lèpreon · Veure més »
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Nou!!: Èlida і Lliga Aquea · Veure més »
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Nou!!: Èlida і Lliga Etòlia · Veure més »
Macistos
Macistos (Μάκιστος o Μάκιστον, en Macistus o Macistum; gentilici Μακίστιος, en català macisti) era una ciutat del nord de Trifília, a l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Macistos · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Èlida і Malària · Veure més »
Mantinea
Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.
Nou!!: Èlida і Mantinea · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Èlida і Mar Jònica · Veure més »
Mínies
Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.
Nou!!: Èlida і Mínies · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Èlida і Messènia · Veure més »
Morea otomana
Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Èlida і Morea otomana · Veure més »
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Nou!!: Èlida і Nícies · Veure més »
Olímpia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.
Nou!!: Èlida і Olímpia · Veure més »
Pantaleó de Pisa
Pantaleó (Pantaleon), fill d'Omfalió, fou rei o tirà de Pisa a l'Èlide, vers l'olimpíada 34 (el 644 aC).
Nou!!: Èlida і Pantaleó de Pisa · Veure més »
Pare
Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.
Nou!!: Èlida і Pare · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Èlida і Patres · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Èlida і Pèlops · Veure més »
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Nou!!: Èlida і Pelasgs · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Èlida і Peloponès · Veure més »
Peneu (Peloponès)
El riu Peneu (grec Πηνειός, Peneiós; Peneus) és el riu principal de l'Èlida, al Peloponès/Peloponnès.
Nou!!: Èlida і Peneu (Peloponès) · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Èlida і Pilos (Messènia) · Veure més »
Pirgos
Pirgos (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la unitat perifèrica d'Èlide, a la perifèria de Grècia Occidental.
Nou!!: Èlida і Pirgos · Veure més »
Pisa (Èlide)
Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.
Nou!!: Èlida і Pisa (Èlide) · Veure més »
Pisàtida
La Pisàtida (Πισᾶτις) era el districte de la ciutat de Pisa, a la zona central de l'Èlida.
Nou!!: Èlida і Pisàtida · Veure més »
Polixen
Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias, per part del seu pare Agàstenes.
Nou!!: Èlida і Polixen · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Èlida і Posidó · Veure més »
Quarta Guerra Macedònica
La Quarta Guerra Macedònica (150 aC - 148 aC) va ser l'última guerra entre Roma i Macedònia.
Nou!!: Èlida і Quarta Guerra Macedònica · Veure més »
Queronea
Queronea (Χαιρώνεια, Khairṓneia; Chaeroneia), coneguda com a la Cabrena en català medieval, és una vila i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central.
Nou!!: Èlida і Queronea · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Èlida і República de Venècia · Veure més »
Riu Alfeu
L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.
Nou!!: Èlida і Riu Alfeu · Veure més »
Segona guerra messènica
La segona guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta.
Nou!!: Èlida і Segona guerra messènica · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Èlida і Tebes (Grècia) · Veure més »
Telesfor
Telesfor (en llatí Telesphorus, en grec antic Τελεσφόρος) fou un general grec al servei d'Antígon el Borni, rei d'Àsia, que el va enviar l'any 313 aC amb una flota de 50 vaixells i un considerable exèrcit al Peloponès, per oposar-se a les forces de Polispercó i Cassandre de Macedònia.
Nou!!: Èlida і Telesfor · Veure més »
Trifília
Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.
Nou!!: Èlida і Trifília · Veure més »
Unitat perifèrica d'Èlide
La unitat perifèrica d'Èlide (en grec Νομός Ηλείας) és una unitat perifèrica del Peloponès a Grècia.
Nou!!: Èlida і Unitat perifèrica d'Èlide · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Èlida і 1208 · Veure més »
394
Sense descripció.
Nou!!: Èlida і 394 · Veure més »
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Èlida і 396 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Eleus, Èlida (regió), Èlida Buida, Èlide, Èlide (regió), Èlide buida, Èlide pròpia.
