Taula de continguts
49 les relacions: Aecides, Alexandre el Gran, Èac, Àrquias de Túrios, Cariclo (filla de Cicreu), Cicreu, Complex de Samotràcia, Crisos, Eacees, Egina, Egina (mitologia), Endeis, Esciró, Fòcida, Filoxen de Citera, Focos, Ftia (antiga Grècia), Guerra de Troia, Hades, Herodes Àtic, Heroi grec, Inframón grec, Llop de Psàmate, Mègara, Mírmex, Meneci (fill d'Àctor), Minos, Mirmídons, Molòssia, Molós, Molossos, Nimfa, Pèlias, Pèlops, Peleu, Plutó (mitologia), Posidó, Príam, Psàmate (filla de Nereu), Radamantis, Salamina, Senglar de Calidó, Simmàquia, Telamó, Tetis (mare d'Aquil·les), The Frogs, Triptòlem, Troia, Zeus.
Aecides
* Mitologia.
Veure Èac і Aecides
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Èac і Alexandre el Gran
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Veure Èac і Èac
Àrquias de Túrios
Àrquias de Túrios (en Archias) fou un actor grec i després militar.
Veure Èac і Àrquias de Túrios
Cariclo (filla de Cicreu)
Cariclo (en grec antic Χαρικλώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Cicreu, rei de Salamina.
Veure Èac і Cariclo (filla de Cicreu)
Cicreu
Cicreu (en grec antic Κυχρεύς) va ser un heroi, fill de Posidó i de Salamina, filla d'Asop.
Veure Èac і Cicreu
Complex de Samotràcia
El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.
Veure Èac і Complex de Samotràcia
Crisos
Crisos (en grec antic Κρῖσος) va ser un heroi grec, fundador de la ciutat de Crisa a Mísia.
Veure Èac і Crisos
Eacees
Les Eacees (Aeaceia) eren unes festes que celebraven els eginetes (de l'illa d'Egina) en honor d'Èac, que va ser rei del país.
Veure Èac і Eacees
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Veure Èac і Egina
Egina (mitologia)
Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.
Veure Èac і Egina (mitologia)
Endeis
Endeis (en grec antic Ένδαιος) va ser una heroïna, filla d'Esciró, heroi corinti, i de Cariclo.
Veure Èac і Endeis
Esciró
'''Esciró''' abatut per Teseu, vas de tipus àtic, 500–490 aC, Museu del Louvre (G 104). Esciró (en grec antic Skiron o Skeiron) va ser segons la mitologia grega un corinti fill de Pèlops, o potser de Posidó que s'havia establert en territori de Mègara en un lloc anomenat Roques Esciròniques, per on passava el camí que corria vora la costa.
Veure Èac і Esciró
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Veure Èac і Fòcida
Filoxen de Citera
Filoxen de Citera (Philoxenus) fou un destacat poeta ditiràmbic grec, de vegades confós amb Filoxen de Lèucada.
Veure Èac і Filoxen de Citera
Focos
Focos (en grec antic Φῶκος) fou un heroi grec, fill d'Èac i de Psàmate.
Veure Èac і Focos
Ftia (antiga Grècia)
Ftia (en grec antic Φθία o Φθίη) era una antiga ciutat o potser un districte de l'antiga Tessàlia mencionada amb freqüència per Homer a la Ilíada.
Veure Èac і Ftia (antiga Grècia)
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Èac і Guerra de Troia
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Èac і Hades
Herodes Àtic
Herodes Àtic (en llatí Atticus Herodes, en grec Ἡρώδης ὁ Ἀττικός) va ser el més important retòric grec del.
Veure Èac і Herodes Àtic
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Veure Èac і Heroi grec
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Veure Èac і Inframón grec
Llop de Psàmate
Segons la mitologia grega, Psàmate, filla de Nereu, va enviar un Llop (λύκος) ferotge a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.
Veure Èac і Llop de Psàmate
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure Èac і Mègara
Mírmex
Mírmex (en grec antic Μύρμηξ) va ser, segons la mitologia grega, una jove atenesa que degut als seus bons costums i a la seva habilitat manual va guanyar-se l'amor de la deessa Atena.
Veure Èac і Mírmex
Meneci (fill d'Àctor)
Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), va ser un heroi grec, pare de Pàtrocle i fill d'Àctor i d'Egina.
Veure Èac і Meneci (fill d'Àctor)
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Veure Èac і Minos
Mirmídons
els Mirmídons transformats de formigues en homes Segons la mitologia grega, els mirmídons (Μυρμιδόνες, en singular Μυρμιδών; en Myrmidŏnes) foren un poble establert a la Tessàlia meridional, a la vall del riu Esperqueu, després d'arribar-hi provinents de l'illa d'Egina.
Veure Èac і Mirmídons
Molòssia
Regnes de l'Epir Molòssia (en grec antic Μολοσσια) era el país dels molossos situat al nord-est de Grècia, que més tard va formar part del Epir.
Veure Èac і Molòssia
Molós
Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.
Veure Èac і Molós
Molossos
Moneda de l'Epir amb el nom dels molossos Els molossos (en Μολοσσοί) eren una de les tribus que habitaven l'Epir.
Veure Èac і Molossos
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Èac і Nimfa
Pèlias
''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).
Veure Èac і Pèlias
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Veure Èac і Pèlops
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Veure Èac і Peleu
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Èac і Plutó (mitologia)
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Èac і Posidó
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Veure Èac і Príam
Psàmate (filla de Nereu)
Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
Veure Èac і Psàmate (filla de Nereu)
Radamantis
Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.
Veure Èac і Radamantis
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Veure Èac і Salamina
Senglar de Calidó
romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.
Veure Èac і Senglar de Calidó
Simmàquia
Simmàquia (συμμαχία symmakhía 'comunitat de combat, aliança'; de σύμμαχος sýmmakhos 'combatents') és el terme referit a un tractat d'aliança a l'antiga Grècia.
Veure Èac і Simmàquia
Telamó
Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).
Veure Èac і Telamó
Tetis (mare d'Aquil·les)
Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.
Veure Èac і Tetis (mare d'Aquil·les)
The Frogs
The Frogs és un musical "adaptat lliurement" per Stephen Sondheim i Burt Shevelove de Les granotes, una comèdia grega antiga d'Aristòfanes.
Veure Èac і The Frogs
Triptòlem
Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.
Veure Èac і Triptòlem
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Èac і Troia
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Èac і Zeus
També conegut com Eàcida, Eàcides.