Taula de continguts
54 les relacions: Alberto Carsí Lacasa, Anarquisme, Anarquisme a Espanya, Antonio Garcia Birlán, Assassinat de Théodore Jenny, Ateneu Enciclopèdic Popular, Ángel María de Lera, Benito Pabón, Bru Lladó i Roca, Cementiri de Montjuïc, Centre de Lectura de Reus, Comitès Sindicalistes Revolucionaris, Confederació Nacional del Treball, Congrés de Sants, Cop d'estat de Primo de Rivera, Crisi espanyola de 1917, Eduard Pons Prades, Eduardo Barriobero y Herrán, El Luchador, Eleccions generals espanyoles de 1936, Federació Local de Sindicats de Sabadell, Francisco Miranda, Gregorio Suberviola Baigorri, Hodonímia de Barcelona, Isidre Grañé i Castanera, Jaume Aragó i Garcia, Joan Peiró i Belis, José Juncal Verdulla, Josep Viadiu i Valls, Juan López Sánchez, L'Opinió, La Época (Madrid), La Campana de Gràcia, La Prosperitat, Magí Marcé i Segarra, Manuel Bravo Portillo, Manuel Rivas (CNT), Marí Civera Martínez, Martí Barrera i Maresma, Marxisme als Països Catalans, Partit Sindicalista, Pere Foix i Cases, Possibilisme llibertari, Progreso Alfarache Arrabal, Ricard Fornells i Francesc, Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez, Secretari General de la CNT, Sigfrido Catalá Tineo, Solidaridad Obrera (diari), Teatre Circ Barcelonès, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Alberto Carsí Lacasa
Alberto Carsí Lacasa (València, 12 de febrer de 1876 - Perpinyà, 1960) va ser un enginyer i geòleg valencià.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Alberto Carsí Lacasa
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Anarquisme
Anarquisme a Espanya
Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Anarquisme a Espanya
Antonio Garcia Birlán
Antonio García Birlán (Fuente Vaqueros, (província de Granada), 1891 – Barcelona, 1984) fou un anarquista andalús establert a Catalunya.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Antonio Garcia Birlán
Assassinat de Théodore Jenny
Lassassinat de Théodore Jenny va ocórrer el 22 de febrer de 1920 a Sabadell.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Assassinat de Théodore Jenny
Ateneu Enciclopèdic Popular
LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Ateneu Enciclopèdic Popular
Ángel María de Lera
Ángel María de Lera (Baides, 7 de maig de 1912 - Madrid, 23 de juliol de 1984) va ser un novel·lista espanyol.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Ángel María de Lera
Benito Pabón
Benito Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 25 de març de 1895- Panamà, 1958) va ser un advocat i polític sindicalista andalús, diputat membre del Congrés dels Diputats d'Espanya per la ciutat de Saragossa durant l'última legislatura del període republicà.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Benito Pabón
Bru Lladó i Roca
Bru Lladó i Roca (Sabadell, 1881 – Mèxic, 1946) va ser un sabater i anarcosindicalista català.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Bru Lladó i Roca
Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Cementiri de Montjuïc
Centre de Lectura de Reus
El Centre de Lectura de Reus és una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Centre de Lectura de Reus
Comitès Sindicalistes Revolucionaris
Els Comitès Sindicalistes Revolucionaris foren col·lectius obrers partidaris de la Revolució Russa i adherits a la Internacional Sindical Roja, organitzats a l'interior de la CNT.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Comitès Sindicalistes Revolucionaris
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Confederació Nacional del Treball
Congrés de Sants
El Primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), també conegut com a Congrés Obrer de Sants, va ser una important reunió de l'obrerisme català que va tenir lloc a l'Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants (Barcelona) del 28 de juny a l'1 de juliol de 1918.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Congrés de Sants
Cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Cop d'estat de Primo de Rivera
Crisi espanyola de 1917
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).
Veure Ángel Pestaña Núñez і Crisi espanyola de 1917
Eduard Pons Prades
Eduard Pons Prades (Barcelona, 19 de desembre de 1920 – 28 de maig de 2007), també conegut pel pseudònim de Floreado Barsino, va ser un escriptor especialitzat en la Història Contemporània espanyola del, guionista documental, actiu partícip del Partit Sindicalista d'Ángel Pestaña, militant de la Confederació Nacional del Treball i conferenciant.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Eduard Pons Prades
Eduardo Barriobero y Herrán
Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877 - Barcelona, 10 de febrer de 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Veure Ángel Pestaña Núñez і Eduardo Barriobero y Herrán
El Luchador
El Luchador va ser un periòdic valencià d'ideologia republicana publicat a Alacant, entre 1913 i 1939.
Veure Ángel Pestaña Núñez і El Luchador
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Eleccions generals espanyoles de 1936
Federació Local de Sindicats de Sabadell
La Federació Local de Sindicats de Sabadell va ser l'hereva de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l'últim terç del.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Federació Local de Sindicats de Sabadell
Francisco Miranda
Francisco Miranda Concha (Madrid, 1869 - Barcelona, 1950) fou un sindicalista i militant de la CNT a Barcelona.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Francisco Miranda
Gregorio Suberviola Baigorri
Gregorio Suberviola Baigorri (Morentin, Navarra, 9 de maig de 1896 – Barcelona, 13 de març de 1924) fou un anarcosindicalista navarrès, conegut com el serio i Torinto.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Gregorio Suberviola Baigorri
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Hodonímia de Barcelona
Isidre Grañé i Castanera
Isidre Grañé i Castanera (Barcelona, 1898-1939), fill d'Isidre Grañé Artigas i Maria Castanera, fou un sindicalista i militant d'ERC.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Isidre Grañé i Castanera
Jaume Aragó i Garcia
Jaume Aragó i Garcia (Barcelona, 9 de juliol de 1882 – Mèxic, 1952) fou un anarcosindicalista català, mort en l'exili.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Jaume Aragó i Garcia
Joan Peiró i Belis
Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Joan Peiró i Belis
José Juncal Verdulla
José Juncal Verdulla (Pontevedra, 4 de desembre de 1869 - Barcelona, 20 de juny de 1961), fou un pedagog, periodista i escriptor galleg.
Veure Ángel Pestaña Núñez і José Juncal Verdulla
Josep Viadiu i Valls
Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Josep Viadiu i Valls
Juan López Sánchez
Juan López Sánchez (Bullas, Regió de Múrcia, 16 de gener de 1900 - Madrid, 1972) va ser un sindicalista espanyol d'ideologia anarquista, obrer de la construcció, membre de la CNT i un dels fundadors de la Federació Sindicalista Llibertària.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Juan López Sánchez
L'Opinió
L'Opinió fou un setmanari d'orientació política esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanellas i Ibars.
Veure Ángel Pestaña Núñez і L'Opinió
La Época (Madrid)
La Época fou un periòdic conservador espanyol vespertí publicat a Madrid entre 1849 i 1936.
Veure Ángel Pestaña Núñez і La Época (Madrid)
La Campana de Gràcia
La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Veure Ángel Pestaña Núñez і La Campana de Gràcia
La Prosperitat
La Prosperitat és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.
Veure Ángel Pestaña Núñez і La Prosperitat
Magí Marcé i Segarra
Magí Marcé i Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967) fou un polític català i alcalde de Sabadell.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Magí Marcé i Segarra
Manuel Bravo Portillo
Manuel Bravo Portillo (Illes Marianes ? - Barcelona, 5 de setembre de 1919) fou un policia espanyol.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Manuel Bravo Portillo
Manuel Rivas (CNT)
Manuel Rivas Barros (Sevilla, ? - ?) fou un anarcosindicalista andalús.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Manuel Rivas (CNT)
Marí Civera Martínez
va ser un periodista, sindicalista i polític valencià.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Marí Civera Martínez
Martí Barrera i Maresma
Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Martí Barrera i Maresma
Marxisme als Països Catalans
El marxisme als Països Catalans va tenir una implantació inicial més aviat reduïda i tardana, menor a la que obtingueren altres tendències obreristes com l'anarquisme bakuninista.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Marxisme als Països Catalans
Partit Sindicalista
El Partit Sindicalista fou un partit polític fundat el 7 d'abril de 1934 per Ángel Pestaña i altres militants de la CNT, amb l'esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així l'hegemonia "faista" a la qual s'oposava.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Partit Sindicalista
Pere Foix i Cases
Pere Foix i Cases (Torà de Riubregós, Solsonès, 1893 - Barcelona, 1978) fou un sindicalista i escriptor català.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Pere Foix i Cases
Possibilisme llibertari
El possibilisme llibertari va ser una tesi d'un sector del moviment llibertari en Espanya que sense renunciar a les finalitats clàssiques de l'anarquisme de lluita per la superació de l'Estat i el capitalisme va acceptar elements del règim demoliberal de la II República Espanyola per desenvolupar la seva activitat.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Possibilisme llibertari
Progreso Alfarache Arrabal
Progreso Alfarache Arrabal (Algesires, 1888 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer de 1964) fou un anarcosindicalista andalús, també conegut amb el pseudònim dAntonio Rodríguez.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Progreso Alfarache Arrabal
Ricard Fornells i Francesc
Ricard Fornells i Francesc (Barcelona, 1895 – Barcelona, 4 d'abril de 1950) fou un pedagog, polític i sindicalista català, que exercí de president de l'assemblea local de Sabadell, càrrec equiparable al de president del consell municipal de l'Ajuntament de Sabadell, entre octubre de 1936 i febrer de 1937.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Ricard Fornells i Francesc
Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez
Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez (Madrid, 1965) és un polític espanyol nacionalsindicalista.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez
Secretari General de la CNT
El Secretari General de la CNT és el càrrec principal de la Confederació Nacional del Treball, encara que manca de poder executiu, les seves atribucions es limiten a qüestions tècniques i administratives.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Secretari General de la CNT
Sigfrido Catalá Tineo
Sigfrido Catalá Tineo (València, 1906 – 9 de setembre de 1978) fou un anarcosindicalista valencià, també conegut com a Lohengrin.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Sigfrido Catalá Tineo
Solidaridad Obrera (diari)
Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Solidaridad Obrera (diari)
Teatre Circ Barcelonès
El Teatre Circ Barcelonès funcionà de 1853 a 1944.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Teatre Circ Barcelonès
Trentisme
El trentisme va ser un corrent ideològic i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Trentisme
Trienni Bolxevic
Trienni Bolxevic és la denominació que es dona per la historiografia espanyola (a partir de l'estudi de Juan Díaz del Moral, que utilitza l'expressió trienni bolxevista) al període entre 1918 i 1920 (o 1921), emmarcat en l'última etapa de la Restauració borbònica, en el que es van produir importants conflictes socials a Espanya, utilitzant-se habitualment l'expressió de forma restringida per referir-se a les revoltes, manifestacions i vagues que es van produir a la meitat sud d'Espanya, especialment al camp andalús.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Trienni Bolxevic
Vaga general espanyola de 1917
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Vaga general espanyola de 1917
Vet
La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.
Veure Ángel Pestaña Núñez і Vet
També conegut com Ángel Pestaña.