Taula de continguts
174 les relacions: Aeci, Age of Empires II: The Age of Kings, Alans, Antonomàsia, Aquileia, Ardaric, Úrsula de Colònia, Atila, Attila, Attila (desambiguació), Attila (ocell), Avit, Íldico, Àtila, home o dimoni, Àvars de Pannònia, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Nedao, Batalla dels Camps Catalàunics, Bèrgam, Bibracte, Bisbat de Soissons, Bleda (hun), Brescia, Budapest, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Campament romà de La Cheppe, Cant dels Nibelungs, Catalauns, Cavall de guerra, Chalon-sur-Saône, Châlons-en-Champagne, Chronicon Pictum, Ciutat d'Autun, Civilization V, Concili de Calcedònia, Constanci (secretari d'Àtila), Constanci III, Cronologia de l'antiga Roma, Dacis, Dàcia, Dècada del 430, Dècada del 450, Dengizich, Edat antiga als Països Catalans, Ekkehard, Ellak, En guàrdia!, Església Ortodoxa Romanesa, Esteve I d'Hongria, Fatih, ... Ampliar l'índex (124 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Àtila і Aeci
Age of Empires II: The Age of Kings
Age of Empires II: The Age of Kings (usualment abreujat AOE2 o AOK) és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft Games per als sistemes operatius Windows i Mac OS.
Veure Àtila і Age of Empires II: The Age of Kings
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Àtila і Alans
Antonomàsia
Lantonomàsia (del llatí antonomasia i del grec ἀντονομασία, antonomazein, "anomenar de manera diferent"), és una sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona o, inversament, l'ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu.
Veure Àtila і Antonomàsia
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Àtila і Aquileia
Ardaric
Ardaric (en llatí Ardaricus) va ser rei dels gèpids, una tribu germànica, durant el.
Veure Àtila і Ardaric
Úrsula de Colònia
Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.
Veure Àtila і Úrsula de Colònia
Atila
* Àtila (406-453), rei dels huns occidentals.
Veure Àtila і Atila
Attila
Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.
Veure Àtila і Attila
Attila (desambiguació)
Attila és un nom d'home i s'utilitza en hongarès i turc.
Veure Àtila і Attila (desambiguació)
Attila (ocell)
Attila és un gènere d'ocells de la família dels tirànids (Tyrannidae).
Veure Àtila і Attila (ocell)
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Veure Àtila і Avit
Íldico
Íldico és un nom de procedència goda.
Veure Àtila і Íldico
Àtila, home o dimoni
Àtila, home o dimoni (títol original en italià: Attila, il flagello di Dio) és una pel·lícula italiana dirigida per Pietro Francisci, estrenada el 1954.
Veure Àtila і Àtila, home o dimoni
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Veure Àtila і Àvars de Pannònia
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Veure Àtila і Batalla d'Adrianòpolis (378)
Batalla de Nedao
La Batalla de Nedao va tenir lloc a Panònia el 454.
Veure Àtila і Batalla de Nedao
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Veure Àtila і Batalla dels Camps Catalàunics
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Àtila і Bèrgam
Bibracte
Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.
Veure Àtila і Bibracte
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi.
Veure Àtila і Bisbat de Soissons
Bleda (hun)
Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.
Veure Àtila і Bleda (hun)
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Àtila і Brescia
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Àtila і Budapest
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Àtila і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Campament romà de La Cheppe
El campament romà o oppidum de La Cheppe, també conegut com a Vetus Catalaunum (Vella Cataló o Vell Catalaun), o també com El Camp d'Àtila, és un antic assentament celta, situat al terme municipal de La Cheppe (actual França), al departament del Marne.
Veure Àtila і Campament romà de La Cheppe
Cant dels Nibelungs
El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.
Veure Àtila і Cant dels Nibelungs
Catalauns
Els catalauns (llatí: Catalauni o Catelauni) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Veure Àtila і Catalauns
Cavall de guerra
L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.
Veure Àtila і Cavall de guerra
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Àtila і Chalon-sur-Saône
Châlons-en-Champagne
Châlons-en-Champagne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est, situada a la vora del riu Marne.
Veure Àtila і Châlons-en-Champagne
Chronicon Pictum
La Crònica Il·luminada d'Hongria (també coneguda com a Chronicum Pictum, Chronica Picta o Chronica de Gestis Hungarorum) és una crònica il·lustrada medieval del Regne d'Hongria del.
Veure Àtila і Chronicon Pictum
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Àtila і Ciutat d'Autun
Civilization V
Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.
Veure Àtila і Civilization V
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Veure Àtila і Concili de Calcedònia
Constanci (secretari d'Àtila)
Constanci (en llatí Constantius) era un romà nascut a la Gàl·lia que va arribar a secretari privat d'Àtila i del seu germà Bleda, als que Aeci va recomanar.
Veure Àtila і Constanci (secretari d'Àtila)
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Veure Àtila і Constanci III
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Àtila і Cronologia de l'antiga Roma
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Àtila і Dacis
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Àtila і Dàcia
Dècada del 430
La dècada del 430 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 430 fins al 31 de desembre del 439.
Veure Àtila і Dècada del 430
Dècada del 450
Representació dels huns apropant-se a la ciutata de Roma.
Veure Àtila і Dècada del 450
Dengizich
Dengizich o Dindzic va ser el segon fill d'Àtila.
Veure Àtila і Dengizich
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Àtila і Edat antiga als Països Catalans
Ekkehard
Ekkehard I (910-973) fou un monjo del monestir suís de Sant Gall autor de l'obra de Poesia Narrativa Medieval, escrita a finals del, el Waltharius.
Veure Àtila і Ekkehard
Ellak
Ellak (†454), també conegut com a Ellac i Elac, va ser el fill gran i l'hereu escollit d'Àtila, i el va succeir com a Rei dels Huns a la seva mort el 454.
Veure Àtila і Ellak
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Àtila і En guàrdia!
Església Ortodoxa Romanesa
Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Àtila і Església Ortodoxa Romanesa
Esteve I d'Hongria
Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Pannònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.
Veure Àtila і Esteve I d'Hongria
Fatih
Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat.
Veure Àtila і Fatih
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Veure Àtila і Federats
Flavi Constantí (cònsol 457)
Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient.
Veure Àtila і Flavi Constantí (cònsol 457)
Flavi Orestes
Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.
Veure Àtila і Flavi Orestes
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Veure Àtila і Francs salis
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Àtila і Friül
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Veure Àtila і Gal·la Placídia
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Veure Àtila і Gèpides
Genoveva de París
Genoveva (Sainte Geneviève) (Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)), va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a santa patrona de la ciutat de París.
Veure Àtila і Genoveva de París
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Veure Àtila і Gens Flàvia
George Frederic Watts
Autoretrat de George Frederick Watts ''Caputxeta Vermella'' George Frederick Watts, (23 de febrer de 1817 - 1 de juliol de 1904) va ser un popular pintor i escultor anglès victorià associat amb el moviment del simbolisme.
Veure Àtila і George Frederic Watts
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Àtila і Germània (regió)
Ghost of Tsushima
Ghost of Tsushima és un videojoc de rol d'acció desenvolupat per Sucker Punch Productions i publicat per Sony Interactive Entertainment per a PlayStation 4 i posteriorment per a PlayStation 5.
Veure Àtila і Ghost of Tsushima
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Àtila і Gots
Guerra Han-Xiongnu
La Guerra Han-Xiongnu és el nom donat a una sèrie batalles entre la Dinastia Han i les tribus de Xiongnu entre el 133 aEC i 89 EC.
Veure Àtila і Guerra Han-Xiongnu
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Veure Àtila і Hèruls
Húnor i Màgor
La caça del Cérvol Meravellós. Imatge de la ''Crònica Il·lustrada Hongaresa'' (1360). Húnor i Màgor és una llegenda tradicional hongaresa registrada al començament del i posteriorment ja el segle XIV que narra l'origen entre els hongaresos i els huns.
Veure Àtila і Húnor i Màgor
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure Àtila і Història d'Hongria
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Àtila і Història de Bèlgica
Història de Bulgària
La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Àtila і Història de Bulgària
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Àtila і Història de Catalunya
Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».
Veure Àtila і Història de l'estructura de l'exèrcit romà
Història de la llengua romanesa
sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.
Veure Àtila і Història de la llengua romanesa
Història de la sal
Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).
Veure Àtila і Història de la sal
Història del vi
El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.
Veure Àtila і Història del vi
Història dels Balcans
Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.
Veure Àtila і Història dels Balcans
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Àtila і Huns
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Veure Àtila і Il·líria (província romana)
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Àtila і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Àtila і Imperi Romà d'Orient
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Àtila і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Dotzè
El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.
Veure Àtila і Infern - Cant Dotzè
Infern - Cant Tretzè
El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.
Veure Àtila і Infern - Cant Tretzè
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Àtila і Innocenci X
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Àtila і Invasions bàrbares
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Àtila і Joan Pau II
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Àtila і Johan Ferrández d'Heredia
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Veure Àtila і Justa Grata Honòria
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Veure Àtila і Kaganat àvar
Kalemegdan
Kalemegdan (en alfabet ciríl·lic serbi: Калемегдан, del turc Kale Meydanı, Plaça de la Fortalesa) és un parc de Belgrad on es troba la fortalesa de Belgrad al municipi de Stari Grad.
Veure Àtila і Kalemegdan
Kond
Kond fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès al des d'Àsia fins a Europa.
Veure Àtila і Kond
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Veure Àtila і Ljubljana
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Veure Àtila і Lleó I el Traci
Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians
La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.
Veure Àtila і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians
Llista de còmics de Mortadel·lo i Filemó
Aquesta és la llista dels còmics de Mortadel·lo i Filemó, de Francisco Ibáñez, ordenats per data de publicació.
Veure Àtila і Llista de còmics de Mortadel·lo i Filemó
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Àtila і Llista de papes de Roma
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Àtila і Llista de personatges històrics d'òpera
Llop de Troyes
Llop de Troyes (Lupus Trecensis) (Toul, Lorena, ca. 383 - Troyes, Xampanya-Ardenes, 479) fou un monjo i bisbe de Troyes.
Veure Àtila і Llop de Troyes
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Àtila і Longobards
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Veure Àtila і Marcià
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Veure Àtila і Marcomans
Marcomània
La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.
Veure Àtila і Marcomània
Maximí (ambaixador)
Maximí (en Maximinus) va ser un ambaixador romà.
Veure Àtila і Maximí (ambaixador)
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Àtila і Màntua
Màrcia Eufèmia
Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.
Veure Àtila і Màrcia Eufèmia
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Àtila і Mòdena
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Veure Àtila і Meroveu
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Àtila і Metz
Miklós Oláh
Escut d'armes de Nicolaus Olahus. Miklós Oláh, en llatí Nicolaus Olahus, (Nagyszeben, 10 de gener de 1493 - † Bratislava, 15 de gener de 1568) fou un humanista i historiador hongarès d'origen romanès, arquebisbe d'Estrigònia del 1553 al 1568 i regent reial.
Veure Àtila і Miklós Oláh
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Àtila і Milà
Mincio
El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).
Veure Àtila і Mincio
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Veure Àtila і Muralles de Constantinoble
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Àtila і Museus Vaticans
Necropolis
Necropolis és una pel·lícula de terror fantàstica italo-britànica del 1970 dirigida per Franco Brocani.
Veure Àtila і Necropolis
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Veure Àtila і Niš
Nicòpolis del Danubi
Nicòpolis del Danubi (Nicopolis ad Istrum) fou una ciutat romana i romana d'Orient.
Veure Àtila і Nicòpolis del Danubi
Night at the Museum
Night at the Museum és una pel·lícula estatunidenca d'aventura estrenada el 2006.
Veure Àtila і Night at the Museum
Octar
va ser un dirigent hun.
Veure Àtila і Octar
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Àtila і Odoacre
Oradea
Oradea (Hongarès Nagyvárad, Alemany Großwardein, turc Waräd o Wäräd o Warät o Wärät, totes les denominacions del llatí Varadinum) és una ciutat de Romania, a la província (en romanès judeţ) de Bihor (BH), a Transsilvània, vora de les Muntanyes Apuseni a la frontera amb Hongria, travessada pel riu Crişul Repede.
Veure Àtila і Oradea
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Àtila і Orleans
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Àtila і Ostrogots
Palemònides
Els palemònides van ser una llegendària dinastia dels Grans Ducs del Gran Ducat de Lituània i Rutènia.
Veure Àtila і Palemònides
Panteó de París
Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.
Veure Àtila і Panteó de París
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Àtila і Papa
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Veure Àtila і Papa Lleó I
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Àtila і Parma
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Àtila і Pàdua
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Veure Àtila і Període romà a Catalunya
Període romà al País Valencià
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.
Veure Àtila і Període romà al País Valencià
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Àtila і Període visigòtic a Catalunya
Període visigot al País Valencià
Els esdeveniments que porten a la desintegració de l'Imperi Romà culminen el amb les invasions bàrbares.
Veure Àtila і Període visigot al País Valencià
Požarevac
Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.
Veure Àtila і Požarevac
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Veure Àtila і Primer Imperi Búlgar
Prisc (historiador)
Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.
Veure Àtila і Prisc (historiador)
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Veure Àtila і Ròmul Augústul
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Àtila і Regne de Borgonya
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Àtila і Regne de Tolosa
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Àtila і Regne Visigot
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Àtila і Regnes germànics
Rei dels Gots
El títol de rei dels Gots (Götes konung en suec, Gothernes konge / De Gothers Konge en danès, gothorum rex en llatí) fou utilitzats durant segles pels reis de Suècia i pels reis de Dinamarca, per denotar la sobirania o la reclamació de sobirania sobre l'antic poble dels gots.
Veure Àtila і Rei dels Gots
Ruas
Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.
Veure Àtila і Ruas
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens.
Veure Àtila і Rugis
Sales de Rafael
Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.
Veure Àtila і Sales de Rafael
San Gimignano
San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència.
Veure Àtila і San Gimignano
Sant Eudald
Es parla del sant també conegut com a Hou de Mongrony; per a Sant Hou de Celrà, vegeu: Sixt i Hou de Celrà.
Veure Àtila і Sant Eudald
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Veure Àtila і Sàrdica
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Àtila і Sàrmates
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Àtila і Segle V
Setmana Santa a Llorca
La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.
Veure Àtila і Setmana Santa a Llorca
Szeged
Szeged eslovac: Segedín, alemany: Szegedin o Segedin, serbi Segedin, Сегедин, llatí: Partiscum, italià: Seghedino, búlgar, belarus, rus i ucraïnès Сегед (Seged), letó Segeda', lituà Segedas, polonès Segedyn, romanès Seghedin i turc otomà i modern Segedin, és una ciutat autònoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la boca del riu Maros als dos costats del riu Tisza.
Veure Àtila і Szeged
Szombathely
Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).
Veure Àtila і Szombathely
Táltos
Un xaman hongarès El taltos (en hongarès també «tátos») és una figura de la mitologia hongaresa, un fetiller amb el poder sobrenatural similar al d'un xaman.
Veure Àtila і Táltos
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Àtila і Teodoric el Gran
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Àtila і Teodoric I (rei dels visigots)
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Àtila і Teodosi II el Jove
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.
Veure Àtila і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
Ticinum
Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).
Veure Àtila і Ticinum
Torcello
Torcello és una tranquil·la i escassament poblada illa a l'extrem septentrional de la llacuna de Venècia.
Veure Àtila і Torcello
Total War
Total War (Guerra total) és una saga de videojocs desenvolupats per The Creative Assembly.
Veure Àtila і Total War
Tractat de Margum
El Tractat de Margum fou un tractat entre els Huns i l'Imperi Romà, que es va signar a Margum, Mèsia Superior (avui en dia Požarevac, Sèrbia).
Veure Àtila і Tractat de Margum
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Àtila і Tràcia
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Veure Àtila і Treviso
Tulln an der Donau
Tulln an der Donau és una ciutat a Àustria amb 16.197 habitants, capital del districte de Tulln, a la Baixa Àustria.
Veure Àtila і Tulln an der Donau
Turismund
Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.
Veure Àtila і Turismund
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Àtila і Valentinià III
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Àtila і Varna (Bulgària)
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Veure Àtila і Venetia
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Àtila і Verona
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Veure Àtila і Vicenza
Vindobona
Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.
Veure Àtila і Vindobona
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Veure Àtila і Volga
Waltharius
Waltharius és el títol d'una important obra de poesia narrativa medieval escrita en llatí durant el.
Veure Àtila і Waltharius
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Àtila і 20 de juny
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Àtila і 7 d'abril