Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ària (Pèrsia)

Índex Ària (Pèrsia)

Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Taula de continguts

  1. 28 les relacions: Afganistan, Alexandria d'Ària, Ariana, Aris (poble), Artabazos II, Ària, Bactriana, Barzanes, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Bessos de Bactriana, Caranos (general), Casirotes, Cir II el Gran, Ctesifont, Darios el Gran, Drangiana, Estasandre, Estasànor, Herat, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Masdorans, Pacte de Triparadisos, Pàrtia, Sàtrapa, Shahpuhr de Rayy, Tus.

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Ària (Pèrsia) і Afganistan

Alexandria d'Ària

Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.

Veure Ària (Pèrsia) і Alexandria d'Ària

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.

Veure Ària (Pèrsia) і Ariana

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Veure Ària (Pèrsia) і Aris (poble)

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Veure Ària (Pèrsia) і Artabazos II

Ària

* Ària (música), forma musical, melodia per a ser cantada.

Veure Ària (Pèrsia) і Ària

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Veure Ària (Pèrsia) і Bactriana

Barzanes

Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.

Veure Ària (Pèrsia) і Barzanes

Batalla d'Hormizdegan

La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.

Veure Ària (Pèrsia) і Batalla d'Hormizdegan

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Veure Ària (Pèrsia) і Batalla de les Termòpiles (480 aC)

Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

Veure Ària (Pèrsia) і Bessos de Bactriana

Caranos (general)

Caranos (en Caranus; en Κάρανος o Καρανός, "Káranos" o "Karanós") fou un macedoni del cos de guàrdies reials (ἑταῖροι Companys) i general d'Alexandre el Gran que el va enviar contra Satibarzanes revoltat a la satrapia d'Ària.

Veure Ària (Pèrsia) і Caranos (general)

Casirotes

Els casirotes (Caseirotae) foren una de les deu tribus en què Claudi Ptolemeu divideix els habitants de la satrapia d'Ària.

Veure Ària (Pèrsia) і Casirotes

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Veure Ària (Pèrsia) і Cir II el Gran

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Veure Ària (Pèrsia) і Ctesifont

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Ària (Pèrsia) і Darios el Gran

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Veure Ària (Pèrsia) і Drangiana

Estasandre

Estasandre (en llatí Stasander, en grec antic Στάσανδρος) va ser un militar i sàtrapa nascut a Xipre i al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Ària (Pèrsia) і Estasandre

Estasànor

Estasànor (Stasanor) fou un militar i sàtrapa xipriota, nadiu de Solos, al servei d'Alexandre el Gran, probablement després del 333 aC.

Veure Ària (Pèrsia) і Estasànor

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Ària (Pèrsia) і Herat

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Veure Ària (Pèrsia) і Imperi Mede

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Ària (Pèrsia) і Imperi Sassànida

Masdorans

Masdorans (Masdorani, Μασδωρανοὶ o Μαζωρανοί) fou un poble salvatge de les muntanyes Masdoranus, entre Pàrtia i Ària o Ariana i vers el sud-oest cap a Carmània.

Veure Ària (Pèrsia) і Masdorans

Pacte de Triparadisos

El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.

Veure Ària (Pèrsia) і Pacte de Triparadisos

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Veure Ària (Pèrsia) і Pàrtia

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Veure Ària (Pèrsia) і Sàtrapa

Shahpuhr de Rayy

Shahpuhr de Rayy va ser un general i marzban persa d'Armènia de l'any 483 al 484.

Veure Ària (Pèrsia) і Shahpuhr de Rayy

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Veure Ària (Pèrsia) і Tus