Taula de continguts
53 les relacions: Agàsies d'Efes, Anici Auqueni Bas (prefecte urbà), Anzio, Anzio (pel·lícula), Aríccia, Arrunt (fill de Porsenna), Astura, Ècetra, Calígula, Castrum Inui, Ciceró, Circe, Clàudia Augusta, Colònia romana, Espuri Furi Medul·lí (tribú 378 aC), Fasti, Fòrum Romà, Gai Lucreci Gal, Gai Meni (cònsol), Gens Àntia, Gens Cesònia, Gran incendi de Roma, Guerra llatina, Història de les campanyes militars romanes, Laci (antic), Lanuvium, Lòngula, Llista d'amfiteatres romans, Luci Corneli Cos Maluginense, Luci Papiri Cras (cònsol 336 aC), Luci Papiri Cursor (cònsol), Neró, Oracles de la Fortuna, Papa Bonifaci I, Papa Zeferí, Pèdum, Polusca, Publi Clodi Tràsea Petus, Publi Corneli Rútil Cos, Publi Furi Medul·lí Fus, Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC), Quint Valeri Ànties, Rostra, Sàtricum, Segona Guerra Samnita, Setge de Roma (537-538), Túsculum, Terracina, Tiberi Emili Mamerc, Venust, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Agàsies d'Efes
Agàsies d'Efes (en llatí Agasias, en grec antic) fou un distingit escultor grec d'Efes, fill de Dositeu.
Veure Àntium і Agàsies d'Efes
Anici Auqueni Bas (prefecte urbà)
Anici Auqueni Bas (en llatí Anicius Auchenius Bassus) va ser un polític romà del.
Veure Àntium і Anici Auqueni Bas (prefecte urbà)
Anzio
Anzio és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Àntium і Anzio
Anzio (pel·lícula)
Anzio (títol original en italià: Lo Sbarco di Anzio) és una pel·lícula italo-estatunidenca codirigida per Duilio Coletti i Edward Dmytryk, amb Robert Mitchum i Peter Falk i Robert Ryan, Earl Holliman, Mark Damon, Arthur Kennedy, estrenada el 1968.
Veure Àntium і Anzio (pel·lícula)
Aríccia
Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Veure Àntium і Aríccia
Arrunt (fill de Porsenna)
Arrunt (en llatí Arruntius) va ser fill del rei etrusc Porsenna, rei de la ciutat de Clusium (avui Chiusi).
Veure Àntium і Arrunt (fill de Porsenna)
Astura
Astura (Astura Ἄστυρα) era una petita illa de la costa del Latium, entre Antium i Circeii, a la boca del riu Astura, que neix en una de les valls del massís Albà.
Veure Àntium і Astura
Ècetra
Ècetra (Ecetra Ἐχέτρα) va ser una ciutat dels volscs que s'anomena moltes vegades en les guerres entre aquell poble i els romans, però més tard desapareix de la història.
Veure Àntium і Ècetra
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Àntium і Calígula
Castrum Inui
Castrum Inui va ser una ciutat que alguns autors creuen d'origen etrusc, però que estava situada al Laci Segons Virgili l'haurien fundat els reis d'Alba Longa i diu que estava consagrada a Inus, un déu llatí que correspon al Faune dels romans.
Veure Àntium і Castrum Inui
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Àntium і Ciceró
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Veure Àntium і Circe
Clàudia Augusta
Clàudia, en llati Claudia Augusta, va ser l'única filla de l'emperador Neró i la seva esposa Popea Sabina.
Veure Àntium і Clàudia Augusta
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Àntium і Colònia romana
Espuri Furi Medul·lí (tribú 378 aC)
Espuri Furi Medul·lí (en llatí Spurius Furius Sp. F. L. N. Medullinus) va ser un magistrat romà.
Veure Àntium і Espuri Furi Medul·lí (tribú 378 aC)
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Àntium і Fasti
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Àntium і Fòrum Romà
Gai Lucreci Gal
Gai Lucreci Gal (en llatí Caius Lucretius Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Àntium і Gai Lucreci Gal
Gai Meni (cònsol)
Gai Meni (en Caius Maenius P. F. P. N) va ser un magistrat romà del.
Veure Àntium і Gai Meni (cònsol)
Gens Àntia
La gens Àntia (en llatí Antia gens) va ser una gens romana que portava els cognomens Briso i Restio.
Veure Àntium і Gens Àntia
Gens Cesònia
La Gens Cesònia (en llatí Caesonia gens) era el nomen de dues famílies de l'antiga Roma que sembla que no tenien relació entre elles.
Veure Àntium і Gens Cesònia
Gran incendi de Roma
''Les torxes de Neró'', de Henryk Siemiradzki. D'acord amb Tàcit, Neró va culpar els cristians com a responsables de l'incendi. El Gran incendi de Roma (en Magnum Incendium Romae) va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador.
Veure Àntium і Gran incendi de Roma
Guerra llatina
La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.
Veure Àntium і Guerra llatina
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Àntium і Història de les campanyes militars romanes
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Àntium і Laci (antic)
Lanuvium
Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.
Veure Àntium і Lanuvium
Lòngula
Lòngula (Longula Λόγγολα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que va ser incorporada als territoris dels volscs.
Veure Àntium і Lòngula
Llista d'amfiteatres romans
S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a àrees ben diverses de l'Imperi Romà.
Veure Àntium і Llista d'amfiteatres romans
Luci Corneli Cos Maluginense
Luci Corneli Cos Maluginense (Lucius Cornelius Ser.) va ser un magistrat romà.
Veure Àntium і Luci Corneli Cos Maluginense
Luci Papiri Cras (cònsol 336 aC)
Luci Papiri Cras (en llatí Lucius Papirius Crassus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Papíria, una família romana d'origen plebeu.
Veure Àntium і Luci Papiri Cras (cònsol 336 aC)
Luci Papiri Cursor (cònsol)
Luci Papiri Cursor (en llatí Lucius Papirius Cursor) va ser un magistrat romà, segurament fill de ''Lucius Papirius Cursor Mugillanus'' i un general no tan distingit a l'època com el seu pare.
Veure Àntium і Luci Papiri Cursor (cònsol)
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Àntium і Neró
Oracles de la Fortuna
Els oracles de la Fortuna foren uns oracles que van existir al Latium, especialment a Antium i Praeneste.
Veure Àntium і Oracles de la Fortuna
Papa Bonifaci I
Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.
Veure Àntium і Papa Bonifaci I
Papa Zeferí
Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.
Veure Àntium і Papa Zeferí
Pèdum
Pèdum (en Pedum, en Πέδα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que tenia una certa importància.
Veure Àntium і Pèdum
Polusca
Polusca (Pollusca o Polusca Πολούσκα) va ser una ciutat del Latium que apareix a la història de Roma connectada amb Longula i Corioli.
Veure Àntium і Polusca
Publi Clodi Tràsea Petus
Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.
Veure Àntium і Publi Clodi Tràsea Petus
Publi Corneli Rútil Cos
Publi Corneli Rútil Cos (Publius Cornelius Rutilus M. f. L. n. Cos) va ser un polític i militar romà del.
Veure Àntium і Publi Corneli Rútil Cos
Publi Furi Medul·lí Fus
Publi Furi Medul·lí Fus (en llatí Publius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.
Veure Àntium і Publi Furi Medul·lí Fus
Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)
Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, va ser un magistrat romà, elegit tres vegades cònsol i també membre de la comissió de decemvirs que va elaborar les Lleis de les dotze taules.
Veure Àntium і Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)
Quint Valeri Ànties
Quint Valeri Ànties (en llatí Quintus Valerius Antias) va ser un historiador romà possible membre de la gens Àntia, que segurament procedien d'Antium, com afirma Plini.
Veure Àntium і Quint Valeri Ànties
Rostra
Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.
Veure Àntium і Rostra
Sàtricum
Sàtricum (en Satricum) va ser una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes Albanes i la mar.
Veure Àntium і Sàtricum
Segona Guerra Samnita
La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.
Veure Àntium і Segona Guerra Samnita
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Veure Àntium і Setge de Roma (537-538)
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Veure Àntium і Túsculum
Terracina
Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Veure Àntium і Terracina
Tiberi Emili Mamerc
Tiberi Emili Mamerc (en llatí Tiberius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Emili Mamerc, que va ser cònsol tres vegades.
Veure Àntium і Tiberi Emili Mamerc
Venust
Venust (en llatí Venustus) va ser un artista romà del.
Veure Àntium і Venust
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Àntium і Vil·la romana
Volscs
Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.
Veure Àntium і Volscs
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Àntium і 15 de desembre