Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Usa IA

Taula de continguts

1. 481 les relacions: Abdelhafid del Marroc, Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona, Acadèmia de la Llengua Catalana, Acte (arts escèniques), Adela Clemente i Ferran, Adrià Gual i Queralt, Aigua que corre, Al cor de la nit, Alexandre Nolla i Roig, Alfons Vila i Piqué, Alfred Lucchetti i Farré, Alta banca, Amadeu Mariné i Vadalaco, Amadeu Vives i Roig, Amic, Amics del Teatre (Reus), Andreu Guixer i Busquets, Anna Monner, Anna Sahun i Martí, Antònia Baró i Sanz, Antonín Pikhart, Antoni Añón i Cortiella, Antoni Mansó Figuerola, Antoni Monplet i Guerra, Antoni Tutau i Mascla, Art Jove, Art públic de Barcelona, Artur Vinardell i Roig, Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Assaig general, Associació Catalanista de Reus, Associació d'Autors Catalans, Associació Popular Regionalista, Assumpció Casals i Rovira, Ateneu Barcelonès, Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, August Barbosa i Arnautó, Avel·lí Galceran i Calbetó, Avinguda del Paral·lel, Àgata (personatge literari), Àngels Gonyalons, Baix Penedès, Balcons de Barcelona, Baldomer Xifré Morros, Bases de Manresa, Bernat Morales i Sanmartín, Blanca (Mar i cel), Blanca Llum Vidal i Carrasco, Cal Ximet, Carles Batlle i Jordà, ... Ampliar l'índex (431 més) » « Shrink índex

Abdelhafid del Marroc

Abdelhafid o Abd-al-Hafidh també Abd al-Hafiz, conegut com a Mulay Hafid, Muley Hafid o Mulay Hafiz (Fes, 24 de febrer de 1875 – Enghien-les-Bains, 4 d'abril de 1937) fou soldà del Marroc entre 1908 i 1912.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Abdelhafid del Marroc

Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona

L'Acadèmia de Ciències, Arts, Oficis per la Dona (1885-1887) va ser creada per Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 28 de febrer de 1861 - Santa Cruz de Tenerife, 12 d'abril de 1926) el 1885.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona

Acadèmia de la Llengua Catalana

L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Acadèmia de la Llengua Catalana

Acte (arts escèniques)

Un acte és cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica (òpera, teatre…), generalment separada per un interval.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Acte (arts escèniques)

Adela Clemente i Ferran

Adela Clemente i Ferran (Barcelona, 20 de juny de 1861- 11 de gener de 1910) va ser una actriu catalana de l'últim terç del i principis del XX.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Adela Clemente i Ferran

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Adrià Gual i Queralt

Aigua que corre

Aigua que corre és un drama en tres actes i en prosa, original d'Àngel Guimerà, estrenat al teatre Romea de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 18 de novembre de 1902.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Aigua que corre

Al cor de la nit

''Al cor de la nit'', exemplar publicat l'any 1918 a la Impremta La Renaixença de Barcelona. 128 pàgines. Al cor de la nit és un drama en tres actes, original d'Àngel Guimerà, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 19 d'abril de 1918.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Al cor de la nit

Alexandre Nolla i Roig

Indibil i Mandoni'' Alexandre Nolla i Roig (Gràcia, Barcelona, 1881 - Barcelona, 11 de juliol de 1944) va ser un actor català de teatre.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Alexandre Nolla i Roig

Alfons Vila i Piqué

Alfons Vila i Piqué (Barcelona, 18 d'agost del 1890Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 20 de febrer del 1974) va ser un compositor barceloní.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Alfons Vila i Piqué

Alfred Lucchetti i Farré

Alfred Lucchetti i Farré (Barcelona, 3 de febrer de 1934 - Barcelona, 8 d'abril de 2011) fou un actor català, germà del també actor Francesc Lucchetti, del polític Antoni Lucchetti i del director tècnic i decorador Pepe Lucchetti.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Alfred Lucchetti i Farré

Alta banca

Alta banca és un drama en tres actes i en prosa, original d'Àngel Guimerà, estrenat per primera vegada al teatre Novetats de Barcelona, la vetlla del 9 de desembre de 1921, amb la direcció artística d'Alexandre Nolla, que també feia de protagonista.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Alta banca

Amadeu Mariné i Vadalaco

Margarida Xirgu fotografiada per Amadeu Mariné. Amadeu Mariné i Vadalaco (Barcelona, 1878-1935) fou un fotògraf català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Amadeu Mariné i Vadalaco

Amadeu Vives i Roig

MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Amadeu Vives i Roig

Amic

Amic va ser una revista republicana publicada el 1938, en el període de la Guerra Civil espanyola.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Amic

Amics del Teatre (Reus)

Amics del Teatre, va ser una entitat cultural creada a Reus el 1930 per una iniciativa de Josep Miquel i Pàmies i Josep Banús i Sans, membres tots dos de la Secció de Lletres del Centre de Lectura, preocupats per l'absència d'obres de teatre de qualitat a la ciutat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Amics del Teatre (Reus)

Andreu Guixer i Busquets

va ser un actor i director teatral, impulsor d'obres de dramaturgs com Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Andreu Guixer i Busquets

Anna Monner

Anna Monner (o també Agna Monner o Munné) (Palma, Mallorca, 1850 - Barcelona, 2 d'abril de 1914) va ser una actriu de teatre.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Anna Monner

Anna Sahun i Martí

Anna Sahun i Martí (Barcelona, 13 de març de 1975) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, coneguda pel gran públic per interpretar a sèries de Televisió de Catalunya els personatges de la Laia Font a Porca misèria o de la Lídia Almeda a La Riera.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Anna Sahun i Martí

Antònia Baró i Sanz

Antònia Baró i Sanz (Barcelona, 23 d'agost de 1870 - 1947) va ser una actriu de l'escena teatral catalana en els anys de final del i les primeres dècades del XX.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Antònia Baró i Sanz

Antonín Pikhart

Antonín Pikhart (1861 - 1909) va ser un jurista, hispanista, catalanista i traductor en txec del català, castellà i alemany.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Antonín Pikhart

Antoni Añón i Cortiella

Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13 de juny del 1825 - 9 de juliol del 1919), de professió farmacèutic, va esdevenir l'iniciador ebrenc més important de la Renaixença.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Antoni Añón i Cortiella

Antoni Mansó Figuerola

Antoni Mansó (Barcelona, 15 de febrer de 1874 – Barcelona, 21 de gener de 1903) fou un prometedor actor còmic del teatre català de finals del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Antoni Mansó Figuerola

Antoni Monplet i Guerra

Antoni Monplet i Guerra o també Antonio Momplet (Cadis, 1899 − Cadaqués, 10 d'agost de 1974) va ser un guionista i director de cinema català, va tenir una extensa carrera professional a Espanya, Argentina i Mèxic.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Antoni Monplet i Guerra

Antoni Tutau i Mascla

Antoni Tutau i Mascla (Figueres, 1844 - Barcelona, 21 d'abril de 1898) va ser un primer actor i empresari de companyia català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Antoni Tutau i Mascla

Art Jove

Art Jove va ser una revista cultural, artística i literària dirigida per Sebastià Xanxo.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Art Jove

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Art públic de Barcelona

Artur Vinardell i Roig

Artur Vinardell i Roig (La Bisbal d'Empordà, 1852 — Girona, 1937) fou un periodista i escriptor republicà gironí.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Artur Vinardell i Roig

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

miniatura LArxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP) és un arxiu que custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès que abraça documents des del fins als nostres dies.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Assaig general

Cartell anunciant la representació Assaig general és una obra de teatre escrita per Josep Escobar (1908-1994), el dibuixant de tebeos, pare de personatges com Zipi i Zape o Carpanta.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Assaig general

Associació Catalanista de Reus

L'Associació Catalanista de Reus va ser una organització catalanista fundada a Reus el 1883 que va impulsar diversos actes culturals, patriòtics i econòmics.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Associació Catalanista de Reus

Associació d'Autors Catalans

L'Associació d'Autors Catalans va ser una empresa de teatre creada l'any 1885 per noms rellevants de l'escena catalana del moment:Joaquim Riera i Bertran, Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta, Pere Antoni Torres i Jordi, Teodor Baró i Sureda, Àngel Guimerà, entre altres, per tal d'afavorir la divulgació del teatre en català i, sobretot, lluny de l'òrbita de l'empresa hegemònica anomenada Teatre Català, instal·lada al teatre Romea i capitanejada per Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Associació d'Autors Catalans

Associació Popular Regionalista

Associació Popular Regionalista (APC) fou una entitat nacionalista catalana fundada el 1895 per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofré, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera, joves estudiants i llicenciats seguidors de Joan Josep Permanyer i Ayats, Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Associació Popular Regionalista

Assumpció Casals i Rovira

Assumpció Casals i Rovira (Barcelona, 17 de gener de 1896 − Barcelona, 23 de gener de 1975) va ser una primera actriu catalana, filla de l'actor Enric Casals i Molas (+ Vilafranca del Penedès, 1919) i Carme Rovira i Peris.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Assumpció Casals i Rovira

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ateneu Barcelonès

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera és una entitat fundada a Igualada el 1863 per quatre teixidors a mà de la quadra de “Ca l'Olaguer” (Antoni Vila Ratera, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany) que aportaven un ral a la setmana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

August Barbosa i Arnautó

August Barbosa i Arnautó (Barcelona, 26 de novembre de 1870 - 5 de desembre de 1941) va ser un actor de teatre i autor dramàtic català de la primera meitat del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і August Barbosa i Arnautó

Avel·lí Galceran i Calbetó

Avel·lí (o Evelí) Galceran i Calbetó (Barcelona, 9 d'octubre de 1879 - Barcelona, març de 1949, als 69 anys) va ser un actor català molt popular abans de la Guerra Civil (1936-1939).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Avel·lí Galceran i Calbetó

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Avinguda del Paral·lel

Àgata (personatge literari)

Àgata és un personatge literari, protagonista de l'obra La filla del mar d'Àngel Guimerà, estrenada en castellà el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, i en català el 6 d'abril de 1900 al Teatre Romea de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Àgata (personatge literari)

Àngels Gonyalons

és una actriu, cantant i presentadora de concursos de talents catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Àngels Gonyalons

Baix Penedès

El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Baix Penedès

Balcons de Barcelona

Balcons de Barcelona és un mural pictòric situat a la plaça de Pablo Neruda, del districte de l'Eixample de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Balcons de Barcelona

Baldomer Xifré Morros

miniatura Baldomer Xifré Morros (Barcelona, 1900-1992), va ser un publicista, escenògraf, organitzador d'esdeveniments teatrals, sindicalista i marxant d'art català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Baldomer Xifré Morros

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Bases de Manresa

Bernat Morales i Sanmartín

Bernat Morales i Sanmartín (El Cabanyal, València, 24 d'abril de 1864 - València, 7 de gener de 1947), va ser un dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Bernat Morales i Sanmartín

Blanca (Mar i cel)

Blanca és un personatge de ficció, protagonista juntament amb Saïd, de la tragèdia d'Àngel Guimerà Mar i cel, estrenada el 1888 i que ha tingut una llarga vida als escenaris fins a convertir-se en una de les obres teatrals més significatives del seu autor, pertanyent a la primera etapa de les seves creacions escèniques.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Blanca (Mar i cel)

Blanca Llum Vidal i Carrasco

Blanca Llum Vidal (Barcelona, 3 de febrer de 1986) és una poeta, editora i traductora catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Blanca Llum Vidal i Carrasco

Cal Ximet

Cal Ximet, també conegut com la Casa d'Àngel Guimerà, és un edifici del Vendrell situat al carrer de Santa Anna número 8, declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Cal Ximet

Carles Batlle i Jordà

Carles Batlle i Jordà (Barcelona 1963) és un dramaturg, novel·lista, assagista, professor i traductor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carles Batlle i Jordà

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carles Fages de Climent

Carles Gumersind Vidiella i Esteba

Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, el Maresme, 12 de maig de 1856 - Barcelona, 4 d'octubre de 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes el cim del pianisme català al canvi del al.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carles Gumersind Vidiella i Esteba

Carles Pirozzini i Martí

Carles Pirozzini i Martí (Barcelona, 17 d'agost de 1852-1938).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carles Pirozzini i Martí

Carlota Baldrís i Rafecas

Carlota Baldrís i RafecasExtenses notes biogràfiques a la llarga entrevista (57 minuts), amb reproducció de peces de l'autora, que li va fer Joan Vives per a Catalunya Música (El Vendrell, 24 d'abril del 1960) és compositora i pedagoga musical.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carlota Baldrís i Rafecas

Carlota de Mena i Zamora

Carlota de Mena i Zamora (Tortosa, Baix Ebre, 13 de febrer de 1845 - Manresa, 29 de desembre de 1902) va ser una actriu catalana de la segona meitat del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carlota de Mena i Zamora

Carlota Olcina i Luarna

Carlota Olcina amb Bernat Quintana Carlota Olcina i Luarna (Sabadell, 21 de juny de 1983) és una actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carlota Olcina i Luarna

Carlota Subirós

Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és una directora teatral i dramaturga catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carlota Subirós

Carme Elias i Boada

és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carme Elias i Boada

Carme Gombau i Vilasís

Carme Gombau i Vilasís (1902 - Barcelona, 18 d'abril de 1991) fou una cantant d'òpera i professora de cant catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carme Gombau i Vilasís

Carme Jarque

va ser una primera actriu de teatre catalana de la primera meitat del, documentada especialment durant la primera dècada del segle.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carme Jarque

Carme Parreño i Gibert

Carme Parreño i Gibert (Saragossa, 1856 - Barcelona, 15 de gener de 1924) va ser una primera actriu catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carme Parreño i Gibert

Carme Pla i Font

Carme Pla i Font (Terrassa, 1966) és una actriu catalana llicenciada per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1990.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carme Pla i Font

Carolina Blàvia i Galindo

Carolina Blàvia i Galindo (Lleida, 1973) és una professora universitària catalana, cantant de fado i directora artística del Festival Internacional de Fado de Catalunya Interfado des de la seva creació el 2012.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Carolina Blàvia i Galindo

Casa de Pere Aldavert

La Casa de Pere Aldavert és un edifici del municipi de Matadepera (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Casa de Pere Aldavert

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Catalanisme

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Catalans

Català contemporani

El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Català contemporani

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Catalunya

Catalunya Artística

Catalunya Artística va ser una revista catalana que es publicà entre juny de 1900 i abril de 1905.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Catalunya Artística

Catedral del vi

Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler cooperatiu amb nau de gran envergadura construït a l'estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Catedral del vi

Caterina Albert i Paradís

, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Caterina Albert i Paradís

Caterina Fontova

Caterina Fontova i Planes (Barcelona 1866 — Buenos Aires, Argentina 1924) va ser una actriu de teatre catalana, filla de l'actor Lleó Fontova i Mareca i Catalina Planes i germana dels músics Lleó i Conrad.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Caterina Fontova

Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí

El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l'any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roura.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Cementiri de Montjuïc

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Centre Català

Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus és una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Centre de Lectura de Reus

Cercle Català de Marsella

Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella. El Cercle Català de Marsella Pàgina web.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Cercle Català de Marsella

Cinema Picarol

El cinema Picarol va ser una sala d’exhibició cinematogràfica inaugurada el 24 de setembre de 1911 a Badalona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Cinema Picarol

Clara Solé i Font

Clara Solé Font (Horta, Barcelona, 25 de juny de 1996) és una actriu, cantant, ballarina i directora catalana, vinculada amb el món del teatre musical.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Clara Solé i Font

Cleòpatra (desambiguació)

Cleòpatra (en grec antic, Κλεοπάτρα) és un nom que significa «l'orgull del seu pare».

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Cleòpatra (desambiguació)

Clotilde Cerdà i Bosch

Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 28 de febrer de 1861 - Santa Cruz de Tenerife, 12 d'abril de 1926), considerada una nena prodigi, fou concertista d'arpa i compositora; va utilitzar el pseudònim dEsmeralda Cervantes.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Clotilde Cerdà i Bosch

Companyia de teatre

Companyia de teatre flamenca Toneelkring Sint Rembert. Una companyia de teatre és un grup de persones que es dedica professionalment al teatre.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Companyia de teatre

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Comte l'Arnau

Concepció Llorente i Escarpanté

Concepció Llorente i Escarpanté (Lleida, 1867 - 1919) va ser una actriu catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Concepció Llorente i Escarpanté

Concepció Palà

Concepció Palà (? - Barcelona, 1920) va ser una primera actriu de teatre catalana de l'últim terç del i del primer terç del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Concepció Palà

Concepció Pallardó i Guillot

Concepció Pallardó i Guillot (Barcelona, o Cervera, ca. 1848 - Barcelona, 26 de desembre de 1927) fou una actriu catalana, una de les de més renom en la fi del en el panorama teatral català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Concepció Pallardó i Guillot

Consistori de Tolosa

El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Consistori de Tolosa

Coralina Colom i Canillas

Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Coralina Colom i Canillas

Dafnis Balduz

Dafnis Balduz (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 de juny de 1983) és un actor català de teatre, cinema i televisió, conegut per la sèrie de tv3 Ventdelplà o per les pel·lícules Forasters o Malnazidos.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Dafnis Balduz

Dagoll Dagom

Dagoll Dagom és una companyia de teatre catalana creada l'any 1974 pel director i poeta Joan Ollé.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Dagoll Dagom

De tots colors

De tots colors: revista popular va ser una revista popular la qual tractava temes culturals i teatrals, de periodicitat setmanal i publicada a Barcelona entre els anys 1908 i 1913.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і De tots colors

Denominació d'Origen Conca de Barberà

La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Denominació d'Origen Conca de Barberà

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Diada Nacional de Catalunya

Diana Gómez i Raich

és una actriu de cinema i televisió catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Diana Gómez i Raich

Diari Catalá

Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Diari Catalá

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Dolors Delhom i de Mena

Dolors Delhom (Barcelona, 13 d'agost de 1867 - 13 de maig de 1912) va ser una primera actriu catalana de finals del i principis del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Dolors Delhom i de Mena

Domènec Aymerich i Serra

'''Domènec Aymerich i Serra''', a la revista ''La Escena Catalana'' de 13.3.1909 Domènec Aymerich i Serra (Barcelona, 3 d'agost de 1871 - 6 d'agost de 1932) va ser un actor de teatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Domènec Aymerich i Serra

Drama rural

El drama rural és un subgènere teatral, cinematogràfic o novel·lístic l'acció del qual es desenvolupa lluny de la ciutat i que utilitza el camp, el poble o la casa pairal com a contrapunt al progrés urbà, mostrant comportaments irracionals i permetent evidenciar valors o prejudicis presents en el conjunt de la societat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Drama rural

Dramatúrgia

La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Dramatúrgia

Edicions de 1984

Edicions de 1984 és una editorial catalana nascuda a Barcelona l'any 1984, quan es constitueix com a societat anònima per Àngels Agulló, Jordi Rojas, Carme Sansa i Josep Cots.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Edicions de 1984

Editorial Selecta

Editorial Selecta fou una empresa editorial creada a Barcelona el 1946 per Josep Maria Cruzet i Sanfeliu.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Editorial Selecta

Eduard Marquina i Angulo

Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener, 1879 - Nova York, 21 de novembre, 1946) fou un escriptor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Eduard Marquina i Angulo

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Eduard Toda i Güell

El Baix Penedès: Setmanari Autonomista

El Baix Penedès: Setmanari Autonomista fou un setmanari editat i publicat a la comarca del Baix Penedès entre els anys 1906 i 1937.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і El Baix Penedès: Setmanari Autonomista

El Eco del Centro de Lectura

El Eco del Centro de Lectura va ser una revista editada pel Centre de Lectura de Reus que sortí el 1859, el mateix any de la fundació de l'entitat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і El Eco del Centro de Lectura

El Poble Català

Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і El Poble Català

El Vendrell

El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і El Vendrell

Elena Tarrats Gómez

Elena Tarrats Gómez (Barcelona, 19 de desembre de 1993) és una actriu de teatre, televisió i cinema i cantant catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Elena Tarrats Gómez

Elenc Artístic Arbocenc

Elenc Artístic Arbocenc és una entitat cultural, fundada l'any 1916, formada dins del teixit associatiu de la vila de l'Arboç i dedicada a la promoció del teatre.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Elenc Artístic Arbocenc

Els inicis del cinema a Catalunya

Tradicionalment, es considera com la gran arribada del cinema a Catalunya la projecció realitzada amb el cinematògraf dels germans Lumière, al Nadal del 1896.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Els inicis del cinema a Catalunya

Elvira Elias i Cornet

Elvira Elias i Cornet (Barcelona, 15 de maig de 1917 - Arenys de Mar, 25 de desembre de 2016) va ser una il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners, filla de l'il·lustrador Feliu Elias i Bracons.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Elvira Elias i Cornet

Elvira: mazurka

Elvira: mazurka, H. 51, és una obra per a piano solo d'Enric Granados, publicada en paper l'any 1885, i composta entre el 1884 i 1885, que l'autor va dedicar al mestre D. Joan Baptista Pujol i Riu.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Elvira: mazurka

Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz (Barcelona, 22 de juny de 1884 - 2 de novembre de 1964) fou una actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional, que estigué casada amb el periodista, actor i traductor Carles Capdevila.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Emília Baró i Sanz

Emma Alonso

Emma Alonso de Costa (Barcelona, 29 de juny de 1912 – Mèxic, 12 de gener de 2000) fou una actriu catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Emma Alonso

Emma Vilarasau Tomàs

Emma Vilarasau Tomàs (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 d'abril de 1959) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, des del 1989 casada amb el company d'ofici Jordi Bosch i Palacios amb qui ha tingut dos fills.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Emma Vilarasau Tomàs

En Pólvora

287x287px En Pólvora és un drama d'Àngel Guimerà i Jorge, en tres actes i en prosa, estrenat al Teatre Novedades, de Barceloma, el 20 de maig de 1893.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і En Pólvora

Englantina d'or

Englantina d'or a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Francesc Matheu L'Englantina d'or era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb la Viola d'or i d'argent i la Flor Natural.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Englantina d'or

Enric Borràs com a Manelic

Enric Borràs com a Manelic és un quadre del pintor de Barcelona Ramon Casas.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Borràs com a Manelic

Enric Borràs i Oriol

Enric Borràs i Oriol (Badalona, 9 de setembre de 1863 - Barcelona, 4 de novembre de 1957) fou un actor de teatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Borràs i Oriol

Enric Bosch i Viola

Enric Bosch i Viola (Figueres, 1882 – Sant Feliu de Guíxols, 1932) fou un periodista català, director del setmanari satíric-humorístic L'Avi Muné.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Bosch i Viola

Enric Gallén i Miret

és un historiador, crític teatral i professor universitari català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Gallén i Miret

Enric Giménez i Lloberas

Enric Giménez i Lloberas (Barcelona, 3 de gener de 1868 - 26 de maig de 1939) fou actor, productor, escenògraf i home de teatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Giménez i Lloberas

Enric Guitart i Soldevila

Enric Guitart i Soldevila (Barcelona, 1863 - 1933) va ser un actor i director teatral català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Guitart i Soldevila

Enric Majó i Miró

Enric Majó i Miró (Rubí, 22 de març de 1945) és un actor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Majó i Miró

Enric Morera i Viura

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enric Morera i Viura

Enrique Gaspar

Enrique Lucio Eugenio Gaspar y Rimbau (Madrid, 2 de març de 1842 – Auloron Santa Maria, 7 de setembre de 1902) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol, autor d'obres de teatre, sarsuela i novel·les, i traductor al castellà de Mar i Cel d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Enrique Gaspar

Erwin Piscator

Erwin Friedrich Max Piscator (Ulm, avui part de Greifenstein (Hessen), 1893 - Starnberg, 1966) fou un director, gestor i pedagog de teatre alemany.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Erwin Piscator

Escoles històriques de Barcelona

Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Escoles històriques de Barcelona

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Espanya

Euda d'Uriac

Euda d'Uriac és una òpera en quatre actes amb música d'Amadeu Vives i llibret d'Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 17 d'octubre de 1900.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Euda d'Uriac

Eugen d'Albert

Eugen Francis Charles d'Albert (10 d'abril 1864 - 3 de març 1932) fou pianista i compositor originari d'Escòcia que va desenvolupar la seua carrera a Alemanya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Eugen d'Albert

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Eusebi Güell i Bacigalupi

Everart Vogel

Everart Vogel (en alemany Eberhard Vogel) (Düsseldorf, 1861 - 1934) fou un filòleg alemany que promocionà la literatura catalana els primers anys del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Everart Vogel

Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana (Olot, Garrotxa, 28 d'octubre de 1938 - Barcelona, 30 de juliol de 1991) fou un escenògraf, figurinista, actor, director teatral, activista i promotor català de les arts escèniques i de la cultura.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Fabià Puigserver i Plana

Farsa (obra teatral)

Una farsa és un tipus d'obra teatral breu i burlesc, l'estructura i la trama de la qual es basa en situacions on els personatges es comporten de manera extravagant, encara que generalment mantenen la credibilitat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Farsa (obra teatral)

Fèlix Urgellès i de Tovar

Fèlix Urgellés i de Tovar (Barcelona, 1845 - 16 d'abril de 1919) fou un pintor i escenògraf català de renom.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Fèlix Urgellès i de Tovar

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Fènix (ocell)

Fermí Casado Giménez

Fermí Casado Giménez (Sabadell) és un actor, autor i formador català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Fermí Casado Giménez

Ferran Canyameres i Casamada

Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) fou un escriptor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ferran Canyameres i Casamada

Ferran Madico i Rodríguez

Ferran Madico (Reus, Baix Camp, 1963) és un actor i director de teatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ferran Madico i Rodríguez

Festes modernistes de Sitges

Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Festes modernistes de Sitges

Flor Natural

La Flor Natural era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Viola d'or i d'argent.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Flor Natural

Fons Prudenci i Aurora Bertrana

editor.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Fons Prudenci i Aurora Bertrana

Francesc Alió i Brea

Francesc Alió i Brea (Barcelona, 27 de març de 1862 - Barcelona, 31 de març de 1908) fou un compositor i pianista català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Alió i Brea

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Cambó i Batlle

Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta

''La ma freda. Comedia tragica en tres actes y en vers'' (1878) fou un poeta i dramaturg català, característic de la Renaixença.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Lucchetti i Farré (Barcelona, 22 d'agost de 1944 - Barcelona, 7 de juny de 2017) fou un actor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Sallarès i Salt

Francesc Sallarès i Salt (Sabadell, 28 de juny de 1838 - 8 de febrer de 1910) fou un escolapi.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Sallarès i Salt

Francesc Sans Castaño

Francesc Sans i Castany (Barcelona, 1868 - 1937) va ser un pintor català que va destacar pels seus retrats i natures mortes.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Sans Castaño

Francesc Soler i Rovirosa

Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836 - 27 de novembre de 1900) fou un pintor i escenògraf català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Soler i Rovirosa

Francesc Xavier Tobella i d'Argila

Francesc Xavier Tobella i d'Argila (Sant Pol de Mar, 1847 - Barcelona, 25 de novembre de 1910) fou un agrònom i publicista català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francesc Xavier Tobella i d'Argila

Francisco Madrid i Alier

Francesc Madrid i Alier, més conegut com a Francisco Madrid o Paco Madrid (Barcelona, 24 de febrer de 1900 - Buenos Aires, 8 de gener de 1952) fou un periodista, escriptor i guionista de cinema català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francisco Madrid i Alier

Francisco Rabal

Francisco Rabal Valera, més conegut com a Paco Rabal (8 de març de 1926, Águilas – 29 d'agost de 2001, Bordeus) fou un actor, guionista i director espanyol.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Francisco Rabal

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Frederic Soler i Hubert

Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert i Badiella (Vila de Gràcia, 15 de gener de 1874 - barri de Sants, Barcelona, 25 de febrer de 1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Fructuós Gelabert i Badiella

Gabriel Fradera i Badall

Gabriel Fradera i Badall (Barcelona, 1903 - Ciutat de Mèxic, 5 d'octubre de 1971) fou un activista català, exiliat després de la guerra civil espanyola.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gabriel Fradera i Badall

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)

Gala Placidia (Gal·la Placídia, en català normatiu) és una tragèdia en tres actes, original d'Àngel Guimerà, estrenada el 28 d'abril de 1879 al Teatre Principal, en sessió privada.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)

Gal·la Placídia (desambiguació)

* Biografies.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gal·la Placídia (desambiguació)

Gal·la Placídia (Pahissa)

Gal·la Placídia és un drama líric escrit per Jaume Pahissa, i estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 15 de gener del 1913.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gal·la Placídia (Pahissa)

Gent Nova

Gent Nova va ser el segon diari badaloní en català que es va publicar durant els primers dinou anys del segle XX (1899-1918).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gent Nova

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Girona

Gran Saló Doré

El Gran Saló Doré va ser una sala d'espectacles situada a la Rambla de Catalunya de Barcelona, 4, fent cantonada amb la Plaça de Catalunya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gran Saló Doré

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Gran Teatre del Liceu

Granja Vella de Martí-Codolar

Els jardins de Martí-Codolar l'any 1914 Vista dels Jardins Martí-Codolar Visita de Joan Bosco a Martí-Codolar l'any 1886 La Granja Vella de Martí-Codolar és una finca residencial i agrícola situada entre els carrers del Cardenal Vidal i Barraquer i de la Granja Vella, l'Avinguda de Martí i Codolar i el Camí de Sant Genís a Horta de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Granja Vella de Martí-Codolar

Guimerà

Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Guimerà

György Jánosházy

György Jánosházy (Cluj-Napoca, 20 de juny de 1922 - Târgu Mureș, 19 de febrer de 2015) fou un poeta, traductor i crític literari hongarés de Transsilvània.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і György Jánosházy

Henry Becque

Henry Becque (París, 1837 — Neully-sur-Seine, 1899) fou un dramaturg francès.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Henry Becque

Hermenegild Goula i Catarineu

Hermenegild Goula i Catarineu o també Ermengol Goula (Sant Feliu de Guíxols, 27 d'abril de 1843 – Barcelona, 9 de desembre de 1921) va ser una actor català molt popular a Catalunya a la segona meitat del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Hermenegild Goula i Catarineu

Heroi tràgic

Un heroi tràgic és, en sentit estricte, el protagonista d'una obra dramàtica en la qual es representa la seva caiguda inexorable com a resultat d'una hamartia o error tràgic.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Heroi tràgic

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història contemporània de Catalunya

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història de Barcelona

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història de Catalunya

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història de la literatura

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història de la llengua catalana

Història del cinema català

La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història del cinema català

Història del teatre

''La comèdia dels errors'' presentada l'any 2002 al teatre ''The Globe'' de William Shakespeare La història de teatre és la història del conjunt de produccions teatrals.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història del teatre

Història del teatre català

Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Història del teatre català

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

III Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La tercera edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a la temporada 1990-1991.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і III Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

Indíbil i Mandoni

* Indíbil, cabdill dels ilergets.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Indíbil i Mandoni

Indibil i Mandoni (Angel Guimerà)

Indíbil i Mandoni és una tragèdia en tres actes i en vers, d'Àngel Guimerà, estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 13 de desembre de 1917, sota la direcció d'Enric Borràs, ambientada a la Catalunya de l'any 205 aC.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Indibil i Mandoni (Angel Guimerà)

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Institut d'Estudis Catalans

Isaac Pàvlovski

Isaac Iakovlévitx Pàvlovski -Исаак Яковлевич Павловский- (Taganrog, 1853 - París, 1924) fou un periodista i escriptor rus.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Isaac Pàvlovski

Iscle Soler i Samsot

MNAC). Bust d'Iscle Soler ubicat davant l'església de Sant Agustí, al barri del Raval, Barcelona. Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 13 de maig de 1843 - Terrassa, 27 de gener de 1914) va ser un actor català molt popular al i la primera dècada del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Iscle Soler i Samsot

Isidre Sola i Llop

Isidre Sola i Llop (Bellver de Cerdanya, 1927 – Maó, 5 de setembre de 2005) fou un locutor i actor de radioteatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Isidre Sola i Llop

IX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La novena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a la temporada 1996-1997.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і IX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

Jacob Torres i Farrés

Jacob Torres i Farrés (Piera, Anoia, 1973), a AnoiaDiari, 8 maig 2009 és un actor català de teatre, cinema i televisió format al Col·legi del Teatre i a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jacob Torres i Farrés

Jardí d'Escultures

El Jardí d'Escultures es troba a la muntanya de Montjuïc, al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, annex a la Fundació Joan Miró.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jardí d'Escultures

Jaume Borràs i Oriol

Jaume Borràs i Oriol (Badalona, Barcelonès, ca. 1875 — Barcelona, 18 de juny de 1949) va ser un actor i director d'escena català, germà del també actor Enric Borràs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume Borràs i Oriol

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume el Conqueridor

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume II d'Urgell

Jaume Medina i Casanovas

fou un filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume Medina i Casanovas

Jaume Pahissa i Jo

Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume Pahissa i Jo

Jaume Ramon i Vidales

Jaume Ramon i Vidales (el Vendrell, Baix Penedès, 30 de novembre de 1846 — el Vendrell, Baix Penedès, 21 de juliol del 1900) va ser un escriptor i historiador català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume Ramon i Vidales

Jaume Virgili i Oliva

Jaume Virgili i Oliva (Barcelona, 7 de febrer de 1842 - 12 de març de 1907) va ser un actor de teatre català de la segona meitat del i dels primers anys del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jaume Virgili i Oliva

Javier Beltrán

Javier Beltrán (Barcelona, 18 de maig de 1983) és un actor de teatre i cinema català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Javier Beltrán

Joan Almirall i Forasté

Joan Almirall i Forasté (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1927) va ésser un industrial paperer, editor i escriptor.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Almirall i Forasté

Joan Balcells i Garcia

Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 2 de gener de 1882 - 26 de maig de 1972) fou un compositor de música per a teatre líric, coral, i sardanes; i fou fundador de l'Orfeó Gracienc.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Balcells i Garcia

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Brossa i Cuervo

Joan Burgada i Julià

Joan Burgada i Julià (Sant Boi de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1 d'abril de 1946) va ser un periodista català del partit conservador que va treballar al Diari de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Burgada i Julià

Joan Castells i Altirriba

Joan Castells i Altirriba (Esparreguera, 1946) és un director i dramaturg català que s'ha dedicat a la docència durant gran part de la seva vida.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Castells i Altirriba

Joan Crosas i Casadesús

Joan Crosas (L'Esquirol, 11 de novembre de 1947) és un cantant i actor de teatre, televisió, cinema i de doblatge català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Crosas i Casadesús

Joan Cumellas i Graells

Joan Cumellas i Graells (Gràcia, Barcelona, 1893 - Barcelona, Agost de 1966) va ser un autor dramàtic, actor i director teatral.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Cumellas i Graells

Joan Dalla

Joan Dalla és un drama en tres actes i en prosa, escrit per Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Dalla

Joan Gatell i Folch

Joan Gatell i Folch (Altafulla, Tarragonès, 1829 - 1902) va ésser un enginyer que signà el Missatge a Irlanda (1886) i el Missatge a la Reina Regent (1888), redactat per Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Gatell i Folch

Joan Isern i Solé

Joan Isern i Solé (Barcelona, 27 de maig de 1851 - Barcelona, 8 d'abril de 1890Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) va ser un actor de teatre català de l'últim terç del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Isern i Solé

Joan Lluís Bozzo i Duran

Joan Lluís Bozzo i Duran (Gràcia, Barcelona, Barcelonès, 1953) és un actor i director de teatre i televisió català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Lluís Bozzo i Duran

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Maragall i Gorina

Joan Maria Codina i Torner

Joan Maria Codina i Torner (Miravet, 1870 - Barcelona, 1936) és un director de cinema català, un dels pioners del cinema mut a Espanya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Maria Codina i Torner

Joan Miralles i Ribas

Joan Miralles i Ribas (Barcelona, 15 de novembre 1946 - 12 de setembre de 1993) va ser un actor de teatre i cinema català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Miralles i Ribas

Joan Montserrat i Archs

Joan Montserrat i Archs (Barcelona, 1 de novembre de 1844 - Barcelona, 26 d'octubre de 1895), fou un metge, científic, escriptor, traductor i felibre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Montserrat i Archs

Joan Serra i Constansó

Joan Serra i Constansó (Igualada, 18 de novembre de 1864 - Barcelona, 25 de març de 1924)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàgina 189, fou ateneista, periodista, polític, escriptor i empresari català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Serra i Constansó

Joan Tomàs i Salvany

Joan Tomàs i Salvany (Valls, Alt Camp, 1839 — Madrid, 1911) fou un prestigiós escriptor i advocat català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Tomàs i Salvany

Joan Ventosa i Roig

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joan Ventosa i Roig

Joaquim Cabot i Rovira

Joaquim Cabot i Rovira (Barcelona, 17 de novembre de 1861 - Barcelona, 1951) fou orfebre, financer, escriptor i polític català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joaquim Cabot i Rovira

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joaquim Folch i Torres

Joaquim Giralt Verdaguer

Joaquim Giralt Verdaguer (Barcelona 4 octubre 1871 – 20 octubre 1914) fou advocat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joaquim Giralt Verdaguer

Joaquim Llach Roig

Joaquim Llach Roig (Reus, 1876 - Barcelona, 1904) va ser un actor i escriptor teatral català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joaquim Llach Roig

Joaquim Riera i Bertran

Joaquim Riera i Bertran (Girona, 25 de gener de 1848 - Barcelona, 15 de març de 1924) fou un polític i escriptor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joaquim Riera i Bertran

Joaquim Vinyas i Miquel

Joaquim Vinyas i Miquel (també se'l pot trobar per Joaquim Viñas o Joaquim Vinyes) (Sant Andreu de Palomar, ca 1871 - Barcelona, 18 d'agost de 1946) va ser un primer actor de teatre català de finals a primera meitat del, de llarga trajectòria professional.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joaquim Vinyas i Miquel

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jocs Florals

Joel Joan i Juvé

Joel Joan i Juvé (Barcelona, 2 de novembre de 1970) és un actor, guionista i director català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joel Joan i Juvé

Jordi Figueras i Morell

Jordi Figueras i Morell (Manresa, 29 de maig de 1966) és un actor de teatre, cinema i televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jordi Figueras i Morell

Jordi Planas

Jordi Planas (Sant Hilari Sacalm, Selva, 19 de gener de 1977) és un actor català de televisió, cinema i teatre.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jordi Planas

Josefina Blanco

Josefina Blanco, el nom complet de la qual és Josefa María Ángela Blanco Tejerina (Lleó, 1878 - Pontevedra, 19 de novembre de 1957), va ser una actriu espanyola (activa en els períodes 1886-1907, 1910-1912, 1918-1936).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josefina Blanco

Josefina Tàpias i Martínez

Josefina Tàpias i Martínez (Barcelona, 19 de maig de 1903 - 1 de maig de 1988) fou una actriu catalana de teatre i de cinema, de dilatada carrera.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josefina Tàpias i Martínez

Josep Canals i Gordó

Josep Canals i Gordó (1876 - Barcelona, 13 de setembre de 1935) va ser un empresari teatral, administrador de diversos teatres catalans (Romea, Espanyol i Novetats) des del 1916 fins a la seva mort el 1935, així com pintor aficionat, especialment de paisatges i retrats.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Canals i Gordó

Josep Cardona i Furró

''A Àngel Guimerà'', a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona Josep Cardona i Furró (Barcelona, 30 de juliol de 1878 - Moià, 23 d'octubre de 1922) fou un escultor català deixeble de l'escultor Manel Fuxà i Leal, estudià pintura, escultura i gravat a l'escola de Belles Arts de la Llotja, on coincidí amb Pablo Picasso -que el retratà més d'un cop- i compartiren taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Cardona i Furró

Josep Fiter i Inglès

Josep Fiter i Inglès (Barcelona 25 de novembre de 1857 - 16 de juny de 1915) fou alhora un escriptor, brodador, puntaire i excursionista català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Fiter i Inglès

Josep Font i Palmarola

Josep Font i Palmarola -a vegades citat incorrectament Palmerola- (Vic, 28 de maig del 1898 – Barcelona, 27 d'agost del 1960) va ser pianista, compositor i pedagog musical.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Font i Palmarola

Josep Grau Casas

Josep Grau i Casas (Barcelona, 8 de setembre de 1888 - 25 de març de 1952) va ser un enginyer i esperantista català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Grau Casas

Josep Joffre i Plas

miniatura Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852 – París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Joffre i Plas

Josep Maria Codina Corona

Monument a Joan Llacuna de Josep Maria Codina Corona Pluma. Fusta caoba Josep Maria Codina Corona (Igualada, 1935 - Barcelona, 2006) fou un escultor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Maria Codina Corona

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria Marlès i Bacardit

Josep Maria Marlès i Bacardit, (Barcelona, 1 de setembre de 1912 - Barcelona, 25 de desembre de 2004) fou un poeta i traductor català de formació autodidacta.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Maria Marlès i Bacardit

Josep Miracle i Montserrat

Josep Miracle i Montserrat (Sants, Barcelona, 9 de gener de 1904 - Barcelona, 19 de novembre de 1998) fou un escriptor i lingüista català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Miracle i Montserrat

Josep Moix Marimon

Josep Moix Marimon (Santa Coloma de Queralt, 25 de setembre de 1880 – 24 de desembre de 1957) va ser un activista cultural.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Moix Marimon

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Moragues i Mas

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Pous i Pagès

Josep Pujol Capsada

Josep Pujol Capsada (Reus, 1 de maig de 1869 - 15 de juliol de 1944) fou un metge, escriptor i alcalde del Prat de Llobregat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Pujol Capsada

Josep Pujol i Brull

La casa Pere Carreras i Robert, a Sitges Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre del 1936) va ser un arquitecte, pintor i intel·lectual polifacètic de començaments del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Josep Pujol i Brull

Jove Catalunya

La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Jove Catalunya

Joventut (revista)

Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Joventut (revista)

Judith de Welp

Judith de Welp és una tragèdia dividia en tres actes, escrita en versos decasíl·labs lliures, original d'Àngel Guimerà, estrenada a Canet de Mar, el 1883; i a Barcelona al teatre Romea, la nit del 22 de gener de 1884.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Judith de Welp

L'aranya (Àngel Guimerà)

L'aranya és un drama en tres, original d'Àngel Guimerà, escrit el 1906, i estrenat en llengua catalana per primera vegada, al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, la nit del 16 d'octubre de 1908 sota la direcció de Jaume Borras.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'aranya (Àngel Guimerà)

L'Atlàntida (revista)

L'Atlàntida fou una revista il·lustrada literària que començà publicant-se el 1896 sota la supervisió literària de Jacint Verdaguer i Santaló als seus primers números.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'Atlàntida (revista)

L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'Avenç (1881-1893)

L'ànima morta

L'ànima morta és una obra de teatre d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'ànima morta

L'Eloi

L'Eloi és un drama en tres actes i en prosa, original d'Àngel Guimerà, estrenat al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 27 de març de 1906.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'Eloi

L'Escut

L'Escut (1923 - 1926) va ser una publicació quinzenal en llengua catalana que se sumà a l'eclosió de la premsa local i comarcal del primer quart de segle XX a les terres de Lleida.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'Escut

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'Espluga de Francolí

L'Esquella de la Torratxa

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'Esquella de la Torratxa

L'hostal de les tres Camèlies

L'hostal de les tres Camèlies és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і L'hostal de les tres Camèlies

La Bandera catalana

La Bandera catalana: setmanari català il·lustrat fou una publicació barcelonina en català de l'etapa de la Renaixença que parlava sobre temes relacionats amb la cultura popular.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Bandera catalana

La boja

La boja és una drama o tragèdia contemporània amb elements realistes en tres actes i en vers, escrita per Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La boja

La Bugadera: periódich escandalós

La Bugadera: periódich escandalós va ser una revista manuscrita satírica de periodicitat irregular fundada entre finals del i els primers anys del pel grup d'escriptors i periodistes autodenominat Àpats i Lletres.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Bugadera: periódich escandalós

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Campana de Gràcia

La farsa (Àngel Guimerà)

La farsa és una comèdia-farsa en tres actes i en prosa, original d'Àngel Guimerà, estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 31 de gener de 1899.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La farsa (Àngel Guimerà)

La festa del blat

La festa del blat és una obra de teatre d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La festa del blat

La filla del mar

La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La filla del mar

La filla del mar (musical)

La filla del mar és un musical català creat per La Barni Teatre, basat en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, amb llibret i lletres de Jaume Viñas i música i lletres de Marc Sambola.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La filla del mar (musical)

La Gramalla

La Gramalla va ser un setmanari català de caràcter científic i artístic.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Gramalla

La Honorata

La Honorata va ser una revista de caràcter regionalista català, literari i de notícies, escrit tant en català com en castellà, i publicada a l'Havana (Cuba).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Honorata

La Ilustració Catalana

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Ilustració Catalana

La Ilustración Ibérica

La Ilustración Ibérica va ser una revista editada entre el 1883 i el 1898.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Ilustración Ibérica

La llengua catalana (discurs)

«La llengua catalana» fou el discurs inaugural pronunciat per Àngel Guimerà, nou president de l'Ateneu Barcelonès, el 30 de novembre del 1895.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La llengua catalana (discurs)

La Novel·la d'Ara

La Novel·la d'Ara va ser una col·lecció (1923-1927) dirigida per Francesc Esteve, Antoni Monplet i Guerra i Miquel Poal i Aragall, de narracions breus editada a Barcelona a partir del mes de juny de 1923.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Novel·la d'Ara

La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant

La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant

La Passió d'Olesa de Montserrat

La Passió d'Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format que narra la Passió i mort de Jesús i que es representa anualment a Olesa de Montserrat els mesos de març i abril.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Passió d'Olesa de Montserrat

La pecadora (Àngel Guimerà)

La pecadora és un drama en tres actes i en prosa, original d'Àngel Guimerà, estrenat per primera vegada al teatre Romea de Barcelona, per la companyia del Teatre Català, la vetlla de l'11 de març de 1902.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La pecadora (Àngel Guimerà)

La reina jove

La reina jove és un drama romàntic en quatre actes original d'Àngel Guimerà, estrenat al Teatre Principal de Barcelona la vetlla del 15 d'abril de 1911 i protagonitzat per Margarida Xirgu.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La reina jove

La reina vella

La reina vella és una obra dividida en tres quadres, original d'Àngel Guimerà i amb cançons i música d'Enric Morera, estrenada al teatre Principal de Barcelona, la vetlla del dia 16 de gener de 1908.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La reina vella

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Renaixensa

La sala d'espera

La sala d'espera és una comèdia en un acte i en prosa, original d'Àngel Guimerà, que es va estrenar per primera vegada al teatre Novetats de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 2 de desembre de 1890.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La sala d'espera

La Santa Espina (rondalla)

La Santa Espina és una rondalla en tres actes i sis quadres amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Principal de Barcelona amb els Espectacles i Audicions Graner, el 19 de gener de 1907.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Santa Espina (rondalla)

La Santa Espina (sardana)

La Santa Espina és una sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Santa Espina (sardana)

La sardana de les monges

La sardana de les monges és una composició per a veus mixtes d'Enric Morera sobre un poema d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La sardana de les monges

La Terra

* Art.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Terra

La tonta del bote (pel·lícula de 1939)

La tonta del bote és una pel·lícula de comèdia espanyola del 1939 dirigida per Gonzalo Delgrás, basada en l'obra de teatre homònima de Pilar Millán Astray i protagonitzada per Josita Hernán.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La tonta del bote (pel·lícula de 1939)

La Tralla

Primer exemplar de La Tralla, 1903 La Tralla fou un setmanari de caràcter catalanista radical que aparegué a Barcelona el 31 d'octubre de 1903 sota la direcció de Domènec Fornés, i que comptà amb redactors com Àngel Guimerà, Josep Maria Folch i Torres, Eugeni Xammar, Marcel Riu, i Pelegrí Llangort i Majoral.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Tralla

La Veu de l'Anoia

La Veu de l'Anoia és un setmanari comarcal editat en llengua catalana que surt tots els divendres i recull la informació de la comarca de l'Anoia.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і La Veu de l'Anoia

Laura Conejero

Laura Conejero (Barcelona, 8 de setembre de 1966) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Laura Conejero

Lectura Popular

Lectura Popular - Biblioteca d'autors catalans, fou una extensa col·lecció de llibrets dedicada a escriptors catalans, publicada per la Ilustració Catalana, entre el maig de 1913 i el maig de 1921.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lectura Popular

Leni Riefenstahl

Helene Bertha Amalia Riefenstahl, més coneguda com a Leni Riefenstahl, (22 d'agost del 1902, Berlín - 8 de setembre del 2003, Pöcking, Alemanya), fou una ballarina, actriu, directora i fotògrafa alemanya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Leni Riefenstahl

Les fulles seques

«Les fulles seques» és una sardana amb música d'Enric Morera i lletra d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Les fulles seques

Les millors obres de la literatura catalana

Les millors obres de la literatura catalana és una col·lecció de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Les millors obres de la literatura catalana

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Literatura catalana

Literatura realista

La literatura realista és un corrent literari de la literatura del segle XIX, concretament de la segona meitat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Literatura realista

Literatura romàntica

La literatura romàntica, part d'un moviment més gran de la història de les idees que abasta tan diverses disciplines de les arts com tota una nova visió del món i una filosofia, anomenat Romanticisme és la que es va donar a Europa, des de les darreres dècades del fins al.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Literatura romàntica

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lliga de Catalunya

Llista d'òperes més importants

Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista d'òperes més importants

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista d'escriptors en llengua catalana

Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)

Llista de l'art públic de Ciutat Vella de Barcelona en el sector oest corresponent als barris del Gòtic i el Raval.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista de l'art públic de Ciutat Vella (oest)

Llista de lectures obligatòries de batxillerat a Catalunya

En aquesta llista es presenten les lectures obligatòries de batxillerat a Catalunya assignades pel Departament d'Educació del curs 2012-13 fins al 2022-2023.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista de lectures obligatòries de batxillerat a Catalunya

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava

La Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava llista les pel·lícules que molts directors de cinema l'han convertit en escenari de les seves històries amb actors com Ava Gardner o Kirk Douglas, el que ha contribuït a la seva promoció a l'estranger.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista de personatges històrics d'òpera

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)

Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Duran i Ventosa

Lluís Homar i Toboso

Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Homar i Toboso

Lluís Jou i Senabre

Lluís Jou i Senabre (Barcelona, 29 de maig de 1881 – Baus, França, 2 de gener de 1968) fou un gravador, tipògraf i dibuixant català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Jou i Senabre

Lluís Maria Millet i Millet

Lluís Maria Millet i Millet (Barcelona, 21 de juny de 1906 - Barcelona, 19 de juliol de 1990) fou un músic català, fill de Lluís Millet i Pagès i pare de Lluís Millet i Loras, tots tres directors de l'Orfeó Català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Maria Millet i Millet

Lluís Morote i Greus

MNAC). Lluís Morote i Greus (València 1862 - Madrid 1913) fou un periodista, escriptor i polític valencià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Morote i Greus

Lluís Soler i Auladell

Lluís Soler i Auladell (Manlleu, Osona, 1954) és un actor de teatre, cinema i televisió català, molt popular pels seus papers a les sèries Secrets de família, Laberint d'ombres i El cor de la ciutat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Soler i Auladell

Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès 1870 – Barcelona 1940).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lluís Via i Pagès

Lo Catalanista

Lo Catalanista era un setmanari catalanista redactat en català i publicat a Sabadell des del 4 de setembre de 1887 fins al 16 de febrer de 1902.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lo Catalanista

Lo Rat Penat. Calendari Llemosí

Lo Rat Penat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lo Rat Penat. Calendari Llemosí

Lo Somatent

Lo Somatent va ser el primer diari reusenc publicat en català, fundat el 15 d'agost de 1886 per Pau Font de Rubinat i altres.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lo Somatent

Lola Anglada

nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Lola Anglada

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mancomunitat de Catalunya

Manel Dueso i Almirall

Manel Dueso i Almirall (Sabadell, 2 d'agost de 1953) és un actor i director de teatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manel Dueso i Almirall

Manelic

Manelic és el personatge principal de l'obra Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manelic

Manifest groc

El Manifest antiartístic català, més conegut com el Manifest Groc és un manifest signat el març del 1928 per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, i considerat el document literari més conegut de l'avantguardisme català dels anys vint i trenta.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manifest groc

Manuel Burgès i Juanico

Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 16 de gener del 1874 - 3 de novembre del 1945) va ser compositor, professor i pianista català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manuel Burgès i Juanico

Manuel Folch i Torres

Manuel Folch i Torres (Barcelona, 1877 - 1928) fou poeta i polític català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manuel Folch i Torres

Manuel Fontanals i Mateu

Manuel Fontanals i Mateu (Mataró, 26 de juliol de 1893 – Ciutat de Mèxic, setembre de 1972) fou un escenògraf i decorador català, germà de Francesc Fontanals i Mateu.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manuel Fontanals i Mateu

Manuel Gallardo Lechet

fou un actor espanyol.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manuel Gallardo Lechet

Manuel Rovira i Serra

Manuel Rovira i Serra (Barcelona, 1 de gener de 1865 - Cervelló, 26 d'abril de 1929).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Manuel Rovira i Serra

Mar i cel

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mar i cel

Mar i cel (musical)

Mar i cel és una obra de teatre musical basada en l'obra homònima d'Àngel Guimerà, que va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987, posteriorment l'any 2004 i per tercera vegada l'any 2014.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mar i cel (musical)

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Margarida Xirgu i Subirà

Maria Cinta Compta i Martínez

Maria Cinta Compta i Martínez (nascuda a Barcelona el 8 de febrer de 1935) és una actriu de teatre i cinema catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Cinta Compta i Martínez

Maria Matilde Almendros i Carcasona

fou una actriu i locutora de ràdio catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Matilde Almendros i Carcasona

Maria Morera i Franco

Maria Morera i Franco (Barcelona, 12 de febrer de 1872 - 3 d'abril de 1954) va ser una actriu catalana de dilatada carrera.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Morera i Franco

Maria Rosa

Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Rosa

Maria Rosa (pel·lícula de 1908)

Maria Rosa és una pel·lícula muda produïda per Films Barcelona que fou codirigida per Fructuós Gelabert i Joan Maria Codina i protagonitzada per Josep Claramunt i Llorença Adrià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Rosa (pel·lícula de 1908)

Maria Rosa (pel·lícula de 1916)

Maria Rosa és una pel·lícula muda nord-americana basada en l'obra d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Rosa (pel·lícula de 1916)

Maria Rosa (pel·lícula de 1965)

Maria Rosa és una pel·lícula espanyola del 1965 dirigida i produïda per Armand Moreno Gómez, amb un guió basat en l'obra de teatre homònima d'Àngel Guimerà i protagonitzada per Francisco Rabal i Núria Espert, esposa d'Armand Moreno i també productora.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Rosa (pel·lícula de 1965)

Maria Vila i Panadès

Maria Vila i Panadès (Gràcia, Barcelona, 29 d'agost de 1897 - Barcelona, 18 de desembre de 1963) va ser una primera actriu catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maria Vila i Panadès

Marina Torres i Buxadé

Marina Torres i Buxadé (Sant Vicenç de Castellet, 31 de juliol de 1894 – Madrid, 12 d'abril de 1967) va ser una actriu de cinema mut i de doblatge catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Marina Torres i Buxadé

Marta Calvó i García

Marta Calvó i García (Barcelona, 3 de gener de 1962) és una actriu catalana de teatre, televisió, cinema i doblatge.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Marta Calvó i García

Marta of the Lowlands

Marta of the Lowlands és una pel·lícula estatunidenca dirigida per J. Searle Dawley, estrenada el 5 d'octubre de 1914, per Paramount Pictures.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Marta of the Lowlands

Martí Gimeno i Massaguer

Martí Gimeno i Massaguer (Torroella de Montgrí, 1889 – Buenos Aires, 1971) va ser pintor, escultor i crític d'art.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Martí Gimeno i Massaguer

Mas de Fustanyà

El Mas de Fustanyà és un edifici de Queralbs (Ripollès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mas de Fustanyà

Matadepera

Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Matadepera

Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili (Barcelona, 28 d'abril de 1848 - Barcelona, 21 de juny de 1930) va ser un escenògraf català, considerat el darrer supervivent sense claudicacions de l'escola barcelonina d'escenografia.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Maurici Vilomara i Virgili

Màrius Cabré i Esteve

Màrius Cabré i Esteve, més conegut artísticament com a Mario Cabré, (Barcelona, 6 de gener de 1916 - 1 de juliol de 1990) va ser un torero, actor de teatre i cinema català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Màrius Cabré i Esteve

Música per a infants i joves

La música per a infants i joves o música infantil és un gènere caracteritzat d'obres d'un vocabulari musical accessible per a joves.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Música per a infants i joves

Memòria Digital de Catalunya

La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Memòria Digital de Catalunya

Mercat de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, encants i llibres que ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso del barri de Sant Antoni de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mercat de Sant Antoni

Mercè Abella i Alonso

Maria de la Mercè Abella i Alonso (Barcelona, 14 de maig de 1848 - 13 de desembre de 1924), coneguda com a Mercè Abella, va ser una actriu catalana de l'últim terç del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mercè Abella i Alonso

Mercè Nicolau i Cosson

Mercè Nicolau i Cosson (Barcelona, 1 de gener de 1889 - 18 de juny de 1968) va ser una actriu de teatre catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mercè Nicolau i Cosson

Merlí Bergeron

Merlí Bergeron Calduch és el nom del protagonista de la sèrie ''Merlí'' interpretat per Francesc Orella.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Merlí Bergeron

Mestre en Gai Saber

Mestre en Gai Saber és el títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de la seva restauració el 1859, i posteriorment pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili del 1941 al 1977, als poetes guanyadors dels tres premis ordinaris: l'Englantina d'or, la Flor Natural i la Viola d'or i argent.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mestre en Gai Saber

Mingo Ràfols i Olea

Mingo Ràfols i Olea (Barcelona, 1956) és un actor català de teatre, cinema i sèries de televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Mingo Ràfols i Olea

Miquel Garriga i Roca

Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Miquel Garriga i Roca

Miquel Rojas

Miquel Rojas i Ragué (Barcelona, 1 de març de 1871 - 1 de gener de 1931) va ser un primer actor i director de companyia teatral català de finals del i de les primeres dècades del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Miquel Rojas

Miquel Segura i Mitjans

Miquel Segura i Mitjans (Rubí, 1895 – Barcelona, 1963) fou un polític i actor-director teatral rubinenc.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Miquel Segura i Mitjans

Miquel Sirvent i Ribó

Miquel Sirvent i Ribó (? ca 1871, - Barcelona, 10 de juny de 1937) va ser un actor de teatre català de finals del i del primer terç del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Miquel Sirvent i Ribó

Miquel Utrillo i Morlius

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Miquel Utrillo i Morlius

Missatge a la Reina Regent

El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Missatge a la Reina Regent

Modest Santolària i Forgas

Modest Santolària i Forgas (Barcelona, 12 de febrer de 1853 - març de 1919)va ser un actor català de finals del i de principis del xx, marit de la també primera actriu Adela Clemente amb qui va tenir quatre filles.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Modest Santolària i Forgas

Montserrat Carulla i Ventura

Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930 – Barcelona, 24 de novembre de 2020) va ser una actriu catalana; va estar casada amb Felip Peña, fou mare de la també actriu Vicky Peña i el director Roger Peña, i àvia de l'actriu Miranda Gas Peña.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Montserrat Carulla i Ventura

Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

El monument a Mossèn Jacint Verdaguer, popularment El cuervo o La palmatòria, és un monument d'estil noucentista projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas i coronat amb una estàtua de bronze obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau que representa al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

Museu Abelló

El Museu Abelló és un museu municipal d'art situat a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Museu Abelló

Narcís Oller i de Moragas

Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Narcís Oller i de Moragas

Naturalisme

El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Naturalisme

Núria Bendicho Giró

Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) és una escriptora catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Núria Bendicho Giró

Núria Folch i Pi

Núria Folch i Pi (Barcelona, 29 d'octubre de 1916 - Barcelona, 23 de març de 2010) fou una editora catalana, esposa de l'escriptor i editor Joan Sales, germana del metge Albert Folch i Pi, de l'enginyer Frederic Folch i Pi, i de l'investigador Jordi Folch i Pi i filla de Rafael Folch i Capdevila i de Maria Pi Ferrer.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Núria Folch i Pi

Nostra Parla

Nostra Parla fou una entitat fundada vers el 1916 per catalans, balears, rossellonesos i valencians, sobretot per impulsar la unitat de la llengua catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Nostra Parla

Novel·la

La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Novel·la

Occitània (revista)

Occitània va ser una revista catalanooccitana, editada a Barcelona i a Tolosa de Llenguadoc, creada al gener de 1905 per l'escriptor català Josep Aladern i l'occità Prospèr Estieu, amb el subtítol revista literària y social de les terres de Llengua d'Oc.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Occitània (revista)

Oda a la Pàtria

La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Oda a la Pàtria

Orfeó Reusenc

L'Orfeó Reusenc és una entitat cultural de la ciutat de Reus fundada l'any 1918 dedicada, entre altres activitats, al cant coral, l’esbart, el teatre i el ball de bastons.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Orfeó Reusenc

Palau Güell

Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Palau Güell

Paquita Ferràndiz

Teatre Romea de Barcelona (1976). Fons Pilar Aymerich. MAE Francesca Ferrándiz i Castells (Barcelona, 5 de maig de 1921 - Barcelona, 31 de gener de 1996) fou una actriu teatral catalana, més coneguda com a Paquita Ferrándiz, i germana del dissenyador Joan Ferràndiz i Castells.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Paquita Ferràndiz

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Parcs i jardins de Barcelona

Pau Font de Rubinat

Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pau Font de Rubinat

Pau Sans i Guitart

Pau Sans i Guitart (l'Hospitalet de Llobregat 1836 - Barcelona 1901) fou un enginyer industrial, poeta i polític català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pau Sans i Guitart

Paula Usero García

Paula Usero García (València, 22 d'octubre de 1991) és una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Paula Usero García

Pèl & Ploma

Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pèl & Ploma

Pep Cruz

és un actor i director de teatre i televisió català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pep Cruz

Pep Torrents

Josep Torrents i Garcia, conegut artísticament com a Pep Torrents (Sabadell, 2 de desembre de 1943 - Barcelona, 3 de març del 2011), fou un actor català de teatre, televisió i cinema, amb una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pep Torrents

Per què he plorat?

Per què he plorat? és una cançó d'Albert Guinovart de 1988 amb lletra adaptada per Xavier Bru de Sala a partir dels textos originals d'Àngel Guimerà per l'espectacle Mar i cel produït per Dagoll Dagom.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Per què he plorat?

Pere Aldavert i Martorell

Tomba de '''Pere Aldavert''' i el seu amic i col·laborador Àngel Guimerà al Cementiri de Montjuïc Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 13 de setembre de 1850 - íd. 1932) fou un periodista i polític català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pere Aldavert i Martorell

Pere Arquillué i Cortadella

Pere Arquillué i Cortadella (Terrassa, Vallès Occidental, 17 de març 1967) a El País, 31/5/2012 és un actor català de teatre, cinema, televisió i doblatge.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pere Arquillué i Cortadella

Pere Codina i Mont

Pere Codina i Mont (Lloret de Mar, 31 d'octubre de 1880 − Buenos Aires, 25 de març de 1952) fou un actor de teatre català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pere Codina i Mont

Pere Domènech i Roura

, fou un arquitecte català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pere Domènech i Roura

Plaça de Gal·la Placídia

La Plaça de Gal·la Placídia és una plaça barcelonina situada entre els districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Plaça de Gal·la Placídia

Plaça del Pi

La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Plaça del Pi

Poesia romàntica catalana

La poesia romàntica catalana és la poesia que es feia a Catalunya dins del moviment del Romanticisme, en el.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Poesia romàntica catalana

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Pompeu Fabra i Poch

Portada/article octubre 11

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Portada/article octubre 11

Portada/efemèride febrer 7

07.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Portada/efemèride febrer 7

Premi Crítica Serra d'Or de Teatre

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de teatre és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Premi Crítica Serra d'Or de Teatre

Rafael Martí Orberà

Rafael Martí Orberà (València, 1880 - Madrid, 1963) va ser un dramaturg, periodista i novel·lista valencià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rafael Martí Orberà

Ramon Duran i Ferreres

Ramon Duran i Ferreres (Barcelona, 1915 - Madrid, 29 juliol 1987) va ser un actor català en actiu en les dècades dels anys 40 i 50, 60 i 70 i 80 del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ramon Duran i Ferreres

Ramon Madaula i Canadell

Ramon Madaula i Canadell (Sabadell, 12 de novembre del 1962) és un actor de teatre, cinema i televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ramon Madaula i Canadell

Ramon Pujol (actor)

Ramon Pujol (Barcelona, 1 d'agost de 1981) és un actor català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ramon Pujol (actor)

Ramon Serra i Toneu

Ramon Serra i Toneu (Taradell, 1880 - La Línea de la Concepción, 1943) va ser un escriptor d'obres de poesia i teatre tradicional, col·laborador de la premsa local i barcelonina, corrector en cap de La Veu de Catalunya i de l'editorial Tipografía Emporium i col·laborador de Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ramon Serra i Toneu

Realisme

''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Realisme

Regles Ortogràfiques 1917

Les Regles Ortogràfiques de 1917 son una proposta de grafia per a la llengua catalana feta per l'Acadèmia de la Llengua Catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Regles Ortogràfiques 1917

Rei i monjo

Rei i monjo és una tragèdia en tres actes i en vers, original d'Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Romea de Barcelona la vetlla del 4 de febrer de 1890.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rei i monjo

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Renaixença

Ricard Salvadiego Güell

Ricard S. Güell, nom de ploma de Ricard Salvadiego Güell, (Barcelona, 2 de febrer de 1916 - Riudarenes, 24 de desembre de 2008), va ser un escriptor català en llengua catalana i en esperanto.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ricard Salvadiego Güell

Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009) fou un escriptor, director teatral i professor universitari català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Ricard Salvat i Ferré

Roc Boronat i Font

Roc Boronat i Font (Barcelona, 6 de desembre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 28 d'octubre de 1965) fou un polític i escriptor català, originari del Poblenou.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Roc Boronat i Font

Roger Berruezo i Vivancos

Roger Berruezo i Vivancos (Maçanet de la Selva 1985) Actor i cantant català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Roger Berruezo i Vivancos

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Romanticisme

Rosa Gàmiz i Sànchez

Rosa Gàmiz i Sànchez (Badalona, 1965) és una actriu i pedagoga catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rosa Gàmiz i Sànchez

Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 - 11 de juny de 2020) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Novell i Clausells

va ser una actriu i directora escènica catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rosa Novell i Clausells

Rosa Renom i Grau

Rosa Renom i Grau (Sabadell, 21 d'abril de 1963) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rosa Renom i Grau

Roser Coscolla i Ferrer

Roser Coscolla i Ferrer (Barcelona, 1903 - Granollers, 26 desembre 1991), coneguda com a Frèsia, fou una actriu catalana de dilatada trajectòria teatral que actuà, sobretot al teatre Romea des dels anys 20 als anys 70 del segle passat.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Roser Coscolla i Ferrer

Roser Matheu i Sadó

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985) fou una poeta, escriptora, biògrafa i pintora, filla del també poeta i editor Francesc Matheu i Fornells i de Joaquima Sadó.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Roser Matheu i Sadó

Rudolf Jan Slaby

Rudolf Jan Slaby (Černošice, Bohèmia, 25 de gener de 1885 - Praga, 2 de juliol de 1957) fou un lingüista i traductor txec.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rudolf Jan Slaby

Rudolph Lothar

Rudolf Lothar (* 23 de febrer de 1865 a Budapest; † 2 d'octubre de 1943 a Budapest; de nom complet Rudolf Lothar Spitzer, també amb el pseudònim de Rudolph) va ser un escriptor i llibretista austríac.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Rudolph Lothar

Said

Geografia.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Said

Sainet trist

Sainet trist és un sainet en tres actes, original d'Àngel Guimerà, estrenat per primera vegada al Teatre Romea de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 14 d'abril de 1910.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Sainet trist

Salvador Alarma i Tastàs

Salvador Alarma i Tastàs (Barcelona, 18 de novembre de 1870 - ibídem, 26 de març de 1941) va ser un decorador i escenògraf modernista.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Salvador Alarma i Tastàs

Salvador Bové i Salvador

Salvador Bové (Reus, 1869 – Badalona, 1915), fou un canonge expert en la vida i obra de Ramon Llull.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Salvador Bové i Salvador

Sang Catalana

Sang Catalana va ser una publicació mensual en català editada a Igualada entre els anys 1914 i 1915.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Sang Catalana

Santa Cruz de Tenerife

Santa Cruz de Tenerife és un municipi canari pertanyent a la província de Santa Cruz de Tenerife, (Espanya).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Santa Cruz de Tenerife

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Sardana

Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans

El Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans (SADC) va ser una entitat, dedicada al foment del teatre, que va funcionar entre l'octubre de 1911 i gener de 1913.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans

Sol, solet... (Àngel Guimerà)

Sol, solet... és un drama en tres actes i en prosa, original d'Àngel Guimerà, estrenat al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 17 d'abril de 1905.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Sol, solet... (Àngel Guimerà)

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre

Teatre Balear

El Teatre Balear va ser un teatre situat a l'actual plaça de Rosselló de Palma.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Balear

Teatre Calvo-Vico

Plànol de la planta de la reforma de 1909 El Teatre Calvo-Vico va ser un teatre de Barcelona que va funcionar entre 1888 i 1918.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Calvo-Vico

Teatre de la Renaixença

En Manelic, de Terra baixa El teatre de la Renaixença són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a Renaixença catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre de la Renaixença

Teatre de Mercè Rodoreda

Diverses obres literàries de Mercè Rodoreda, entre elles, ''La senyora Florentina i el seu amor Homer'' i ''El maniquí'' El teatre de Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) és una part de la creació literària de l'autora dins de la qual s'hi troben en total cinc obres.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre de Mercè Rodoreda

Teatre del Sol

El Teatre del Sol és un edifici cultural de Sabadell (Vallès Occidental) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre del Sol

Teatre Grec

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Grec

Teatre Líric Català

Enric Morera i Viura El Teatre Líric Català (1894-1908) va ser un projecte d'Enric Morera i Viura, que va comptar amb la col·laboració d'altres compositors, per exemple Enric Granados i Jaume Pahissa i Jo, que sorgí durant el modernisme amb la voluntat de plantejar una alternativa lírica a la sarsuela, present en la totalitat dels teatres catalans, i formar una nova sensibilitat basada en models literaris i plàstics propis, de manera que estableix una interrelació de les arts, concretament amb la literatura, l'escenografia, el disseny i la creació lírica, que concorda amb la teoria wagneriana de l'obra d'art total.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Líric Català

Teatre modernista

El teatre modernista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a modernisme català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre modernista

Teatre Municipal (Balaguer)

El Teatre Municipal de Balaguer és una sala d'espectacles situada en els números 24-26-28 de carrer Àngel Guimerà de la població de Balaguer.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Municipal (Balaguer)

Teatre musical

''The Black Crook'' (1866), considerat per alguns historiadors com el primer musicalMorley 1987, p.15. Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre musical

Teatre Novedades (Barcelona)

El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Novedades (Barcelona)

Teatre Poliorama

Alarma El Teatre Poliorama és un teatre, antic cinema, situat a la planta baixa de l'edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la Rambla, 115.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Poliorama

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Principal (Barcelona)

Teatre Romea (Barcelona)

La façana del teatre cap al 1914 L'interior del teatre cap al 1914 Frederic Soler "Pitarra" va ser empresari del Romea i hi va estrenar un gran nombre d'obres Àngel Guimerà va estrenar moltes de les seves grans obres al Teatre Romea El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals, situada al carrer de l'Hospital, 51 del Raval de Barcelona i catalogada com a bé cultural d'interès local.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Romea (Barcelona)

Teatre Victòria (Barcelona)

El Teatre Victòria és un teatre de Barcelona, ubicat a l'avinguda del Paral·lel, número 65-67.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Victòria (Barcelona)

Teatre Zorrilla (Badalona)

El teatre Zorrilla és una sala d'espectacles de Badalona fundada el 1868.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatre Zorrilla (Badalona)

Teatro Español

Façana del Teatro Espanyol, a la Plaça de Santa Ana. Madrid El Teatro Español, que fins a l'any 1849 s'anomenava Teatro del Príncipe, és una sala de teatre propietat de l'Ajuntament de Madrid (Espanya).

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatro Español

Teatro Guimerà (Santa Cruz de Tenerife)

El Teatro Guimerá és un edifici teatral situat al carrer dedicat a Àngel Guimerà, a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, a Tenerife.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatro Guimerà (Santa Cruz de Tenerife)

Teatro Odeón (Buenos Aires)

'''Teatro Odeón''', de Buenos Aires El Teatro Odeón de Buenos Aires fou un antic teatre ubicat al carrer d'Esmeralda, cantonada Corrientes de Buenos Aires.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teatro Odeón (Buenos Aires)

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Tenerife

Teodor Bonaplata i Sistachs

Teodor Bonaplata (Barcelona, 11 de desembre de 1841 - 31 de desembre de 1904) fou un actor català conegut principalment per ser un dels protagonistes de les obres d'Àngel Guimerà en català com Mar i Cel, L'ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, La boja, entre d'altres.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Teodor Bonaplata i Sistachs

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Terra baixa

Tiefland

Tiefland (Terra baixa) és una òpera verista en alemany, composta per Eugen d'Albert, sobre el llibret de Rudolph Lothar, basat en Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Tiefland

Tierra baja (1907)

Terra baixa és una pel·lícula de ficció del 1907 dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella amb una durada de 20 minuts.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Tierra baja (1907)

Titaina (Morera)

Titaina (o Titayna) és una òpera d'Enric Morera en un acte i dos quadres, amb llibret d'Àngel Guimerà, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de gener de 1912.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Titaina (Morera)

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Unió Catalanista

Unió Esportiva Sant Andreu

temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu. La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català, fundat el 1909.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Unió Esportiva Sant Andreu

Vicent Daroqui i Carell

Vicent Daroqui i Carell (València, 1855 - Barcelona, 1929) va ser un actor de teatre català, amb una trajectòria professional que abasta des de l'últim terç del fins al primer terç del.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Vicent Daroqui i Carell

VIII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La vuitena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a la temporada 1995-1996.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і VIII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

Viola d'or i d'argent

Viola d'or i argent de l'any 1869. Fons del Museu d'Història de Barcelona. La Viola d'or i d'argent era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Flor Natural.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Viola d'or i d'argent

Walter Édouard Lidforss

Walter Édouard Lidforss (Mora, Comtat de Dalarna, 11 de febrer de 1833 — Estocolm, 9 d'abril de 1910) va ser un romanista suec.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Walter Édouard Lidforss

Xavier Bru de Sala i Castells

Xavier de Bru de Sala i Castells (Barcelona, 24 de setembre de 1952) és un escriptor i articulista català, conegut amb el nom de ploma de Xavier Bru de Sala. Llicenciat en filologia catalana, ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і Xavier Bru de Sala i Castells

XVII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La dissetena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a l'any 2014.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і XVII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

XXI Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La vint-i-unena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a l'any 2018.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і XXI Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

XXIV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La vint-i-quatrena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a l'any 2021.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і XXIV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 14 de maig

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 15 d'abril

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 18 de juliol

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 18 de novembre

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1879

1888

;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1888

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1892

1893

;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1893

1896

;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1896

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1897

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 19 de gener

1907

;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1907

1911

;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1911

1924

;Països Catalans.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 1924

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 20 de maig

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 24 de novembre

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 27 de novembre

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 30 de novembre

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 4 de febrer

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 6 de maig

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 7 de febrer

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 8 de desembre

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Àngel Guimerà i Jorge і 8 de maig

També conegut com Àngel Guimerà, Obra Guimerà, Àngel Guimerà Jorge.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat