Taula de continguts
51 les relacions: Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz, Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Àhmad, Banu Hud, Barbastre, Barbitanya, Batalla d'Almenar (1082), Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Graus, Batalla de Morella, Batalla de Paterna, Calataiud, Casa reial d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Conquesta de Balaghí, Dominació musulmana de Catalunya, El Cid (sèrie de televisió), Emirat de Dàniyya, Emirat de Làrida, Emirat de Mayūrqa, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Emirat de Turtuixa, Ferran I de Lleó, Fitero, Graus, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guerra contra l'emirat de Saraqusta, Història de Lleida, Història de Mallorca, Illes Orientals d'al-Àndalus, Llista dels emirs de Tortosa, Mallorca, Palau de l'Aljaferia, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer I, Regne d'Aragó, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç II de Castella, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Saraqusta, Setge de Barbastre (1064), Setge de Montsó (1089), Setge de Tulaytula, Sulayman, Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Turtuixa, Xàtiva, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abd-al-Aziz al-Amirí, més conegut simplement com a Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz, rei de Balànsiya (1075-1085).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Àhmad
* Ahmad-i Jam.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Àhmad
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Banu Hud
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Barbastre
Barbitanya
Barbitanya fou una ciutat de l'Àndalus.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Barbitanya
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla d'Almenar (1082)
Batalla de Barbastre (1065)
El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla de Barbastre (1065)
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla de Graus
Batalla de Morella
La batalla de Morella fou un dels episodis de la guerra entre l'Emirat de Larida i Turtusha i l'Emirat de Saraqusta pel repartiment dels dominis a la mort de Sulaiman al-Mustain entre els seus fills.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla de Morella
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Batalla de Paterna
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Calataiud
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Casa reial d'Aragó
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Comtat de Ribagorça
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Conquesta de Balaghí
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Dominació musulmana de Catalunya
El Cid (sèrie de televisió)
El Cid és una sèrie de televisió espanyola d'acció, història i drama produïda per Zebra Producciones per Prime Video.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і El Cid (sèrie de televisió)
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Dàniyya
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Làrida
Emirat de Mayūrqa
La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Mayūrqa
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Saraqusta
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Tulàytula
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Emirat de Turtuixa
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ferran I de Lleó
Fitero
Fitero (Fiteroko en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Fitero
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Graus
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guerra contra l'emirat de Saraqusta
La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Guerra contra l'emirat de Saraqusta
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Història de Lleida
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Història de Mallorca
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Illes Orientals d'al-Àndalus
Llista dels emirs de Tortosa
Llista dels emirs de Turtuixa, l'actual Tortosa, des de la fitna al califat de Còrdova fins a la conquesta almoràvit de la ciutat.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Llista dels emirs de Tortosa
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Mallorca
Palau de l'Aljaferia
L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Palau de l'Aljaferia
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ramir I d'Aragó
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Ramon Berenguer I
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Regne d'Aragó
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Rodrigo Díaz de Vivar
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sanç II de Castella
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sanç IV de Pamplona
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sanç Ramires
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Saraqusta
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Setge de Barbastre (1064)
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Setge de Montsó (1089)
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Setge de Tulaytula
Sulayman
Sulayman forma part del nom de molts personatges.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sulayman
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Turtuixa
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Xàtiva
Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman
Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.
Veure Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman
També conegut com Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al Muktadir, Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, Abu Ga'far Ahmad al-Muqtadir, Abū Ga'far Ahmad al-Muqtadir, Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir, Ahmed I ben Sulaiman al Muktadir, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir, Muqtadir.