Accés més ràpid que el navegador!
188 les relacions: Absentisme, Acord de Divendres Sant, Alçament de Pasqua, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Anglaterra, Anglès, Anglicanisme, Armistici de Compiègne, Arthur Griffith, Associació Atlètica Gaèlica, Austràlia, Autogovern, Éamonn de Valera, Basc, Batalla de Gal·lípoli (1915), Belfast, Bobby Sands, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Canadà, Cathal Brugha, Catolicisme, Charles Stewart Parnell, Cincinnati, Clan na Gael, Clontarf, Colonització de l'Ulster, Commonwealth, Comtat d'Armagh, Comtat de Donegal, Comtat de Fermanagh, Comtat de Tyrone, Comunitat Autònoma del País Basc, Conflicte nord-irlandès, Constitució, Criquet, David Lloyd George, Dublín, Emancipació catòlica, Escòcia, Escó, Església Catòlica Romana, Estat Lliure d'Irlanda, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit britànic, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, Fenià, Fianna Fáil, Fine Gael, Four Courts, ..., Front occidental (Primera Guerra Mundial), Futbol, Futbol gaèlic, Gaèlic irlandès, Gaeltacht, Germandat Republicana Irlandesa, Gerry Adams, Gran fam irlandesa, Guerra civil, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil irlandesa, Guerres de les Tres Nacions, Guerrilla, Henry John Temple, Història d'Irlanda, Home Rule (Irlanda), Hurling, Illa d'Irlanda, IRA Oficial, IRA Provisional, Irlanda, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, Jacobitisme, James Connolly, James Larkin, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, John Devoy, John Hume, John Redmond, Jove Irlanda, Leinster, Llei marcial, Lleialisme de l'Ulster, Lliga Gaèlica, Lord Randolph Churchill, Lord tinent d'Irlanda, Marxisme, Mícheál Ó Coileáin, Nacionalisme, Ofensiva de primavera, Oireachtas, Orde d'Orange, Palau de Westminster, Papa, Parlament del Regne Unit, Partit Conservador (Regne Unit), Partit Liberal (Regne Unit), Partit Nacionalista (Irlanda del Nord), Partit Parlamentari Irlandès, Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Socialista Republicà Irlandès, Pilota irlandesa, Potències de l'Eix, Primera Guerra Mundial, Primera República Francesa, Proclamació de la República irlandesa, Protectorat, Protestantisme, Rebel·lió irlandesa de 1641, Reforma Protestant, Regne d'Anglaterra, Regne d'Irlanda, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Renaixement cèltic, Renaixement gaèlic, República Irlandesa, Republicanisme irlandès, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, Robert Emmet, Royal Irish Constabulary, Rugbi, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Seu Apostòlica, Sinn Féin, Sinn Féin Republicà, Sistema electoral, Socialdemocràcia, Socialisme, Societat dels Irlandesos Units, Terrorisme, Theobald Wolfe Tone, Tractat Angloirlandès, Ulster, Ulster Special Constabulary, Ulster Volunteer Force, Unió Europea, Unionisme (Irlanda), Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, Vaga general, Voluntaris Irlandesos, William Ewart Gladstone, 11 de juliol, 11 de setembre, 16 de juny, 1600, 1609, 1649, 1653, 1680, 1689, 1691, 1845, 1849, 1873, 1879, 1882, 1887, 1891, 1896, 1903, 1913, 1914, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1925, 1926, 1927, 1937, 1940, 1949, 1971, 1972, 1985, 1994, 1998, 2004, 7 de gener, 7 de juny. Ampliar l'índex (138 més) »
Absentisme
L'absentisme és un patró habitual d'absència davant d'un dret o deure.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Absentisme · Veure més »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Acord de Divendres Sant · Veure més »
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Alçament de Pasqua · Veure més »
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Anglès · Veure més »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Anglicanisme · Veure més »
Armistici de Compiègne
Portada de ''The New York Times'' en el dia de l'armistici, 11 de novembre 1918 LArmistici de Compiegne va ser un acord signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Armistici de Compiègne · Veure més »
Arthur Griffith
Arthur Joseph Griffith (irlandès: Art Seosamh Ó Gríobhtha) fou un escriptor, periodista i polític irlandès, fundador del Sinn Fein, i un dels líders nacionalistes que el 1921 negocià el Tractat Angloirlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Arthur Griffith · Veure més »
Associació Atlètica Gaèlica
L'Associació Atlètica Gaèlica (anglès, Gaelic Athletic Association, irlandès Cumann Luthchleas Gael) és una associació esportiva irlandesa que fomenta i organitza competicions esportives de hurling i futbol gaèlic, així com altres esports de tradició irlandesa en categories masculina i femenina.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Associació Atlètica Gaèlica · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Austràlia · Veure més »
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Autogovern · Veure més »
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Éamonn de Valera · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Basc · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1915)
La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre febrer de 1915 i gener de 1916.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Batalla de Gal·lípoli (1915) · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Belfast · Veure més »
Bobby Sands
Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Bobby Sands · Veure més »
Cambra dels Comuns del Regne Unit
236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Canadà · Veure més »
Cathal Brugha
Cathal Brugha -nom de naixeement:Charles William St.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Cathal Brugha · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Catolicisme · Veure més »
Charles Stewart Parnell
Charles Stewart Parnell (comtat de Wicklow 27 de juny de 1846 – Brighton, 6 d'octubre de 1891) fou un polític irlandès i una de les figures més importants de la política britànica del.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Charles Stewart Parnell · Veure més »
Cincinnati
Cincinnati és una ciutat situada als Estats Units d'Amèrica a Ohio.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Cincinnati · Veure més »
Clan na Gael
Clan na Gael (ortografia irlandesa moderna: Clann na nGael, IPA:; "família dels gaels") va ser una organització republicana irlandesa als Estats Units a finals dels segles XIX i XX, successora de la Germandat Feniana i una organització germana de la Germandat Republicana Irlandesa.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Clan na Gael · Veure més »
Clontarf
Clontarf (en irlandès:Cluain Tarbh, prat del toro) és un suburbi costaner al nord de Dublín, a Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Clontarf · Veure més »
Colonització de l'Ulster
La colonització de l'Ulster (en irlandès: Plandáil Uladh, en anglès: Plantation of Ulster, en escocès de l'Ulster: Plantin o Ulstèr) va ser la colonització organitzada de l'Ulster, una província d'Irlanda, per part d'anglesos i escocesos durant el regnat del Jaume I d'Anglaterra.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Colonització de l'Ulster · Veure més »
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Commonwealth · Veure més »
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Comtat d'Armagh · Veure més »
Comtat de Donegal
El comtat de Donegal (pron.: /ˈdʌnɨɡɔːl/ o /ˌdʌnɨˈɡɔːl/; en gaèlic irlandès: "Contae Dhún na nGall" o "Tír Chonaill") és un comtat de la província de l'Úlster (República d'Irlanda), dels que no formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Comtat de Donegal · Veure més »
Comtat de Fermanagh
El comtat de Fermanagh (gaèlic Fir Manach o Fear Manach, "els homes de Manach") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Comtat de Fermanagh · Veure més »
Comtat de Tyrone
El comtat de Tyrone (gaèlic Tír Eoghain) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Comtat de Tyrone · Veure més »
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Constitució · Veure més »
Criquet
Imatge d'un partit de ''Test criquet'' a l'estadi Cricket Ground de Sydney entre Austràlia i l'Índia el 2 de gener del 2004. El criquet és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips d'onze jugadors cadascun sobre un camp de joc ovalat o circular d'herba al centre del qual hi ha un rectangle de 20,12 metres de llarg i 3 m d'amplada anomenat pista en català (pitch en anglès).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Criquet · Veure més »
David Lloyd George
David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, Gal·les, 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і David Lloyd George · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Dublín · Veure més »
Emancipació catòlica
LEmancipació catòlica va ser un procés que va tenir lloc a Gran Bretanya i Irlanda a la fi del i començaments del, que tenia per objecte reduir o eliminar moltes de les restriccions imposades als catòlics romans, que havien estat introduïdes per l'Acta d'Uniformitat, les Test Acts i les Lleis penals.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Emancipació catòlica · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Escòcia · Veure més »
Escó
Un escó (també se'n pot dir escon) és el seient dels parlamentaris en les diferents cambres de representació legislativa de cada país.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Escó · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Exèrcit britànic
LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Exèrcit britànic · Veure més »
Exèrcit Ciutadà Irlandès
Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Exèrcit Ciutadà Irlandès · Veure més »
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »
Fenià
Fenià és un terme utilitzat des dels anys 1850 per a referir-se als nacionalistes irlandesos (que s'oposaven al domini britànic a Irlanda).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Fenià · Veure més »
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Fianna Fáil · Veure més »
Fine Gael
Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Fine Gael · Veure més »
Four Courts
El Four Courts (gaèlic irlandès Na Ceithre Cúirteanna)) és el principal edifici de justícia de la República d'Irlanda situat a Inns Quay de Dublín. Les Quatre Corts són la ubicació de la Cort Suprema d'Irlanda, de l'Alt Tribunal d'Irlanda i el Tribunal de Circuit d'Irlanda. Fins al 2010 l'edifici també albergava el Tribunal Penal Central.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Four Courts · Veure més »
Front occidental (Primera Guerra Mundial)
El front occidental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a Luxemburg, Bèlgica i la zona nord-oriental de França i que oposà, per una banda, l'imperi Alemany, amb una petita contribució posterior de tropes de l'imperi Austrohongarès, i, de l'altra, França, Bèlgica, l'imperi Britànic i, posteriorment Portugal i els Estats Units.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Front occidental (Primera Guerra Mundial) · Veure més »
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Futbol · Veure més »
Futbol gaèlic
Kerry. El futbol gaèlic (irlandès: Peil Ghaelach; nom curt, Peil o Caid) és una mena de barreja entre el rugbi i el futbol, amb elements diversos del bàsquet i del voleibol.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Futbol gaèlic · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gaeltacht
Zones Gaeltacht oficials La Gaeltacht (plural Gaeltachtaí) és una paraula irlandesa que fa referència a les zones o districtes de la República d'Irlanda on el govern irlandès reconeix que el gaèlic irlandès hi és la llengua predominant, és a dir, la llengua vernacla parlada a la llar.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Gaeltacht · Veure més »
Germandat Republicana Irlandesa
Bandera nacionalista irlandesa, usada tant per l'IRB com per altres grups republicans La Germandat Republicana Irlandesa (anglès Irish Republican Brotherhood gaèlic irlandès Bráithreachas na Poblachta) fou una organitzacció fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el i primers anys del.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Germandat Republicana Irlandesa · Veure més »
Gerry Adams
Gerry Adams, en irlandès Gearóid Mac Ádhaimh (Belfast, 6 d'octubre de 1948) és un polític nord-irlandès, representant de Belfast Oest al Parlament del Regne Unit i president del Sinn Féin.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Gerry Adams · Veure més »
Gran fam irlandesa
La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Gran fam irlandesa · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Guerra civil · Veure més »
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »
Guerra Civil irlandesa
La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Guerra Civil irlandesa · Veure més »
Guerres de les Tres Nacions
L'inici del conflicte amb Jenny Geddes contra el ''Llibre d'oracions anglicà'' (1637). Les Guerres dels Tres Regnes o de les Tres Nacions és el nom amb què es coneixen les guerres que van confrontar als tres regnes de les illes britàniques sota una unió dinàstica: Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1639-1651) per motius religiosos i en context amb la reforma protestant de Martí Luter.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Guerres de les Tres Nacions · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Guerrilla · Veure més »
Henry John Temple
Henry John Temple, tercer Vescomte de Palmerston KG GCB PC, també conegut com a Lord Palmerston o simplement com a Henry Temple (Ciutat de Westminster, 20 d'octubre de 1784 - Brocket Hall, Hertfordshire, 18 d'octubre de 1865), va ser un polític britànic que va ocupar el càrrec de Primer Ministre del Regne Unit a mitjan durant dues ocasions: la primera entre el 6 de febrer del 1855 i el 19 de febrer de 1858, i la segona entre el 12 de juny de 1859 i el 18 d'octubre de 1865.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Henry John Temple · Veure més »
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Història d'Irlanda · Veure més »
Home Rule (Irlanda)
El Home Rule d'Irlanda va ser l'estatut que dotava a Irlanda de certa autonomia, dins del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Home Rule (Irlanda) · Veure més »
Hurling
El hurling (en irlandès, iomáint o iománaíocht) és un esport d'equip d'origen celta.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Hurling · Veure més »
Illa d'Irlanda
L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Illa d'Irlanda · Veure més »
IRA Oficial
LOfficial Irish Republican Army,conegut també com a "the Officials" o " the Stickies" (Official IRA, OIRA), és una organització paramilitar republicana irlandesa activa durant el conflicte nord-irlandès entre desembre de 1969 i maig de 1972.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і IRA Oficial · Veure més »
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і IRA Provisional · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Irlanda del Nord · Veure més »
Irlanda del Sud
Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Irlanda del Sud · Veure més »
Jacobitisme
El Jacobitisme era el moviment polític que intentava aconseguir la restauració als trons d'Anglaterra i Escòcia als membres de la Casa d'Estuard (fins i tot amb posterioritat a 1707 quan tots dos títols es van unir de facto en el tron del Regne Unit després de l'Acta d'Unió).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Jacobitisme · Veure més »
James Connolly
James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і James Connolly · Veure més »
James Larkin
, de vegades conegut com Jim Larkin o Big Jim, va ser un republicà, socialista i líder sindical irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і James Larkin · Veure més »
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »
John Devoy
John Devoy (Kill, comtat de Kildare 1842 - Nova York 1928) fou un revolucionari fenià irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і John Devoy · Veure més »
John Hume
fou un polític nord-irlandès, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1998.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і John Hume · Veure més »
John Redmond
John Edward Redmond (Comtat de Wexford, 1 de setembre de 1856 - Londres, 6 de març de 1918) fou un advocat i polític irlandès entre el 1900 i 1918.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і John Redmond · Veure més »
Jove Irlanda
Thomas Davis Charles Gavan Duffy La Jove Irlanda (en anglès Young Ireland i en el gaèlic irlandès Éire Og) fou un moviment nacional irlandès de caràcter revolucionari que va operar a mitjans dels anys 40 del.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Jove Irlanda · Veure més »
Leinster
Leinster (en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ) és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Leinster · Veure més »
Llei marcial
Llei marcial a Egipte. Tancs egipcis utilitzats en un punt de control prop de la plaça Tahrir durant la revolució egípcia de 2011. La llei marcial (del llatí martiālis, de Mart) és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Llei marcial · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Lliga Gaèlica
Conradh na Gaeilge (pronunciació) (nom irlandès de la Lliga Gaèlica) és una organització "per a mantenir la llengua irlandesa parlada a Irlanda." Es va fundar a Dublín el 31 de juliol de 1893 per Douglas Hyde, un protestant de Frenchpark (comtat de Roscommon) amb l'ajuda d'Eugene O'Growney, Eoin MacNeill, Luke K. Walsh i altres.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Lliga Gaèlica · Veure més »
Lord Randolph Churchill
Randolph Henry Spencer Churchill PC (13 de febrer de 1849-24 de gener de 1895) va ser un estadista britànic.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Lord Randolph Churchill · Veure més »
Lord tinent d'Irlanda
Estendard oficial del Lord tinent d'Irlanda El Lord tinent d'Irlanda (plural: lords tinents, en anglès Lord Lieutenant of Ireland), també coneguts com a «Justicier» als començaments del període medieval i com el lord diputat a la part final del, va ser el representant del rei i el cap del govern executiu irlandès durant el Senyoriu d'Irlanda (1171 - 1541), el Regne d'Irlanda (1542-1801) i el de Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1801-1922).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Lord tinent d'Irlanda · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Marxisme · Veure més »
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Mícheál Ó Coileáin · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Nacionalisme · Veure més »
Ofensiva de primavera
Lofensiva de primavera o Kaiserschlacht fou el conjunt d'atacs alemanys al front occidental de la Primera Guerra Mundial realitzats a partir del 21 de març de 1918.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Ofensiva de primavera · Veure més »
Oireachtas
Oireachtas és el nom en gaèlic irlandès (encara que també es fa servir en anglès) del "Parlament Nacional" de la República d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Oireachtas · Veure més »
Orde d'Orange
Bandera de l'Orde d'Orange Desfilada de l'Orde d'Orange a Galagow. LOrde d'Orange (en anglès Orange Order o Orange Institution) és una organització de fraternitat protestant, que opera al Regne Unit i la República d'Irlanda, és de caràcter conservador, que defensa la pertinença d'Irlanda primer i d'Irlanda del Nord actualment a la Corona Britànica.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Orde d'Orange · Veure més »
Palau de Westminster
El Palau de Westminster està situat a la riba nord del riu Tàmesi, a la Ciutat de Westminster, a Londres (Anglaterra), a prop d'altres edificis governamentals a Whitehall.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Palau de Westminster · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Papa · Veure més »
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Partit Conservador (Regne Unit) · Veure més »
Partit Liberal (Regne Unit)
El Partit Liberal (anglès Liberal Party, gal·lès Plaid Ryddfrydol) fou un partit polític britànic creat el 1859 i dissolt el 1988, quan es va integrar en els Liberal Demòcrates juntament amb l'SDP.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Partit Liberal (Regne Unit) · Veure més »
Partit Nacionalista (Irlanda del Nord)
Partit Nacionalista (Nationalist Party) fou un partit polític d'Irlanda del Nord, continuador des del 1921 del Partit Parlamentari Irlandès a Ulster, dirigit aleshores per Joseph Devlin.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Partit Nacionalista (Irlanda del Nord) · Veure més »
Partit Parlamentari Irlandès
Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Partit Parlamentari Irlandès · Veure més »
Partit Socialdemòcrata i Laborista
Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Veure més »
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Partit Socialista Republicà Irlandès · Veure més »
Pilota irlandesa
Partit de pilota irlandesa La Pilota irlandesa (Gaèlic irlandés: Liathróid Láimhe) és el joc de pilota autòcton d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Pilota irlandesa · Veure més »
Potències de l'Eix
Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Potències de l'Eix · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Primera República Francesa · Veure més »
Proclamació de la República irlandesa
La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Proclamació de la República irlandesa · Veure més »
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Protectorat · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Protestantisme · Veure més »
Rebel·lió irlandesa de 1641
La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Reforma Protestant · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Regne d'Irlanda · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Regne Unit · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
Renaixement cèltic
original. El renaixement cèltic abasta una gran varietat de moviments i tendències dels segles XIX i XX que es basaven en les tradicions de la literatura i de l'art celta, o el que sovint els historiadors anomenen art hibernosaxó.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Renaixement cèltic · Veure més »
Renaixement gaèlic
Irisleabhar na Gaedhilge, òrgan del moviment del renaixement gaèlic El renaixement gaèlic (gaèlic irlandès Athbheochan Ghaelach) fou un renaixement nacional de finals del que reviscolà l'interès per la cultura de la Irlanda gaèlica (incloent esports, folklore, arts i música) i la llengua irlandesa (coneguda com a gaèlic).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Renaixement gaèlic · Veure més »
República Irlandesa
La República Irlandesa (en gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann o Saorstát Éireann; en anglès: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dáil Éireann.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і República Irlandesa · Veure més »
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Republicanisme irlandès · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Revolució Francesa · Veure més »
Revolució Gloriosa
Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Revolució Gloriosa · Veure més »
Robert Emmet
Retrat de Robert Emmet Robert Emmet (Dublín, Irlanda, 4 de març de 1778 - 20 de setembre de 1803) fou un republicà irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Robert Emmet · Veure més »
Royal Irish Constabulary
La Royal Irish Constabulary (RIC) o Reial Policia Irlandesa va ser el cos de policia més important d'Irlanda durant la segona meitat del i el primer quart del.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Royal Irish Constabulary · Veure més »
Rugbi
Gloucester RFC. El rugbi és un esport d'equip de contacte, que en la seva modalitat a quinze consta de dos equips amb quinze jugadors cadascun; cada partit consta de dues parts de 40 minuts amb un descans de 10 en mig.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Rugbi · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Segle XX · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Seu Apostòlica · Veure més »
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Sinn Féin · Veure més »
Sinn Féin Republicà
Sinn Féin Republicà (irlandès Sinn Féin Phoblachtach) és un partit polític d'Irlanda sorgit com a escissió del Sinn Féin després de l'ardfheis de 1986, quan aquest decidí donar per acabada la política abstencionista i ocupar els escons al Dáil Éireann.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Sinn Féin Republicà · Veure més »
Sistema electoral
Un sistema electoral està conformat per una sèrie de regles per mitjà de les quals els votants poden expressar llurs preferències, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Sistema electoral · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Socialdemocràcia · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Socialisme · Veure més »
Societat dels Irlandesos Units
La Societat dels Irlandesos Units (Society of United Irishmen), també coneguda simplement com a United Irishmen,va ser una societat subversiva de caràcter republicà i independentista d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Societat dels Irlandesos Units · Veure més »
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Terrorisme · Veure més »
Theobald Wolfe Tone
Theobald Wolfe Tone, conegut pòstumament com a Wolfe Tone (Dublín, 20 de juny de 1763 – 19 de novembre de 1798), va ser un líder revolucionari irlandès i un dels membres fundadors dels Irlandesos Units.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Theobald Wolfe Tone · Veure més »
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Tractat Angloirlandès · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Ulster · Veure més »
Ulster Special Constabulary
LUlster Special Constabulary (USC, també coneguda, de vegades conegut com els B o B-Specials-Men, en català, Policia Especial de l'Ulster) era una força auxiliar de policia a Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Ulster Special Constabulary · Veure més »
Ulster Volunteer Force
LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Ulster Volunteer Force · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Unió Europea · Veure més »
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Unionisme (Irlanda) · Veure més »
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Una bandera commemorativa del 25è aniversari de la vaga de fam La Vaga de fam irlandesa de 1981 fou la culminació de cinc anys de protesta durant els troubles per part de presos republicans a Irlanda del Nord.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Veure més »
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Vaga general · Veure més »
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і Voluntaris Irlandesos · Veure més »
William Ewart Gladstone
William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і William Ewart Gladstone · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 11 de juliol · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 11 de setembre · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 16 de juny · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1600 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1609 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1649 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1653 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1680 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1689 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1691 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1845 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1849 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1873 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1879 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1882 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1887 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1891 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1896 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1903 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1914 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1921 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1923 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1925 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1926 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1927 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1937 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1940 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1949 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1971 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1972 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1985 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1994 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 1998 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 2004 · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 7 de gener · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nacionalisme irlandès і 7 de juny · Veure més »
