Accés més ràpid que el navegador!
147 les relacions: Afrodita, Amon, Anatòlia, Anatema, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apol·lo, Argentina, Arvales, Asclepi, Atis (déu), August, Augustal, Àugur, Bel·lona, Bona Dea, Bubona, Calígula, Camenes, Cardea, Carna (deessa), Cèsar, Cíbele, Cereàlia, Ceres (mitologia), Compitàlia, Concòrdia, Consus, Cristianisme, Cuba, Déu, Dea Roma, Diana, Dionís, Dioscurs, Domicià, Eclipsi, Educa Borràs, Egipte, Epona, Epuló, Equirria, Erupció volcànica, Etrúria, Etruscs, Farinus, Faune, Fecial, Festes romanes, Fides, ..., Flamen, Flora (mitologia), Fordicídia, Fors, Genius, Gens Pinària, Guaret, Harúspex, Hèrcules, Hinduisme, Hispània Tarraconense, Isis, Janus (mitologia), Júpiter (mitologia), Jocs romans, Judaisme, Juli Cèsar, Juno, Juventa, Lar, Larves (mitologia), Laverna, Lèmur (mitologia), Líber, Legió VII Gèmina, Llatins, Lleó (Castella i Lleó), Llibre sibil·lí, Lupercals, Luperci, Manes, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Menç, Mercuri (mitologia), Meteorit, Minerva, Mitologia grega, Mitra (mitologia), Museu del Prado, Neptú (mitologia), Neptunàlia, Numen (religió), Ops, Oracle, Osiris, Palatí, Palília, Pales, Penats, Persa, Peter Paul Rubens, Plutó (mitologia), Pomona, Pontífex romà, Prosèrpina, Quirí, Ròmul i Rem, Regió de Frígia, Regne Romà, Religió a l'antiga Roma, Robigàlia, Sabins, Sal·luvis, Salii, Salus, Saturn (mitologia), Saturnals, Sentia, Sibil·la, Silvà, Solstici d'hivern, Stimula, Tel·lus, Terminus, Titanomàquia, Vejovis, Venus (mitologia), Vertumne, Vesta (mitologia), Vestal, Via fèrria, Victòria (mitologia), Vinàlia, Vitel·li, Vulcà, 14 de març, 15 d'abril, 15 de febrer, 17 de desembre, 19 d'abril, 21 d'abril, 23 d'abril, 23 de desembre, 23 de març, 25 d'abril, 27 de febrer. Ampliar l'índex (97 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Mitologia romana і Afrodita · Veure més »
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Nou!!: Mitologia romana і Amon · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Mitologia romana і Anatòlia · Veure més »
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Mitologia romana і Anatema · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Mitologia romana і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Mitologia romana і Antiga Roma · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Mitologia romana і Apol·lo · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Mitologia romana і Argentina · Veure més »
Arvales
Escultura de Luci Aureli Ver representat amb la indumentària dels ''fratres arvales'' (ca. 160 dD), conservada al museu del Louvre. Els Fratres Arvales («germans del Camp») eren un col·legi de sacerdots compost d'una dotzena de membres vitalicisTot i que els historiadors antics parlen de dotze membres, fins al moment a les troballes arqueològiques només s'han trobat inscripcions amb nou membres per acta de reunió.
Nou!!: Mitologia romana і Arvales · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Mitologia romana і Asclepi · Veure més »
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Nou!!: Mitologia romana і Atis (déu) · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Mitologia romana і August · Veure més »
Augustal
Augustal era el nom que van prendre els membres dels augustals, una associació de sacerdots de l'antiga Roma, dedicada al culte als cèsars.
Nou!!: Mitologia romana і Augustal · Veure més »
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: Mitologia romana і Àugur · Veure més »
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Nou!!: Mitologia romana і Bel·lona · Veure més »
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Nou!!: Mitologia romana і Bona Dea · Veure més »
Bubona
Bubona era una deessa de la mitologia romana encarregada dels ramats.
Nou!!: Mitologia romana і Bubona · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Mitologia romana і Calígula · Veure més »
Camenes
Les camenes habitaven en fonts naturals, com aquesta del parc Caffarelli (Roma) que va ser guarnida amb marbre En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores.
Nou!!: Mitologia romana і Camenes · Veure més »
Cardea
s En la mitologia romana, Cardea (del llatí cardo, cardinis, que vol dir polleguera) era la deessa de la salut, els llindars i les frontisses i els poms de les portes; també se l'associava amb el vent.
Nou!!: Mitologia romana і Cardea · Veure més »
Carna (deessa)
La deessa Carna de la mitologia romana és la divinitat associada al cor que protegia els òrgans vitals dels nadons.
Nou!!: Mitologia romana і Carna (deessa) · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Mitologia romana і Cèsar · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Mitologia romana і Cíbele · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Mitologia romana і Cereàlia · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Mitologia romana і Ceres (mitologia) · Veure més »
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Nou!!: Mitologia romana і Compitàlia · Veure més »
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Nou!!: Mitologia romana і Concòrdia · Veure més »
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Nou!!: Mitologia romana і Consus · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Mitologia romana і Cristianisme · Veure més »
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Nou!!: Mitologia romana і Cuba · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Mitologia romana і Déu · Veure més »
Dea Roma
Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).
Nou!!: Mitologia romana і Dea Roma · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Mitologia romana і Diana · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Mitologia romana і Dionís · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Mitologia romana і Dioscurs · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Mitologia romana і Domicià · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Mitologia romana і Eclipsi · Veure més »
Educa Borràs
Educa Borràs S.A. és una empresa de joguines catalana, establerta a Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental una de les empreses majors del sector a l'estat espanyol.
Nou!!: Mitologia romana і Educa Borràs · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Mitologia romana і Egipte · Veure més »
Epona
- Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles.
Nou!!: Mitologia romana і Epona · Veure més »
Epuló
Epuló o Epulons (Epulones) eren una classe de sacerdots, creada inicialment per dirigir el banquet de Júpiter (Epulum Jovis) i altres deus per aplacar la seva ira, feina que abans feien els pontífexs.
Nou!!: Mitologia romana і Epuló · Veure més »
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Nou!!: Mitologia romana і Equirria · Veure més »
Erupció volcànica
Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.
Nou!!: Mitologia romana і Erupció volcànica · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Mitologia romana і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Mitologia romana і Etruscs · Veure més »
Farinus
Farinus és un déu de la mitologia romana encarregat de dotar d'eloqüència als infants.
Nou!!: Mitologia romana і Farinus · Veure més »
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Nou!!: Mitologia romana і Faune · Veure més »
Fecial
al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.
Nou!!: Mitologia romana і Fecial · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Mitologia romana і Festes romanes · Veure més »
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Nou!!: Mitologia romana і Fides · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Mitologia romana і Flamen · Veure més »
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Nou!!: Mitologia romana і Flora (mitologia) · Veure més »
Fordicídia
La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
Nou!!: Mitologia romana і Fordicídia · Veure més »
Fors
Fors és el principi masculí de la Casualitat.
Nou!!: Mitologia romana і Fors · Veure més »
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Nou!!: Mitologia romana і Genius · Veure més »
Gens Pinària
La gens Pinària (en llatí Pinaria gens) va ser una de les gens patrícies més antigues de Roma, que situava el seu origen abans de la fundació de la ciutat, quan els Potitii i els Pinarii, que vivien a la comarca on després es va fundar Roma, van donar hospitalitat a Hèrcules.
Nou!!: Mitologia romana і Gens Pinària · Veure més »
Guaret
Talavera - Toledo) 2001 Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica) a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.
Nou!!: Mitologia romana і Guaret · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Mitologia romana і Harúspex · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Mitologia romana і Hèrcules · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Mitologia romana і Hinduisme · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Mitologia romana і Hispània Tarraconense · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Mitologia romana і Isis · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Mitologia romana і Janus (mitologia) · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Mitologia romana і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Mitologia romana і Jocs romans · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Mitologia romana і Judaisme · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Mitologia romana і Juli Cèsar · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Mitologia romana і Juno · Veure més »
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Nou!!: Mitologia romana і Juventa · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Mitologia romana і Lar · Veure més »
Larves (mitologia)
Segons la mitologia romana, les Larves eren esperits malèfics que, segons els romans, corresponien a les ànimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.
Nou!!: Mitologia romana і Larves (mitologia) · Veure més »
Laverna
Laverna a la mitologia romana, va ser la deïtat protectora dels lladres i els impostors.
Nou!!: Mitologia romana і Laverna · Veure més »
Lèmur (mitologia)
Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.
Nou!!: Mitologia romana і Lèmur (mitologia) · Veure més »
Líber
mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.
Nou!!: Mitologia romana і Líber · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Mitologia romana і Legió VII Gèmina · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Mitologia romana і Llatins · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Mitologia romana і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Llibre sibil·lí
Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.
Nou!!: Mitologia romana і Llibre sibil·lí · Veure més »
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Nou!!: Mitologia romana і Lupercals · Veure més »
Luperci
Luperci (literalment lupercs, singular luperc) va ser el nom dels sacerdots del déu Luperc (Lupercus).
Nou!!: Mitologia romana і Luperci · Veure més »
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Nou!!: Mitologia romana і Manes · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Mitologia romana і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Mitologia romana і Mart (mitologia) · Veure més »
Menç
Mens és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Mitologia romana і Menç · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Mitologia romana і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Nou!!: Mitologia romana і Meteorit · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Mitologia romana і Minerva · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Mitologia romana і Mitologia grega · Veure més »
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Nou!!: Mitologia romana і Mitra (mitologia) · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Mitologia romana і Museu del Prado · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Mitologia romana і Neptú (mitologia) · Veure més »
Neptunàlia
Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Nou!!: Mitologia romana і Neptunàlia · Veure més »
Numen (religió)
Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.
Nou!!: Mitologia romana і Numen (religió) · Veure més »
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Nou!!: Mitologia romana і Ops · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Mitologia romana і Oracle · Veure més »
Osiris
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.
Nou!!: Mitologia romana і Osiris · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Mitologia romana і Palatí · Veure més »
Palília
Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.
Nou!!: Mitologia romana і Palília · Veure més »
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Nou!!: Mitologia romana і Pales · Veure més »
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Nou!!: Mitologia romana і Penats · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Mitologia romana і Persa · Veure més »
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Nou!!: Mitologia romana і Peter Paul Rubens · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Mitologia romana і Plutó (mitologia) · Veure més »
Pomona
'''Pomona''' (pintura de Nicolas Fouché, c. 1700). Pomona fou una divinitat itàlica.
Nou!!: Mitologia romana і Pomona · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Mitologia romana і Pontífex romà · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Mitologia romana і Prosèrpina · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Mitologia romana і Quirí · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Mitologia romana і Ròmul i Rem · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Mitologia romana і Regió de Frígia · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: Mitologia romana і Regne Romà · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Mitologia romana і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Nou!!: Mitologia romana і Robigàlia · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Mitologia romana і Sabins · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Mitologia romana і Sal·luvis · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Mitologia romana і Salii · Veure més »
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Nou!!: Mitologia romana і Salus · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Mitologia romana і Saturn (mitologia) · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Mitologia romana і Saturnals · Veure més »
Sentia
La lex Sentia va ser una antiga llei romana establerta probablement l'any 19 aC quan eren cònsols Gai Senti Saturní i Quint Lucreci Vespil·ló, i amb August d'emperador.
Nou!!: Mitologia romana і Sentia · Veure més »
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Mitologia romana і Sibil·la · Veure més »
Silvà
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.
Nou!!: Mitologia romana і Silvà · Veure més »
Solstici d'hivern
Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.
Nou!!: Mitologia romana і Solstici d'hivern · Veure més »
Stimula
En la mitologia romana Stimula era la deessa que incitava la passió en les dones, especialment a les Bacants, durant les festivitats al déu Bacus.
Nou!!: Mitologia romana і Stimula · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Mitologia romana і Tel·lus · Veure més »
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Nou!!: Mitologia romana і Terminus · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Mitologia romana і Titanomàquia · Veure més »
Vejovis
Denari romà amb la representació de '''Vejovis''' a l'anvers, cenyit amb una diadema i llançant un llamp Vejovis o Vejove és un déu de la mitologia romana de caràcter ambivalent; per una banda és el déu del llamp i fereix els humans (compartint aquest atribut amb Júpiter però Vejovis sempre tenia sentit negatiu) i per l'altra era invocat per a la curació dels malalts (probablement aquesta creença era d'origen etrusc).
Nou!!: Mitologia romana і Vejovis · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Mitologia romana і Venus (mitologia) · Veure més »
Vertumne
XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.
Nou!!: Mitologia romana і Vertumne · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Mitologia romana і Vesta (mitologia) · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Mitologia romana і Vestal · Veure més »
Via fèrria
Via fèrria amb agulla Una via fèrria és la part de l'estructura ferroviària per on es desplaça un vehicle.
Nou!!: Mitologia romana і Via fèrria · Veure més »
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Nou!!: Mitologia romana і Victòria (mitologia) · Veure més »
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Nou!!: Mitologia romana і Vinàlia · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Mitologia romana і Vitel·li · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Mitologia romana і Vulcà · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 14 de març · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 15 d'abril · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mitologia romana і 15 de febrer · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 17 de desembre · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 19 d'abril · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 21 d'abril · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 23 d'abril · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 23 de desembre · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 23 de març · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mitologia romana і 25 d'abril · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mitologia romana і 27 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Déu romà, Déus romans, Mitologia Romana.
