SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 668 les relacions: Abellerol comú, Abellerol de Pèrsia, Accipítrids, Agapornis capnegre, Agapornis de coll rosa, Agró blanc, Agró roig, Alàudids, Albatros, Albatros cellanegre, Alcedínids, Aligot calçat, Aligot comú, Aligot rogenc, Aligot vesper europeu, Alosa alablanca, Alosa banyuda, Alosa becuda, Alosa del Sàhara, Alosa eurasiàtica, Alosa puput grossa, Anàtids, Anseriformes, Apòdids, Apodiformes, Aratinga capblava, Aratinga de màscara roja, Aratinga nyandai, Ardèids, Arpella cendrosa, Arpella comuna, Arpella pàl·lida comuna, Arpella pàl·lida russa, Astor cantaire bec-roig, Astor comú, Aufrany comú, Èider, Èider de Steller, Èider reial, Òliba comuna, Àguila calçada comuna, Àguila cridanera, Àguila d'estepa, Àguila daurada, Àguila imperial ibèrica, Àguila imperial oriental, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àguila pomerània, Àguila rapaç, ... Ampliar l'índex (618 més) » « Shrink índex

2. Llistes d'ocells d'Àfrica
3. Llistes d'ocells d'Europa

Abellerol comú

Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Abellerol comú

Abellerol de Pèrsia

Labellerol de Pèrsia (Merops persicus) és una de les 23 espècies d'aus del gènere Merops, dins la família dels meròpids (Meropidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Abellerol de Pèrsia

Accipítrids

Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Accipítrids

Agapornis capnegre

L'agapornis capnegre o inseparable capnegre (Agapornis personata) és un petit lloro, per tant un ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habita les sabanes de Burundi, Kenya i Tanzània i que s'utilitza a molts indrets com ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Agapornis capnegre

Agapornis de coll rosa

L'agapornis de coll rosa, inseparable de coll rosa o Agapornis de Namíbia (Agapornis roseicollis) és un petit lloro que habita les zones àrides del sud-oest africà però que és criat profusament com a ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Agapornis de coll rosa

Agró blanc

Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Agró blanc

Agró roig

L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Agró roig

Alàudids

Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alàudids

Albatros

Els albatros (Diomedeidae) són una família de grans aus marines relacionats amb els procel·làrids, els hidrobàtids i els pelecanòidids, dins l'ordre dels procel·lariformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Albatros

Albatros cellanegre

L'albatros cellanegre (Thalassarche melanophrys), és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae), i és l'albatros més estès i comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Albatros cellanegre

Alcedínids

Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alcedínids

Aligot calçat

L'aligot calçat (Buteo lagopus), és un ocell rapinyaire de mitjana grandària, membre de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nia en territoris boreals de la zona holàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aligot calçat

Aligot comú

Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aligot comú

Aligot rogenc

L'aligot rogenc (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia Central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aligot rogenc

Aligot vesper europeu

L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aligot vesper europeu

Alosa alablanca

L'alosa alablanca (Alauda leucoptera) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita planures àrides al nord del Kazakhstan i zones limítrofes del sud de Rússia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alosa alablanca

Alosa banyuda

L'alosa banyuda (Eremophila alpestris) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) notable per l'ornament al cap, que li dona nom.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alosa banyuda

Alosa becuda

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alosa becuda

Alosa del Sàhara

L'alosa banyuda de Temminck (Eremophila bilopha) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita deserts africans i asiàtics, des del Sàhara Occidental i Marroc, cap a l'est, pel nord d'Algèria, Tunis, Líbia i Egipte fins a l'Orient Pròxim, Iraq i nord d'Aràbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alosa del Sàhara

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alosa eurasiàtica

Alosa puput grossa

L'alosa puput grossa (Alaemon alaudipes) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) adaptat a viure en hàbitats molt àrids del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Alosa puput grossa

Anàtids

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Anàtids

Anseriformes

Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Anseriformes

Apòdids

Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Apòdids

Apodiformes

Els apodiformes (Apodiformes) són un ordre d'ocells de distribució cosmopolita que actualment comprèn espècies de dimensions petites o molt petites repartides en tres famílies, aparentment molt diferents: la dels apòdids (que agrupa els falcillots), la dels hemipròcnids (que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies) i la dels troquílids (que comprèn els colibrís).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Apodiformes

Aratinga capblava

L'aratinga capblava (Psittacara acuticaudata) és un lloro nadiu de gran part d'Amèrica del Sud, utilitzat en gran manera en avicultura.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aratinga capblava

Aratinga de màscara roja

L'aratinga de màscara roja (Psittacara erythrogenys) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habita boscos i conreus de l'oest de l'Equador i nord-oest del Perú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aratinga de màscara roja

Aratinga nyandai

Laratinga nyandai o aratinga nandai (Nandayus nenday) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) i única espècie del gènere Nandayus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aratinga nyandai

Ardèids

Els ardèids o ardeids (Ardeidae) són una família d'ocells pelicaniformes; la família té reconegudes, actualment, 4 subfamílies, 19 gèneres i 68 espècies que es distribueixen en tots els continents exceptuant l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ardèids

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Arpella cendrosa

Arpella comuna

L'arpella, arpella comuna o vulgar, arpellot de marjal o milana voltonera (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d'Europa, Àsia Central i Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Arpella comuna

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Arpella pàl·lida comuna

Arpella pàl·lida russa

L'arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És una espècie migratòria, que cria en el sud d'Europa Oriental i Àsia Central, i passa els hiverns principalment a l'Índia i al sud d'Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Arpella pàl·lida russa

Astor cantaire bec-roig

L'astor cantaire bec-roig (Melierax metabates) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita zones boscoses i arbustives d'Àfrica, principalment subsahariana però també al sud-oest del Marroc, absent de les zones de selva i les excessivament àrides.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Astor cantaire bec-roig

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Astor comú

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Aufrany comú

Èider

L'èider (Somateria mollissima) és un ocell de mida mitjana de la família dels ànecs, fa de 50–71 cm de llargada. Està distribuït per les costes del nord d'Europa, Amèrica del nord i est de Sibèria. Cria a l'Àrtic i algunes regions temperades del nord, però migra a zones temperades de més al sud on forma grans esbarts en la costa.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Èider

Èider de Steller

L'èider de Steller (Polysticta stelleri) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als estanys i llacs de la tundra, des del nord d'Escandinàvia per tot el nord de Sibèria, fins al nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Èider de Steller

Èider reial

L'èider reial (Somateria spectabilis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita els llacs i estanys de la tundra a Spitsbergen, Kolguiev, Nova Zembla, nord de Rússia, Sibèria oriental, península de Txukotka, nord d'Alaska, Badia de Hudson, nord de Labrador i Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Èider reial

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Òliba comuna

Àguila calçada comuna

Àguila calçada Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia L'àguila calçada comuna o, a les Balears, espolsamates o esparver,(Hieraaetus pennatus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila calçada comuna

Àguila cridanera

L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic. Ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila cridanera

Àguila d'estepa

L'àguila d'estepa (Aquila nipalensis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita zones boscoses i estepes d'Euràsia, des de l'est d'Alemanya cap a l'est, per Finlàndia i Rússia occidental, els Balcans, Grècia, Turquia, el Caucas, Azerbaidjan i nord de l'Iran.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila d'estepa

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila daurada

Àguila imperial ibèrica

L'àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És endèmica de la península Ibèrica i actualment extinta als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila imperial ibèrica

Àguila imperial oriental

L'àguila imperial oriental (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es reprodueix des del sud-est d'Europa fins a l'Àsia Central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila imperial oriental

Àguila marcenca

Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila marcenca

Àguila peixatera

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila peixatera

Àguila pomerània

L'àguila pomerània (Clanga pomarina) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en Europa central o oriental i passa l'hivern a l'Àfrica Oriental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila pomerània

Àguila rapaç

L'Àguila rapaç (Aquila rapax) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tradicionalment considerada conespecífica de l'Àguila d'estepa (Aquila nipalensis), avui es consideren espècies de ple dret basant-se en diferències morfològiques i genètiques.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àguila rapaç

Àlcids

Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àlcids

Àliga cuabarrada

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tot i que a nivell global, el seu estat de conservació es considera de risc mínim, a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Àliga cuabarrada

Ànec arbori bicolor

L'ànec arbori bicolor (Dendrocygna bicolor) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae) que habita àmpliament per les zones tropicals de gran part del món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec arbori bicolor

Ànec arbori carablanc

Ànec arbori de cara blanca L'ànec arbori carablanc o ànec vidu de cara blanca (Dendrocygna viduata) pertany a la subfamília Dendrocygninae de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec arbori carablanc

Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec blanc

Ànec canyella

L'ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec canyella

Ànec collverd

L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec collverd

Ànec cuallarg

Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec cuallarg

Ànec cullerot comú

Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec cullerot comú

Ànec de Carolina

Lànec de Carolina (Aix sponsa) o ànec de fusta és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que viu en Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec de Carolina

Ànec fosc eurasiàtic

L'ànec fosc eurasiàtic o morell de mar fosc (Melanitta fusca), és un gran ànec marí de la subfamília Merginae, que cria molt al nord d'Europa i Àsia a l'oest de la conca del riu Ienissei.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec fosc eurasiàtic

Ànec glacial

Lànec glacial o moretó(Clangula hyemalis) és un ànec marí de talla mitjana i el darrer membre vivent del gènere Clangula.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec glacial

Ànec griset

mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec griset

Ànec negre comú

L'ànec negre comú (Melanitta nigra), anomentat ànnera negra a les Balears i morell de mar negre al País Valencià, és un ànec capbussador marí de la família dels Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec negre comú

Ànec xiulador eurasiàtic

L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec xiulador eurasiàtic

Ànec xiulador nord-americà

L'ànec xiulador americà (Anas americana) és una espècie d'ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae), adscrita habitualment al subgènere Mareca.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ànec xiulador nord-americà

Baldriga baleàrica

La baldriga balear, baldriga pufí baleàrica o virot petit (Puffinus mauretanicus) és una espècie d'ocell de la família Procellariidae, endèmica de les Balears.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Baldriga baleàrica

Baldriga capnegra

La baldriga capnegra o virot capnegre (Puffinus gravis) és una au del gènere Puffinus àmpliament distribuïda per l'oceà Atlàntic.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Baldriga capnegra

Baldriga cendrosa mediterrània

Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Baldriga cendrosa mediterrània

Baldriga de Cap Verd

La baldriga de Cap Verd (Calonectris edwardsii) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae), d'hàbits pelàgics, cria a les illes de Cap Verd i es distribueix pels mars propers.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Baldriga de Cap Verd

Baldriga grisa

La baldriga grisa (Ardenna grisea) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Baldriga grisa

Baldriga pufí

La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Baldriga pufí

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ballester comú

Balquer

Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Balquer

Batallaire

Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Batallaire

Bec d'alena comú

Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec d'alena comú

Bec de coral cuanegre

El bec de coral cuanegre o bec de corall cuanegre Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec de coral cuanegre

Bec de coral de galtes taronja

El bec de coral de galtes taronja (Estrilda melpoda) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita boscos, sabanes i garrigues d'Àfrica Occidental i Central des de Senegal, Gàmbia i sud de Mauritània cap a l'est, fins a l'est i sud de la República Democràtica del Congo, i cap al sud fins a Angola central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec de coral de galtes taronja

Bec de coral del Senegal

El bec de coral del Senegal (Estrilda astrild) és un moixó de la família dels estríldids (Estrildidae) nadiu de l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec de coral del Senegal

Bec de serra gros

Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec de serra gros

Bec de serra mitjà

Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec de serra mitjà

Bec de serra petit

El bec de serra petit o capblanc (Mergellus albellus) és un ànec petit.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bec de serra petit

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becada eurasiàtica

Becadell comú

El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becadell comú

Becadell gros

El becadell gros o cegall a les Balears (Gallinago media) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que ocasionalment es pot observat als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becadell gros

Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becadell sord

Becplaner africà

El becplaner africà (Platalea alba) és una espècie d'ocell de la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae), migrador parcial intra-africà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becplaner africà

Becplaner comú

miniatura El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becplaner comú

Becut eurasiàtic

Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Becut eurasiàtic

Bernat americà

El bernat americà (Ardea herodias) és una ciconiforme de la família dels ardèids,Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bernat americà

Bernat pescaire

El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bernat pescaire

Bitó comú

El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bitó comú

Bitó nord-americà

El bitó nord-americà (Botaurus lentiginosus) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bitó nord-americà

Bitxac comú

El bitxac comú, vitrac, cagamànecs, cagaestaques, tuït (Saxicola rubicola; syn: Saxicola torquatus rubicola) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà i hi és sedentari.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bitxac comú

Bitxac comú siberià

El bitxac comú siberià o bitxac siberià Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bitxac comú siberià

Bitxac de les Canàries

El bitxac de les Canàries, bitxac canari o de Fuerteventura (Saxicola dacotiae) és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) semblant al bitxac comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bitxac de les Canàries

Bitxac rogenc

El bitxac rogenc o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bitxac rogenc

Blauet comú

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Blauet comú

Bombicíl·lids

''Bombycilla japonica'' Els bombicíl·lids (Bombycillidae) són una família de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bombicíl·lids

Boscaler comú

El boscaler comú Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscaler comú

Boscaler fluvial

El boscaler fluvial (Locustella fluviatilis) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscaler fluvial

Boscaler pintat gros

El boscaler pintat gros (Locustella naevia) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscaler pintat gros

Boscarla d'aigua

La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla d'aigua

Boscarla d'arrossar

La boscarla dels arrossars o buscarla dels arrossars a les illes o xitxarra dels arrossars al País Valencià (Acrocephalus agricola), és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla d'arrossar

Boscarla de Bàssora

La boscarla de Bàssora (Acrocephalus griseldis) és un ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyar, criant al curs inferior dels rius Eufrates i Tigris i passant l'hivern a l'Àfrica Oriental i Meridional.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla de Bàssora

Boscarla de Blyth

La boscarla de Blyth, boscarla dels matolls o buscarla dels matolls a les illes o xitxarra dels matolls al País Valencià (Acrocephalus dumetorum) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla de Blyth

Boscarla de canyar

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla de canyar

Boscarla dels joncs

La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyars, vegetació d'aiguamoll i arbusts prop de l'aigua, a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla dels joncs

Boscarla menjamosquits

La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla menjamosquits

Boscarla mostatxuda

La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Boscarla mostatxuda

Bosqueta icterina

La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bosqueta icterina

Bosqueta vulgar

'' Hippolais polyglotta'' La bosqueta vulgar, busqueta a les Balears o xenna o xerna al País Valencià (Hippolais polyglotta) és un ocell passeriforme del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bosqueta vulgar

Botxí ibèric

El botxí ibèric, botxí meridional, garsa groguera gaig botxí, margassó, tuït o capsigrany reial a les Balears (Lanius meridionalis) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Botxí ibèric

Botxí septentrional

'' Lanius excubitor '' El botxí septentrional (Lanius excubitor) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Botxí septentrional

Bruel

El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bruel

Bulbul comú

El bulbul comú Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bulbul comú

Bulbuls

Els bulbuls són un grup d'ocells de mitjana grandària, que pertany a l'ordre dels passeriformes, i formen la família dels picnonòtids (Pycnonotidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Bulbuls

Burrínids

Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Burrínids

Busqueta bruna

La busqueta bruna (Iduna opaca) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides amb arbres o arbusts, normalment a prop de l'aigua, i que cria a la península Ibèrica (principalment a la meitat oriental), nord del Sàhara Occidental, Marroc, nord d'Algèria i Tunis.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Busqueta bruna

Busqueta calçada

Ous La bosqueta asiàtica (Iduna caligata) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones arbustives i jardins, normalment a prop de l'aigua, a la Rússia europea i sud-oest de l'asiàtica, el Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizstan i nord-oest de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Busqueta calçada

Busqueta pàl·lida

''Iduna pallida elaeica'' La busqueta pàl·lida (Iduna pallida) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides a prop de l'aigua d'Europa sud-oriental, Àfrica Septentrional, des del Marroc fins a Egipte, oasis del Sàhara, Turquia, Orient Pròxim, Península Aràbiga, l'Iraq, oest i nord de l'Iran, sud del Kazakhstan i Turkmenistan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Busqueta pàl·lida

Cabussó collnegre

El cabussó collnegre (cabussonera o soterí gros a les Balears i soterí al País Valencià) (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l'excepció d'Austràlia i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cabussó collnegre

Cabussó emplomallat

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cabussó emplomallat

Cabussó gris

El cabussó gris, (Podiceps grisegena), és un ocell aquàtic migrador que es troba en climes temperat de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cabussó gris

Cabussó orellut

El cabussó orellut o soterí a les Balears (Podiceps auritus) és una espècie d'ocell de la família Podicipediformes comuna a Europa.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cabussó orellut

Cabusset becgròs

El cabusset bec gros (Podilymbus podiceps), és un ocell aquàtic de la família dels podicipèdids (Podicipedidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cabusset becgròs

Cabusset comú

El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cabusset comú

Cadernera europea

La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cadernera europea

Calàbria agulla

La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàbria agulla

Calàbria de bec pàl·lid

La calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii), és la major de les calàbries, que són espècies del gènere Gavia, a la família dels gàvids (Gaviidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàbria de bec pàl·lid

Calàbria grossa

Calàbria grossa fotografiada a Califòrnia. La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàbria grossa

Calàbria petita

La calàbria petita, agullat petit o cabussó petit (Gavia stellata) és un ocell del gènere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàbria petita

Calàbries

Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàbries

Calàndria bimaculada

La calàndria bimaculada (Melanocorypha bimaculata) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita zones obertes de Turquia, Pròxim Orient, nord d'Iraq, l'Iran, nord de l'Afganistan, Caucas, Turkmenistan i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàndria bimaculada

Calàndria comuna

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàndria comuna

Calàndria negra

La calàndria negra (Melanocorypha yeltoniensis) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita planures cobertes d'herba, normalment a prop de l'aigua des del sud de Rússia fins a Kazakhstan i zona limítrofa de la Rússia asiàtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Calàndria negra

Camallarga comú

indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Camallarga comú

Canari (ocell)

El canari (Serinus canaria) és un petit ocell cantador o moixó, de cant similar al de la cadernera, membre de la família Fringillidae, a la qual pertany també el pinsà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Canari (ocell)

Capó reial

El capó reial o ibis negre a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot, corpetassa o torrellat, (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara) és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Capó reial

Caprimúlgids

Els caprimúlgids són una família d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Caprimúlgids

Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Caprimulgiformes

Capsigrany comú

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Capsigrany comú

Capsigrany emmascarat

''Lanius nubicus'' El capsigrany emmascarat (Lanius nubicus) és una espècie d'ocell de la família dels lànids (Laniidae) que habita boscos clars, matolls i horts des de Grècia i oest i sud de Turquia cap al sud fins a Israel i cap a l'est fins a Iraq i sud-oest de l'Iran.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Capsigrany emmascarat

Capsigrany pàl·lid

El capsigrany isabelí o capsigrany pàl·lid (Lanius isabellinus) és una espècie d'ocell de la família dels lànids (Laniidae) que habita boscos clars, matolls, sabanes, estepes i terres de conreu des de l'Iran i la vora oriental de la mar Càspia, cap a l'est, fins a Mongòlia i zones properes de Rússia i la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Capsigrany pàl·lid

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Capsot d'esquena roja

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Caradriformes

Caràdrids

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Caràdrids

Cardenal pit-rosat

El cardenal pit-rosat (Pheucticus ludovicianus) és una espècie d'ocell de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que habita els boscos d'Amèrica del Nord, des de la Colúmbia Britànica, Alberta i centre i sud de Saskatchewan, cap a l'est, a través del sud del Canadà fins Nova Escòcia i, cap al sud, aproximadament al quadrant nord-oriental dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cardenal pit-rosat

Cardinàlids

Els Cardinàlids (Cardinalidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes que habiten Amèrica del Nord i del Sud.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cardinàlids

Cargolet eurasiàtic

El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cargolet eurasiàtic

Cèrtids

Els cèrtids (Certhiidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, anomenats de forma comuna raspinells, i que habiten a les regions boscoses de l'Hemisferi Nord i l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cèrtids

Cínclids

Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cínclids

Còlit de corona blanca

El còlit de corona blanca, també anomenat còlit tuareg(Oenanthe leucopyga) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita deserts rocosos i al voltant del medi humà des de l'àrea del Sahel, cap al nord, a través del Sàhara fins a Àfrica Septentrional i a través de la Península de Sinaí fins al Mar Mort i algunes zones d'Aràbia Saudí.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còlit de corona blanca

Còlit del desert

El còlit del desert (Oenanthe deserti) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita zones semidesèrtiques del nord d'Àfrica i el sud d'Àsia, des del nord del Sàhara Occidental i el Marroc, cap a l'est, pel centre d'Algèria, Tunis, Líbia, Egipte i nord del Sudan, i cap a l'est, a través d'Aràbia Saudí i Orient Pròxim, fins al nord del Pakistan, nord-oest de l'Índia, Tibet, nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còlit del desert

Còlit gris

El còlit gris (Oenanthe oenanthe) (coablanca, culblanc, coll seriós i fadrí a les Balears, i bitxac rogenc al País Valencià) és un petit ocell passeriforme que anteriorment estava classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara es considera que pertany a la família Muscicapidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còlit gris

Còlit isabelí

El còlit isabelí o pàl·lid (Oenanthe isabellina) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita planures àrides i deserts pedregosos des de Turquia, est d'Ucraïna, Orient Pròxim i el Caucas, cap a l'est, fins al nord del Pakistan, nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còlit isabelí

Còlit negre

El còlit negre, també conegut com a merla cuablanca (Oenanthe leucura) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita pedregars àrids, penya-segats i zones costaneres de la península Ibèrica, costa mediterrània francesa i del nord-oest d'Itàlia, Sardenya i nord-oest d'Àfrica, des de Mauritània, Sàhara Occidental i Marroc, cap a l'est, pel nord d'Algèria i Tunis fins al nord de Líbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còlit negre

Còlit ros

El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còlit ros

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Còrvids

Cercavores alpí

El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cercavores alpí

Cicònids

Els cicònids (Ciconiidae) són una família d'aus de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes), conegudes habitualment i de manera genèrica com cigonyes, malgrat que, de manera més restrictiva aquest nom s'aplica a les espècies del gènere Ciconia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cicònids

Ciconiformes

Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ciconiformes

Cigne cantaire

El cigne cantaire o cinyo (Cygnus cygnus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cigne cantaire

Cigne mut

El cigne mut (Cygnus olor) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 220 cm d'envergadura alar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cigne mut

Cigne petit

El cigne petit (Cygnus columbianus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 115-127 cm de llargada.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cigne petit

Cigonya blanca

La cigonya blanca o simplement cigonya (Ciconia ciconia) és una espècie d'ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cigonya blanca

Cigonya negra

Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cigonya negra

Cisticòlids

Els cisticòlids (Cisticolidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes que habiten principalment les zones meridionals i més càlides del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cisticòlids

Cogullada comuna

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cogullada comuna

Cogullada fosca

La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cogullada fosca

Colí de Califòrnia

'' Callipepla californica '' El colí de Califòrnia (Callipepla californica) és una espècie d'ocell de la família dels odontofòrids (Odontophoridae) que habita praderies, boscos de roures i semi-deserts de l'oest d'Amèrica del Nord, des del sud de Colúmbia Britànica i l'illa de Vancouver cap al sud, a través de l'oest dels Estats Units, fins al sud de Baixa Califòrnia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colí de Califòrnia

Colí de Virgínia

El Colí de Virgínia (Colinus virginianus) o bobwhite en anglès, és un ocell de la família dels odontofòrids (Odontophoridae) que habita zones arbustives, praderies i terres de conreu del Canadà, els Estats Units, Mèxic i el Carib principalment.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colí de Virgínia

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colúmbids

Colltort comú

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colltort comú

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colom (ocell)

Colom canari cuablanc

El colom canari cuablanc (Columba junoniae) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) endèmic de les Illes Canàries, on habita zones arbustives, boscos amb pins i llorer, i laurisilva a les illes de la Palma, la Gomera i Tenerife.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colom canari cuablanc

Colom canari cuafosc

El colom canari cuafosc o colom canari de Bolle (Columba bollii) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) endèmic de la laurisilva de Tenerife, La Palma, la Gomera i el Hierro, a les illes Canàries.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Colom canari cuafosc

Columbiformes

Els columbiformes (Columbiformes) són un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la tórtora, el colom roquer, el tudó o la xixella, entre d'altres.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Columbiformes

Coraciformes

Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Coraciformes

Coràcids

Coracias spatulatus Els coràcids són una família d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Coràcids

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corb

Corb marí emplomallat

El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corb marí emplomallat

Corb marí gros

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corb marí gros

Corb marí pigmeu

El corb marí pigmeu (Microcarbo pigmeus), corb marí menut a les Balears, és un ocell marí de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae) que habita zones humides d'Euràsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corb marí pigmeu

Corbs marins

Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corbs marins

Cornella

Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cornella

Cornella emmantellada

La cornella emmantellada (Corvus cornix) és una au de la família dels Corvidae, poc corrent al nostre país.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cornella emmantellada

Corredor del desert

''Cursorius cursor'' El corredor del desert o corredor (Cursorius cursor) és una espècie d'ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que habita deserts i planures de l'Àfrica nord-occidental, illes Canàries i Cap Verd, Península del Sinaí; Àfrica Subsahariana a Mauritània, Senegal, Gàmbia, centre del Sudan, Etiòpia, Djibuti, Somàlia, illa de Socotra; Àsia Occidental, a la Península Aràbiga, Orient Pròxim, l'Iraq, Iran i Turkmenistan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corredor del desert

Corriol anellat gros

Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol anellat gros

Corriol anellat petit

El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol anellat petit

Corriol camanegre

Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol camanegre

Corriol cua-roig

El corriol cua-roig (Charadrius vociferus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita prats, aiguamolls, llacs i rius des de l'est d'Alaska, centre i sud del Canadà, Estats Units, Antilles, Bahames, nord de Mèxic i costa del Perú i nord-oest de Xile.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol cua-roig

Corriol de Leschenault

'' Charadrius leschenaultii '' El corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita vores de rius i llacs, zones de pedra pelada i estepes àrides de l'Àsia Central, a Turquia, Pròxim Orient, i des de la vora oriental de la mar Càspia fins al nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol de Leschenault

Corriol de Mongòlia

El corriol mongol (Charadrius mongolus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita aiguamolls, platges, llacs i estepes asiàtiques a l'est de Sibèria fins a Kamtxatka i les illes del Comandant, oest d'Alaska, muntanyes del Pamir, Turquestan, nord del Kazakhstan, nord de l'Índia i oest de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol de Mongòlia

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol pit-roig

Corriol semipalmat

El corriol semipalmat (Charadrius semipalmatus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que en estiu habita platges i tundres d'Alaska i nord del Canadà (incloent l'illa Baffin), península del Labrador, illes Aleutianes, Haida Gwaii i Sant Llorenç; en hivern habita platges del Pacífic des del nord d'Oregon, cap al sud fins al nord de Xile, i a la costa de l'Atlàntic des de Maryland, als Estats Units, cap al sud fins a la Província de Santa Cruz en Argentina, i a les Bahames i Antilles.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Corriol semipalmat

Cotoliu

El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotoliu

Cotorra de Kramer

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és un ocell originari de zones tropicals d'Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotorra de Kramer

Cotorra de la Patagònia

La cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) i única espècie del gènere Cyanoliseus Bonaparte 1854.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotorra de la Patagònia

Cotorreta pitgrisa

La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), coneguda també amb el nom de cotorra argentina i a les Balears amb el de cotorra de cap gris, és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotorreta pitgrisa

Cotxa blava

La cotxa blava (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotxa blava

Cotxa cua-roja

La cotxa cua-roja (a les Balears, simplement coa-roja i coeta roja), cua-roig,DCVB carboner o capellà (Phoenicurus phoenicurus) és un petit passeriforme abans classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara considerat de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotxa cua-roja

Cotxa diademada

''Phoenicurus moussieri '' La cotxa diademada (Phoenicurus moussieri) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita boscos poc densos, matolls i vessants amb herba d'Àfrica nord-occidental, des del sud del Marroc, cap a l'est, a través del nord d'Algèria fins en nord de Tunis.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotxa diademada

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cotxa fumada

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cruixidell

Cua de jonc bec-roig

El cua de jonc bec-roig (Phaethon aethereus) és un ocell marí de la família dels faetòntids (Phaetontidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cua de jonc bec-roig

Cuaenlairat rogenc

Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cuaenlairat rogenc

Cucúlids

Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cucúlids

Cuculiformes

Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cuculiformes

Cucut comú

El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cucut comú

Cucut reial europeu

El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cucut reial europeu

Cuereta blanca

Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cuereta blanca

Cuereta citrina

La cuereta citrina (Motacilla citreola) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita zones humides, aiguamolls, vores de rierols i llacs des de Belarús i Ucraïna cap a l'est, fins al sud de Sibèria, Mongòlia i nord-est de la Xina, cap al nord fins a la zona central de Sibèria septentrional, i cap al sud fins a l'est del Kazakhstan, Turkmenistan, nord-est de l'Iran, Afganistan i Tibet.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cuereta citrina

Cuereta groga

Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cuereta groga

Cuereta torrentera

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cuereta torrentera

Cues de jonc

Els cues de jonc o faetons (Phaethonidae) són una família d'ocells, tradicionalment situats als pelicaniformes, però actualment ubicats a un ordre propi, Phaethontiformes, formada per tres espècies englobades en un únic gènere: Phaeton.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Cues de jonc

Curroc

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Curroc

Daurada grossa

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Daurada grossa

Daurada petita americana

La daurada petita americana o senzillament daurada americana (Pluvialis dominica) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que en estiu habita la tundra del nord d'Alaska i Canadà, incloent Baffin, Southampton i altres illes septentrionals, i en hivern al sud-est del Brasil, el Paraguai, Uruguai i nord-est de l'Argentina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Daurada petita americana

Daurada petita del Pacífic

La daurada del Pacífic (Pluvialis fulva) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que en estiu habita la tundra al nord de Rússia, des de la Península de Iamal cap a l'est fins Txukotka i a les illes del Mar de Bering i costa d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Daurada petita del Pacífic

Duc eurasiàtic

Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Duc eurasiàtic

Durbec

''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Durbec

Egitàlids

Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Egitàlids

Elani comú

L'elani comú o esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae. Es destaca pel costum de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió conespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Elani comú

Emberízids

''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Emberízids

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Endemisme

Enganyapastors europeu

L'enganyapastors, covaterra, bocatxo o escloper (Caprimulgus europaeus) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids que és capvespral o nocturn.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Enganyapastors europeu

Escolopàcids

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Escolopàcids

Escuraflascons becfí

L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Escuraflascons becfí

Escuraflascons becgròs

L'escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Escuraflascons becgròs

Escuraflascons de Wilson

L'escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) sovint considerat l'única espècie del gènere Steganopus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Escuraflascons de Wilson

Esmirla

L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Esmirla

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Espanya

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Esparver comú

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Espècie

Esplugabous

L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Esplugabous

Estèrnids

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estèrnids

Estúrnids

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estúrnids

Estercoràrids

Un paràsit cuapunxegut (''Stercorarius parasiticus'') empaitant un ocell marí a Svalbard (Noruega) ''Stercorarius antarcticus'' fotografiada a Nova Zelanda Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estercoràrids

Estornell comú

L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estornell comú

Estornell negre

'' Sturnus unicolor'' L'estornell negre (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estornell negre

Estornell rosat

'' Sturnus roseus'' L'estornell rosat (Pastor roseus) és un ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae), única espècie del gènere Pastor.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estornell rosat

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estrígids

Estríldids

''Uraeginthus bengalus'' fotografiat a Kenya. Bec de corall senegalès (''Estrilda astrild'') Múnia zebra (''Amandava subflava'') ''Neochmia temporalis'' ''Taeniopygia bichenovii'' ''Erythrura prasina'' ''Chloebia gouldiae'' ''Padda oryzivora'' ''Amadina fasciata'' ''Neochmia ruficauda'' ''Erythrura psittacea'' ''Amadina erythrocephala'' fotografiat a Namíbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estríldids

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estrigiformes

Estrilda de capell

L'estrilda de capell (Estrilda atricapilla) és una espècie dels ocells estríldids que habiten a Angola, Burundi, República del Congo, Camerun, la República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Kenya, Ruanda i Uganda.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Estrilda de capell

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Extinció

Faisà comú

'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Faisà comú

Falcònids

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcònids

Falcó berber

El falcó berber (Falco pelegrinoides; syn: Falco pelegrinus pelegrinoides) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcó berber

Falcó cama-roig

El falcó cama-roig o xoriguer cama-roig (Falco vespertinus) és un ocell rapinyaire rar que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids) Es troba a Europa de l'Est i l'Àsia Central i el seu estat de conservació es considera de vulnerable.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcó cama-roig

Falcó llaner

El falcó llaner o borní a les Balears (Falco biarmicus) és un ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) d'aspecte semblant al falcó pelegrí.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcó llaner

Falcó mostatxut europeu

El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcó mostatxut europeu

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcó pelegrí

Falcó sagrat

El girfalc o falcó sagrat (Falco rusticolus) també anomenat falcó grifó o simplement grifó, és un ocell de l'ordre dels falconiformes i de la família dels falcònids (Falconidae) El seu hàbitat es distribueix des de la taigà a la tundra i regions polars de l'holàrtic (Europa, Amèrica del Nord i Àsia).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcó sagrat

Falcillot negre

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcillot negre

Falcillot pàl·lid

Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falcillot pàl·lid

Falciot cuablanc africà

El falciot cuablanc africà (Apus caffer) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que vola sobre camps oberts i ciutats del sud de la península Ibèrica, Marroc, Sàhara Occidental i l'Àfrica Subsahariana.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falciot cuablanc africà

Falciot cuablanc petit

El falciot cuablanc petit (Apus affinis) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que se'l veu en camps oberts i ciutats, criant sobre penya-segats i edificis d'Àfrica nord-occidental i Subsahariana, Madagascar, Orient Pròxim, l'Iran, Afganistan, Pakistan, Índia i Sri Lanka.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falciot cuablanc petit

Falciot cuaespinós gorjablanc

El falciot cuaespinós gorjablanc o falciot espinós (Hirundapus caudacutus) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita vola sobre boscos i camps obert, criant en penya-segats i arbres buits del sud de Sibèria, Sakhalín i les illes Kurils, nord-est de la Xina, nord del Pakistan i de l'Índia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falciot cuaespinós gorjablanc

Falciot unicolor

El falciot unicolor (Apus unicolor) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que vola sobre camp obert criant en penya-segats i coves de les illes Madeira, Salvatges i Canàries.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falciot unicolor

Falconiformes

Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Falconiformes

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Família (biologia)

Fasiànids

Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fasiànids

Fenicopteriformes

Els fenicopteriformes (Phoenicopteriformes) són un ordre d'aus aquàtiques neògnates que inclou els actuals flamencs i els seus parents extints.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fenicopteriformes

Flamenc menut

El Flamenc menut (Phoenicopterus minor o Phoeniconaias minor) és una de les sis espècies vives de flamencs (gènere Phoenicopterus), a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Flamenc menut

Flamenc rosat

L'àlic roig o flamenc rosat o simplement flamenc (Phoenicopterus roseus), és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Flamenc rosat

Flamencs (animal)

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Flamencs (animal)

Fotja banyuda

La fotja banyuda, morell capellut o moretó de puput (Fulica cristata), és una espècie d'ocell gruïforme de la família Rallidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fotja banyuda

Fotja comuna

La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fotja comuna

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, canet atlàntic o, a Mallorca, cadafet (Fratercula arctica) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que viu a l'Atlàntic septentrional.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fraret atlàntic

Fredeluga d'esperons

'' Vanellus spinosus'' La fredeluga d'esperons (Vanellus spinosus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita llacs, aiguamolls i platges principalment de la zona afrotròpica, des del sud de Mauritània, Senegal, Gàmbia i Guinea, cap a l'est fins a Sudan, Etiòpia, Eritrea i Somàlia, i cap al sud fins al nord de Tanzània i l'est de la República Democràtica del Congo.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fredeluga d'esperons

Fredeluga europea

La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fredeluga europea

Fredeluga gregària

'' Vanellus gregarius'' La fredeluga gregària (Vanellus gregarius) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que cria a les estepes del sud de Rússia, est d'Ucraïna i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fredeluga gregària

Fregata

Les fregates són una família d'ocells marins anomenats fregàtids (Fregatidae) que es troben a tots els oceans tropicals i subtropicals.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fregata

Fregata magnífica

La fregata magnífica o fregata grossa (Fregata magnificens) és una espècie de fregata, molt estesa a l'Atlàntic en latituds tropicals, especialment a Florida, el Carib i Cap Verd.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fregata magnífica

Fringíl·lids

Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fringíl·lids

Fulmar boreal

El fulmar boreal o senzillament fulmar (Fulmarus glacialis) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) d'hàbits pelàgics, que cria colonialment en penya-segats costaners, i habita la resta de l'any al nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, i zones àrtiques adjacents.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fulmar boreal

Fumarell alablanc

El fumarell/fumadell alablanc (Chlidonias leucopterus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des d'Europa Oriental, cap a l'est, a través del nord de Turquia, Ucraïna, Rússia europea, zona del Caucas, i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria, Manxúria, sud de Primórie i de Sakhalín, Mongòlia i nord de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fumarell alablanc

Fumarell carablanc

Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fumarell carablanc

Fumarell negre

El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Fumarell negre

Gafarró

El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gafarró

Gafarró frontgroc

El gafarró frontgroc (Crithagra mozambica) és un petit moixó de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gafarró frontgroc

Gaig blau comú

El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gaig blau comú

Gaig eurasiàtic

El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gaig eurasiàtic

Gal·liformes

Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gal·liformes

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gall fer comú

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gamarús eurasiàtic

Gamba groga grossa

La gamba groga grossa (Tringa melanoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra des del sud d'Alaska, cap a l'est, a través del centre del Canadà fins Labrador i Terranova i en hivern zones humides des del sud de Nord-amèrica i el Carib, fins al sud de Sud-amèrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gamba groga grossa

Gamba groga petita

La gamba groga petita o tifort groc petit (Tringa flavipes) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra des de l'oest i centre d'Alaska, cap a l'est i sud per la major part del Canadà fins a la vora sud de la Badia de Hudson.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gamba groga petita

Gamba roja comuna

Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gamba roja comuna

Gamba roja pintada

La gamba roja pintada o xuït (Tringa erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita la tundra pantanosa d'Euràsia boreal, des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gamba roja pintada

Gamba verda

La gamba verda o picarot (Tringa nebularia) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls, prats humits i ermots, des d'Escòcia i Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i centre de Sibèria fins a Kamtxatka, el Llac Baikal i Manxúria.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gamba verda

Ganga de quatre bandes

''Pterocles quadricinctus''  La ganga de quatre bandes (Pterocles quadricinctus) és una espècie d'ocell de la família dels pteròclids (Pteroclididae) que habita planures i zones de matollar espinós del nord de l'Àfrica subsahariana, des del sud de Mauritània, Senegal i Gàmbia cap a l'est fins a Etiòpia i nord d'Uganda i de Kenya.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ganga de quatre bandes

Ganga estepària

La ganga estepària (Syrrhaptes paradoxus) és una espècie d'ocell de mitjana grandària que pertany a la família dels pteròclids (Pteroclididae), única de l'ordre dels pteroclidiformes (Pteroclidiformes).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ganga estepària

Ganga eurasiàtica

La ganga o perdiu de garriga o perdiu d'Anglaterra (Pterocles alchata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ganga eurasiàtica

Garsa

La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Garsa

Garsa de mar eurasiàtica

Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Garsa de mar eurasiàtica

Garsa de mar negra africana

La garsa de mar negra africana (Haematopus moquini) és una espècie d'ocell de la família dels hematopòdids (Haematopodidae) que habita costes de l'Àfrica Meridional, a Namíbia i Sud-àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Garsa de mar negra africana

Gavià argentat de potes grogues

El gavià de potes grogues o gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) és una gavina de grans dimensions que s'estén per Europa, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavià argentat de potes grogues

Gavià argentat europeu

El gavià argentat europeu o gavià argentat de potes roses, la gavina blanca, a les Balears titeta de mar, de tramuntana o de migjorn (Larus argentatus) és una gavina grossa que habita la zona septentrional de l'Europa Atlàntica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavià argentat europeu

Gavià fosc

El gavià fosc (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavià fosc

Gavina capblanca

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina capblanca

Gavina capgrisa

La gavina capgrisa (Chroicocephalus cirrocephalus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, rius i llacs de la major part de l'Àfrica subsahariana i Madagascar, i a l'Amèrica del Sud, a la costa peruana i des del Paraguai i sud del Brasil cap al sud fins a l'Uruguai i nord-est de l'Argentina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina capgrisa

Gavina capnegra americana

La gavina capnegra americana (Larus atricilla) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners que cria en grans colònies, en aiguamolls de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord, el Carib i la zona septentrional d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina capnegra americana

Gavina capnegra mediterrània

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina capnegra mediterrània

Gavina cendrosa

La gavina cendrosa o gallineta de mar a les Balears(Larus canus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, llacs, rius i aiguamolls des d'Islàndia, illes Fèroe, illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins al centre de Sibèria, i nord d'Europa cap al sud fins al nord de França, Suïssa, Àustria i Polònia fins al centre de Rússia, nord del Kazakhstan, nord de Mongòlia, sud i nord-est de Sibèria fins Txukotka, Sakhalín, Kamtxatka, les illes Kurils, Alaska i el nord-oest del Canadà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina cendrosa

Gavina corsa

La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina corsa

Gavina de Bonaparte

La gavina de Bonaparte (Chroicocephalus philadelphia) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) que habita els rius, llacs i costes d'Amèrica del nord, criant als boscos de coníferes d'Alaska i Canadà i passant l'hivern a costes i aigües terra endins dels Estats Units, Mèxic i Cuba.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina de Bonaparte

Gavina de Delaware

La gavina de Delaware (Larus delawarensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina de Delaware

Gavina de Franklin

La gavina de Franklin (Larus pipixcan) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) que cria en zones interiors del Canadà i nord dels Estats Units, migrant en l'hivern fins a la costa del Perú, Xile i zones de l'interior de l'Argentina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina de Franklin

Gavina menuda

La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina menuda

Gavina vulgar

La gavina vulgar o gavina riallera i baldritxa o gallineta de mar a les Balears (Chroicocephalus ridibundus, o Larus ridibundus) és l'espècie de gavina de la família dels làrids més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavina vulgar

Gavineta cuaforcada

La gavineta cuaforcada (Xema sabini) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), única espècie del gènere Xema,del Hoyo, J., et al.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavineta cuaforcada

Gavineta de tres dits

La gavineta o gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), també anomenada gavina de tres dits al País Valencià i gavina tresdits a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (que componen les gavines) i del gènere Rissa.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavineta de tres dits

Gavinot atlàntic

El gavinot atlàntic o gavinot (Larus marinus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de Groenlàndia, Islàndia, illes Fèroe, Shetland, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, nord de Rússia, illes Britàniques, nord-oest de França, nord de Dinamarca, nord d'Alemanya i Estònia, oest i nord de Quebec, nord de Labrador i Terranova, illa Anticosti, Carolina del Nord i el llac Huron.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavinot atlàntic

Gavinot hiperbori

El gavinot hiperbori (Larus hyperboreus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de zones boreals, a Groenlàndia, Islàndia, Jan Mayen, Spitsbergen, Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Nova Sibèria, nord de Rússia, Alaska i diverses illes àrtiques del Canadà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavinot hiperbori

Gavinot polar

El gavinot polar (Larus glaucoides) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita en estiu les costes de les illes àrtiques del Canadà i Groenlàndia, passant l'hivern més cap al sud, fins a la Gran Bretanya i Carolina del Nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavinot polar

Gavot

El gavot, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, i és comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavot

Gavotí atlàntic

El gavotí atlàntic (Alle alle) és una espècie d'ocell de la família dels àlcids (Alcidae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes), que cria en zones molt septentrionals.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gavotí atlàntic

Glareòlids

Els glareòlids (Glareolidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Glareòlids

Gralla becgroga

La gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus) és un ocell de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gralla becgroga

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gralla becvermella

Gralla occidental

La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gralla occidental

Grasset costaner

El grasset costaner (Anthus petrosus) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita costes rocoses de les Fèroe, Illes Britàniques, nord-oest de França, Escandinàvia i nord-oest de Rússia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Grasset costaner

Grasset de muntanya

Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Grasset de muntanya

Gratapalles

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gratapalles

Graula

La graula (Corvus frugilegus) és un ocell membre de la família Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Graula

Grèvol comú

'' Tetrastes bonasia '' El grèvol (Bonasa bonasia o Tetrastes bonasia) és un dels ocells més petits de la família dels tetraònids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Grèvol comú

Grúids

Les diferents grues, família dels gruids (Gruidae), són una sèrie de grans aus que viuen a tots els continents, a excepció d'Amèrica del Sud i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Grúids

Griva

La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Griva

Griva cerdana

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell de la família dels túrdids, més petit que la griva comuna.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Griva cerdana

Griva daurada de l'Himàlaia

La griva daurada de l'Himàlaia o griva daurada (Zoothera dauma) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que modernament alguns especialistes han separat de Zoothera aurea.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Griva daurada de l'Himàlaia

Grua damisel·la

La grua damisel·la (Anthropoides virgo) és una espècie de grua adaptada al medi estepari, que es reprodueix principalment a l'Àsia Central, migrant en hivern cap a l'Àfrica i l'Àsia Meridional.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Grua damisel·la

Grua europea

La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Grua europea

Gruïformes

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Gruïformes

Guatlla comuna

Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Guatlla comuna

Guatlla maresa eurasiàtica

La guatlla maresa o rei de guàtleres a les Balears (Crex crex) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Guatlla maresa eurasiàtica

Guatlla pintada andalusa

La guatlla pintada andalusa o guatlla andalusa (Turnix sylvaticus) és una espècie d'ocell de la família dels turnícids (Turnicidae) que habita praderies del Vell Món, al nord-oest d'Àfrica del Nord i sud de la península Ibèrica, Àfrica subsahariana a excepció de les àrees amb molts arbres o molt àrides, i en Àsia Meridional, des del Pakistan cap a l'est, per l'Índia a excepció de l'extrem sud-est, fins al sud-est de la Xina, Hainan i Taiwan, i per Birmània al Sud-est asiàtic, oest de Java, Bali i algunes de les illes Filipines.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Guatlla pintada andalusa

Haematopus

Els hematopòdids són una família d'ocells de l'ordre dels caradriformes que només comprèn el gènere Haematopus, dividit en 11 espècies vivents.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Haematopus

Hidrobàtids

''Oceanites gracilis'' Il·lustració d'''Oceanodroma leucorhoa ''. ''Oceanodroma furcata'' ''Oceanites maorianus'' Els hidrobàtids (Hidrobatidae) són una família d'ocells de l'ordre dels procel·lariformes que comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Hidrobàtids

Hirundínids

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Hirundínids

Hortolà cendrós

L'hortolà cendrós (Emberiza caesia) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita vessants rocosos i estèrils amb escassa vegetació del sud-est d'Europa, al centre de Iugoslàvia, Grècia, Creta, oest i sud de Turquia, Xipre i Orient Pròxim.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Hortolà cendrós

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Hortolà comú

Hubara africana

La hubara africana(Chlamydotis undulata) és un gran ocell dins la família Otidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Hubara africana

Ibis ermità

Libis ermità (Geronticus eremita) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ibis ermità

Lànids

Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Lànids

Làrids

Bec de tisora negre (''Rynchops niger'') considerat sovint a la família dels rincòpids Xatrac bengalí (''Thalasseus bengalensis'') considerat sovint a la família dels estèrnids Els làrids (Laridae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que típicament habiten zones costaneres de gairebé tot el Món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Làrids

Llista d'ocells d'Andorra

Ànec coll-verd Aligot comú Xoriguer comú Grua Colom roquer Cucut Blauet Oreneta de ribera Oreneta cuablanca Trobat (ocell) Cuereta groga Tallarol capnegre Pela-roques Gaig Garsa Pinsà borroner Verderol Pinsà comú Merla de pit blanc Aquesta llista d'ocells d'Andorra inclou totes les espècies d'ocells trobats a Andorra: 161, de les quals una ha estat introduïda pels humans i 9 són rares o de presència accidental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llista d'ocells d'Andorra

Llista d'ocells d'Aragó

Aquesta llista d'ocells d'Aragó inclou totes les espècies d'ocells trobats a Aragó: 348, de les quals 11 són espècies globalment amenaçades i tres són d'introduïdes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llista d'ocells d'Aragó

Llista d'ocells de Catalunya

Cigne mut ''Cygnus olor'' al riu Segre prop de Montoliu de Lleida Ànec collverd (''Anas platyrhynchos'') al riu Fluvià al seu pas per Besalú Llista d'ocells de Catalunya d'acord amb la llista patró del Comitè Avifaunístic de Catalunya.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llista d'ocells de Catalunya

Llista d'ocells de la península Ibèrica

Fotografia des d'un satèl·lit de la península Ibèrica Aquesta llista d'ocells de la península Ibèrica recull les 346 espècies d'ocells descrites a la península Ibèrica d'una manera consistent.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llista d'ocells de la península Ibèrica

Llista d'ocells de les Illes Balears

Orval Mascarell Flamenc menut Agró roig Collverd Aligot Xoriguer Rascló Polla d'aigua Grua Avisador Picaplatges petit Juia Corriol variant Curlera reial Becassineta Xivitona Gavina d'hivern Eivissa) Llambritja de bec llarg Fumarell carablanc Colom salvatge Cucui Arner Cabot de vorera Cabot Titina d'estiu Xàtxero groc Xalambrí de muntanya Tord flassader Rossinyol bord Busqueret capnegre Senyoreta Ferrerico de capell Pela-roques Gaig Estornell Pinsà Verderol Pinsà borroner Garsa Aquesta llista d'ocells de les Illes Balears inclou, a més de les espècies autòctones, totes aquelles introduïdes per l'ésser humà o que hi han estat observades de manera accidental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llista d'ocells de les Illes Balears

Llista d'ocells del País Valencià

Aquesta llista d'ocells que es poden observar al País Valencià inclou, a més de les espècies autòctones, les introduïdes i algunes que només hi són accidentals, observades en molt poques ocasions.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llista d'ocells del País Valencià

Llucareta

La llucareta europea o senzillament llucareta o verderolet (Carduelis citrinella) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Llucareta

Lluer

El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Lluer

Mainà religiós

''Gracula religiosa'' El mainà religiós (Gracula religiosa) és una espècie d'au de la família dels estúrnids (Sturnidae) En llibertat habita les selves de l'Índia, Indoxina, el sud de la Xina i Sumatra.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mainà religiós

Mallerenga blava africana

La mallerenga blava africana o mallerenga africana (Cyanistes teneriffae) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita els boscos de les Illes Canàries i el nord-oest d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga blava africana

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga blava eurasiàtica

Mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga carbonera

Mallerenga cuallarga eurasiàtica

La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga cuallarga eurasiàtica

Mallerenga d'aigua

La mallerenga d'aigua (Poecile palustris) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids, molt relacionat amb la mallerenga capnegra, la mallerenga del pare David i la mallerenga de Songar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga d'aigua

Mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga de bigotis

Mallerenga emplomallada europea

La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga emplomallada europea

Mallerenga petita

La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mallerenga petita

Malvasia capblanca

La malvasia capblanca (Oxyura leucocephala) és un ànec de mida petita.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Malvasia capblanca

Malvasia de Jamaica

La malvasia de Jamaica (Oxyura jamaicensis) és una espècie d'ànec petita.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Malvasia de Jamaica

Maniquí capblanc

El maniquí capblanc (Lonchura maja) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita pastures, aiguamolls, conreus d'arròs i medi humà a Tailàndia, Malaia, Sumatra i algunes illes properes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Maniquí capblanc

Maniquí de l'Índia

El maniquí de l'Índia o maniquí indi (Euodice malabarica) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita sabanes, praderies, matolls i boscos clars del nord i nord-est de la Península Aràbiga, sud-est de l'Iran, Pakistan, Índia, el Nepal, centre de Bangladesh i Sri Lanka.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Maniquí de l'Índia

Marabú africà

El Marabú africà (Leptoptilos crumeniferus) és una espècie d'ocell de la família dels cicònids que hom pot observar en zones de sabana i àrees obertes prop de l'hàbitat humà a tota l'Àfrica subsahariana, a excepció de les zones de bosc dens.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Marabú africà

Martinet blanc comú

Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Martinet blanc comú

Martinet de nit comú

miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Martinet de nit comú

Martinet dels esculls

El martinet dels esculls (Egretta gularis) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) que habita costes, estuaris, aiguamolls i manglars a la llarga de les costes atlàntiques africanes, des del Sàhara Occidental fins a Gabon, arribant localment terra endins, illes de Cap Verd, i illes del Golf de Guinea, costes del Mar Roig, costa africana de l'Índic fins al nord de Moçambic, costa asiàtica de l'Índic fins al nord-oest de l'Índia, Sri Lanka i costa sud-oriental de l'Índia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Martinet dels esculls

Martinet menut comú

Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Martinet menut comú

Martinet menut de Sturm

El martinet menut de Sturm (Ixobrychus sturmii) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) que habita en zones humides de l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Martinet menut de Sturm

Martinet ros comú

El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Martinet ros comú

Mascarell atlàntic

El mascarell comú, mascarell atlàntic o simplement mascarell o sotaler i bec de trinxet a les Balears (Morus bassanus) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mascarell atlàntic

Mascarell bru

El mascarell bru (Sula leucogaster) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mascarell bru

Mascarell emmascarat

El mascarell emmascarat (Sula dactylatra), és un gran ocell marí, una de les cinc espècies del gènere Sula, dins la família dels súlids (Sulidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mascarell emmascarat

Mascarells

Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mascarells

Mastegatatxes

'' Ficedula hypoleuca '' El mastegatatxes o papamosques (Ficedula hypoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mastegatatxes

Múnia roig

El múnia roig (Amandava amandava) és un moixó de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita de manera natural en la zona indomalaia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Múnia roig

Melanitta americana

L'ànec negre americà (Melanitta americana) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que era considerat una subespècie de l'ànec negre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Melanitta americana

Meròpids

Abellerol cara-roig (''Nyctyornis amictus'') '' Merops leschenaulti'' Els meròpids són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes, coneguts genèricament con abellerols, el sol representant de la qual a Europa és l'abellerol comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Meròpids

Merla

Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Merla

Merla blava

La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Merla blava

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Merla d'aigua

Merla de pit blanc

La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Merla de pit blanc

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Merla roquera comuna

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Milà negre

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Milà reial

Morell buixot

El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell buixot

Morell cap-roig

Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell cap-roig

Morell capblanc

El morell capblanc (Bucephala albeola) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria en llacs, estanys i rius des del centre d'Alaska, sud del Canadà i zones limítrofes dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell capblanc

Morell d'Islàndia

El morell d'Islàndia (Bucephala islandica) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita, en època de cria, llacs, estanys i rius del sud-oest de Groenlàndia i Islàndia, centre i sud d'Alaska, oest del Canadà i zona limítrofa dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell d'Islàndia

Morell d'ulls grocs

El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un ànec marí de mida mitjana del gènere Bucephala.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell d'ulls grocs

Morell de collar

El morell de collar (Aythya collaris) és un ànec capbussaire petit d'Amèrica del nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell de collar

Morell de plomall

Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell de plomall

Morell petit

El morell petit (Aythya affinis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita en època de cria aiguamolls i rius des del centre d'Alaska, cap al sud, a través de la meitat occidental del Canadà fins al nord-oest dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell petit

Morell xocolater

L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Morell xocolater

Mosquiter boreal

El mosquiter boreal (Phylloscopus borealis) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter boreal

Mosquiter comú

El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter comú

Mosquiter de doble ratlla

El mosquiter de doble ratlla Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter de doble ratlla

Mosquiter de passa

El mosquiter de passa Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter de passa

Mosquiter de Schwarz

El mosquiter de Schwarz Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter de Schwarz

Mosquiter fosc

El mosquiter fosc (Phylloscopus fuscatus) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter fosc

Mosquiter ibèric

El mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter ibèric

Mosquiter pàl·lid

El mosquiter pàl·lid Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter pàl·lid

Mosquiter reietó

El mosquiter reietó Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter reietó

Mosquiter verdós

El mosquiter verdós (Phylloscopus trochiloides) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter verdós

Mosquiter xiulaire

El mosquiter xiulaire, Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mosquiter xiulaire

Motacíl·lids

Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Motacíl·lids

Muscicàpids

Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Muscicàpids

Mussol banyut

El mussol banyut o òliba amb orelles, duc mitjà o mussol gros a les Balears (Asio otus).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussol banyut

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussol comú

Mussol emigrant

Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussol emigrant

Mussol esparverenc

El mussol esparverenc (Surnia ulula) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae) i únic membre del gènere Surnia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussol esparverenc

Mussol gregari

El mussol gregari (Asio capensis) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussol gregari

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussol pirinenc

Mussolet eurasiàtic

El mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Mussolet eurasiàtic

Nodi gros

El nodi gros o nodi comú (Anous stolidus) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), d'hàbits pelàgics, que habita les zones tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Nodi gros

Numídids

Els numídids (Numididae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes, malgrat que algunes autoritats els consideren la subfamília numidinins (Numidinae) dins la família dels fasiànids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Numídids

Oca coll-roja

''Branta ruficollis'' L'oca coll-roja (Branta ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a les vores de rius de la tundra a Sibèria occidental, migrant en hivern cap al sud, fins al nord del Mar Negre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca coll-roja

Oca comuna

Veu de l'oca vulgar L'oca comuna o oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca comuna

Oca d'Egipte

L'oca d'Egipte (Alopochen aegyptiacus) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca d'Egipte

Oca de bec curt

L'oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Groenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca de bec curt

Oca de collar

Veu de l'oca de collar L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca de collar

Oca de galta blanca

Un esbart a Finlàndia L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca de galta blanca

Oca de les neus

L'oca de les neus (Anser caerulescens) o (Chen caerulescens) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a zones tundra del nord-est de Sibèria, Alaska i a través del nord del Canadà fins a Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca de les neus

Oca del Canadà

L'oca del Canadà (Branta canadensis) és una oca silvestre nativa de les regions àrtiques i temperades d'Amèrica del nord, té el cap i coll negre, taques blanques a la cara i un cos gris marronós.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca del Canadà

Oca pradenca

L'oca pradenca (Anser fabalis) és una oca mitjanament grossa que cria al nord d'Europa i Àsia Es va dividir en dues espècies l'any 2007 per la Unió d'ornitòlegs americans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca pradenca

Oca riallera grossa

L'oca riallera grossa (Anser albifrons), també anomenada oca cridanera al País Valencià i oca carablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca riallera grossa

Oca riallera petita

Anser erythropus L'oca riallera petita (Anser erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria en zones humides de taiga i tundra al nord de d'Escandinàvia, de Rússia i de Sibèria i que a l'hivern migra cap al sud, arribant als Països Baixos, la península Balcànica, Iran i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oca riallera petita

Ocell de tempesta boreal

L'ocell de tempesta boreal (Hydrobates leucorhous) és una espècie d'ocell de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria dins de caus a illes de la zona septentrional dels oceans Pacífic i Atlàntic, i es dispersen cap al sud, fins a l'altura del sud del Japó, les Marianes i les illes Galápagos, al Pacífic, i l'est del Brasil i Sud-àfrica, a l'Atlàntic.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell de tempesta boreal

Ocell de tempesta carablanc

''Pelagodro mamarina'' L'ocell de tempesta carablanc (Pelagodroma marina) és un petit ocell marí de la família dels oceanítids (Oceanitidae), única espècie del gènere Pelagodroma.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell de tempesta carablanc

Ocell de tempesta de Madeira

L'ocell de tempesta de Madeira, petrell de Madeira o petrell de tempesta de Madeira (Oceanodroma castro) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria a caus i esquerdes de les roques a illes del Pacífic i l'Atlàntic, properes al Japó, Hawaii, illes Galápagos, Açores, Madeira, Salvatges, Cap Verd, Ascensió i Santa Helena.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell de tempesta de Madeira

Ocell de tempesta de Swinhoe

El ocell de tempesta de Swinhoe o petrell de Swinhoe (Hydrobates monorhis) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics, cria a caus d'illes del nord del Pacífic Occidental, a algunes properes al Japó, al nord de Honshu i Kyushu, sud i est de Corea i est de la Xina, a prop de Shantung, illes Ryukyu i alguns illots propers al nord-est de Taiwan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell de tempesta de Swinhoe

Ocell de tempesta de Wilson

L'ocell de tempesta de Wilson (Oceanites oceanicus) és un ocell marí de la família dels oceanítids (Oceanitidae) que cria al continent Antàrtic i moltes illes australs, com ara la Terra d'Adèlia, Òrcades del Sud, Malvines, Geòrgia del Sud, Heard i Bouvet.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell de tempesta de Wilson

Ocell de tempesta europeu

Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell de tempesta europeu

Ocell sedós europeu

''Bombycilla garrulus'' a Ontario, Canadà L'ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus) és un ocell passeriforme de la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocell sedós europeu

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ocells

Odontofòrids

Els odontofòrids (Odontophoridae) són una família d'aus de l'ordre dels gal·liformes (Galliformes) distribuïda de manera natural pel continent americà i que s'ha introduït a altres indrets.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Odontofòrids

Oreneta

L'oreneta comuna Rev.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oreneta

Oreneta cua-rogenca

L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oreneta cua-rogenca

Oreneta cuablanca comuna

Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oreneta cuablanca comuna

Oreneta de ribera comuna

L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oreneta de ribera comuna

Oriòlids

''Oriolus xanthornus'' fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Oriol (Oriolus oriolus) Niu d'Oriolus xanthornus fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Mascle de ''Sphecotheres viridis'' cantant (Queensland, Austràlia).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oriòlids

Oriol eurasiàtic

L'oriol eurasiàtic o senzillament oriol, o menjafigues, bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues, i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Oriol eurasiàtic

Otídids

Mascle de ''Lissotis hartlaubii'' fotografiat a Kenya. Xina. Pioc salvatge de Ludwig (''Neotis ludwigii)'' fotografiat a Namíbia. Els otídids (Otididae) són una família d'ocells de l'ordre dels otidiformes, que durant molt temps s'han inclòs dins de l'ordre dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Otídids

Papamosques de collar

El papamosques de collar (Ficedula albicollis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria als boscos, jardins i ciutats d'Europa, des de França oriental i Itàlia, cap a l'est fins a Ucraïna i Rússia occidental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Papamosques de collar

Papamosques gris

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Papamosques gris

Papamosques menut

El papamosques menut (Ficedula parva) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria en boscos poc densos d'Europa oriental, des del sud d'Escandinàvia, Alemanya i Suïssa cap a l'est fins als Urals i el nord de l'Iran.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Papamosques menut

Paràsit austral

El paràsit austral (Stercorarius maccormicki) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita les costes del continent antàrtic i les illes properes a la Península antàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Paràsit austral

Paràsit boreal

Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Paràsit boreal

Paràsit cuaample

El paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que en estiu habita la tundra i terrenys costaners de l'Oceà Glacial Àrtic, a l'oest de Groenlàndia, nord de Rússia, cap a l'est fins a la península de Txukotka i Nova Zembla, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Paràsit cuaample

Paràsit cuallarg

El paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita tundra i erms de la zona circumpolar boreal, a Groenlàndia, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, Nova Zembla, nord de Rússia fins a la península dels Txuktxis i Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques canadenques.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Paràsit cuallarg

Paràsit cuapunxegut

El paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que a l'estiu habita la tundra a prop de la costa a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèriar, nord de les Illes Britàniques i altres illes boreals, nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i Nova Zembla fins a la península dels Txuktxis, les illes del Comandant, Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques fins al nord de Labrador.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Paràsit cuapunxegut

Pardal

El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pardal

Pardal d'ala blanca

El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), ocell de glaç o pardal blanc és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pardal d'ala blanca

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pardal de bardissa europeu

Pardal de passa

'' Passer hispaniolensis '' El pardal de passa o teuladí moro (Passer hispaniolensis), és una espècie de pardal molt relacionat amb el comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pardal de passa

Pardal roquer

El pardal roquer, pardal berberisc o (pardal) torredà (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pardal roquer

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pardal xarrec

Passèrids

Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Passèrids

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Passerell

Passerell becgroc

''Linaria flavirostris '' El passerell becgroc (Linaria flavirostris) és una espècie d'au passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Passerell becgroc

Passerell gorjanegre

El passerell gorjanegre o passerell golanegre (Acanthis flammea) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que cria en zones boreals.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Passerell gorjanegre

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Passeriformes

Pàrids

''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pàrids

Pícids

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pícids

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pela-roques

Pelicaniformes

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pelicaniformes

Pelicà

Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pelicà

Pelicà vulgar

El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pelicà vulgar

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu blanca

Perdiu chukar

'' Alectoris chukar falki '' La perdiu chukar (Alectoris chukar) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids que viu en zones amb herba o escassa vegetació de la zona paleàrtica, des del sud-est d'Europa fins a Mongòlia i el nord de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu chukar

Perdiu de mar alanegra

La perdiu de mar alanegra (Glareola nordmanni) és una espècie d'ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que en estiu habita terrenys oberts, vores de llacs i valls des d'Hongria i Romania cap a l'est, per Ucraïna, fins a Kazakhstan i sud-oest de Sibèria.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu de mar alanegra

Perdiu de mar europea

Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu de mar europea

Perdiu de roca

'' Alectoris graeca graeca '' La perdiu de roca (Alectoris graeca) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu de roca

Perdiu nord-africana

Detall del cap de la perdiu d'Àfrica La perdiu d'Àfrica o perdiu mora a les Balears (Alectoris barbara) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) natural del nord d'Àfrica i utilitzat profusament com espècie cinegètica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu nord-africana

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Perdiu xerra

Periquito comú

El periquito (Melopsittacus undulatus) és un ocell d'origen australià d'uns 22 cm de llargada i en estat salvatge és generalment de color verd.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Periquito comú

Petrell de Bulwer

El petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae), d'hàbits pelàgics, habita als Oceans Atlàntic i Pacífic i cria a Macaronèsia, illes hawaianes de Sotavent, Ogasawara, Vulcano, Fènix i Marqueses.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Petrell de Bulwer

Pica-soques eurasiàtic

El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pica-soques eurasiàtic

Piciformes

Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piciformes

Picot cendrós

''Picus canus'' El picot cendrós (Picus canus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita els boscos mixtos, zones amb més o menys arbres, boscos de bambú i medis humanitzats d'Euràsia temperada, des de França i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i sud de Sibèria fins a Corea i nord del Japó i nord-est de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot cendrós

Picot garser dorsiblanc

El picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per fajos o avets.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot garser dorsiblanc

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot garser gros

Picot garser mitjà

El picot garser mitjà (Leiopicus medius) és una au de la família Picidae, que es troba àmpliament distribuït pel Paleàrtic occidental, des de l'Iran a la Serralada Cantàbrica, a Espanya, i des de Letònia al sud-est de Turquia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot garser mitjà

Picot garser petit

''Dendrocopos minor '' El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un membre dels ocells picots de la família Picidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot garser petit

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot negre eurasiàtic

Picot verd ibèric

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Picot verd ibèric

Pigarg cuablanc

El pigarg cuablanc o àguila marina (Haliaeetus albicilla), també conegut com a pigarg europeu, àguila de cua blanca, àguila de mar, àguila marina de cua blanca o àguila pescatera és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pigarg cuablanc

Pigre gris

Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pigre gris

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà

Pinsà blau de Tenerife

El pinsà blau de Tenerife, pinsà de les Canàries, pinsà blau, o pinsà de Tenerife (Fringilla teydea) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita als boscos de pins de Tenerife, a les illes Canàries.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà blau de Tenerife

Pinsà borroner eurasiàtic

mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà borroner eurasiàtic

Pinsà carminat

''Carpodacus erythrinus'' Carpodacus erythrinus El pinsà carminat (Carpodacus erythrinus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones de matoll, bosc i terres de conreu de la major part d'Euràsia, des d'Europa Central i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través de Rússia fins al nord de Mongòlia, Txukotka i Kamtxatka, i més al sud, des del nord de Turquia i el Caucas, cap a l'est fins a la Xina central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà carminat

Pinsà dels pins

''Pinicola enucleator'' El pinsà dels pins (Pinicola enucleator) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) i única espècie del gènere Pinicola, si bé, fins als treballs de Zuccon et al.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà dels pins

Pinsà mec

El pinsà mec (Fringilla montifringilla) o pinsà mè com és conegut a les Balears, és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà mec

Pinsà trompeter

''Bucanetes githagineus amantum '' El pinsà trompeter (Bucanetes githagineus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones pedregoses àrides de les Illes Canàries, sud-est de la península Ibèrica, i des de Marroc, Sàhara Occidental i Mauritània, cap a l'est, a través de Mali, Nigèria i Txad fins a Egipte i nord del Sudan, i al Pròxim Orient, a Israel i cap al sud a la Península Aràbiga i cap a l'est, a través d'Orient Mitjà fins a Tadjikistan, est del Kazakhstan, sud-oest de Sibèria i nord del Pakistan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pinsà trompeter

Pintada comuna

'' Numida meleagris '' La pintada (a no confondre amb la Polla pintada), gallina de Guinea, gallina de faraó i faraona (Mallorca), gallina morisca (Menorca), corriola (Menorca) (Numida meleagris) és una espècie d'ocell i únic membre del gènere Numida.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pintada comuna

Pioc salvatge eurasiàtic

El pioc salvatge eurasiàtic (o indiot...) o simplement pioc salvatge (Otis tarda) és una espècie d'ocell gruïforme de la familia dels otídids (Otidae), l'únic membre del gènere Otis, que dona nom a la família.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pioc salvatge eurasiàtic

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pit-roig

Piula de Berthelot

La piula de Berthelot (Anthus berthelotii) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita zones àrides i terres de conreu de Macaronèsia, a les illes Salvatges, Madeira i Canàries.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piula de Berthelot

Piula de Hodgson

La Piula de Hodgson (Anthus hodgsoni) és un petit ocell que es reprodueix en Àsia Meridional, nord-central i Oriental, així com al nord-est de la Rússia europea.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piula de Hodgson

Piula de Richard

La piula de Richard o piula grossa (Anthus richardi) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita praderies del centre i sud de Sibèria, Mongòlia, nord i est de la Xina, Taiwan i Corea.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piula de Richard

Piula del Petxora

La piula del Petxora (Anthus gustavi) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que cria en boscos boreals, tundra i zones empantanegades del nord de Rússia, des del riu Petxora cap a l'est, fins a l'estret de Bering, Kamtxatka i les illes del Comandant.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piula del Petxora

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piula dels arbres

Piula gorja-roja

La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus), coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, Anuari Ornitològic valencià i a les illes com titina gola-roja, Enciclopèdia Balear d'Ornitologia és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) i l'ordre dels passeriformes, que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Piula gorja-roja

Plocèids

Mascle de Teixidor vermell (''Euplectes orix'') Els ploceids (Ploceidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, notòria pels elaborats nius que fabrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Plocèids

Pluvial egipci

El pluvial egipci (Pluvianus aegyptius) és un ocell propi de l'Àfrica tropical.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pluvial egipci

Podicipediformes

''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Podicipediformes

Polit becfí

El polit becfí (Numenius tenuirostris) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita (si encara sobreviu) zones humides del sud-oest de Sibèria, arribant en hivern fins a Tunis i el Marroc.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polit becfí

Polit cantaire

'' Numenius phaeopus'' El polit, polit (o siglot) cantaire, polit gris, polit petit, becut, serranet, xarlot petit, caniculàs, la cega reial o la curlera (cantaire) a les Balears (Numenius phaeopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita, en estiu, zones de tundra d'Alaska, nord-oest del Canadà, sud-oest de la Badia de Hudson, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria, fins a Kamtxatka.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polit cantaire

Polla blava americana

La polla blava americana o polla blava de Martinica (Porphyrio martinica) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita vores de llacs amb vegetació flotant d'ambdues Amèriques, des de Tennessee i Ohio cap al sud, per Florida i Texas, a través d'ambdues vessants de Mèxic, per Amèrica Central, les Antilles i Amèrica del Sud, per l'oest dels Andes fins al nord de Xile, i per l'est dels Andes fins al nord de l'Argentina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polla blava americana

Polla blava comuna

La polla blava, gall de canyar o gall faver o fotja de bec vermell a les Balears (Porphyrio porphyrio) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, de l'orde dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polla blava comuna

Polla blava d'Allen

La polla blava d'Allen (Porphyrio alleni) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita pantans amb papirs o vegetació flotant de Madagascar i l'Àfrica subsahariana (a excepció del sud de Sud-àfrica), incloent les illes de Bioko, São Tomé, Pemba, Mafia i les Comores.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polla blava d'Allen

Polla d'aigua comuna

La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polla d'aigua comuna

Polla pintada americana

La polla pintada americana o Rasclet pintat de Carolina (Porzana carolina) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita pantans d'Amèrica del Nord, criant des del sud d'Alaska, Colúmbia Britànica i Yukon, cap al sud, a través del Canadà i Estats Units, fins Baixa Califòrnia, Nevada, Arizona, Nou Mèxic i Missouri.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polla pintada americana

Polla pintada europea

La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Polla pintada europea

Procel·lariformes

''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Procel·lariformes

Procel·làrids

Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Procel·làrids

Prunèl·lids

Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos). Il·lustració de ''Prunella montanella'' (dalt de tot) i de ''Prunella modularis'' (a baix) (circa 1905). Els prunèl·lids (Prunellidae Richmond, 1908) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Prunèl·lids

Psitaciformes

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Psitaciformes

Psitàcids

Els psitàcids són una família d'ocells que va ser considerada l'única que componia l'ordre dels psitaciformes (amb unes 365 espècies) en algunes classificacions.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Psitàcids

Pteròclids

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Pteròclids

Puffinus baroli

Puffinus baroli és el nom científic d'una baldriga, ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) que era considerat una subespècie de la baldriga d'Audubon.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Puffinus baroli

Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Puput comuna

Quelea becvermell

El quelea becvermell o teixidor de bec vermell (Quelea quelea) és entre els ocells l'espècie salvatge amb major nombre d'individus, amb una població adulta reproductiva de 1500 milions.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Quelea becvermell

Rascló occidental

Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Rascló occidental

Rasclet europeu

La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Rasclet europeu

Rascletó

El rascletó, picardó, picardonet o (es)quadrinyola (Zapornia parva) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i riberes amb vegetació flotant d'Euràsia, localment a molts indrets d'Europa, i a través del centre i sud de Rússia fins a Kazakhstan, i Transcaucàsia fins a Tadjikistan.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Rascletó

Raspinell comú

El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Raspinell comú

Raspinell pirinenc

El raspinell pirinenc (Certhia familiaris) és un ocell menut passeriforme de la família dels cèrtids (Certhiidae) Aquest ocell té nou o més subespècies que crien en diferents parts de la seva zona de distribució que és l'Euràsia temperada.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Raspinell pirinenc

Ràl·lids

''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Ràl·lids

Recurviròstrids

Els recurviròstrids (Recurvirostridae) són una família d'ocells inclosa a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que inclou els camallargues i els becs d'alena.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Recurviròstrids

Regúlids

Els regúlids (Regulidae) són una família d'ocells passeriformes. Comprèn el 6 espècies de reietons, fins fa poc pertanyent totes al gènere Regulus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Regúlids

Regulus regulus teneriffae

Regulus regulus teneriffae o Regulus teneriffae, és un reietó, és a dir, un moixonet de la família dels regúlids (Regulidae), endèmic de les illes Canàries.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Regulus regulus teneriffae

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Reietó

Remízids

Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Remízids

Remena-rocs comú

Ocell adult a l'Àrtic amb plomatge de l'època de reproducció ''Arenaria interpres'' El remena-rocs comú, picaplatges, pitnegre o girapedres (Arenaria interpres) és un ocell menut del gènere ''Arenaria''.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Remena-rocs comú

Repicatalons de Lapònia

'' Calcarius lapponicus '' El repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) és una espècie d'ocell de la família dels calcàrids (Calcariidae) que habita zones de tundra des de Groenlàndia i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia, Nova Zembla i nord de Sibèria, incloent Nova Sibèria i les illes Wrangel, fins a la península dels Txuktxis, i, cap al sud, a través de Txukotka fins a Kamtxatka i les illes del Comandant, oest i nord d'Alaska, illes del Mar de Bering, Aleutianes, nord del Canadà, incloent les illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Repicatalons de Lapònia

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons petit

''Emberiza pusilla'' El repicatalons petit (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Repicatalons petit

Repicatalons rústic

Ous d'Emberiza rustica. El repicatalons rústic (Emberiza rustica) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita zones arbustives, matolls, boscos i taigà prop de rierols des del nord de Suècia cap a l'est, per Finlàndia, Rússia europea i Sibèria fins Txukotka i Kamtxatka pel nord i Mongòlia, Massís de l'Altai, Tuva i nord de l'illa Sakhalín, pel sud.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Repicatalons rústic

Roquerol eurasiàtic

'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Roquerol eurasiàtic

Rossinyol

El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Rossinyol

Rossinyol bord comú

El rossinyol bord comú, rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Rossinyol bord comú

Rossinyol de Rússia

El rossinyol de Rússia (Luscinia luscinia) és una petita au passeriforme que antigament es considerava com a membre de la família dels túrdids, però en l'actualitat la hi classifica com un papamosques de la família Muscicapidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Rossinyol de Rússia

Sílvids

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sílvids

Sítids

Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sítids

Siboc

El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Siboc

Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sisó comú

Siseta cendrosa

La siseta cendrosa (Xenus cinereus) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria a rius tranquils, aiguamolls, estanys i llacs, des de Finlàndia, a través del nord de Rússia i nord de Sibèria fins Txukotka, arribant cap al sud fins a Rússia central i la zona del Llac Baikal.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Siseta cendrosa

Siseta comuna

La siseta (Tringa stagnatilis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des del sud-est d'Europa cap a l'est, a través del sud de Rússia i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria i Manxúria.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Siseta comuna

Sit aureolat

''Emberiza aureola'' El sit aureolat o sit caranegre (Emberiza aureola) és un ocell passeriforme de la família dels emberízids (Emberizidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit aureolat

Sit blanc

''Plectrophenax nivalis'' El sit blanc (Plectrophenax nivalis), és una au passeriforme de la família Calcariidae.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit blanc

Sit capblanc

El sit capblanc (Emberiza leucocephalos) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita boscos clars i arbustos, sovint a prop de l'aigua, a Sibèria, des del nord dels Urals i el Massís de l'Altai, cap a l'est fins al Mar d'Okhotsk i Sakhalín, i cap al sud fins a Mongòlia i algunes zones de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit capblanc

Sit capnegre

Ous de sit cap-negre. El sit capnegre (Emberiza melanocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita planures àrides, pis inferior de boscos clars, horts i ciutats del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des d'Itàlia, Península Balcànica, Grècia i Creta, cap a l'est, a través de Xipre, Turquia, Orient Pròxim i nord d'Iraq fins a l'Iran i la regió entre la mar Càspia i la mar Negra.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit capnegre

Sit cara-roig

''Emberiza bruniceps'' El sit cara-roig (Emberiza bruniceps) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls, canyars, arbusts, zones humides, estepes, regions desèrtiques, sovint a prop de l'aigua, crien a les muntanyes del sud-est de Rússia, el Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan i nord de l'Afganistan i de l'Iran.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit cara-roig

Sit del Sàhara

El sit del Sàhara o sit de vila (Emberiza sahari) és un ocell de la família dels emberízids (Emberizidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit del Sàhara

Sit gorjablanc

El sit gorjablanc (Zonotrichia albicollis) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita els boscos mixtos, pantans, arbusts i garrigues, criant al Canadà i nord-est dels Estats Units, des de Yukon cap a l'est fins a Terranova, Labrador, Dakota del Nord i nord de Pennsilvània.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit gorjablanc

Sit negre

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Sit negre

Somorgollaire alablanc

El somorgollaire alablanc (Cepphus grylle) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae), única de les espècies del gènere Cepphus que habita l'Atlàntic.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Somorgollaire alablanc

Somorgollaire comú

El somorgollaire comú (Uria aalge) és una de les espècies d'ocell marí de la família dels àlcids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Somorgollaire comú

Tallareta comuna

La tallareta comuna (Curruca communis; syn: sylvia communis), anomenada també busqueret de batzer a les Balears i busquereta de casquet al País Valencià, és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Comú i estès, cria a Europa i a gran part de l'Àsia occidental temperada.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallareta comuna

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallareta cuallarga

Tallareta del desert asiàtica

La tallareta del desert asiàtica, anteriorment anomenada tallareta pàl·lida (Curruca nana; syn: sylvia nana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). De color gris-arenós, els adults fan uns 11 a 12 centímetres.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallareta del desert asiàtica

Tallareta sarda

La tallareta sarda o busqueret (Balears i l'Alguer) (Curruca sarda; syn: sylvia sarda) és un moixó de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita algunes illes de la Mediterrània. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallareta sarda

Tallarol capnegre

El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol de casquet

Tallarol de garriga oriental

El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol de garriga oriental

Tallarol emmascarat occidental

'' Sylvia hortensis '' El tallarol emmascarat occidental, tallarol emmascarat o bregadell (busqueret a Menorca) (Curruca hortensis; syn: sylvia hortensis) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba a l'estiu en la conca del Mediterrani, i s'estén a l'Àsia Central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol emmascarat occidental

Tallarol esparverenc

El tallarol esparverenc (Curruca nisoria; syn: sylvia nisoria), és una espècie d'au passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol esparverenc

Tallarol gros

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol gros

Tallarol trencamates

El tallarol trencamates o busqueret(a) trencamates (Curruca conspicillata; syn: sylvia conspicillata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba al nord-oest d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes i regions costaneres del Mediterrani oriental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol trencamates

Tallarol xerraire

El tallarol xerraire (Curruca curruca; syn: sylvia curruca) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Nidifica a l'Europa temperada, excepte al sud-oest, i al Paleàrtic occidental i central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tallarol xerraire

Tètol cuabarrat

'' Limosa lapponica '' El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu viu en costes i tundres, principalment dins el cercle polar àrtic, des del nord d'Escandinàvia, cap a l'est, nord de Rússia i Sibèria, fins al nord de Txukotka, i oest i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tètol cuabarrat

Tètol cuanegre

Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tètol cuanegre

Tètol de Hudson

El tètol de Hudson (Limosa haemastica) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita prop de l'aigua, localment a zones de tundra d'Alaska i Canadà, passant l'hivern a les zones humides de les terres baixes del sud del Brasil, el Paraguai, Uruguai, Argentina i Xile.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tètol de Hudson

Tórtora eurasiàtica

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tórtora eurasiàtica

Tórtora rosa i grisa

La tórtora rosa i grisa o tórtora de collar (Streptopelia roseogrisea) és un au de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita estepes i sabanes de l'àrea del Sahel africà, des del Senegal i Mauritània cap a l'est fins al sud-est d'Egipte, Etiòpia, Eritrea, Djibouti, nord de Somàlia i sud-oest de la Península Aràbiga.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tórtora rosa i grisa

Tórtora turca

Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tórtora turca

Túrdids

Griveta boscana (''Hylocichla mustelina''). Griva cerdana (''Turdus pilaris'') fotografiada a Polònia. Siàlid muntanyenc (''Sialia currucoides''). ''Turdus rufiventris'' Els túrdids (Turdidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Túrdids

Teixidor eurasiàtic

El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Teixidor eurasiàtic

Terrerola

Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Terrerola

Terrerola rogenca

La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Terrerola rogenca

Territ acuminat

El territ acuminat (Calidris acuminata) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra del nord-est de Sibèria des del riu Yana fins al Kolimà i durant l'hivern els pantans, aiguamolls i estanys d'Australàsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ acuminat

Territ becadell

El territ becadell (Limicola falcinellus), és un petit ocell de la família dels escolopàcids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ becadell

Territ becllarg

'' Calidris ferruginea '' El territ becllarg (Calidris ferruginea) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra del nord de Sibèria des del riu Ienissei cap a l'est fins Txukotka, Nova Sibèria, i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ becllarg

Territ camallarg

El territ camallarg (Calidris himantopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra del nord d'Alaska i del Canadà, passant l'hivern en aiguamolls, camps humits i estanys d'Amèrica Central, les Antilles i Sud-amèrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ camallarg

Territ cuablanc

El territ cuablanc (Calidris fuscicollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita la tundra del nord d'Alaska, extrem nord del Canadà continental i les illes Banks, Melville, Bathurst, Bylot, Southampton i Baffin.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ cuablanc

Territ d'Alaska

El territ d'Alaska (Calidris mauri) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres de l'extrem nord-est de Sibèria i Oest d'Alaska, i en hivern costes i aiguamolls de l'oest, sud i est dels Estats Units i localment al nord de Sud-amèrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ d'Alaska

Territ de Baird

El territ de Baird (Calidris bairdii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu les costes i la tundra alpina del nord-est de Sibèria, oest i nord d'Alaska, nord del Canadà continental i les illes Banks, Melville, Ellef Ringnes, Southampton, Baffin i nord-oest de Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ de Baird

Territ de Temminck

El territ de Temminck (Calidris temminckii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundra i praderies des de les Illes Britàniques i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ de Temminck

Territ de tres dits

Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ de tres dits

Territ fosc

El territ fosc (Calidris maritima) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres, erms i costes de l'oest i sud-est de Groenlàndia, Islàndia, Fèroe, Spitsbergen, Bear (EUA), Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Terra del Nord i Nova Sibèria, costes àrtiques d'Escandinàvia i la península de Taimyr, i illes canadenques de Melville, Bathurst, Devon, Bylot i Baffin.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ fosc

Territ gros

''Calidris canutus '' El territ gros (Calidris canutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra de les illes àrtiques del Canadà, Groenlàndia, Spitsbergen, Nova Sibèria, Wrangel, Alaska i nord de Sibèria.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ gros

Territ gros siberià

El territ gros siberià (Calidris tenuirostris) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra del nord-est de Sibèria i durant l'hivern costes i aguamolls, sobretot entre el sud-est asiàtic i Austràlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ gros siberià

Territ menut comú

Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ menut comú

Territ menut del Canadà

El territ menut del Canadà o territ menut canadenc (Calidris minutilla) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra de les Aleutianes, Alaska i nord del Canadà fins al nord de Labrador i Terranova.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ menut del Canadà

Territ pectoral

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria des de la Península de Taimyr cap a l'est fins a Kamtxatka i en Amèrica des de l'oest i nord d'Alaska cap a l'est pel nord del Canadà incloent les illes Banks, Victòria, Bathurst, Devon, Baffin i Southampton,i el nord-oest de Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ pectoral

Territ rogenc

El territ rogenc (Calidris subruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que alguns autors consideren l'única espècie del gènere Tryngites (Cabanis, 1857).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ rogenc

Territ semipalmat

El territ semipalmat (Calidris pusilla) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra de l'extrem oriental de Sibèria, oest i nord d'Alaska, nord del Canadà continental, fins Labrador i les illes Banks, Victòria, Rei Guillem i Baffin.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ semipalmat

Territ variant

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Territ variant

Tetolet becllarg

El tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria en praderies humides i tundra del nord-est de Sibèria i la costa oest i nord d'Alaska, i nord-oest del Canadà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tetolet becllarg

Tetolet gris

El tetolet gris (Limnodromus griseus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria a zones de tundra al sud d'Alaska, i del Canadà, i passa l'hivern en ambdues costes americanes, des dels Estats Units, fins al Brasil, incloent-hi les Antilles, i fins a Perú incloent les illes Galápagos.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tetolet gris

Tetraonins

Gall fer (''Tetrao urogallus'') fotografiat a Turíngia (Alemanya). Els tetraonins són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tetraonins

Timàlids

Els timàlids (Timaliidae) són una gran família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Timàlids

Titònids

Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Titònids

Titella (ocell)

El titella (Anthus pratensis) és un petit ocell passeriforme que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Titella (ocell)

Tord ala-roig

El tord ala-roig (Turdus iliacus) o tord cellard com es coneix a les Balears, és un ocell de la família Turdidae, originari d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tord ala-roig

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tord comú

Tord gorjanegre

El tord gorjanegre (Turdus atrogularis) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que s'ha considerat una subespècie de Turdus ruficollis.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tord gorjanegre

Torlit comú

El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Torlit comú

Tortoreta de Namaqua

Ou La tortoreta cuallarga,tortoreta de Namaqua o tórtora del Cap (Oena capensis) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita zones àrides obertes, terres de conreu i pobles de l'Àfrica subsahariana, des de Mauritània, sud d'Algèria, Mali, Níger i Txad, cap a l'est fins a Etiòpia, Somàlia i Aràbia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tortoreta de Namaqua

Trenca

''Lanius minor'' La trenca o capsot menut (Lanius minor) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes d'uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trenca

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trencalòs

Trencanous eurasiàtic

El trencanous eurasiàtic (Nucifraga caryocatactes) és un membre de la família Corvidae àmpliament distribuït pels boscos freds i muntanyes del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trencanous eurasiàtic

Trencapinyes

El trencapinyes comú, picapinyes, trencapinyons, bectort, bec creuat, o bec crusat (Loxia curvirostra) és, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducció, alimentació, distribució, etc.) un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trencapinyes

Trencapinyes alablanc

''Loxia leucoptera'' El trencapinyes alablanc (Loxia leucoptera) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita boscos, principalment de coníferes, a la zona holàrtica, des d'Escandinàvia i nord-oest i centre de Rússia, cap a l'est, a través de Sibèria fins a Sakhà; a Amèrica a Alaska, la major part del Canadà i l'extrem nord dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trencapinyes alablanc

Trencapinyes becgròs

Ou El trencapinyes becgròs (Loxia pytyopsittacus) és una petita au passeriforme de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trencapinyes becgròs

Tresquiornítids

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tresquiornítids

Trist

El trist, brusac, estaranyit, bossicó, butxac, i arboça o ullet de bou a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trist

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Trobat (ocell)

Troglodítids

Washington, Estats Units). ''Thryothorus ludovicianus'' fotografiat a Caldwell County (Carolina del Nord, Estats Units). Caragolet (''Troglodytes troglodytes'') Phoenix (Arizona, Estats Units). ''Cistothorus palustris'' fotografiat als Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Troglodítids

Tudó

El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Tudó

Turnícids

''Turnix melanogaster'' fotografiat a Queensland (Austràlia). ''Turnix pyrrhothorax'' Els turnícids són una família d'ocells molt semblants a les guatlles, essent-ne l'únic representant als Països Catalans la guatlla andalusa (Turnix sylvatica).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Turnícids

Upupa

Els upúpids (Upupidae) són una família d'ocells formada únicament per les espècies del gènere Upupa, que van d'una a tres depenent de l'autor.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Upupa

Valona (ocell)

La valona o xerlovita camagroga (Tringa glareola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita els estanys de la taigà des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka i el sud-oest d'Alaska, arribant cap al sud fins a Alemanya, centre de Rússia i nord de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Valona (ocell)

Vídua del paradís

La vídua del paradís (Vidua paradisaea) és un ocell de la família dels viduids (Viduidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Vídua del paradís

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Verderol

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Verderola

Viduids

Els viduids (Viduidae) formen una família de petits ocells passeriformes oriünds d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Viduids

Vireònids

Els víreònids (Vireonidae) són una família de petites i mitjanes aus de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Vireònids

Vireó ullvermell

El vireó ullvermell o viri d'ull vermell (Vireo olivaceus) és una espècie d'ocell de la família dels vireònids (Vireonidae) que habita zones boscoses des de la Colúmbia Britànica, Mackenzie, Alberta, Nova Escòcia i Terranova, cap al sud, pel nord-oest, centre i est dels Estats Units fins a Texas i Florida.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Vireó ullvermell

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Voltor comú

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Voltor negre

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xarrasclet

Xarxet alablau

El xarxet alablau (Anas discors) és un ànec de mida petita i no és un xarxet en sentit estricte..

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xarxet alablau

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xarxet comú

Xarxet del Baikal

El xarxet del Baikal (Anas formosa) és un petit ànec d'hàbits migratoris que habita estanys, rius i llacs.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xarxet del Baikal

Xarxet marbrenc

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o alena és un ocell de l'ordre dels anseriformes, una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xarxet marbrenc

Xatrac àrtic

El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac àrtic

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac becllarg

Xatrac bengalí

El xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que cria a les costes del Mar Roig, Índia, Pakistan, Sri Lanka, algunes illes d'Indonèsia, Nova Guinea i nord d'Austràlia, i més tard es dispersa per una zona que va des de la costa nord-occidental d'Àfrica, a través de l'Índic fins a Austràlia i Melanèsia.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac bengalí

Xatrac comú

Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya) Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac comú

Xatrac de Forster

El xatrac de Forster (Sterna forsteri) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que cria en pantans del sud del Canadà i Estats Units, migrant en hivern cap al sud dels Estats Units, Mèxic, Amèrica Central i el Carib.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac de Forster

Xatrac elegant

El xatrac elegant (Thalasseus elegans) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes americanes del Pacífic, des de Califòrnia cap al sud, fins al nord de Xile.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac elegant

Xatrac embridat

El xatrac embridat (Onychoprion anaethetus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que d'hàbits pelàgics que cria a illes rocoses o atolons de corall dels mars tropicals al voltant del món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac embridat

Xatrac fosc

El xatrac fosc (Onychoprion fuscatus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits pelàgics que habita tots els mars tropicals del món.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac fosc

Xatrac gros

El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac gros

Xatrac menut comú

Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac menut comú

Xatrac reial bec-roig

El xatrac reial bec-roig (Thalasseus maximus) és un ocell marí de la família dels estèrnids (Sternidae) que s'ha contemplat en contades ocasions als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac reial bec-roig

Xatrac rosat

El xatrac rosat (Sterna dougallii) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), notable per la seua cua llarga i forcada.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xatrac rosat

Xibec cap-roig

El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xibec cap-roig

Xivita comuna

La xivita comuna o xerlovita (Tringa ochropus) coneguda a les Balears amb el nom de becassineta, és un ocell no nidificant als Països Catalans, però comú a l'època de pas durant les migracions.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xivita comuna

Xivita solitària

La xivita solitària (Tringa solitaria) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae), que habita al continent americà i únicament de manera esporàdica ha arribat com a divagant fins a alguns indrets d'Europa Occidental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xivita solitària

Xivitona comuna

Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xivitona comuna

Xivitona maculada

La xivitona maculada (Actitis macularia) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) i hàbits migradors, que habita llacs i corrents fluvials, i durant la migració també a la costa.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xivitona maculada

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xixella

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xoriguer comú

Xoriguer petit

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xoriguer petit

Xot eurasiàtic

Parella de xots fotografiats a Grècia. El xot eurasiàtic, xot, xut (també designa l'òliba i altres ocells nocturns), mussol, duc petit o petit duc (xonca a l'Alguer), cornudet al País Valencià (Otus scops) o miloca (Otus vulgaris), és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xot eurasiàtic

Xurra

La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і Xurra

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Llista d'ocells d'Espanya і 2000

Vegeu també

Llistes d'ocells d'Àfrica

• Llista d'ocells d'Àfrica
• Llista d'ocells d'Espanya
• Llista d'ocells de Mali
• Llista d'ocells de Maurici
• Llista d'ocells de Portugal
• Llista d'ocells de São Tomé i Príncipe
• Llista d'ocells de Somàlia
• Llista d'ocells de Sud-àfrica
• Llista d'ocells de les Illes Seychelles
• Llista d'ocells del Marroc
• Llista d'ocells del Sàhara Occidental
• Llista d'ocells del Senegal

Llistes d'ocells d'Europa

• Llista d'ocells d'Andorra
• Llista d'ocells d'Espanya
• Llista d'ocells d'Islàndia
• Llista d'ocells d'Itàlia
• Llista d'ocells de Croàcia
• Llista d'ocells de Dinamarca
• Llista d'ocells de Finlàndia
• Llista d'ocells de França
• Llista d'ocells de Grècia
• Llista d'ocells de Luxemburg
• Llista d'ocells de Mònaco
• Llista d'ocells de Noruega
• Llista d'ocells de Polònia
• Llista d'ocells de Portugal
• Llista d'ocells de Rússia
• Llista d'ocells de Suècia
• Llista d'ocells de Suïssa
• Llista d'ocells de Xipre
• Llista d'ocells de l'Azerbaidjan
• Llista d'ocells dels Països Baixos

També conegut com Llista d'ocells de l'Estat espanyol.

, Àlcids, Àliga cuabarrada, Ànec arbori bicolor, Ànec arbori carablanc, Ànec blanc, Ànec canyella, Ànec collverd, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec de Carolina, Ànec fosc eurasiàtic, Ànec glacial, Ànec griset, Ànec negre comú, Ànec xiulador eurasiàtic, Ànec xiulador nord-americà, Baldriga baleàrica, Baldriga capnegra, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga de Cap Verd, Baldriga grisa, Baldriga pufí, Ballester comú, Balquer, Batallaire, Bec d'alena comú, Bec de coral cuanegre, Bec de coral de galtes taronja, Bec de coral del Senegal, Bec de serra gros, Bec de serra mitjà, Bec de serra petit, Becada eurasiàtica, Becadell comú, Becadell gros, Becadell sord, Becplaner africà, Becplaner comú, Becut eurasiàtic, Bernat americà, Bernat pescaire, Bitó comú, Bitó nord-americà, Bitxac comú, Bitxac comú siberià, Bitxac de les Canàries, Bitxac rogenc, Blauet comú, Bombicíl·lids, Boscaler comú, Boscaler fluvial, Boscaler pintat gros, Boscarla d'aigua, Boscarla d'arrossar, Boscarla de Bàssora, Boscarla de Blyth, Boscarla de canyar, Boscarla dels joncs, Boscarla menjamosquits, Boscarla mostatxuda, Bosqueta icterina, Bosqueta vulgar, Botxí ibèric, Botxí septentrional, Bruel, Bulbul comú, Bulbuls, Burrínids, Busqueta bruna, Busqueta calçada, Busqueta pàl·lida, Cabussó collnegre, Cabussó emplomallat, Cabussó gris, Cabussó orellut, Cabusset becgròs, Cabusset comú, Cadernera europea, Calàbria agulla, Calàbria de bec pàl·lid, Calàbria grossa, Calàbria petita, Calàbries, Calàndria bimaculada, Calàndria comuna, Calàndria negra, Camallarga comú, Canari (ocell), Capó reial, Caprimúlgids, Caprimulgiformes, Capsigrany comú, Capsigrany emmascarat, Capsigrany pàl·lid, Capsot d'esquena roja, Caradriformes, Caràdrids, Cardenal pit-rosat, Cardinàlids, Cargolet eurasiàtic, Cèrtids, Cínclids, Còlit de corona blanca, Còlit del desert, Còlit gris, Còlit isabelí, Còlit negre, Còlit ros, Còrvids, Cercavores alpí, Cicònids, Ciconiformes, Cigne cantaire, Cigne mut, Cigne petit, Cigonya blanca, Cigonya negra, Cisticòlids, Cogullada comuna, Cogullada fosca, Colí de Califòrnia, Colí de Virgínia, Colúmbids, Colltort comú, Colom (ocell), Colom canari cuablanc, Colom canari cuafosc, Columbiformes, Coraciformes, Coràcids, Corb, Corb marí emplomallat, Corb marí gros, Corb marí pigmeu, Corbs marins, Cornella, Cornella emmantellada, Corredor del desert, Corriol anellat gros, Corriol anellat petit, Corriol camanegre, Corriol cua-roig, Corriol de Leschenault, Corriol de Mongòlia, Corriol pit-roig, Corriol semipalmat, Cotoliu, Cotorra de Kramer, Cotorra de la Patagònia, Cotorreta pitgrisa, Cotxa blava, Cotxa cua-roja, Cotxa diademada, Cotxa fumada, Cruixidell, Cua de jonc bec-roig, Cuaenlairat rogenc, Cucúlids, Cuculiformes, Cucut comú, Cucut reial europeu, Cuereta blanca, Cuereta citrina, Cuereta groga, Cuereta torrentera, Cues de jonc, Curroc, Daurada grossa, Daurada petita americana, Daurada petita del Pacífic, Duc eurasiàtic, Durbec, Egitàlids, Elani comú, Emberízids, Endemisme, Enganyapastors europeu, Escolopàcids, Escuraflascons becfí, Escuraflascons becgròs, Escuraflascons de Wilson, Esmirla, Espanya, Esparver comú, Espècie, Esplugabous, Estèrnids, Estúrnids, Estercoràrids, Estornell comú, Estornell negre, Estornell rosat, Estrígids, Estríldids, Estrigiformes, Estrilda de capell, Extinció, Faisà comú, Falcònids, Falcó berber, Falcó cama-roig, Falcó llaner, Falcó mostatxut europeu, Falcó pelegrí, Falcó sagrat, Falcillot negre, Falcillot pàl·lid, Falciot cuablanc africà, Falciot cuablanc petit, Falciot cuaespinós gorjablanc, Falciot unicolor, Falconiformes, Família (biologia), Fasiànids, Fenicopteriformes, Flamenc menut, Flamenc rosat, Flamencs (animal), Fotja banyuda, Fotja comuna, Fraret atlàntic, Fredeluga d'esperons, Fredeluga europea, Fredeluga gregària, Fregata, Fregata magnífica, Fringíl·lids, Fulmar boreal, Fumarell alablanc, Fumarell carablanc, Fumarell negre, Gafarró, Gafarró frontgroc, Gaig blau comú, Gaig eurasiàtic, Gal·liformes, Gall fer comú, Gamarús eurasiàtic, Gamba groga grossa, Gamba groga petita, Gamba roja comuna, Gamba roja pintada, Gamba verda, Ganga de quatre bandes, Ganga estepària, Ganga eurasiàtica, Garsa, Garsa de mar eurasiàtica, Garsa de mar negra africana, Gavià argentat de potes grogues, Gavià argentat europeu, Gavià fosc, Gavina capblanca, Gavina capgrisa, Gavina capnegra americana, Gavina capnegra mediterrània, Gavina cendrosa, Gavina corsa, Gavina de Bonaparte, Gavina de Delaware, Gavina de Franklin, Gavina menuda, Gavina vulgar, Gavineta cuaforcada, Gavineta de tres dits, Gavinot atlàntic, Gavinot hiperbori, Gavinot polar, Gavot, Gavotí atlàntic, Glareòlids, Gralla becgroga, Gralla becvermella, Gralla occidental, Grasset costaner, Grasset de muntanya, Gratapalles, Graula, Grèvol comú, Grúids, Griva, Griva cerdana, Griva daurada de l'Himàlaia, Grua damisel·la, Grua europea, Gruïformes, Guatlla comuna, Guatlla maresa eurasiàtica, Guatlla pintada andalusa, Haematopus, Hidrobàtids, Hirundínids, Hortolà cendrós, Hortolà comú, Hubara africana, Ibis ermità, Lànids, Làrids, Llista d'ocells d'Andorra, Llista d'ocells d'Aragó, Llista d'ocells de Catalunya, Llista d'ocells de la península Ibèrica, Llista d'ocells de les Illes Balears, Llista d'ocells del País Valencià, Llucareta, Lluer, Mainà religiós, Mallerenga blava africana, Mallerenga blava eurasiàtica, Mallerenga carbonera, Mallerenga cuallarga eurasiàtica, Mallerenga d'aigua, Mallerenga de bigotis, Mallerenga emplomallada europea, Mallerenga petita, Malvasia capblanca, Malvasia de Jamaica, Maniquí capblanc, Maniquí de l'Índia, Marabú africà, Martinet blanc comú, Martinet de nit comú, Martinet dels esculls, Martinet menut comú, Martinet menut de Sturm, Martinet ros comú, Mascarell atlàntic, Mascarell bru, Mascarell emmascarat, Mascarells, Mastegatatxes, Múnia roig, Melanitta americana, Meròpids, Merla, Merla blava, Merla d'aigua, Merla de pit blanc, Merla roquera comuna, Milà negre, Milà reial, Morell buixot, Morell cap-roig, Morell capblanc, Morell d'Islàndia, Morell d'ulls grocs, Morell de collar, Morell de plomall, Morell petit, Morell xocolater, Mosquiter boreal, Mosquiter comú, Mosquiter de doble ratlla, Mosquiter de passa, Mosquiter de Schwarz, Mosquiter fosc, Mosquiter ibèric, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter reietó, Mosquiter verdós, Mosquiter xiulaire, Motacíl·lids, Muscicàpids, Mussol banyut, Mussol comú, Mussol emigrant, Mussol esparverenc, Mussol gregari, Mussol pirinenc, Mussolet eurasiàtic, Nodi gros, Numídids, Oca coll-roja, Oca comuna, Oca d'Egipte, Oca de bec curt, Oca de collar, Oca de galta blanca, Oca de les neus, Oca del Canadà, Oca pradenca, Oca riallera grossa, Oca riallera petita, Ocell de tempesta boreal, Ocell de tempesta carablanc, Ocell de tempesta de Madeira, Ocell de tempesta de Swinhoe, Ocell de tempesta de Wilson, Ocell de tempesta europeu, Ocell sedós europeu, Ocells, Odontofòrids, Oreneta, Oreneta cua-rogenca, Oreneta cuablanca comuna, Oreneta de ribera comuna, Oriòlids, Oriol eurasiàtic, Otídids, Papamosques de collar, Papamosques gris, Papamosques menut, Paràsit austral, Paràsit boreal, Paràsit cuaample, Paràsit cuallarg, Paràsit cuapunxegut, Pardal, Pardal d'ala blanca, Pardal de bardissa europeu, Pardal de passa, Pardal roquer, Pardal xarrec, Passèrids, Passerell, Passerell becgroc, Passerell gorjanegre, Passeriformes, Pàrids, Pícids, Pela-roques, Pelicaniformes, Pelicà, Pelicà vulgar, Perdiu, Perdiu blanca, Perdiu chukar, Perdiu de mar alanegra, Perdiu de mar europea, Perdiu de roca, Perdiu nord-africana, Perdiu xerra, Periquito comú, Petrell de Bulwer, Pica-soques eurasiàtic, Piciformes, Picot cendrós, Picot garser dorsiblanc, Picot garser gros, Picot garser mitjà, Picot garser petit, Picot negre eurasiàtic, Picot verd ibèric, Pigarg cuablanc, Pigre gris, Pinsà, Pinsà blau de Tenerife, Pinsà borroner eurasiàtic, Pinsà carminat, Pinsà dels pins, Pinsà mec, Pinsà trompeter, Pintada comuna, Pioc salvatge eurasiàtic, Pit-roig, Piula de Berthelot, Piula de Hodgson, Piula de Richard, Piula del Petxora, Piula dels arbres, Piula gorja-roja, Plocèids, Pluvial egipci, Podicipediformes, Polit becfí, Polit cantaire, Polla blava americana, Polla blava comuna, Polla blava d'Allen, Polla d'aigua comuna, Polla pintada americana, Polla pintada europea, Procel·lariformes, Procel·làrids, Prunèl·lids, Psitaciformes, Psitàcids, Pteròclids, Puffinus baroli, Puput comuna, Quelea becvermell, Rascló occidental, Rasclet europeu, Rascletó, Raspinell comú, Raspinell pirinenc, Ràl·lids, Recurviròstrids, Regúlids, Regulus regulus teneriffae, Reietó, Remízids, Remena-rocs comú, Repicatalons de Lapònia, Repicatalons eurasiàtic, Repicatalons petit, Repicatalons rústic, Roquerol eurasiàtic, Rossinyol, Rossinyol bord comú, Rossinyol de Rússia, Sílvids, Sítids, Siboc, Sisó comú, Siseta cendrosa, Siseta comuna, Sit aureolat, Sit blanc, Sit capblanc, Sit capnegre, Sit cara-roig, Sit del Sàhara, Sit gorjablanc, Sit negre, Somorgollaire alablanc, Somorgollaire comú, Tallareta comuna, Tallareta cuallarga, Tallareta del desert asiàtica, Tallareta sarda, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tallarol de garriga oriental, Tallarol emmascarat occidental, Tallarol esparverenc, Tallarol gros, Tallarol trencamates, Tallarol xerraire, Tètol cuabarrat, Tètol cuanegre, Tètol de Hudson, Tórtora eurasiàtica, Tórtora rosa i grisa, Tórtora turca, Túrdids, Teixidor eurasiàtic, Terrerola, Terrerola rogenca, Territ acuminat, Territ becadell, Territ becllarg, Territ camallarg, Territ cuablanc, Territ d'Alaska, Territ de Baird, Territ de Temminck, Territ de tres dits, Territ fosc, Territ gros, Territ gros siberià, Territ menut comú, Territ menut del Canadà, Territ pectoral, Territ rogenc, Territ semipalmat, Territ variant, Tetolet becllarg, Tetolet gris, Tetraonins, Timàlids, Titònids, Titella (ocell), Tord ala-roig, Tord comú, Tord gorjanegre, Torlit comú, Tortoreta de Namaqua, Trenca, Trencalòs, Trencanous eurasiàtic, Trencapinyes, Trencapinyes alablanc, Trencapinyes becgròs, Tresquiornítids, Trist, Trobat (ocell), Troglodítids, Tudó, Turnícids, Upupa, Valona (ocell), Vídua del paradís, Verderol, Verderola, Viduids, Vireònids, Vireó ullvermell, Voltor comú, Voltor negre, Xarrasclet, Xarxet alablau, Xarxet comú, Xarxet del Baikal, Xarxet marbrenc, Xatrac àrtic, Xatrac becllarg, Xatrac bengalí, Xatrac comú, Xatrac de Forster, Xatrac elegant, Xatrac embridat, Xatrac fosc, Xatrac gros, Xatrac menut comú, Xatrac reial bec-roig, Xatrac rosat, Xibec cap-roig, Xivita comuna, Xivita solitària, Xivitona comuna, Xivitona maculada, Xixella, Xoriguer comú, Xoriguer petit, Xot eurasiàtic, Xurra, 2000.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat