Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història dels kurds і Uqàylides

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història dels kurds і Uqàylides

Història dels kurds vs. Uqàylides

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan. La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Similituds entre Història dels kurds і Uqàylides

Història dels kurds і Uqàylides tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alep, Atabeg, Badh, Bagdad, Buwàyhides, Cizre, Damasc, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Diyarbakır, Enciclopèdia de l'Islam, Gran Khorasan, Hamdànides, Harran, Ibrahim Inal, Iraq, Jibal, Malatya, Mossul, Nisibis, Síria, Sinjar, Toghril Beg I, Xeic, 1 de gener.

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Alep і Història dels kurds · Alep і Uqàylides · Veure més »

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Atabeg і Història dels kurds · Atabeg і Uqàylides · Veure més »

Badh

Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.

Badh і Història dels kurds · Badh і Uqàylides · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Bagdad і Història dels kurds · Bagdad і Uqàylides · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Buwàyhides і Història dels kurds · Buwàyhides і Uqàylides · Veure més »

Cizre

Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles  i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.

Cizre і Història dels kurds · Cizre і Uqàylides · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Damasc і Història dels kurds · Damasc і Uqàylides · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Història dels kurds · Dinastia marwànida (Diyarbakir) і Uqàylides · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Diyarbakır і Història dels kurds · Diyarbakır і Uqàylides · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Enciclopèdia de l'Islam і Història dels kurds · Enciclopèdia de l'Islam і Uqàylides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Gran Khorasan і Història dels kurds · Gran Khorasan і Uqàylides · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Hamdànides і Història dels kurds · Hamdànides і Uqàylides · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Harran і Història dels kurds · Harran і Uqàylides · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Història dels kurds і Ibrahim Inal · Ibrahim Inal і Uqàylides · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Història dels kurds і Iraq · Iraq і Uqàylides · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Història dels kurds і Jibal · Jibal і Uqàylides · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Història dels kurds і Malatya · Malatya і Uqàylides · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Història dels kurds і Mossul · Mossul і Uqàylides · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Història dels kurds і Nisibis · Nisibis і Uqàylides · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Història dels kurds і Síria · Síria і Uqàylides · Veure més »

Sinjar

Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.

Història dels kurds і Sinjar · Sinjar і Uqàylides · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Història dels kurds і Toghril Beg I · Toghril Beg I і Uqàylides · Veure més »

Xeic

Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.

Història dels kurds і Xeic · Uqàylides і Xeic · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

1 de gener і Història dels kurds · 1 de gener і Uqàylides · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Història dels kurds і Uqàylides

Història dels kurds té 380 relacions, mentre que Uqàylides té 78. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 5.24% = 24 / (380 + 78).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Història dels kurds і Uqàylides. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »