Accés més ràpid que el navegador!
180 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Agramunt, Al-Àndalus, Alfons el Benigne, Alt Urgell, Andorra, Aragó, Artesa de Segre, Arxidiòcesi de València, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Ath-Thaghr al-Alà, Aurembiaix d'Urgell, Àger, Balaguer, Banu Qassi, Barcelona, Bàcul pastoral, Benet XIII, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Lleida, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Califat Omeia, Cambrils (Odèn), Cardona, Carlemany, Carles el Calb, Casa de Cabrera, Casal d'Aragó-Urgell, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casal de Cabrera-Urgell, Castell de Ciutat, Castell Formós, Castellbò, Castellciutat, Català, Català barceloní, Català nord-occidental, Català occidental, Català oriental central, Català pallarès, Català ribagorçà, Català septentrional, Catalunya, Catedral de la Seu d'Urgell, Còrdova, Cerdanya, Cesaraugusta, ..., Combat de Llívia, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Concilis de Toledo, Conquesta, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta omeia d'Hispània, Corona d'Aragó, Dialecte consecutiu, Dialecte constitutiu, Dialectes del català, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Emirat de Qúrtuba, Enric Moliné i Coll, Ermengol I d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Eudes I d'Aquitània, Ferran d'Antequera, Feudalisme, França, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Gerri, Gran Enciclopèdia Catalana, Greuges de Guitard Isarn, Grup Enciclopèdia, Gualter, Guifré el Pilós, Guissona, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jurament de Radulf Oriol, Just d'Urgell, La Portella, La Seu d'Urgell, Lleida, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de valís d'Arbuna, Llista de valís de l'Àndalus, Marca Hispànica, Margalida de Montferrat, Martí l'Humà, Mèrida, Monjo, Muladí, Mur (antic municipi), Noguera, Obeix, Occitània, Odèn, Olius, Organyà, Parlar cerdà, Pere II d'Urgell, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Ponts, Principat de Catalunya, Quatern, Regla de sant Benet, Regne de Castella, Regne de Toledo, Regne Franc, Revolta del comte d'Urgell, Rosselló, Sant Llorenç de Morunys, Sant Llorenç prop Bagà, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria d'Organyà, Santa Maria de Lavaix, Segle XI, Segle XVI, Segre, Septimània, Serrateix, Sevilla, Solsona, Solsonès, Solsoní, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Tavèrnoles, Teresa d'Entença, Toledo, Tortosa, Tremp, Urgellet, Uthman ibn Naissa, València, Vassallatge, Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Cabrera, Visigots, Xatranj, 1080, 1095, 1098, 1099, 1410, 1412, 1413, 1416, 1592, 1851, 700, 711, 714, 720, 759, 793, 795, 798, 843. Ampliar l'índex (130 més) »
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »
Agramunt
Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Agramunt · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Al-Àndalus · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Alfons el Benigne · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Alt Urgell · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Andorra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Aragó · Veure més »
Artesa de Segre
Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Artesa de Segre · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Arxidiòcesi de València · Veure més »
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Àger · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Balaguer · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Banu Qassi · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Barcelona · Veure més »
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Bàcul pastoral · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Benet XIII · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Bisbat de Lleida · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Borrell II · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Califat Omeia · Veure més »
Cambrils (Odèn)
Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Cambrils (Odèn) · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Cardona · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Carles el Calb · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Casa de Cabrera · Veure més »
Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »
Casal de Cabrera-Urgell
El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoderà del comtat d'Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Casal de Cabrera-Urgell · Veure més »
Castell de Ciutat
Castell des de la Ciutadella (2012) Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Castell de Ciutat · Veure més »
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Castell Formós · Veure més »
Castellbò
Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Castellbò · Veure més »
Castellciutat
Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Castellciutat · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català · Veure més »
Català barceloní
El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català barceloní · Veure més »
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català nord-occidental · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català occidental · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català oriental central · Veure més »
Català pallarès
El català pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català pallarès · Veure més »
Català ribagorçà
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català ribagorçà · Veure més »
Català septentrional
El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Català septentrional · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Catalunya · Veure més »
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Còrdova · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Cerdanya · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Cesaraugusta · Veure més »
Combat de Llívia
En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Combat de Llívia · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtat del Rosselló · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Comtats catalans · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Concilis de Toledo · Veure més »
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Conquesta · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »
Dialecte consecutiu
Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Dialecte consecutiu · Veure més »
Dialecte constitutiu
Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Dialecte constitutiu · Veure més »
Dialectes del català
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Dialectes del català · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Dinastia carolíngia · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Enric Moliné i Coll
Enric Moliné i Coll (la Seu d'Urgell, 1933) és un prevere i historiador català.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Enric Moliné i Coll · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Ferran d'Antequera · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і França · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Gòtia · Veure més »
Gerri
Gerri o Kerri és una ciutat del Sudan a la part sud del congost de Sabaluka a uns 70 km al nord de la unió dels rius Nil Blau i Nil Blanc.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Gerri · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Greuges de Guitard Isarn
Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Greuges de Guitard Isarn · Veure més »
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Grup Enciclopèdia · Veure més »
Gualter
Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Gualter · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós · Veure més »
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Guissona · Veure més »
Invasió musulmana de la Gàl·lia
La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jurament de Radulf Oriol
El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Jurament de Radulf Oriol · Veure més »
Just d'Urgell
Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 — La Seu d'Urgell, 28 de maig de 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Just d'Urgell · Veure més »
La Portella
La Portella és un municipi de la comarca del Segrià.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і La Portella · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і La Seu d'Urgell · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Lleida · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de valís d'Arbuna
Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »
Llista de valís de l'Àndalus
Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Marca Hispànica · Veure més »
Margalida de Montferrat
Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Margalida de Montferrat · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Martí l'Humà · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Mèrida · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Monjo · Veure més »
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Muladí · Veure més »
Mur (antic municipi)
Mur és el nom d'un antic municipi del Pallars Jussà que fou afegit el 1972 al nou terme de Castell de Mur, juntament amb Guàrdia de Tremp.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Mur (antic municipi) · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Noguera · Veure més »
Obeix
Obeix (amb anterioritat escrit Oveix) és un poble de la Vall Fosca situat a la zona central del terme de la Torre de Cabdella, tot i que fins a la darrera modificació dels límits municipals de la Vall n’ocupava la part sud-oest.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Obeix · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Occitània · Veure més »
Odèn
Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l'extrem nord-occidental de la comarca.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Odèn · Veure més »
Olius
Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Olius · Veure més »
Organyà
Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Organyà · Veure més »
Parlar cerdà
S'anomena cerdà el parlar de Cerdanya pertanyent al català septentrional de transició.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Parlar cerdà · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Ponts · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Principat de Catalunya · Veure més »
Quatern
El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Quatern · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Regla de sant Benet · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Regne Franc · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Rosselló · Veure més »
Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys (històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus) és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Sant Llorenç de Morunys · Veure més »
Sant Llorenç prop Bagà
Sant Llorenç prop Bagà és un conjunt monàstic del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Sant Llorenç prop Bagà · Veure més »
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Santa Maria d'Alaó · Veure més »
Santa Maria d'Organyà
L'església col·legiata de Santa Maria, o simplement Santa Maria d'Organyà, és una església romànica situada al nucli d'Organyà documentada per primer cop l'any 993.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Santa Maria d'Organyà · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Segle XI · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Segle XVI · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Segre · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Septimània · Veure més »
Serrateix
Sant Pere de Serrateix. Façana. Monestir de Santa Maria de Serrateix Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Serrateix · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Sevilla · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Solsona · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Solsonès · Veure més »
Solsoní
El solsoní és un parlar o subdialecte de transició entre el dialecte central i el dialecte nord-occidental, emprat pels habitants de la ciutat de Solsona i els d'alguns pobles limítrofs, com els d'Olius o de Llobera.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Solsoní · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Tavèrnoles
Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona, i està situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Tavèrnoles · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Teresa d'Entença · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Toledo · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Tortosa · Veure més »
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Tremp · Veure més »
Urgellet
L'Urgellet és un territori històric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprèn el Baridà, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana, amb les riberes d'Oliana i de Bassella).
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Urgellet · Veure més »
Uthman ibn Naissa
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Uthman ibn Naissa · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і València · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Vassallatge · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Visigots · Veure més »
Xatranj
El xatranj és el resultat de l'evolució de l'antic joc de tauler indi del xaturanga, que hom creu que va arribar a Pèrsia provinent de l'Índia cap al 530, esdevenint el xatranj.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і Xatranj · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1080 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1095 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1098 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1099 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1413 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1416 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1592 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 1851 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 700 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 711 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 714 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 720 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 759 · Veure més »
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 793 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 795 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 798 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Història del Comtat d'Urgell і 843 · Veure més »
