Història de Barcelona і Moià

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història de Barcelona і Moià

Història de Barcelona vs. Moià

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat. Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Arquebisbat de Barcelona і Història de Barcelona · Arquebisbat de Barcelona і Moià · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Història de Barcelona · Barcelona і Moià · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Barroc і Història de Barcelona · Barroc і Moià · Veure més »

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Caldes de Montbui і Història de Barcelona · Caldes de Montbui і Moià · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Candidatura d'Unitat Popular і Història de Barcelona · Candidatura d'Unitat Popular і Moià · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Carreratge і Història de Barcelona · Carreratge і Moià · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Catalunya і Història de Barcelona · Catalunya і Moià · Veure més »

Charles d'Espagnac

Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.

Charles d'Espagnac і Història de Barcelona · Charles d'Espagnac і Moià · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Comarques de Catalunya і Història de Barcelona · Comarques de Catalunya і Moià · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Conseller en cap de Barcelona і Història de Barcelona · Conseller en cap de Barcelona і Moià · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Diputació de Barcelona і Història de Barcelona · Diputació de Barcelona і Moià · Veure més »

Erasme de Gònima i Passarell

Erasme de Gònima i Passarell (Moià, 4 d'agost de 1746 - Barcelona, 26 d'abril de 1821) fou un industrial barceloní, fabricant d'indianes.

Erasme de Gònima i Passarell і Història de Barcelona · Erasme de Gònima i Passarell і Moià · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Espanya і Història de Barcelona · Espanya і Moià · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Filosofia і Història de Barcelona · Filosofia і Moià · Veure més »

Francesc Carreras i Candi

va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.

Francesc Carreras i Candi і Història de Barcelona · Francesc Carreras i Candi і Moià · Veure més »

Francesc Viñas i Dordal

Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 14 de juliol de 1933) fou un tenor català.

Francesc Viñas i Dordal і Història de Barcelona · Francesc Viñas i Dordal і Moià · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona · Generalitat de Catalunya і Moià · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Gran Bretanya і Història de Barcelona · Gran Bretanya і Moià · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Guàrdia Civil і Història de Barcelona · Guàrdia Civil і Moià · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Guifré el Pilós і Història de Barcelona · Guifré el Pilós і Moià · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Història de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Moià · Veure més »

Junts per Catalunya (coalició)

Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.

Història de Barcelona і Junts per Catalunya (coalició) · Junts per Catalunya (coalició) і Moià · Veure més »

La Fura dels Baus

La Fura dels Baus és una companyia teatral fundada a Moià l'any 1979, quatre anys després de la mort del dictador Franco.

Història de Barcelona і La Fura dels Baus · La Fura dels Baus і Moià · Veure més »

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Història de Barcelona і Leopoldo O'Donnell · Leopoldo O'Donnell і Moià · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Història de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Moià · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Història de Barcelona і Mataró · Mataró і Moià · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Història de Barcelona і Moià · Moià і Moià · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Història de Barcelona і Mostassaf · Moià і Mostassaf · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Història de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Moià і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Història de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Moià і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Moià і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Història de Barcelona і Ramon Berenguer I · Moià і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Història de Barcelona і Ramon Berenguer III · Moià і Ramon Berenguer III · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Història de Barcelona і Santa Maria del Mar · Moià і Santa Maria del Mar · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Història de Barcelona і Vic · Moià і Vic · Veure més »