Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident
Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Anatòlia, Arcadi, August (títol), Aurelià, Àfrica (província romana), Balcans, Belisari, Britànnia, Cartago, Cèsar (títol), Constantinoble, Danubi, Dioclecià, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, Egipte (província romana), Elagàbal, Exèrcit romà, Felip l'Àrab, Gàl·lia, Germànics, Gots, Grècia, Història, Huns, Imperi de Palmira, ..., Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Llatí, Marc Antoni, Mestre dels soldats, Ostrogots, Procopi Antemi, Província romana de Síria, Ròmul Augústul, República Romana, Rin, Septimi Sever, Tetrarquia, Trajà, Valerià. Ampliar l'índex (17 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Guerres romano-perses · Alamans і Imperi Romà d'Occident ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Guerres romano-perses · Alexandre el Gran і Imperi Romà d'Occident ·
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Alexandre Sever і Guerres romano-perses · Alexandre Sever і Imperi Romà d'Occident ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Guerres romano-perses · Anatòlia і Imperi Romà d'Occident ·
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Arcadi і Guerres romano-perses · Arcadi і Imperi Romà d'Occident ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Guerres romano-perses · August (títol) і Imperi Romà d'Occident ·
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Aurelià і Guerres romano-perses · Aurelià і Imperi Romà d'Occident ·
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Àfrica (província romana) і Guerres romano-perses · Àfrica (província romana) і Imperi Romà d'Occident ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Guerres romano-perses · Balcans і Imperi Romà d'Occident ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Guerres romano-perses · Belisari і Imperi Romà d'Occident ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Guerres romano-perses · Britànnia і Imperi Romà d'Occident ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Guerres romano-perses · Cartago і Imperi Romà d'Occident ·
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Cèsar (títol) і Guerres romano-perses · Cèsar (títol) і Imperi Romà d'Occident ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Guerres romano-perses · Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Guerres romano-perses · Danubi і Imperi Romà d'Occident ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Guerres romano-perses · Dioclecià і Imperi Romà d'Occident ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Guerres romano-perses · Edat antiga і Imperi Romà d'Occident ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Guerres romano-perses · Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Guerres romano-perses · Egipte і Imperi Romà d'Occident ·
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Egipte (província romana) і Guerres romano-perses · Egipte (província romana) і Imperi Romà d'Occident ·
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Elagàbal і Guerres romano-perses · Elagàbal і Imperi Romà d'Occident ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Guerres romano-perses · Exèrcit romà і Imperi Romà d'Occident ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Felip l'Àrab і Guerres romano-perses · Felip l'Àrab і Imperi Romà d'Occident ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Guerres romano-perses · Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Germànics і Guerres romano-perses · Germànics і Imperi Romà d'Occident ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Gots і Guerres romano-perses · Gots і Imperi Romà d'Occident ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Guerres romano-perses · Grècia і Imperi Romà d'Occident ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Guerres romano-perses і Història · Història і Imperi Romà d'Occident ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Guerres romano-perses і Huns · Huns і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi de Palmira
Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.
Guerres romano-perses і Imperi de Palmira · Imperi Romà d'Occident і Imperi de Palmira ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Guerres romano-perses і Imperi Part · Imperi Part і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Guerres romano-perses і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Guerres romano-perses і Imperi Sassànida · Imperi Romà d'Occident і Imperi Sassànida ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Guerres romano-perses і Llatí · Imperi Romà d'Occident і Llatí ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Guerres romano-perses і Marc Antoni · Imperi Romà d'Occident і Marc Antoni ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Guerres romano-perses і Mestre dels soldats · Imperi Romà d'Occident і Mestre dels soldats ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Guerres romano-perses і Ostrogots · Imperi Romà d'Occident і Ostrogots ·
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Guerres romano-perses і Procopi Antemi · Imperi Romà d'Occident і Procopi Antemi ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Guerres romano-perses і Província romana de Síria · Imperi Romà d'Occident і Província romana de Síria ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Guerres romano-perses і Ròmul Augústul · Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Guerres romano-perses і República Romana · Imperi Romà d'Occident і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Guerres romano-perses і Rin · Imperi Romà d'Occident і Rin ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Guerres romano-perses і Septimi Sever · Imperi Romà d'Occident і Septimi Sever ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Guerres romano-perses і Tetrarquia · Imperi Romà d'Occident і Tetrarquia ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Guerres romano-perses і Trajà · Imperi Romà d'Occident і Trajà ·
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Guerres romano-perses і Valerià · Imperi Romà d'Occident і Valerià ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident
Guerres romano-perses té 354 relacions, mentre que Imperi Romà d'Occident té 200. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 8.48% = 47 / (354 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
