Accés més ràpid que el navegador!
180 les relacions: Acaia, Acaia (província romana), Alaric I, Alexandria, Anatòlia, Antínous, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Apol·lodor de Damasc, Arc d'Adrià, Arcadi, Arcont, Arcont epònim, Arquitectura romana d'Orient, Arta (Grècia), Atenes, August, Àgora d'Atenes, Balcans, Basili II Bulgaròctonos, Bitínia, Bohemond I d'Antioquia, Caiguda de Constantinoble, Camarlenc, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Cíclades, Constantí I el Gran, Constantí XI Paleòleg, Constantinoble, Corfú, Corint, Cristianisme, Cristianització, Croats, Despotat de l'Epir, Despotat de Morea, Diòcesi d'Àsia, Dioclecià, Ducat d'Atenes, Ducat de Naxos, Durrës, Eneida, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Epir (regió històrica), Escilitzes de Madrid, Església Ortodoxa, Eslaus, Estilicó, Expansió de l'islam, ..., Foc grec, Francocràcia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Galè, Galeri, Gots, Grec, Hadrià, Hèl·lade (tema), Hèruls, Hièrocles (geògraf), Homer, Horaci, Huns, Iconoclàstia, Il·líria (província romana), Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Irene d'Atenes, Joan Escilitzes, Jocs Ístmics, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Juli Cèsar, Justinià I, Justinià II Rinotmet, Larisa (Tessàlia), Lingua franca, Lleó III l'Isàuric, Lleó VI el Filòsof, Lleonci (emperador), Luci Corneli Sul·la, Macedònia (Grècia), Macedònia (província romana), Mar Negra, Marc Aureli, Marc Vipsani Agripa, Món grecoromà, Mestre dels soldats, Mistràs, Monembasia, Monestir de Lluc el Venerable, Monestir de Sant Joan el Teòleg, Morea otomana, Muralla d'Anastasi, Neró, Normands, Ostrogots, Oxford Dictionary of Byzantium, Panagia, Papa, Patmos, Patres, Patriarca de Constantinoble, Pau de Tars, Peloponès, Pesta Negra, Petxenegs, Polis, Principat d'Acaia, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quarta Croada, Regne de Tessalònica, República de Venècia, Robert Guiscard, Romans d'Orient, Samuel de Bulgària, Sèneca, Seda, Segle XII, Segona Croada, Serbis, Sicília, Silivri, Simeó I el Gran, Tebes (Grècia), Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Cibirreotes, Teodoric el Gran, Tessalònica, Tessàlia, Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Torre dels Vents, Tràcia, Tràcia (tema), Vàndals, Virgili, Visigots, Xipre, Zoè Porfirogènita, 1002, 1025, 1081, 1083, 1147, 1185, 1197, 1204, 1261, 1282, 1328, 1339, 1356, 1445, 1453, 1458, 1460, 397, 410, 479, 482, 540, 559, 579, 615, 66, 67, 692, 711, 727, 896, 919, 922, 985, 989, 991, 997, 999. Ampliar l'índex (130 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Acaia · Veure més »
Acaia (província romana)
'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Acaia (província romana) · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Alaric I · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Alexandria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Anatòlia · Veure més »
Antínous
Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Antínous · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Antiguitat tardana · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apol·lodor de Damasc
Apol·lodor de Damasc fou un arquitecte i enginyer grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Apol·lodor de Damasc · Veure més »
Arc d'Adrià
LArc d'Adrià és un arc monumental que segueix l'idea d' arc de triomf romà.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Arc d'Adrià · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Arcadi · Veure més »
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Arcont · Veure més »
Arcont epònim
Arcont epònim (en grec antic ἄρχων ἐπώνυμος) era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Arcont epònim · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Arta (Grècia)
Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Arta (Grècia) · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Atenes · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і August · Veure més »
Àgora d'Atenes
Vista general de l'àgora d'Atenes Làgora d'Atenes (en grec: Αρχαία Αγορά της Αθήνας) era el centre de l'activitat comercial, social i política de l'antiga ciutat d'Atenes.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Àgora d'Atenes · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Balcans · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Bitínia · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Camarlenc · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Carles II d'Anjou · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Cíclades · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Constantí XI Paleòleg · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Constantinoble · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Corfú · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Corint · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Cristianisme · Veure més »
Cristianització
La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Cristianització · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Croats · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Despotat de l'Epir · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Despotat de Morea · Veure més »
Diòcesi d'Àsia
La diòcesi d'Àsia (En llatí: Dioecesis Asiana, en grec hel·lenístic: Διοίκησις Ασίας/Ασιανής) va ser una diòcesi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Diòcesi d'Àsia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Dioclecià · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Ducat de Naxos · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Durrës · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Eneida · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Epir (regió històrica) · Veure més »
Escilitzes de Madrid
LEscilitzes de Madrid (Skylitzes Matritensis) és un manuscrit ricament il·lustrat de la Sinòpsis d'històries (Σύνοψις Ἱστοριῶν, Synopsis Historiarum) de Joan Escilitzes, que abasta els regnats dels emperadors romans d'Orient des de la mort de Nicèfor I el 811 fins a la deposició de Miquel IV el 1041.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Escilitzes de Madrid · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Eslaus · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Estilicó · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Expansió de l'islam · Veure més »
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Foc grec · Veure més »
Francocràcia
El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Francocràcia · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Galè · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Galeri · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Gots · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Grec · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Hadrià · Veure més »
Hèl·lade (tema)
LHèl·lade o Hèl·lada, en grec medieval θέμα Ἑλλάδος, va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud de Grècia, que incloïa parts de la Grècia central, de Tessàlia i (fins al voltant de l'any 800) del Peloponès.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Hèl·lade (tema) · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Hèruls · Veure més »
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Hièrocles (geògraf) · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Homer · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Horaci · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Huns · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Iconoclàstia · Veure més »
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Il·líria (província romana) · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Imperi Seljúcida · Veure més »
Irene d'Atenes
Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Irene d'Atenes · Veure més »
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Joan Escilitzes · Veure més »
Jocs Ístmics
Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Jocs Ístmics · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Juli Cèsar · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Justinià I · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Larisa (Tessàlia)
Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Larisa (Tessàlia) · Veure més »
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Lingua franca · Veure més »
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Lleó III l'Isàuric · Veure més »
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Lleó VI el Filòsof · Veure més »
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Lleonci (emperador) · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Macedònia (Grècia)
Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Macedònia (Grècia) · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Macedònia (província romana) · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Mar Negra · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Marc Aureli · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Món grecoromà · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Mestre dels soldats · Veure més »
Mistràs
Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Mistràs · Veure més »
Monembasia
Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Monembasia · Veure més »
Monestir de Lluc el Venerable
Façana del monestir de Lluc el Venerable El monestir de Lluc el Venerable (grec: Μονή ΟσίουΛουκά, Moní Ossiu Lukà) és un dels més bells monestirs romans d'Orient de Grècia, situat al municipi de Dístomo, a la prefectura de Beòcia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Monestir de Lluc el Venerable · Veure més »
Monestir de Sant Joan el Teòleg
El monestir de Sant Joan el Teòleg (també anomenat monestir de Sant Joan el Diví) és un monestir ortodox grec fundat el 1088 a Chora a l'illa de Patmos.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Monestir de Sant Joan el Teòleg · Veure més »
Morea otomana
Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Morea otomana · Veure més »
Muralla d'Anastasi
La Muralla d'Anastasi fou una fortificació construïda el 507 per ordres de l'emperador Anastasi I Dicor com a obra defensiva contra els búlgars.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Muralla d'Anastasi · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Neró · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Normands · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Ostrogots · Veure més »
Oxford Dictionary of Byzantium
LOxford Dictionary of Byzantium ('Diccionari Oxford de Bizanci') és un diccionari històric de tres volums en anglès publicat per l'editorial britànica Oxford University Press.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Oxford Dictionary of Byzantium · Veure més »
Panagia
Panagia és el nom grec que rep el títol de Maria, mare de Jesús que significa 'Santíssima' i que és una de les denominacions freqüents de la Verge al cristianisme ortodox.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Panagia · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Papa · Veure més »
Patmos
Vista de Patmos Patmos és una illa grega del Dodecanès, al sud-est de la mar Egea, al sud de Samos, a l'oest de Lipsí i al nord-oest de Leros.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Patmos · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Patres · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Pau de Tars · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Peloponès · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Pesta Negra · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Petxenegs · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Polis · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Principat d'Acaia · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Quarta Croada · Veure més »
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Regne de Tessalònica · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і República de Venècia · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Robert Guiscard · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Romans d'Orient · Veure més »
Samuel de Bulgària
Samuel de Bulgària fou un dels emperadors de l'Imperi Búlgar, que va regnar des de 997 i fins al 6 octubre de 1014 després de la Batalla de Clídion.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Samuel de Bulgària · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Sèneca · Veure més »
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Seda · Veure més »
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Segle XII · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Segona Croada · Veure més »
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Serbis · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Sicília · Veure més »
Silivri
Silivri és el centre del districte Silivri de la província d'Istanbul, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea d'Istanbul, uns 80 km a l'oest del centre d'Istanbul.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Silivri · Veure més »
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Simeó I el Gran · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tebes (Grècia) · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tema dels Cibirreotes
El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tema dels Cibirreotes · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Teodoric el Gran · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tessàlia · Veure més »
Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC) · Veure més »
Torre dels Vents
La Torre dels Vents és un edifici en forma de torre, de planta octogonal, construït de marbre, situat a l'àgora romana d'Atenes.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Torre dels Vents · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tràcia · Veure més »
Tràcia (tema)
El tema de Tràcia (en grec medieval θέμα Θρᾴκης o θέμα Θρᾳκῷον) va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-est de la península balcànica i que comprenia de manera variable la Regió de Tràcia al llarg de la seva història.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Tràcia (tema) · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Vàndals · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Virgili · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Visigots · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Xipre · Veure més »
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і Zoè Porfirogènita · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1002 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1025 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1081 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1083 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1147 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1185 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1197 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1204 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1261 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1282 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1328 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1339 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1356 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1445 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1453 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1458 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 1460 · Veure més »
397
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 397 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 410 · Veure més »
479
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 479 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 482 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 540 · Veure més »
559
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 559 · Veure més »
579
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 579 · Veure més »
615
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 615 · Veure més »
66
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 66 · Veure més »
67
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 67 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 692 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 711 · Veure més »
727
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 727 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 896 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 919 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 922 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 985 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 989 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 991 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 997 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient і 999 · Veure més »
