Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Etiòpia і Segona Guerra Italoetíop

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Etiòpia і Segona Guerra Italoetíop

Etiòpia vs. Segona Guerra Italoetíop

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. La Segona Guerra Italoabissínia, també anomenada la Segona Guerra Italoetíop o, simplement, la Guerra Etíop (italià: Guerra d'Etiopia) va ser una guerra colonial que començà a l'octubre de 1935 i acabà al maig de 1936.

Similituds entre Etiòpia і Segona Guerra Italoetíop

Etiòpia і Segona Guerra Italoetíop tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Addis Abeba, Amhares, Assab, Axum, Dire Dawa, Djibouti, Eritrea, Haile Selassie, Harar, Italià, Itàlia, Jerusalem, Kenya, Mar Roja, Ogaden, Somalis, Sudan.

Addis Abeba

Addis Abeba (‘flor nova’) és la capital d'Etiòpia, i està situada a 2.355 m per damunt del nivell de la mar.

Addis Abeba і Etiòpia · Addis Abeba і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Amhares

Rei Sahla Selassie Menelik II Zewditu Haile SelassieLa mare de Haile Selassie era filla d'un oromo i una gurage, i el seu pare era un oromo i la mare amhara, i per tant hauria d'haver estat considerat oromo en una societat patrilineal o gurage en una matrilineal, però de fet fou considerat amhara, per la seva àvia que era de llinatge reial i a través de la qual va adquirir els drets al tron. Tewodros II d'Etiòpia Els amhares (gueez: አምሐራ) són un grup ètnic que habita les muntanyes centrals d'Etiòpia.

Amhares і Etiòpia · Amhares і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Assab

Assab (o Aseb) és un port d'Eritrea a la costa de la mar Roja, a la part sud-oriental del país.

Assab і Etiòpia · Assab і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Axum

Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia.

Axum і Etiòpia · Axum і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Dire Dawa

Dire Dawa o Dire Daua (que significa plana buida) és una de les dues ciutats d'Etiòpia que gaudeixen d'un estatus especial (astedader akabibi), sent l'altra la capital, Addis Ababa.

Dire Dawa і Etiòpia · Dire Dawa і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Djibouti

La República de Djibouti és un estat de l'Àfrica oriental.

Djibouti і Etiòpia · Djibouti і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Eritrea і Etiòpia · Eritrea і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Haile Selassie

Haile Selassie I d'Etiòpia (Ejersa Goro, Hararge, 23 de juliol de 1892 - Addis Abeba, 27 d'agost de 1975) va ser el darrer emperador d'Etiòpia, governant des del 1930 fins al 1974.

Etiòpia і Haile Selassie · Haile Selassie і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Harar

Mapa Harar, Harrar, Hārer o Harer és una ciutat d'Etiòpia, capital de la regió Harari, a uns 500 km d'Addis Ababa.

Etiòpia і Harar · Harar і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Etiòpia і Italià · Italià і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Etiòpia і Itàlia · Itàlia і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Etiòpia і Jerusalem · Jerusalem і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Kenya

Mapa de Kenya Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda.

Etiòpia і Kenya · Kenya і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Etiòpia і Mar Roja · Mar Roja і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Ogaden

Ogaden és una regió administrada per Etiòpia, poblada per somalis, a la part oriental de l'estat; està delimitada a grans trets amb el Wadi Shebelle al sud-oest, la frontera de Somalilàndia al nord, la línia Ferfer-Werder-Doomo al sud-est, i la línia Degeh Bur-Degeh Medo al nord-oest.

Etiòpia і Ogaden · Ogaden і Segona Guerra Italoetíop · Veure més »

Somalis

diàspora somali el 2006 Els somalis (en idioma somali: Soomaaliyeed, en àrab:الصوماليون) són un grup ètnic situats en la Banya d'Àfrica, també coneguda com la península somali.

Etiòpia і Somalis · Segona Guerra Italoetíop і Somalis · Veure més »

Sudan

El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.

Etiòpia і Sudan · Segona Guerra Italoetíop і Sudan · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Etiòpia і Segona Guerra Italoetíop

Etiòpia té 247 relacions, mentre que Segona Guerra Italoetíop té 130. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 4.51% = 17 / (247 + 130).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Etiòpia і Segona Guerra Italoetíop. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »