Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Taula de continguts

418 les relacions: Abraham, Abstinència, Acte de fe, Adam, Adrià II, Adulteri, Agustí d'Hipona, Al·legoria, Amor, Anacronisme, Anglicanisme, Angola, Antic Testament, Antitrinitarisme, Any litúrgic, Apòstol, Apol·linarisme, Arcàngel Gabriel, Arianisme, Aristòtil, Ascensió de Jesús, Assumpció de Maria, August, Avarícia, Avemaria, Avortament, Èutiques de Constantinoble, Baptisme, Basili de Cesarea, Bé (filosofia), Bé comú, Bíblia, Beat, Bellesa, Benaurances, Benefici econòmic, Benet XVI, Betlem, Big Bang, Bisbe, Bon Pastor, Camerun, Canonització, Capella Sixtina, Capitalisme, Carisma, Caritat, Castedat, Catarisme, Catecisme de l'Església Catòlica, ... Ampliar l'índex (368 més) » « Shrink índex

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Abraham

Abstinència

Labstinència és la moderació voluntària en caure en activitats corporals que donen plaer.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Abstinència

XIX. Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna, per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Acte de fe

Adam

Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Adam

Adrià II

Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Adrià II

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Adulteri

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Agustí d'Hipona

Al·legoria

Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Al·legoria

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Amor

Anacronisme

Orfeu, un personatge de la mitologia grega, representat per Cesare Gennari amb un violí que no existia abans del segle XVI Un anacronisme és un error de la cronologia que es produeix quan quelcom (acció, objecte, paraula, idea, etc.) és discordant amb el període històric de la resta del context global al qual apareix.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Anacronisme

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Anglicanisme

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Angola

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Antic Testament

Antitrinitarisme

L'antitrinitarisme és una forma de cristianisme que rebutja la doctrina cristiana principal de la Trinitat: la creença que Déu és tres persones diferents que són coeternes, coiguals i indivisiblement unides en un ésser o essència (de la grega ousia).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Antitrinitarisme

Any litúrgic

L'església catòlica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Any litúrgic

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Apòstol

Apol·linarisme

Lapol·linarisme va ser una doctrina i una secta considerada herètica per l'ortodòxia cristiana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Apol·linarisme

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Arcàngel Gabriel

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Arianisme

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Aristòtil

Ascensió de Jesús

L'ascensió de Jesús d'Andrea Mantegna Lascensió de Jesús és una expressió de les primeres comunitats cristianes, que fa referència a la glorificació que segons la Bíblia va rebre Jesús de Natzaret després de la seva mort, de mans de Déu Pare.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Ascensió de Jesús

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Assumpció de Maria

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і August

Avarícia

Lavarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Avarícia

Avemaria

Madona de Pompeo Batoni, 1742 Lavemaria és una oració cristiana dirigida a Maria, mare de Jesús.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Avemaria

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Avortament

Èutiques de Constantinoble

Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Èutiques de Constantinoble

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Baptisme

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Basili de Cesarea

Bé (filosofia)

Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Bé (filosofia)

Bé comú

El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Bé comú

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Bíblia

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Beat

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Bellesa

Benaurances

Segons la tradició cristiana, les benaurances són les dites més conegudes del Sermó de la muntanya que Jesús de Natzaret va pronunciar, d'acord amb els registres dels evangelis segons Mateu i segons Lluc.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Benaurances

Benefici econòmic

A la teoria neoclàssica microeconòmica el benefici refereix a un de dos conceptes diferents però relacionats.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Benefici econòmic

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Benet XVI

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Betlem

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Big Bang

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Bisbe

Bon Pastor

III de Jesús com el Bon Pastor El Bon Pastor (en llatí bonus pastor) és un dels atributs donats a Jesucrist a partir, principalment, d'una paràbola de l'evangeli de Joan (Joan 10:1-21) així com d'altres passatges en què Jesús mateix s'anomena "pastor".

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Bon Pastor

Camerun

El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica Central.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Camerun

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Canonització

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Capella Sixtina

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Capitalisme

Carisma

El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa més receptius a les seves idees, és una barreja de caràcter, influència i habilitats socials.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Carisma

Caritat

La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Caritat

Castedat

Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Castedat

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Catarisme

Catecisme de l'Església Catòlica

isbn.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Catecisme de l'Església Catòlica

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Catolicisme

Cànon (Bíblia)

Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cànon (Bíblia)

Cèl·lula mare

date.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cèl·lula mare

Cebrià de Cartago

Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cebrià de Cartago

Cel en el cristianisme

En el cristianisme, el cel és tradicionalment la ubicació del tron de Déu i els àngels de Déu,Ehrman, Bart.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cel en el cristianisme

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Celibat

Cinc solas

reforma protestant. Les Cinc solas és la denominació conjunta per a cinc frases en llatí que van sorgir durant la Reforma protestant i resum les creences teològiques bàsiques dels reformadors o protestants, en contraposició amb la doctrina catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cinc solas

Cisma

obra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cisma

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Clergat

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Climent IV

Clonació

Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Clonació

Codi de dret canònic

El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Codi de dret canònic

Coit

Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Coit

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Col·legi Cardenalici

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Companyia de Jesús

Comunió

La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les cerimonies religioses al quals els creients consumeixen un tros de pa i de vegades un glop de vi en commemoració del Sant Sopar.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Comunió

Comunió dels sants

Sant Joan de Patmos. La Comunió dels sants, quan es refereix a persones, és la unió espiritual dels membres de l'Església Cristiana, vius i morts, ja estiguin a la terra o al cel i, per a aquells que creuen en el purgatori, també aquells que es troben en estat de purificació.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Comunió dels sants

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Comunisme

Concili d'Efes

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili d'Efes

Concili d'Elvira

El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili d'Elvira

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili de Calcedònia

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili de Constança

Concili de Constantinoble III

El tercer concili de Constantinoble va ser una reunió eclesiàstica convocada el 680 per Constantí IV per refutar el monotelisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili de Constantinoble III

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili de Trento

Concili del Laterà I

El primer concili del Laterà és un concili catòlic celebrat el 1123 a instàncies del Papa Calixt II.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili del Laterà I

Concili del Laterà II

El Concili del Laterà II (el desè concili ecumènic) va ser convocat en 1139 per Innocenci II.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili del Laterà II

Concili del Laterà IV

El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili del Laterà IV

Concili del Laterà V

''Bulla monitorii et declarationis'' El cinquè Concili del Laterà es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lleó X. Es va centrar a refermar el poder eclesiàstic romà, amenaçat des de França, amb mesures com l'obligació que cada llibre imprès fos aprovat per l'església, mesura que desembocaria en la creació de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una solució definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Església.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili del Laterà V

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili ecumènic

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili Vaticà I

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Concili Vaticà II

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Conclave

Confessió (religió)

La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Confessió (religió)

Confirmació

''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Confirmació

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Congregació de la doctrina de la Fe

Consciència (ètica)

La consciència és el sentiment i certesa internes d'estar actuant bé o malament segons els paràmetres fixats per l'ètica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Consciència (ètica)

Consubstancialitat

La consubstancialitat o homoousia (del lit, de,, "igual " i,, "ésser" o "essència"),,,. és un terme teològic cristià, sobretot utilitzat en el Credo de Nicea per descriure Jesús (Déu Fill) com "igual en ésser" o "igual en essència" amb Déu Pare (ὁμοούσιον τῷ Πατρί).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Consubstancialitat

Contracepció

La contracepció o control de la natalitat és l'ús d'algun tipus de mètode anticonceptiu amb la finalitat d'evitar la concepció.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Contracepció

Conversió religiosa

''La conversió de Sant Pau'', de Caravaggio (1600). La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Conversió religiosa

Cos

El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cos

Cos humà

f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cos humà

Cos místic de Jesucrist

El cos místic de Jesucrist és un concepte de la teologia catòlica per a descriure l'aplec dels creients durant la missa o també el conjunt de tots els creients en unió mística amb el seu cap invisible Jesús de Natzaret, i el seu cap visible, pel seu vicari per terre, que és el papa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cos místic de Jesucrist

Creacionisme

La creació de la vida de G. Doré El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Creacionisme

Credo

El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Credo

Credo de Nicea

El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Credo de Nicea

Creu cristiana

Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Creu cristiana

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Crist

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cristianisme

Cristologia

La cristologia és la part de la teologia cristiana que dedica el seu estudi al paper que exerceix Jesús de Natzaret (des dels punts de vista tant humans com divins, sota el títol de Crist o Messies).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cristologia

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Crucifixió

Culte marià

Exvot a la Mare de Déu, a l'ermitatge de Font-romeu El culte marià (anomenat hiperdulia a l'església catòlica) és el conjunt de veneracions dedicades a Maria, mare de Jesús, especialment presents en el catolicisme i el cristianisme oriental.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Culte marià

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Cultura

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і David

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Déu

Déu Fill

Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Déu Fill

Déu Pare

Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Déu Pare

Déu personal

Un déu personal, o deessa personal, és una deïtat amb la qual es pot relacionar com a persona, en comptes de com una força impersonal, com ara l'Absolut, "el Tot".

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Déu personal

Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació

La Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació és un document creat acordat per l'Església Catòlica (Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat Cristiana) i la Federació Luterana Mundial el 1999, com a resultat d'un extens diàleg ecumènic.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació

Dei Verbum

Dei Verbum (en català, paraula de Déu) és una constitució apostòlica que és dels principals documents del Concili Vaticà II i una de les dues constitucions dogmàtiques juntament amb la Lumen Gentium.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dei Verbum

Dejuni

El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dejuni

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Democràcia

Deu manaments

editorial.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Deu manaments

Diable

Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Diable

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Diaca

Dignitat

La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dignitat

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dimoni

Disseny intel·ligent

El disseny intel·ligent (DI) és un argument pseudocientífic que sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Disseny intel·ligent

Diumenge

El diumenge és el setè dia de la setmana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Diumenge

Divendres Sant

Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Divendres Sant

Divina gràcia

Divina gràcia és un terme teològic present en diverses religions.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Divina gràcia

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Divorci

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Doctor de l'Església

Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments

Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Doctrina Social de l'Església

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dogma

Dogmes de l'Església Catòlica

A l'Església Catòlica un dogma és una veritat absoluta, definitiva, immutable, infal·lible, irrevocable, inqüestionable i absolutament segura sobre la qual no pot haver-n'hi cap dubte.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dogmes de l'Església Catòlica

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dona

Dret natural

Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dret natural

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Drets humans

Dulia

''Els precursors de Crist amb sants i màrtirs'' La dulia, en la teologia catòlica, és la veneració o culte religiós que es dona als àngels o als sants.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Dulia

Ecumenisme

Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Ecumenisme

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Edat mitjana

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Embrió

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Emperador romà

Encarnació

Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Encarnació

Encarnació de Crist

XIX LEncarnació és la creença cristiana que Jesucrist, la segona persona de la Santíssima Trinitat, també conegut com el Fill de Déu o con el Verb esdevingué carn en ser concebut a les entranyes d'una dona, la Verge Maria, també anomenada la Teotokos.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Encarnació de Crist

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Encíclica

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Enginyeria genètica

Enteniment

L'enteniment és la facultat de comprendre d'una manera global que hom relaciona més aviat amb la intuïció que amb la raó.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Enteniment

Enuig

La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Enuig

Enveja

L'enveja (del llatí invidia) és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Enveja

Escatologia cristiana

L'escatologia cristiana, una branca important de l'estudi de la teologia cristiana, tracta de les "últimes coses".

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Escatologia cristiana

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Escolàstica

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Església (institució)

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Església Catòlica Romana

Església llatina

LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Església llatina

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Església Ortodoxa

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Esglésies Catòliques Orientals

Esperança

Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Esperança

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Esperit Sant en el cristianisme

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Estat sobirà

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Estats Pontificis

Estigma (religió)

Estigmatització de sant Francesc, per Giotto di Bondone Els estigmes (del llatí stigma, i del grec στίγμα) són senyals o marques que apareixen en el cos d'algunes persones, quasi sempre devotes cristianes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Estigma (religió)

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Eucaristia

Eutanàsia

L'eutanàsia (del grec euthanasia, «bona mort») és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Eutanàsia

Eva

Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Eva

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Evangeli

Evangelització

Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Evangelització

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Evolució

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Excomunió

Família

Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Família

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Fe

Fecundació

Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Fecundació

Felicitat

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Felicitat

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Filosofia

Fonamentalisme

El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Fonamentalisme

Fornicació

La fornicació és tota mena de relació sexual extramatrimonial o considerada il·lícita.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Fornicació

Fortitud

Ilustració de 1747 que reprodueix el relleu de la virtut cardinal de la Fortitud a la tomba del papa Clement II a la Catedral de Bamberg (Alemanya) La fortitud, fortalesa, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Fortitud

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Galilea

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Galileo Galilei

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Gènesi

Gnosticisme

Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Gnosticisme

Gola (pecat)

La gola, per Hieronymus Bosch. La gola és un pecat capital per a la religió cristiana i el catolicisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Gola (pecat)

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Gran Cisma d'Orient

Gregori Taumaturg

Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Gregori Taumaturg

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Gregori VII

Hòstia

Hòsties Una hòstia (del llatí hostia), també dit santíssim sagrament, és un tros prim i rodó de pa àzim (pa sense llevat) que, al catolicisme, el sacerdot consagra en la missa, junt amb el vi negre.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Hòstia

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Hebreu

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Heretgia

Herodes el Gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Herodes el Gran

Hipòstasi (filosofia)

Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Hipòstasi (filosofia)

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Hipòtesi

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica

Homicidi

L'homicidi és mort causada a una persona per una altra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Homicidi

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Homosexualitat

Humanae Vitae

Humanae Vitae (llatí: Sobre la vida humana) és una encíclica escrita pel papa Pau VI, promulgada el 25 de juliol del 1968.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Humanae Vitae

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Icona

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Iconoclàstia

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Ignasi d'Antioquia

Ignorància

La ignorància és l'absència o imperfecció del coneixement sobre un assumpte.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Ignorància

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Immaculada Concepció

Immortalitat

''Allegoria dell'immortalità'' de Giulio Romano La immortalitat (o vida eterna) és el concepte d'existir o viure eternament (sense fi), o amb una durada indeterminada de temps.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Immortalitat

Index Librorum Prohibitorum

LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Index Librorum Prohibitorum

Indulgència

La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Indulgència

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Infal·libilitat pontifical

Infecció pel VIH i sida

La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (infecció pel VIH) i la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida) és un espectre de malalties causades per la infecció amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Infecció pel VIH i sida

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Infern

Infern en el cristianisme

XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Infern en el cristianisme

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Inquisició espanyola

Inquisició medieval

El Papa Gregori IX La Inquisició medieval va ser una sèrie d'inquisicions (cossos de l'Església catòlica encarregades de suprimir l'heretgia) a partir de l'any 1184, incloent la Inquisició episcopal (1184-1230) i després la Inquisició papal (1230).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Inquisició medieval

Inquisició portuguesa

Gravat titulat "Die Inquisition in Portugall", de Jean David Zunner, de l'obra "Description de L'Univers, Contenant les Differents Systemes de Monde, Les Cartes Generales & Particulieres de la Geographie Ancienne & Moderne", d'Alain Manesson Mallet, Frankfurt, 1685, de la col·lecció privada del Dr.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Inquisició portuguesa

Institut secular

Un institut secular és una associació de l'Església Catòlica de laics o clergues consagrats, amb l'objectiu de practicar els consells evangèlics enmig del món per a fer apostolat en ambients que en el moment de la seva aparició eren poc accessibles als religiosos.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Institut secular

Intencionalitat

La intencionalitat en psicologia humana és la qualitat d'intencional d'un acte orientat per la consciència a la seva realització o la voluntat a la consecució d'un fi.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Intencionalitat

Isaïes (profeta)

Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Isaïes (profeta)

Jan Hus

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Jan Hus

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Jansenisme

Jerarquia de l'Església Catòlica

El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Jerarquia de l'Església Catòlica

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Jerusalem

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Jesús de Natzaret

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Joan Pau II

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Joan XXII

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Joan XXIII

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Joana d'Arc

Job

Job és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Job

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і John Wycliffe

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Josep de Natzaret

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Judea

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Judici Final

Judici particular

El judici particular, segons l'escatologia cristiana, és el judici diví a què és sotmès una persona immediatament després de la seva mort, en contraposició al judici general (o Judici Final) de totes les persones a la fi del món.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Judici particular

Justí el Màrtir

Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Justí el Màrtir

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Justícia

Justificació (teologia)

A la teologia cristiana, justificació és l'acte de Déu de declarar o fer un pecador justos davant de Déu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Justificació (teologia)

La Didakhé

La Didakhé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і La Didakhé

Laïcat

En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Laïcat

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Laïcisme

Latria

Adoració eucarística, que en el catolicisme forma part del culte de latria. Latria (del llatí latria i del grec λατρεια) significa adoració o culte.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Latria

Les 95 tesis

Facsímil de les 95 tesis La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències (títol llatí Disputatio pro declaratione virtutis Indulgentiarum), més conegut com Les noranta-cinc tesis o també Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Les 95 tesis

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Litúrgia

Litúrgia de les hores

Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Litúrgia de les hores

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llatí

Llàtzer de Betània

Llàtzer de Betània és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llàtzer de Betània

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Lleó IX

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Lleó XIII

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llibertat

Llibertat de culte

Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llibertat de culte

Llibertat de pensament

La llibertat de pensament o la llibertat ideològica o de creença, és la capacitat de cadascú, en la seva consciència, d'adoptar, mantindre, i canviar qualsevol pensament, opinió, ideologia o creença; i, en el seu cas, poder manifestar-ho, cosa que passaria a ser objecte de la llibertat d'expressió, i en el seu àmbit: de la llibertat acadèmica, de la llibertat científica, i de la llibertat artística o llibertat de creació.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llibertat de pensament

Llibre dels Salms

El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llibre dels Salms

Llucifer

Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Llucifer

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Luteranisme

Luxúria

La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Luxúria

Magisteri de l'Església

Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Magisteri de l'Església

Malaltia de transmissió sexual

Tractament de la sífilis al segle XV. Les malalties de transmissió sexual (MTS), també conegudes com a infeccions de transmissió sexual (ITS) o clàssicament com a malalties venèries, són aquelles infeccions en què les relacions sexuals tenen una rellevància epidemiològica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Malaltia de transmissió sexual

Maldat

Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Maldat

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Maniqueisme

Mare

XIX Una mare és la dona o femella que pareix un animal o pon l'ou del qual sortirà, i en algunes espècies el cria durant el primer període de vida.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Mare

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Mare de Déu

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Maria Magdalena

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Maria, mare de Jesús

Mariologia

88-370-2755-9 page 54 La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Mariologia

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Martí V

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Marxisme

Masclisme

Mural contra la violència de gènere El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Masclisme

Masturbació

xinès del segle XVIII d'una dona que es masturba. La masturbació o onanisme és una pràctica sexual que consisteix a estimular els òrgans sexuals per tal d'obtenir plaer, relaxació o alleugerir tensions sexuals o ansietat, podent arribar o no a l'orgasme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Masturbació

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Matrimoni

Matrimoni canònic

L'Església catòlica, apostòlica i romana considera que el matrimoni canònic és un sagrament pel qual una parella batejada, es comprometen a estimar-se, ajudar-se mútuament i viure junts, mentre visquin, amb la finalitat de procrear i educar la descendència.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Matrimoni canònic

Món

El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Món

Medi ambient

Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Medi ambient

Messies

En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Messies

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Michelangelo Buonarroti

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Miracle

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Missa

Missa tridentina

Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Missa tridentina

Misteri pasqual

Misteri pasqual designa la Passió, Mort, Resurrecció i ascensió al cel de Jesucrist.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Misteri pasqual

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Model heliocèntric

Modernisme (filosofia)

El modernisme és el terme amb el qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al pas del al que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Modernisme (filosofia)

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Moisès

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Monjo

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Monofisisme

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Monoteisme

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Monotelisme

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Moral

Mort

La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Mort

Mortificació

La mortificació és la privació o el patiment voluntari que hom s'imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Mortificació

MSNBC

MSNBC és un canal de notícies nord-americà que emet per cable les 24 hores del dia.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і MSNBC

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Nadal

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Natura

Nestori

Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Nestori

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Nestorianisme

No-res

El no-res és un concepte que es refereix a l'absència de qualsevol ens.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і No-res

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Nou Testament

Nova Aliança (Bíblia)

La Nova Aliança (Hebreu; Grec koiné διαθήκη καινή diathḗkē kainḗ) és una interpretació bíblica original derivada d'una frase continguda al Llibre de Jeremies, a la Bíblia hebrea (o l'Antic Testament de la Bíblia cristiana).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Nova Aliança (Bíblia)

Omnipresència

Lomnipresència és un atribut diví present a la majoria de religions, que indica que Déu o la presència sagrada està a tot arreu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Omnipresència

Omnisciència

Lomnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa (què s'esdevindrà i què ha succeït).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Omnisciència

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Orígenes

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Orde (religió)

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Orde del Temple

Orde sacerdotal

Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Orde sacerdotal

Organització no governamental

Una organització no governamental, abreviat generalment com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no l'ha creada cap estat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Organització no governamental

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Papa

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Papa Bonifaci IX

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Papa Lleó I

Paradís

Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Paradís

Pare

Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pare

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pare de l'Església

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Parenostre

Parusia

La parusia, per la majoria dels cristians, és l'esdeveniment, esperat al final de la història, de la segona vinguda de Crist a la terra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Parusia

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pasqua (festivitat)

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pasqua de Resurrecció

Passió de Jesús

''Calvari'', de Lucas Cranach el Vell (1538) La passió de Jesús (del llatí passus, 'patir') és el període de la vida de Jesús de Natzaret que, segons els evangelis, va passar entre el Sant Sopar i la seva mort i enterrament.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Passió de Jesús

Pastoral (religió)

Pastoral o Acció pastoral (Església Catòlica) és “la totalitat de l'acció de l'Església i dels cristians a partir de la praxi de Jesús, de cara a la implantació del Regne de Déu a la societat””, o també “el conjunt d'activitats per les quals l'Església realitza la seva missió, que consisteix primàriament a continuar l'acció de Jesucrist.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pastoral (religió)

Patiment

Màscara tràgica a la façana del Royal Dramatic Theatre d'Estocolm, Suècia, amb una expressió que mostra patiment. El patiment, o dolor en un sentit ampli, pot ser una experiència de desagradable o aversió, possiblement associada amb la percepció de dany o amenaça de dany en un individu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Patiment

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Patriarca

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pau

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pau de Tars

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pau III

Pau VI

, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pau VI

Píndola anticonceptiva

Els contraceptius o anticonceptius orals, més àmpliament coneguts com a píndola/píl·lola contraceptiva o anticonceptiva o, simplement, la píndola, és un mètode contraceptiu (o anticonceptiu o anticoncepcional) femení que consta d'una pastilla que conté hormones sexuals femenines, que s'administra per via oral i impedeix que l'ovari produeixi òvuls.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Píndola anticonceptiva

Pecat

Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pecat

Pecat capital

Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pecat capital

Pecat original

Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pecat original

Pedofília

La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pedofília

Pelagianisme

El pelagianisme és una heretgia, segons l'Església catòlica, que va sorgir al i va tenir molt de pes a l'edat antiga.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pelagianisme

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pelegrinatge

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pena de mort

Penediment

Maud Muller, heroïna protagonista de la novela de John Greenleaf Whittier, mira fixament a la distància, lamentant la seva inacció i pensant en allò que podria haver estat. El penediment és l'emoció que se sent quan un voldria haver pres una decisió diferent de la presa perquè les conseqüències no han estat favorables.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Penediment

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pentecosta

Perdó

El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Perdó

Peresa

Els camperols mandrosos dormen en lloc de treballar; representació de la peresa en la ''Paràbola del blat i el jull'' (Abraham Bloemaert, 1624). La peresa (o perea), mandra, vessa, galvana (castellanisme) o mandronia és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Peresa

Perfecció

La perfecció és el grau màxim d'assoliment o completesa d'un ésser o esdeveniment, com indica la seva etimologia (del llatí perficiō, acabar).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Perfecció

Pesta bubònica

La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pesta bubònica

Pietat popular

La pietat popular es refereix a les més variades pràctiques i expressions catòliques "de culte privat (personal o comunitari) prestat a Déu, als Sants, a les coses sagrades" i a la Mare de Déu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pietat popular

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pius IX

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pius X

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pius XII

Planificació familiar natural

La planificació familiar natural es basa a abstenir-se de tenir relacions sexuals reproductius (coit vaginal) durant el període fèrtil del cicle menstrual per evitar l'embaràs, així es parla de mètodes d'abstinència periòdica o mètodes anticonceptius naturals.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Planificació familiar natural

Pobresa

Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pobresa

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Política

Ponç Pilat

Ecce Homo, obra d'Antonio Ciseri, que representa Ponç Pilat mostrant Jesús al poble després de ser assotat. Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Ponç Pilat

Pornografia

El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pornografia

Predestinació

La predestinació o predeterminisme és un tipus de determinisme religiós, que proclama que tot el destí de l'univers està previst des del principi per Déu, qui posseeix omnisciència i per tant sap què passarà en un futur.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Predestinació

Pregària

''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer. La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pregària

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Pregària cristiana

Preservatiu

Preservatiu masculí desenrotllat. Preservatiu femení desenrotllat. El preservatiu masculí, també conegut com a condó, condom o profilàctic, és un producte sanitari que s'utilitza com a mètode anticonceptiu i de prevenció de malalties de transmissió sexual (MTS).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Preservatiu

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Prevere

Primacia del bisbe de Roma

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Primacia del bisbe de Roma

Primer Concili de Constantinoble

Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Primer Concili de Constantinoble

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Primer Concili de Nicea

Primera Epístola de Climent

Climent I La Primera Epístola de Climent és una de les dues cartes, adreçades als cristians de la ciutat de Corint, atribuïdes a Climent I. Data de finals del segle I o començaments del.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Primera Epístola de Climent

Profeta

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Profeta

Promiscuïtat

La Chala referent a la infidelitat conjugal. La promiscuïtat és la pràctica de relacions sexuals amb diverses persones, parelles o grups sexuals, en contraposició amb la monogàmia, tant en el regne animal com entre els éssers humans.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Promiscuïtat

Prostitució

''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Prostitució

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Protestantisme

Prudència

Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Prudència

Purgatori

El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Purgatori

Purificació (religió)

Purificació per ablució a la mesquita de Lahore (Pakistan) Hom anomena purificació, en un context religiós, a l'acció i efecte de tornar al cos la seva puresa.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Purificació (religió)

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Raó

Redempció (teologia)

La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Redempció (teologia)

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Reforma Protestant

Regla d'Or

miniatura En ètica, es defineix la Regla d'Or com el principi de: tracta els altres com tu voldries que ells et tractessin.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Regla d'Or

Regne de Déu (cristianisme)

El Regne de Déu és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Regne de Déu (cristianisme)

Relativisme

El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Relativisme

Rembrandt van Rijn

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Rembrandt van Rijn

Reproducció

aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Reproducció

Reproducció assistida

Reproducció assistida o fecundació artificial és un conjunt de pràctiques clíniques i biològiques on la medicina intervé en el procés de procreació a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir un infant.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Reproducció assistida

Rerum Novarum

La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Rerum Novarum

Responsabilitat

La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Responsabilitat

Resurrecció

''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Resurrecció

Resurrecció de Jesús

La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Resurrecció de Jesús

Revelació

En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Revelació

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Ritu romà

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Rosari

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sacerdot

Sacrifici

El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sacrifici

Sagrament

''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sagrament

Salvació en el cristianisme

En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Salvació en el cristianisme

Samaria

miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Samaria

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sant

Sant Atanasi d'Alexandria

Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sant Atanasi d'Alexandria

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sant Pere

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Santíssima Trinitat

Satanàs

Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Satanàs

Secularització

Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Secularització

Segon Concili de Nicea

El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Segon Concili de Nicea

Semiarrianisme

El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Semiarrianisme

Sermó de la muntanya

El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sermó de la muntanya

Set Sagraments

La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Set Sagraments

Sexualitat

La sexualitat és el conjunt de condicions que caracteritzen el sexe de cada persona o animal.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sexualitat

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Simonia

Sistema econòmic

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sistema econòmic

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Sixt IV

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Socialisme

Solidarisme

El solidarisme és l'expressió francesa del liberalisme social.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Solidarisme

Soteriologia

La soteriologia (del grec σωτηρία sōtēria "salvació" i λογος logos, "tractat" o "discussió") és l'estudi de les doctrines religioses de la salvació.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Soteriologia

Suïcidi

''El suïcidi'' d'Edouard Manet (oli, 1877) El suïcidi (del llatí suicidium, de sui caedere, 'matar-se un mateix') és l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària, criteri que, per tant, exclou els màrtirs, els combatents en una guerra o les víctimes d'un accident.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Suïcidi

Successió apostòlica

La successió apostòlica és una doctrina teològica cristiana en què els apòstols transmeten la seva autoritat als seus successors, els bisbes, a través de la imposició de les mans, en el context del sagrament de l'Orde Sacerdotal.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Successió apostòlica

Summa Teològica

Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Summa Teològica

Supèrbia

Representació de la supèrbia a la catedral de Chartres La supèrbia, en un gravat de Jacob Matham. ''Supèrbia,'' és una de les seccions de la ''Taula dels pecats capitals'' de Hieronymus Bosch. S'hi representa una dona en un interior amb objectes d'ús quotidià.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Supèrbia

Teòfil d'Antioquia

Teòfil (Teophilus) va ser un bisbe d'Antioquia de la segona meitat del i autor d'una de les més antigues apologies del cristianisme conegudes.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Teòfil d'Antioquia

Temprança

La temperança de Piero Pollaiuolo, 1470 La temprança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Temprança

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Teologia

Teologia cristiana

La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Teologia cristiana

Teologia de l'alliberament

La teologia de l'alliberament (TA) és una reflexió teològica que va començar a Amèrica Llatina després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Teologia de l'alliberament

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Terratrèmol

Tertul·lià

Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Tertul·lià

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Tomàs d'Aquino

Tortura

Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Tortura

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Tradició

Transfiguració de Jesús

La Transfiguració de Jesús segons una icona del segle XV La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat en els tres evangelis sinòptics de Mateu, Marc i Lluc.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Transfiguració de Jesús

Transsubstanciació

La transsubstanciació és un concepte de la teologia catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Transsubstanciació

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Treball (economia)

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Tribus d'Israel

Unció dels malalts

Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Unció dels malalts

Verge de Fàtima

Verge de Fàtima, Portugal La Verge de Fàtima (en portuguès, Nossa Senhora de Fátima, o, Nossa Senhora do Rosário de Fátima) és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l'Església catòlica, va aparèixer sobtadament a tres pastors, criatures a l'època dels fets, a Fàtima, una localitat portuguesa, en diverses ocasions entre el 13 de maig i el 13 d'octubre del 1917.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Verge de Fàtima

Veritat

El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Veritat

Via Crucis

Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Via Crucis

Vici

Un vici és una qualitat moral negativa, oposada a la virtut.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Vici

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Vida

Vida consagrada

L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Vida consagrada

Violació

Violació La violació és l'acte de mantenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment, i per tant emprant la violència física, psicològica i emocional, usant mitjans que anul·lin el consentiment de la persona ofesa, o bé quan la persona ofesa no pot donar el seu consentiment, com el cas de menors d'edat o persones en estat d'inconsciència.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Violació

Violència

Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Violència

Virginitat

A l'antiga Roma, les verges vestals romanien en el celibat sota pena de mort Virginitat és un terme emprat antigament com a sinònim de puresa i que actualment significa també nou, una cosa que encara no s'ha fet servir o una persona que encara no s'ha iniciat en quelcom.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Virginitat

Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Virtut

Virtuts cardinals

Les virtuts cardinals són aquelles virtuts considerades més importants per a la tradició del cristianisme, encarregades de guiar la bona conducta.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Virtuts cardinals

Voluntat (filosofia)

La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Voluntat (filosofia)

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і Vulgata

1659

;Països Catalans.

Veure Doctrina de l'Església Catòlica і 1659

També conegut com Doctrina catòlica, Teologia catòlica.

, Catolicisme, Cànon (Bíblia), Cèl·lula mare, Cebrià de Cartago, Cel en el cristianisme, Celibat, Cinc solas, Cisma, Clergat, Climent IV, Clonació, Codi de dret canònic, Coit, Col·legi Cardenalici, Companyia de Jesús, Comunió, Comunió dels sants, Comunisme, Concili d'Efes, Concili d'Elvira, Concili de Calcedònia, Concili de Constança, Concili de Constantinoble III, Concili de Trento, Concili del Laterà I, Concili del Laterà II, Concili del Laterà IV, Concili del Laterà V, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Confessió (religió), Confirmació, Congregació de la doctrina de la Fe, Consciència (ètica), Consubstancialitat, Contracepció, Conversió religiosa, Cos, Cos humà, Cos místic de Jesucrist, Creacionisme, Credo, Credo de Nicea, Creu cristiana, Crist, Cristianisme, Cristologia, Crucifixió, Culte marià, Cultura, David, Déu, Déu Fill, Déu Pare, Déu personal, Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, Dei Verbum, Dejuni, Democràcia, Deu manaments, Diable, Diaca, Dignitat, Dimoni, Disseny intel·ligent, Diumenge, Divendres Sant, Divina gràcia, Divorci, Doctor de l'Església, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina Social de l'Església, Dogma, Dogmes de l'Església Catòlica, Dona, Dret natural, Drets humans, Dulia, Ecumenisme, Edat mitjana, Embrió, Emperador romà, Encarnació, Encarnació de Crist, Encíclica, Enginyeria genètica, Enteniment, Enuig, Enveja, Escatologia cristiana, Escolàstica, Església (institució), Església Catòlica Romana, Església llatina, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Esperança, Esperit Sant en el cristianisme, Estat sobirà, Estats Pontificis, Estigma (religió), Eucaristia, Eutanàsia, Eva, Evangeli, Evangelització, Evolució, Excomunió, Família, Fe, Fecundació, Felicitat, Filosofia, Fonamentalisme, Fornicació, Fortitud, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Galilea, Galileo Galilei, Gènesi, Gnosticisme, Gola (pecat), Gran Cisma d'Orient, Gregori Taumaturg, Gregori VII, Hòstia, Hebreu, Heretgia, Herodes el Gran, Hipòstasi (filosofia), Hipòtesi, Història de l'Església Catòlica, Homicidi, Homosexualitat, Humanae Vitae, Icona, Iconoclàstia, Ignasi d'Antioquia, Ignorància, Immaculada Concepció, Immortalitat, Index Librorum Prohibitorum, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Infecció pel VIH i sida, Infern, Infern en el cristianisme, Inquisició, Inquisició espanyola, Inquisició medieval, Inquisició portuguesa, Institut secular, Intencionalitat, Isaïes (profeta), Jan Hus, Jansenisme, Jerarquia de l'Església Catòlica, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Pau II, Joan XXII, Joan XXIII, Joana d'Arc, Job, John Wycliffe, Josep de Natzaret, Judea, Judici Final, Judici particular, Justí el Màrtir, Justícia, Justificació (teologia), La Didakhé, Laïcat, Laïcisme, Latria, Les 95 tesis, Litúrgia, Litúrgia de les hores, Llatí, Llàtzer de Betània, Lleó IX, Lleó XIII, Llibertat, Llibertat de culte, Llibertat de pensament, Llibre dels Salms, Llucifer, Luteranisme, Luxúria, Magisteri de l'Església, Malaltia de transmissió sexual, Maldat, Maniqueisme, Mare, Mare de Déu, Maria Magdalena, Maria, mare de Jesús, Mariologia, Martí V, Marxisme, Masclisme, Masturbació, Matrimoni, Matrimoni canònic, Món, Medi ambient, Messies, Michelangelo Buonarroti, Miracle, Missa, Missa tridentina, Misteri pasqual, Model heliocèntric, Modernisme (filosofia), Moisès, Monjo, Monofisisme, Monoteisme, Monotelisme, Moral, Mort, Mortificació, MSNBC, Nadal, Natura, Nestori, Nestorianisme, No-res, Nou Testament, Nova Aliança (Bíblia), Omnipresència, Omnisciència, Orígenes, Orde (religió), Orde del Temple, Orde sacerdotal, Organització no governamental, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Lleó I, Paradís, Pare, Pare de l'Església, Parenostre, Parusia, Pasqua (festivitat), Pasqua de Resurrecció, Passió de Jesús, Pastoral (religió), Patiment, Patriarca, Pau, Pau de Tars, Pau III, Pau VI, Píndola anticonceptiva, Pecat, Pecat capital, Pecat original, Pedofília, Pelagianisme, Pelegrinatge, Pena de mort, Penediment, Pentecosta, Perdó, Peresa, Perfecció, Pesta bubònica, Pietat popular, Pius IX, Pius X, Pius XII, Planificació familiar natural, Pobresa, Política, Ponç Pilat, Pornografia, Predestinació, Pregària, Pregària cristiana, Preservatiu, Prevere, Primacia del bisbe de Roma, Primer Concili de Constantinoble, Primer Concili de Nicea, Primera Epístola de Climent, Profeta, Promiscuïtat, Prostitució, Protestantisme, Prudència, Purgatori, Purificació (religió), Raó, Redempció (teologia), Reforma Protestant, Regla d'Or, Regne de Déu (cristianisme), Relativisme, Rembrandt van Rijn, Reproducció, Reproducció assistida, Rerum Novarum, Responsabilitat, Resurrecció, Resurrecció de Jesús, Revelació, Ritu romà, Rosari, Sacerdot, Sacrifici, Sagrament, Salvació en el cristianisme, Samaria, Sant, Sant Atanasi d'Alexandria, Sant Pere, Santíssima Trinitat, Satanàs, Secularització, Segon Concili de Nicea, Semiarrianisme, Sermó de la muntanya, Set Sagraments, Sexualitat, Simonia, Sistema econòmic, Sixt IV, Socialisme, Solidarisme, Soteriologia, Suïcidi, Successió apostòlica, Summa Teològica, Supèrbia, Teòfil d'Antioquia, Temprança, Teologia, Teologia cristiana, Teologia de l'alliberament, Terratrèmol, Tertul·lià, Tomàs d'Aquino, Tortura, Tradició, Transfiguració de Jesús, Transsubstanciació, Treball (economia), Tribus d'Israel, Unció dels malalts, Verge de Fàtima, Veritat, Via Crucis, Vici, Vida, Vida consagrada, Violació, Violència, Virginitat, Virtut, Virtuts cardinals, Voluntat (filosofia), Vulgata, 1659.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Doctrina de l'Església Catòlica

Taula de continguts