Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corts forals valencianes і Història del País Valencià
Corts forals valencianes і Història del País Valencià tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Batalla d'Almansa, Biar, Bocairent, Borriana, Castellfabib, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Valencianes, Decrets de Nova Planta, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Furs de València, Gandia, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, La Vila Joiosa, Llíria, Morella, Onda, Oriola, Peníscola, Pere el Gran, Planes (Comtat), Regne de València, ..., Sagunt, València, Virrei, Xàtiva. Ampliar l'índex (4 més) »
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Ademús і Corts forals valencianes · Ademús і Història del País Valencià ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Corts forals valencianes · Alacant і Història del País Valencià ·
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Alcoi і Corts forals valencianes · Alcoi і Història del País Valencià ·
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Alpont і Corts forals valencianes · Alpont і Història del País Valencià ·
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Alzira і Corts forals valencianes · Alzira і Història del País Valencià ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Corts forals valencianes · Batalla d'Almansa і Història del País Valencià ·
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Biar і Corts forals valencianes · Biar і Història del País Valencià ·
Bocairent
Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Bocairent і Corts forals valencianes · Bocairent і Història del País Valencià ·
Borriana
Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Borriana і Corts forals valencianes · Borriana і Història del País Valencià ·
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Castellfabib і Corts forals valencianes · Castellfabib і Història del País Valencià ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Corts forals valencianes · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història del País Valencià ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Corts forals valencianes · Corona d'Aragó і Història del País Valencià ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Corts forals valencianes · Corona de Castella i Lleó і Història del País Valencià ·
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Corts Valencianes і Corts forals valencianes · Corts Valencianes і Història del País Valencià ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història del País Valencià ·
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Corts forals valencianes і Estatut d'autonomia · Estatut d'autonomia і Història del País Valencià ·
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Corts forals valencianes і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana і Història del País Valencià ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Corts forals valencianes і Furs de València · Furs de València і Història del País Valencià ·
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Corts forals valencianes і Gandia · Gandia і Història del País Valencià ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor · Història del País Valencià і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Corts forals valencianes і Jaume el Just · Història del País Valencià і Jaume el Just ·
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Corts forals valencianes і La Vila Joiosa · Història del País Valencià і La Vila Joiosa ·
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Corts forals valencianes і Llíria · Història del País Valencià і Llíria ·
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Corts forals valencianes і Morella · Història del País Valencià і Morella ·
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Corts forals valencianes і Onda · Història del País Valencià і Onda ·
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Corts forals valencianes і Oriola · Història del País Valencià і Oriola ·
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Corts forals valencianes і Peníscola · Història del País Valencià і Peníscola ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corts forals valencianes і Pere el Gran · Història del País Valencià і Pere el Gran ·
Planes (Comtat)
Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Corts forals valencianes і Planes (Comtat) · Història del País Valencià і Planes (Comtat) ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Corts forals valencianes і Regne de València · Història del País Valencià і Regne de València ·
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Corts forals valencianes і Sagunt · Història del País Valencià і Sagunt ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Corts forals valencianes і València · Història del País Valencià і València ·
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Corts forals valencianes і Virrei · Història del País Valencià і Virrei ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Corts forals valencianes і Xàtiva · Història del País Valencià і Xàtiva ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corts forals valencianes і Història del País Valencià
- Què tenen en comú Corts forals valencianes і Història del País Valencià
- Semblances entre Corts forals valencianes і Història del País Valencià
Comparació entre Corts forals valencianes і Història del País Valencià
Corts forals valencianes té 131 relacions, mentre que Història del País Valencià té 441. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 5.94% = 34 / (131 + 441).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corts forals valencianes і Història del País Valencià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
