Taula de continguts
234 les relacions: Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-Mansur al-Maturidí, Afganistan, Aga Khan, Agnosticisme, Ahl al-Bayt, Ahmadia, Aiatol·là, Aix-Xafií, Aixarisme, Ajradita, Akbar, Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Àndalus, Al-Batin, Al-Hàkim (fatimita), Al-Mustalí (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qaida, Alauites, Alí ibn Abi-Tàlib, Albània, Alcoranisme, Alcorà, Alevis, Alfaquí, Algèria, Apostasia en l'islam, Aqida, Aràbia, Aràbia Saudita, Ascetisme, Úmar ibn al-Khattab, Ateisme, Atharisme, Azerbaidjan, Azraquisme, Índia, Àfrica del Nord, Àfrica Occidental, Àhmad al-Ahsaí, Àhmad ibn Hànbal, Àsia Central, Àsia Meridional, Àsia Sud-oriental, Bahà'u'llàh, Bahrain, Balcans, Bangalore, ... Ampliar l'índex (184 més) »
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Veure Corrents de l'islam і Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Hanifa an-Numan
An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.
Veure Corrents de l'islam і Abu-Hanifa an-Numan
Abu-Mansur al-Maturidí
Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P.
Veure Corrents de l'islam і Abu-Mansur al-Maturidí
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Corrents de l'islam і Afganistan
Aga Khan
Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.
Veure Corrents de l'islam і Aga Khan
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Veure Corrents de l'islam і Agnosticisme
Ahl al-Bayt
LAhl al-Bayt o la Gent de la Casa del Profeta (literalment ‘la Gent (o Família) de la Casa’) és una expressió islàmica que designa els components de la família del profeta Muhàmmad.
Veure Corrents de l'islam і Ahl al-Bayt
Ahmadia
La bandera de l'ahmadisme. La comunitat ahmadia (en urdú:, ahmadiyya) és un moviment missioner musulmà fundat l'any 1889 al Punjab, a l'Índia britànica, seguint els ensenyaments de Mirza Ghulam Ahmad (1835 - 1908) i que preconitza una renaixença de l'islam i la seva propagació pacífica.
Veure Corrents de l'islam і Ahmadia
Aiatol·là
miniatura Aiatol·là és un títol de distinció donat a un clergue xiïta.
Veure Corrents de l'islam і Aiatol·là
Aix-Xafií
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií, més conegut simplement com l'imam aix-Xafií (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.
Veure Corrents de l'islam і Aix-Xafií
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Veure Corrents de l'islam і Aixarisme
Ajradita
Els ajradites foren els seguidors d'una branca del kharigisme.
Veure Corrents de l'islam і Ajradita
Akbar
Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.
Veure Corrents de l'islam і Akbar
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Veure Corrents de l'islam і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Corrents de l'islam і Al-Àndalus
Al-Batin
El riu Al-Batin és un dels principals rius del nord-est d'Aràbia, la major part en territori de l'Aràbia Saudita i una part a Iraq i Kuwait El seu curs és de 385 km.
Veure Corrents de l'islam і Al-Batin
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure Corrents de l'islam і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Mustalí (fatimita)
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustalí (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).
Veure Corrents de l'islam і Al-Mustalí (fatimita)
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Veure Corrents de l'islam і Al-Mustànsir (fatimita)
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Corrents de l'islam і Al-Qaida
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Veure Corrents de l'islam і Alauites
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Corrents de l'islam і Alí ibn Abi-Tàlib
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Corrents de l'islam і Albània
Alcoranisme
Lalcoranisme o només l'Alcorà (o) és un corrent islàmic que preconitza que l'Alcorà és l'únic text sagrat d'aquesta religió.
Veure Corrents de l'islam і Alcoranisme
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Corrents de l'islam і Alcorà
Alevis
Alevisme o Alevi (æˈlɛviː/, Alevîlik o Alevileri, també anomenat Kizilbaix, xiïsme espiritual o sufí-xiïta pels estrangers) és una religió mística de l'islam batin, que fa una interpretació esotèrica de l'Alcorà.
Veure Corrents de l'islam і Alevis
Alfaquí
Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).
Veure Corrents de l'islam і Alfaquí
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Corrents de l'islam і Algèria
Apostasia en l'islam
Opinió legal sobre l'apostasia mitjançant una fàtua per a un home que es converteix al cristianisme. Lapostasia en l'islam (en àrab ارتداد o ردة, irtidād o ridda) és una noció polèmica, ja que segons algunes interpretacions ha de ser castigada amb la pena de mort, malgrat que no hi ha cap versicle de l'Alcorà que estableixi un càstig terrenal per a l'apostasia (només estableix que aquesta existeix i que Déu la menysprea).
Veure Corrents de l'islam і Apostasia en l'islam
Aqida
Aqida (plural, literalment ‘convicció’, ‘creença’) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a «dogma» o «credo».
Veure Corrents de l'islam і Aqida
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Corrents de l'islam і Aràbia
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Veure Corrents de l'islam і Aràbia Saudita
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Veure Corrents de l'islam і Ascetisme
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Corrents de l'islam і Úmar ibn al-Khattab
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Veure Corrents de l'islam і Ateisme
Atharisme
Latharisme o escola atharita (de l'àrab, ‘textualisme’) és una de les tres escoles sunnites de teologia islàmica, junt amb l'aixarisme i el maturidisme.
Veure Corrents de l'islam і Atharisme
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Corrents de l'islam і Azerbaidjan
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Veure Corrents de l'islam і Azraquisme
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Corrents de l'islam і Índia
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Corrents de l'islam і Àfrica del Nord
Àfrica Occidental
L'Àfrica occidental és una regió de l'Àfrica que ocupa aproximadament l'àrea situada entre el golf de Guinea, el desert del Sàhara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests límits.
Veure Corrents de l'islam і Àfrica Occidental
Àhmad al-Ahsaí
El xeic Àhmad ibn Zayn-ad-Din ibn Ibrahim al-Ahsaí ——, més conegut simplement com a xeic Àhmad al-Ahsaí o Àhmad al-Ahsaí (Al-Ahsa, península Aràbiga oriental, 1753 - voltants de Medina, 1826) fou un religiós musulmà fundador d'una escola teològica heterodoxa i esotèrica xiïta anomenada xaykhisme, on es barrejaven nocions del sufisme.
Veure Corrents de l'islam і Àhmad al-Ahsaí
Àhmad ibn Hànbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Veure Corrents de l'islam і Àhmad ibn Hànbal
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Corrents de l'islam і Àsia Central
Àsia Meridional
Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.
Veure Corrents de l'islam і Àsia Meridional
Àsia Sud-oriental
Mapa del món amb el sud-est asiàtic ressaltat LÀsia Sud-oriental, també coneguda com a Àsia del sud-est o sud-est asiàtic, és una subregió de l'Àsia compresa pels països situats geogràficament al sud de la Xina, l'est de l'Índia i el nord d'Austràlia.
Veure Corrents de l'islam і Àsia Sud-oriental
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Veure Corrents de l'islam і Bahà'u'llàh
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Corrents de l'islam і Bahrain
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Corrents de l'islam і Balcans
Bangalore
Bangalore (en canarès: ಬೆಂಗಳೂರು) o Bàngalor és la capital de l'estat de Karnataka, a l'Índia.
Veure Corrents de l'islam і Bangalore
Bangladesh
Bangladesh (pronunciat "bàngladeix") és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra.
Veure Corrents de l'islam і Bangladesh
Barelvi
Barelvi (urdú: لوِی, Barēlwī, pronunciació urdú) és un moviment de renaixement sunnita després de l'escola de jurisprudència hanafita, amb més de 200 milions de seguidors al sud d'Àsia i a parts d'Europa, Amèrica i Àfrica.
Veure Corrents de l'islam і Barelvi
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Corrents de l'islam і Bàssora
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Corrents de l'islam і Bòsnia i Hercegovina
Bektaixisme
Hacı Bektaş Veli La tariqa bektaixita o el bektaixisme (en turc modern bektaşilik) fou un orde de dervixos turc fundat per Hajji Bektaix Wali (Hacı Bektaş Veli), la primera biografia del qual fou escrita al, i és en part llegendària; hauria viscut al a l'Anatòlia (Àsia Menor) i era originari del Khurasan; probablement fou deixeble de Baba Ishak (revoltat el 1240).
Veure Corrents de l'islam і Bektaixisme
Bida
Bida (‘innovació’, ‘heretgia’) és un terme àrab que es refereix, dins de l'islam, a les innovacions en matèria de religió.
Veure Corrents de l'islam і Bida
Bohores
Els bohores (bohra, plural bohras) són una comunitat musulmana de l'Índia occidental, de majoria xiïta ismaïlita, continuadors dels partidaris del califa fatimita al-Mustalí (1094–1101), oposats al seu germà Nàdhir.
Veure Corrents de l'islam і Bohores
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Corrents de l'islam і Califa
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Veure Corrents de l'islam і Califat
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Corrents de l'islam і Califat Fatimita
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Corrents de l'islam і Ciència
Dahir
Dahir o Zahir (Dhahir), 'ajuda' o 'suport', és el nom donat a un decret del sobirà musulmà concedint una prerrogativa administrativa, per exemple un nomenament per un càrrec polític o religiós, o per la concessió d'un privilegi; els privilegis es podien transmetre als descendents si així s'estipulava.
Veure Corrents de l'islam і Dahir
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Corrents de l'islam і Dècada del 1960
Dècan
Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.
Veure Corrents de l'islam і Dècan
Detroit
Detroit és una ciutat del Comtat de Wayne, a l'estat de Michigan dels Estats Units.
Veure Corrents de l'islam і Detroit
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Veure Corrents de l'islam і Dialèctica
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Corrents de l'islam і Dinastia Qajar
Districte de Hyderabad
El districte de Hyderabad és una divisió administrativa de l'estat d'Andhra Pradesh (Índia) que inclou part de l'àrea metropolitana de la ciutat d'Hyderabad (Índia).
Veure Corrents de l'islam і Districte de Hyderabad
Dret religiós
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.
Veure Corrents de l'islam і Dret religiós
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Veure Corrents de l'islam і Drusos
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Corrents de l'islam і Egipte
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Veure Corrents de l'islam і Escatologia
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Veure Corrents de l'islam і Esoterisme
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Corrents de l'islam і Estats Units d'Amèrica
Fàlsafa
al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Veure Corrents de l'islam і Fàlsafa
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Veure Corrents de l'islam і Fàtima az-Zahrà
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Corrents de l'islam і Fe
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Veure Corrents de l'islam і Fe babí
Fe bahà'í
Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.
Veure Corrents de l'islam і Fe bahà'í
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Corrents de l'islam і Filipines
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Corrents de l'islam і Filosofia
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Veure Corrents de l'islam і Filosofia grega
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Veure Corrents de l'islam і Fiqh
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Veure Corrents de l'islam і Fonamentalisme
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Veure Corrents de l'islam і Forma de govern
Germans Musulmans
Els Germans Musulmans és un moviment polític de caràcter religiós musulmà, fundat a Egipte i estès a altres països àrabs.
Veure Corrents de l'islam і Germans Musulmans
Gnosi
La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.
Veure Corrents de l'islam і Gnosi
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Corrents de l'islam і Gnosticisme
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Corrents de l'islam і Gran Khorasan
Gujarat
El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.
Veure Corrents de l'islam і Gujarat
Guru Nanak Dev Ji
Guru Nanak Dev Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਨਾਨਕ ਦੇਵ, en hindi: गुरु नानक, en urdú: گرونانک, Guru Nānak) (Talvandi, Lahore, 15 d'abril de 1469 - Kartarpur, 22 de setembre de 1539) va ser el guru fundador del sikhisme.
Veure Corrents de l'islam і Guru Nanak Dev Ji
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Veure Corrents de l'islam і Hadit
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Veure Corrents de l'islam і Hanafisme
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Veure Corrents de l'islam і Hanbalisme
Hassan al-Banna
Hassan al-Banna (14 d'octubre de 1906 - 12 de febrer de 1949) va ser un pensador egipci, fundador de l'organització dels Germans Musulmans i considerat el pare de l'islamisme polític modern.
Veure Corrents de l'islam і Hassan al-Banna
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Corrents de l'islam і Heretgia
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Corrents de l'islam і Hinduisme
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Corrents de l'islam і Ibadisme
Ibn Abd-al-Wahhab
Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Sulayman at-Tamimí, més conegut simplement pel seu nàssab com Ibn Abd-al-Wahhab (al-Uyayna, actual Aràbia Saudita, 1703 - Dariyya, 1792) va ser un teòleg musulmà que és a l'origen del corrent religiós anomenat wahhabisme.
Veure Corrents de l'islam і Ibn Abd-al-Wahhab
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Corrents de l'islam і Ideologia
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Veure Corrents de l'islam і Idolatria
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Corrents de l'islam і Iemen
Ijmà
Lijmà —, ‘unanimitat’, ‘consens’— és un dels mètodes utilitzats pel dret islàmic per a establir jurisprudència.
Veure Corrents de l'islam і Ijmà
Ijtihad
Lijtihad —, ‘esforç (de reflexió)’— designa l'esforç de reflexió que els ulemes o muftís i els juristes musulmans fan per interpretar els texts fonamentals de l'islam per tal de deduir-ne la llei islàmica o per informar el musulmà de la natura d'una acció (lícita, il·lícita, reprovable, etc.).
Veure Corrents de l'islam і Ijtihad
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Veure Corrents de l'islam і Imam
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Veure Corrents de l'islam і Imam xiïta
Imamat
Limamat és pels musulmans xiïtes la «direcció suprema» després de la mort del profeta Muhàmmad.
Veure Corrents de l'islam і Imamat
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Veure Corrents de l'islam і Imamisme
Iman
Iman és el terme utilitzat en la religió islàmica per al concepte de «fe» i es fa servir per referir-se a la força de convicció dels musulmans; el qui obté aquesta fe és anomenat un mumin.
Veure Corrents de l'islam і Iman
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Corrents de l'islam і Imperi Otomà
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Veure Corrents de l'islam і Indonèsia
Infern
L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.
Veure Corrents de l'islam і Infern
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Corrents de l'islam і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Corrents de l'islam і Iraq
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Corrents de l'islam і Islam
Islamisme polític
Països on l'aplicació de la xaria varia segons la regió. Lislamisme polític o simplement islamisme és un conjunt heterogeni d'ideologies que mantenen que l'islam no és només una religió sinó també un sistema polític i que els musulmans moderns han de tornar a les arrels de la seva fe i unir-se políticament.
Veure Corrents de l'islam і Islamisme polític
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Corrents de l'islam і Ismaïlisme
Jafarisme
El jafarisme és una escola de jurisprudència islàmica creada a partir dels ensenyaments de Jàfar as-Sàdiq (702 - 765), el sisè imam xiïta.
Veure Corrents de l'islam і Jafarisme
Jamaat-e-Islami
Bandera del Partit a Pakistan Bandera del Partit a Caixmir Jamaat-e-Islami (en urdú جماعتِ اlلامی, "Assemblea Islàmica") és un partit polític islamista del Subcontinent indi.
Veure Corrents de l'islam і Jamaat-e-Islami
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Veure Corrents de l'islam і Jàfar as-Sàdiq
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Corrents de l'islam і Jesús de Natzaret
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Veure Corrents de l'islam і Judici Final
Kafir
* Kafir, nom donar pels bòers als negres, de què va derivar cafre.
Veure Corrents de l'islam і Kafir
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Veure Corrents de l'islam і Kalam
Karachi
Karachi (urdu: کراچي, sindhi: ڪراچي) és la ciutat més poblada del Pakistan i la capital de la província de Sindh i del districte-ciutat de Karachi.
Veure Corrents de l'islam і Karachi
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Corrents de l'islam і Kharigisme
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Veure Corrents de l'islam і Kurd
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Corrents de l'islam і Kurds
Kuwait
Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.
Veure Corrents de l'islam і Kuwait
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Corrents de l'islam і Líban
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Corrents de l'islam і Lògica
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Veure Corrents de l'islam і Llevant (Orient Pròxim)
Llista d'emperadors mogols
Els emperadors mogols foren els sobirans de l'Imperi Mogol que dominà el subcontinent indi entre els anys 1527 i 1858.
Veure Corrents de l'islam і Llista d'emperadors mogols
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Veure Corrents de l'islam і Lliure albir
Mahdí
El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.
Veure Corrents de l'islam і Mahdí
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Corrents de l'islam і Mahoma
Maldat
Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.
Veure Corrents de l'islam і Maldat
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Veure Corrents de l'islam і Malikisme
Maturidisme
El maturidisme o lescola maturidita és una de les principals escoles teològiques o daqida islàmica.
Veure Corrents de l'islam і Maturidisme
Mawlawiyya
Mawlawiyya o orde mevlevi és una confraria sufí que pren el nom de mawlana (Nostre Mestre) que portaven els caps de la confraria (Mawlana Khunkar, la segona paraula és la forma turca de mawla), que fou el malnom del fundador Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi (1207-1273), i els membres de la qual foren coneguts pels europeus com "dervixos dansaires".
Veure Corrents de l'islam і Mawlawiyya
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Veure Corrents de l'islam і Màdhhab
Màlik ibn Anas
Abu-Abd-Al·lah Màlik ibn Anas ibn Màlik al-Himyarí al-Asbahi al-Madaní, més conegut simplement com a Màlik ibn Anas o, en entre els musulmans, com limam Màlik, el «Xeic de l'islam», el «Mestre de la Comunitat» o l'«Imam de tota l'emigració» (vers 711 – 795), fou un dels més respectats erudits del fiqh a l'islam sunnita.
Veure Corrents de l'islam і Màlik ibn Anas
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Veure Corrents de l'islam і Messies
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Veure Corrents de l'islam і Misticisme
Moros (grup humà)
''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.
Veure Corrents de l'islam і Moros (grup humà)
Muhàmmad al-Mahdí
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Hàssan ibn Alí al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí, o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita (874-940).
Veure Corrents de l'islam і Muhàmmad al-Mahdí
Murgisme
El murgisme (de l'àrab) és un dels primers corrents teològics que es van desenvolupar en l'islam, avui dia desaparegut.
Veure Corrents de l'islam і Murgisme
Mussa al-Kàdhim
Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.
Veure Corrents de l'islam і Mussa al-Kàdhim
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Veure Corrents de l'islam і Mutazilisme
Nació de l'Islam
Nation of Islam La Nació de l'Islam (anglès: Nation of Islam, NOI) és una organització religiosa i sociopolítica fundada en els Estats Units per Wallace Fard Muhammad el 1930 a fi de ressuscitar la consciència espiritual, mental, social i econòmica dels homes i dones negres d'Amèrica i de la resta del Món.
Veure Corrents de l'islam і Nació de l'Islam
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Veure Corrents de l'islam і Najaf
Najdat
Najdat fou una branca kharigita fundada per Najda ibn Àmir al-Hanafí —en àrab نجدة بن عامر الحنفي— que es va desenvolupar al a les regions de Yamama i Bahrayn, i un grup al Sistan.
Veure Corrents de l'islam і Najdat
Naqxbandiyya
La Naqxbandiyya o confraria naqxbandita és una de les quatre tariques sufís més importants (la segona en importància després de la qadiriyya).
Veure Corrents de l'islam і Naqxbandiyya
Negres americans
Els afroamericans, americans negres o afrodescendents americans són els membres del grup ètnic i cultural format per aquells que han nascut a Amèrica i que tenen avantpassats africans.
Veure Corrents de l'islam і Negres americans
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Corrents de l'islam і Neoplatonisme
Nizar ibn al-Mustànsir
Abu-Mansur Nizar al-Mustafa li-din-Al·lah ibn al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut senzillament com Nizar ibn al-Mustànsir (?, 26 de setembre de 1045 - el Caire, finals de 1095 o inicis de 1096) fou un príncep fatimita, pretendent al tron califal, considerat imam legítim pels nizarites.
Veure Corrents de l'islam і Nizar ibn al-Mustànsir
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Veure Corrents de l'islam і Nizarisme
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Veure Corrents de l'islam і Oman
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Corrents de l'islam і Omeies
Països àrabs
Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.
Veure Corrents de l'islam і Països àrabs
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Corrents de l'islam і Pakistan
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Corrents de l'islam і Pèrsia
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Veure Corrents de l'islam і Pecat
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Veure Corrents de l'islam і Pensament islàmic
Pilars de l'islam
Els pilars de l'islam són els deures ineludibles que tots els musulmans han d'aplicar si volen obtenir la salvació.
Veure Corrents de l'islam і Pilars de l'islam
Poligàmia
La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.
Veure Corrents de l'islam і Poligàmia
Predestinació
La predestinació o predeterminisme és un tipus de determinisme religiós, que proclama que tot el destí de l'univers està previst des del principi per Déu, qui posseeix omnisciència i per tant sap què passarà en un futur.
Veure Corrents de l'islam і Predestinació
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Veure Corrents de l'islam і Primer califat
Primera fitna
La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.
Veure Corrents de l'islam і Primera fitna
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Veure Corrents de l'islam і Profeta
Qadarisme
El qadarisme o qadariyya (de l'àrab qàdar,, ‘destí’) designa un grup de teòlegs sense homogeneïtat interna que en els primers temps de l'islam, del 690 a la consolidació definitiva del mutazilisme als inicis del, proclamava la validesa del principi del lliure albir.
Veure Corrents de l'islam і Qadarisme
Qadiriyya
Els qadiriyya o la tariqa qadirita són una important tariqa o confraria sufí que pren el nom del seu fundador, Abd-al-Qàdir al-Jilaní (mort el 1166), cap d'una madrassa hanbalita a Bagdad.
Veure Corrents de l'islam і Qadiriyya
Qiyàs
El qiyàs (de l'àrab, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.
Veure Corrents de l'islam і Qiyàs
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Veure Corrents de l'islam і Raó
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Veure Corrents de l'islam і Racionalisme (filosofia)
Reencarnació
l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.
Veure Corrents de l'islam і Reencarnació
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Corrents de l'islam і Regne Unit
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Corrents de l'islam і Religió
Rohilkhand
Rohilkhand és una regió de l'Índia i un antic estat musulmà.
Veure Corrents de l'islam і Rohilkhand
Rosemary Radford Ruether
va ser una feminista estatunidenca i teòloga catòlica reconeguda internacionalment.
Veure Corrents de l'islam і Rosemary Radford Ruether
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Veure Corrents de l'islam і Sahaba
Salafisme
El salafisme (de l'àrab, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf, ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.
Veure Corrents de l'islam і Salafisme
Sayyid Alí Muhàmmad
El Báb, nascut Alí Muhàmmad (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í.
Veure Corrents de l'islam і Sayyid Alí Muhàmmad
Sàlaf
Sàlaf (‘ancestre’, ‘predecessor’) o de vegades sàlaf sàlih (‘predecessor pietós’) és un terme àrab que designa, pels musulmans, les tres primeres generacions de creients.
Veure Corrents de l'islam і Sàlaf
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Veure Corrents de l'islam і Segle XI
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Corrents de l'islam і Segle XV
Sikhisme
El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.
Veure Corrents de l'islam і Sikhisme
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Veure Corrents de l'islam і Sincretisme
Singapur
Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.
Veure Corrents de l'islam і Singapur
Somàlia
Somàlia, oficialment República Federal de Somàlia, abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un Estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic.
Veure Corrents de l'islam і Somàlia
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Veure Corrents de l'islam і Subcontinent indi
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Veure Corrents de l'islam і Sud-àfrica
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Veure Corrents de l'islam і Sufisme
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Veure Corrents de l'islam і Sufrites
Suhrawardiyya
La Suhrawardiyya fou una orde sufí d'origen iraquià que es va desenvolupar principalment a l'Índia.
Veure Corrents de l'islam і Suhrawardiyya
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Veure Corrents de l'islam і Sunna
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Corrents de l'islam і Sunnisme
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Veure Corrents de l'islam і Sura (Alcorà)
Tabiín
Els tabiun o seguidors (‘els seguidors’, en singular, el tabi, en femení, la tàbia) és el nom que la tradició islàmica dona a la primera generació de musulmans que van néixer després de la mort del profeta Muhàmmad, però que encara eren coetanis dels sahaba o «companys» directes de Profeta.
Veure Corrents de l'islam і Tabiín
Tailàndia
Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània.
Veure Corrents de l'islam і Tailàndia
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Veure Corrents de l'islam і Talibà
Taqlid
El taqlid —, ‘imitació’, ‘tradició’— és, en la terminologia legal islàmica, la pràctica de seguir les decisions d'una autoritat religiosa sense necessàriament verificar-ne la raó o la base alcorànica.
Veure Corrents de l'islam і Taqlid
Tariqa
Dervixos dansaires de l'orde Mevlevi Monastir, Tunísia Una tariqa (plural, ‘camí’, ‘mètode’) és una germandat o confraria sufí.
Veure Corrents de l'islam і Tariqa
Tauhid-i Ilahi
Àkbar presidint una assemblea religiosa a l'Ibadat Khana ('casa de l'Adoració'), a Fatehpur Sikri; els dos personatges vestits de negre són els jesuïtes Rodolfo Acquaviva i Francisco Henriques Tauhid-i Ilahi ('monoteisme diví') va ser un moviment religiós sincrètic creat l'any 1582 a l'Índia per l'emperador mogol Àkbar.
Veure Corrents de l'islam і Tauhid-i Ilahi
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Corrents de l'islam і Teologia
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Corrents de l'islam і Turquia
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Veure Corrents de l'islam і Umma (islam)
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Veure Corrents de l'islam і Uthman ibn Affan
Wahhabisme
El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.
Veure Corrents de l'islam і Wahhabisme
Wàssil ibn Atà
Wàssil ibn Atà (Península aràbiga, volts del 700 - 748) va ser un important teòleg i jurista musulmà, considerat el fundador de l'escola mutazilita del pensament islàmic.
Veure Corrents de l'islam і Wàssil ibn Atà
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Veure Corrents de l'islam і Xafiisme
Xamanisme
El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.
Veure Corrents de l'islam і Xamanisme
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Corrents de l'islam і Xaria
Xaykhisme
El xaykhisme és un corrent religiós islàmic fundat pel teòleg àrab Àhmad al-Ahsaí a principis del, i que es va desenvolupar principalment a l'Iran.
Veure Corrents de l'islam і Xaykhisme
Xeic
Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.
Veure Corrents de l'islam і Xeic
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Corrents de l'islam і Xiisme
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Corrents de l'islam і Xiraz
Yarsanisme
Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).
Veure Corrents de l'islam і Yarsanisme
Zahirisme
El zahirisme (de l'àrab, ‘interpretació literal de l'Alcorà’) va ser una escola de pensament i de jurisprudència (màdhhab) islàmica sorgida a Isfahan (Pèrsia) a finals del seguint els ensenyaments de Dàwud ibn Khàlaf († 883).
Veure Corrents de l'islam і Zahirisme
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Veure Corrents de l'islam і Zaidisme
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.
Veure Corrents de l'islam і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Corrents de l'islam і Zoroastrisme
1844
;Països Catalans.
Veure Corrents de l'islam і 1844
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Corrents de l'islam і 1850
1880
;Països Catalans.
Veure Corrents de l'islam і 1880
1886
;Països Catalans.
Veure Corrents de l'islam і 1886
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Corrents de l'islam і 1889
1913
;Països Catalans.
Veure Corrents de l'islam і 1913
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Corrents de l'islam і 1928
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Corrents de l'islam і 1975
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Corrents de l'islam і 632
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Corrents de l'islam і 690
702
El 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).
Veure Corrents de l'islam і 702
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Corrents de l'islam і 765
També conegut com Corrent de l'islam, Divisió de l'Islam.
, Bangladesh, Barelvi, Bàssora, Bòsnia i Hercegovina, Bektaixisme, Bida, Bohores, Califa, Califat, Califat Fatimita, Ciència, Dahir, Dècada del 1960, Dècan, Detroit, Dialèctica, Dinastia Qajar, Districte de Hyderabad, Dret religiós, Drusos, Egipte, Escatologia, Esoterisme, Estats Units d'Amèrica, Fàlsafa, Fàtima az-Zahrà, Fe, Fe babí, Fe bahà'í, Filipines, Filosofia, Filosofia grega, Fiqh, Fonamentalisme, Forma de govern, Germans Musulmans, Gnosi, Gnosticisme, Gran Khorasan, Gujarat, Guru Nanak Dev Ji, Hadit, Hanafisme, Hanbalisme, Hassan al-Banna, Heretgia, Hinduisme, Ibadisme, Ibn Abd-al-Wahhab, Ideologia, Idolatria, Iemen, Ijmà, Ijtihad, Imam, Imam xiïta, Imamat, Imamisme, Iman, Imperi Otomà, Indonèsia, Infern, Iran, Iraq, Islam, Islamisme polític, Ismaïlisme, Jafarisme, Jamaat-e-Islami, Jàfar as-Sàdiq, Jesús de Natzaret, Judici Final, Kafir, Kalam, Karachi, Kharigisme, Kurd, Kurds, Kuwait, Líban, Lògica, Llevant (Orient Pròxim), Llista d'emperadors mogols, Lliure albir, Mahdí, Mahoma, Maldat, Malikisme, Maturidisme, Mawlawiyya, Màdhhab, Màlik ibn Anas, Messies, Misticisme, Moros (grup humà), Muhàmmad al-Mahdí, Murgisme, Mussa al-Kàdhim, Mutazilisme, Nació de l'Islam, Najaf, Najdat, Naqxbandiyya, Negres americans, Neoplatonisme, Nizar ibn al-Mustànsir, Nizarisme, Oman, Omeies, Països àrabs, Pakistan, Pèrsia, Pecat, Pensament islàmic, Pilars de l'islam, Poligàmia, Predestinació, Primer califat, Primera fitna, Profeta, Qadarisme, Qadiriyya, Qiyàs, Raó, Racionalisme (filosofia), Reencarnació, Regne Unit, Religió, Rohilkhand, Rosemary Radford Ruether, Sahaba, Salafisme, Sayyid Alí Muhàmmad, Sàlaf, Segle XI, Segle XV, Sikhisme, Sincretisme, Singapur, Somàlia, Subcontinent indi, Sud-àfrica, Sufisme, Sufrites, Suhrawardiyya, Sunna, Sunnisme, Sura (Alcorà), Tabiín, Tailàndia, Talibà, Taqlid, Tariqa, Tauhid-i Ilahi, Teologia, Turquia, Umma (islam), Uthman ibn Affan, Wahhabisme, Wàssil ibn Atà, Xafiisme, Xamanisme, Xaria, Xaykhisme, Xeic, Xiisme, Xiraz, Yarsanisme, Zahirisme, Zaidisme, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Zoroastrisme, 1844, 1850, 1880, 1886, 1889, 1913, 1928, 1975, 632, 690, 702, 765.