Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Controlador de dispositiu і Mòdul del nucli

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Controlador de dispositiu і Mòdul del nucli

Controlador de dispositiu vs. Mòdul del nucli

Un controlador de dispositiu, comunament anomenat controlador, o, en anglès, driver, és un programa informàtic que permet al sistema operatiu d'un ordinador interaccionar amb un perifèric, fent una abstracció del maquinari i proporcionant una interfície -possiblement estandarditzada- per a poder-lo utilitzar. En informàtica, un mòdul carregable del nucli és un arxiu que conté codi objecte que pot estendre el nucli en execució (també anomenat nucli base) d'un sistema operatiu.

Similituds entre Controlador de dispositiu і Mòdul del nucli

Controlador de dispositiu і Mòdul del nucli tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Crida de sistema, Linux, MacOS, Maquinari, Microsoft Windows, Nucli del sistema operatiu, Sistema de fitxers, Sistema operatiu, Unix.

Crida de sistema

En informàtica, crida de sistema (en anglès system call o syscall) és el mecanisme utilitzat per una aplicació per sol·licitar un servei al sistema operatiu.

Controlador de dispositiu і Crida de sistema · Crida de sistema і Mòdul del nucli · Veure més »

Linux

Linux és una familia de sistemes operatius formats pel Nucli del sistema operatiu (kernel) Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux.

Controlador de dispositiu і Linux · Linux і Mòdul del nucli · Veure més »

MacOS

macOS, abans conegut com a OS X i inicialment com a Mac OS X, és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix.

Controlador de dispositiu і MacOS · Mòdul del nucli і MacOS · Veure més »

Maquinari

Ratolí El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques.

Controlador de dispositiu і Maquinari · Mòdul del nucli і Maquinari · Veure més »

Microsoft Windows

Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. L'empresa va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI).

Controlador de dispositiu і Microsoft Windows · Mòdul del nucli і Microsoft Windows · Veure més »

Nucli del sistema operatiu

Un nucli del sistema operatiu (kernel en anglès), en informàtica sovint només nucli, és la part fonamental d'un sistema operatiu.

Controlador de dispositiu і Nucli del sistema operatiu · Mòdul del nucli і Nucli del sistema operatiu · Veure més »

Sistema de fitxers

En informàtica, el sistema de fitxers és un mètode per emmagatzemar i organitzar la informació i les dades contingudes en un dispositiu electrònic o sistema computacional, per tal de facilitar-ne la localització i accés.

Controlador de dispositiu і Sistema de fitxers · Mòdul del nucli і Sistema de fitxers · Veure més »

Sistema operatiu

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador.

Controlador de dispositiu і Sistema operatiu · Mòdul del nucli і Sistema operatiu · Veure més »

Unix

UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres.

Controlador de dispositiu і Unix · Mòdul del nucli і Unix · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Controlador de dispositiu і Mòdul del nucli

Controlador de dispositiu té 63 relacions, mentre que Mòdul del nucli té 20. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 10.84% = 9 / (63 + 20).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Controlador de dispositiu і Mòdul del nucli. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »