Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Consell de Cent і Història de Barcelona
Consell de Cent і Història de Barcelona tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Antic Règim, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Barcelona, Batlle (antic règim), Ciutadà honrat, Conseller en cap de Barcelona, Corona d'Aragó, Guerra de Successió Espanyola, Jaume el Conqueridor, La Biga i la Busca, Llista de comtes de Barcelona, Martí l'Humà, Menestral, Montpeller, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Senyera reial, Universitat de Barcelona, Vegueria.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Consell de Cent · Alfons el Magnànim і Història de Barcelona ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Consell de Cent · Antic Règim і Història de Barcelona ·
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Consell de Cent · Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Història de Barcelona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Consell de Cent · Barcelona і Història de Barcelona ·
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Batlle (antic règim) і Consell de Cent · Batlle (antic règim) і Història de Barcelona ·
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Ciutadà honrat і Consell de Cent · Ciutadà honrat і Història de Barcelona ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Consell de Cent і Conseller en cap de Barcelona · Conseller en cap de Barcelona і Història de Barcelona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Consell de Cent і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de Barcelona ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de Barcelona ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Consell de Cent і Jaume el Conqueridor · Història de Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Consell de Cent і La Biga i la Busca · Història de Barcelona і La Biga i la Busca ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Consell de Cent і Llista de comtes de Barcelona · Història de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Consell de Cent і Martí l'Humà · Història de Barcelona і Martí l'Humà ·
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Consell de Cent і Menestral · Història de Barcelona і Menestral ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Consell de Cent і Montpeller · Història de Barcelona і Montpeller ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Consell de Cent і Pere el Cerimoniós · Història de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Consell de Cent і Pere el Conestable de Portugal · Història de Barcelona і Pere el Conestable de Portugal ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Consell de Cent і Senyera reial · Història de Barcelona і Senyera reial ·
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Consell de Cent і Universitat de Barcelona · Història de Barcelona і Universitat de Barcelona ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Consell de Cent і Vegueria · Història de Barcelona і Vegueria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Consell de Cent і Història de Barcelona
- Què tenen en comú Consell de Cent і Història de Barcelona
- Semblances entre Consell de Cent і Història de Barcelona
Comparació entre Consell de Cent і Història de Barcelona
Consell de Cent té 42 relacions, mentre que Història de Barcelona té 2675. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 0.74% = 20 / (42 + 2675).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Consell de Cent і Història de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
