Colonització britànica d'Amèrica

La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

266 les relacions: ABC-Clio, Acàdia, Acta d'Unió (1707), Adam Smith, Afer Trent, Akrotiri i Dekélia, Alexander Mackenzie, Alt Canadà, Amèrica britànica, Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Nord britànica, Anegada, Anglaterra, Anguilla, Anna de la Gran Bretanya, Argentina, Àfrica, Àsia, Badia de Chesapeake, Badia de Hudson, Bahames, Baix Canadà, Barbados, Batalla de les Mil Illes, Batalla de les Planes d'Abraham, Batalla de Sainte-Foy, Batalla de Saratoga, Batalla de Yorktown (1781), Batalles de Lexington i Concord, Belize, Bermudes, Boston, Caça de balenes, Cacera de foques, Canadà, Caoba, Cap Cod, Carib, Carles I d'Anglaterra, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia, Carolina del Sud, Charleston (Carolina del Sud), Ciutat de Quebec, Clíper, Colònia de la Badia de Massachusetts, Colònia de Virgínia, Colúmbia Britànica, Colonitzacions d'Irlanda, Comerç atlàntic d'esclaus, ..., Commonwealth, Companyia de la Badia de Hudson, Companyia del Nord-oest, Companyia Reial Africana, Confederació Iroquesa, Congrés Continental, Convenció de Londres (1786), Convencions de Nutka, Cristòfor Colom, Dècada del 1680, Dècada del 1730, Dècada del 1940, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Enriqueta Maria de França, Esclavitud, Església d'Anglaterra, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estatut de Westminster de 1931, Estret de Geòrgia, Exèrcit britànic, Exèrcit Continental, Expedició de Lewis i Clark, Expedició Vancouver, Filadèlfia, Florida espanyola, França, Francis Drake, Frontera entre els Estats Units i el Canadà, George Vancouver, George Washington, Gran Bretanya, Guaiana, Guatemala, Guerra anglo-americana de 1812-1815, Guerra anglo-espanyola (1585–1604), Guerra anglo-espanyola (1655-1660), Guerra Civil anglesa, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra colonial portuguesa, Guerra d'Algèria, Guerra de Castes, Guerra de Crimea, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de la reina Anna, Guerra de les Malvines, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del rei Guillem, Guerra del Rei Philip, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Set Anys, Guerra franco-índia, Guerra Freda, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Guyana, Hondures Britànica, Humphrey Gilbert, Illa d'Antigua, Illa de Geòrgia del Sud, Illa de Montserrat, Illa de Roanoke, Illa de Trinitat, Illa de Vancouver, Illa del Príncep Eduard, Illes Caiman, Illes de la Badia, Illes Malvines, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques, Indústria fustera, Istme de Panamà, Jamaica, James Cook, James Edward Oglethorpe, Jamestown (Virgínia), Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Juny, Leif Eriksson, Les Florides, Liberalisme, Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833, Lluís XIV de França, Londres, Louisiana (Nova França), Madagascar, Mahican, Malària, Manitoba, Mar Carib, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia, Mayflower, Mercantilisme, Mosquitia, Muntanyes Rocoses, Napoleó Bonaparte, Narragansett, Neoimperialisme, Nevis, Nous Països Baixos, Nova Amsterdam, Nova Anglaterra, Nova Brunsvic, Nova Escòcia, Nova Granada, Nova Suècia, Nova York, Oceà Pacífic, Ontàrio, Oxford University Press, País d'Oregon, Pares pelegrins, Pequot, Pobles indígenes d'Amèrica, Primera Guerra de l'Opi, Primera Guerra Mundial, Província de Geòrgia, Província de la Badia de Massachusetts, Província Unida del Canadà, Províncies Unides, Puritanisme, Quebec, Rebel·lió índia de 1857, Rebel·lió de Morant Bay, Rebel·lió del riu Red, Regne d'Anglaterra, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit, Revolta de Boston (1689), Revolució Americana, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, Riu Ohio, Riu Sant Llorenç, Royal Air Force, Royal charter, Royal Navy, Saint Kitts, Saint Lucia, Samuel de Champlain, Sàpiens, Segle XIX, Segle XVII, Segle XVIII, Segon Congrés Continental, Segona guerra Anglo-Holandesa, Segona Guerra Mundial, Sisena Coalició, Societat Religiosa d'Amics, Stadhouder, Sucre, Surinam, Tabac, Tórtola (illa), Terra de Rupert, Terranova, Terranova i Labrador, Terratinent, Territoris del Nord-oest, Thomas Gage, Thomas Jefferson, Tobago, Tractat d'Oregon, Tractat d'Utrecht, Tractat de Gant, Tractat de Madrid (1670), Tractat de París (1763), Tractat de París (1783), Treballador no abonat, Tretze Colònies, Trinitat i Tobago, Verge Grossa, Vinland, Virgínia, Walter Raleigh, Wampanoag, William Penn, 10 de febrer, 1000, 1492, 1608, 1609, 1625, 1631, 1636, 1648, 1680, 1681, 1684, 1685, 1686, 1688, 1695, 1701, 1713, 1750, 1754, 1758, 1759, 1763, 1765, 1774, 1775, 1776, 1780, 1783, 1786, 1814, 1846, 1850, 1958, 1962, 25 de març, 4 de juliol, 8 de setembre. Ampliar l'índex (216 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і ABC-Clio · Veure més »

Acàdia

Els Acadians Acàdia fou una colònia francesa que ocupava el territori que abasta tres províncies marítimes del Canadà i una petita franja de l'estat del Maine als Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Acàdia · Veure més »

Acta d'Unió (1707)

Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta d'Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Acta d'Unió (1707) · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Adam Smith · Veure més »

Afer Trent

L'Afer Trent (també conegut com l'afer Mason i Slidell) va ésser un incident diplomàtic internacional que va tenir lloc durant la Guerra Civil Americana.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Afer Trent · Veure més »

Akrotiri i Dekélia

Situació a l'illa de Xipre d'Akrotiri (al sud) i Dekélia (a l'est) Akrotiri i Dekélia (en anglès: Akrotiri and Dhekelia, en grec: Ακρωτήρι και Δεκέλεια) són dues bases militars sobiranes del Regne Unit a l'illa de Xipre, que antigament era una colònia britànica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Akrotiri i Dekélia · Veure més »

Alexander Mackenzie

Sir Alexander MacKenzie (Stornoway, illa de Lewis, Hèbrides Exteriors, Escòcia, 1764 - Mulinearn, prop de Dunkeld, Escòcia, 1 de març de 1820) va ser un explorador del Canadà d'origen escocès.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Alexander Mackenzie · Veure més »

Alt Canadà

La Província de l'Alt Canadà (en anglès: Province of Upper Canada, en francès: Province du Haut-Canada) va ser una divisió política del Canadà britànic establerta en l'Acta Constitucional de 1791 per part de l'Imperi Britànic per governar el terç central de l'Amèrica del Nord britànica i per donar allotjament als loyalists refugiats arran de la Indepèndència dels Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Alt Canadà · Veure més »

Amèrica britànica

L'Amèrica britànica fou el conjunt de colònies britàniques a l'Amèrica del Nord en els segles i. Formalment, fins a l'any 1783 aquests territoris eren coneguts amb els noms dAmèrica britànica i Índies Occidentals britàniques.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Amèrica britànica · Veure més »

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Amèrica Central · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Amèrica del Nord · Veure més »

Amèrica del Nord britànica

Antic mapa de l'Amèrica del Nord L'Amèrica del Nord britànica foren les colònies i territoris que després de 1783 van continuar lleials a l'Imperi Britànic a Amèrica del Nord durant els segles i. En el moment en què va esclatar la guerra d'independència nord-americana el 1775, l'Imperi Britànic tenia 20 colònies al nord de Mèxic.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Amèrica del Nord britànica · Veure més »

Anegada

L'illa de l'Anegada pertany a les illes Verges Britàniques, sent una de les majors illes d'aquest territori amb 38 km².

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Anegada · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Anglaterra · Veure més »

Anguilla

Anguilla és un Territori Britànic d'Ultramar a l'extrem nord de les illes de Sotavent a les Antilles (mar Carib).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Anguilla · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Argentina · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Àfrica · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Àsia · Veure més »

Badia de Chesapeake

La badia de Chesapeake (en anglès The Chesapeake Bay o simplement The Bay) és l'estuari més gran dels Estats Units i el que presenta una biodiversitat més gran i també la major productivitat.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Badia de Chesapeake · Veure més »

Badia de Hudson

La badia de Hudson (en anglès Hudson Bay, en francès Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wînipekw o Wînipâkw) és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Badia de Hudson · Veure més »

Bahames

Les Bahames, oficialment The Commonwealth of The Bahamas són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Bahames · Veure més »

Baix Canadà

La província del Baix Canadà o Canadà Inferior (en anglès: Province of Lower Canada, en francès: province du Bas-Canada) va ser una colònia britànica que es trobava entre la part baixa del riu Sant Llorenç i les costes del golf de Sant Llorenç.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Baix Canadà · Veure més »

Barbados

Barbados és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Barbados · Veure més »

Batalla de les Mil Illes

La Batalla de les Mil Illes es va lliurar del 16 al 24 d'agost de 1760, a la part superior del riu Sant Llorenç, entre les Mil Illes, al llarg de l'actual frontera entre Estats Units i Canadà, entre tropes britàniques i forces franceses durant diverses fases de la Guerra Franco-Índia.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Batalla de les Mil Illes · Veure més »

Batalla de les Planes d'Abraham

La Batalla de les Planes d'Abraham, també coneguda com a Batalla del Quebec (anglès: Battle of the Plains of Abraham o Battle of Quebec; francès: Bataille des Plaines d'Abraham o Bataille del Québec), va ser una batalla crucial en la Guerra Franco-índia, nom amb què es va conèixer l'episodi de la Guerra dels Set Anys al Teatre d'operacions d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Batalla de les Planes d'Abraham · Veure més »

Batalla de Sainte-Foy

La Batalla de Sainte-Foy, també anomenada Batalla del Quebec, va tenir lloc el 28 d'abril de 1760 a Quebec, Canadà durant la Guerra Franco-Índia, com es va conèixer a Amèrica del Nord la guerra dels Set Anys.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Batalla de Sainte-Foy · Veure més »

Batalla de Saratoga

La batalla de Saratoga va ser un dels enfrontaments més importants lliurats durant el transcurs de la Guerra d'Independència dels Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Batalla de Saratoga · Veure més »

Batalla de Yorktown (1781)

La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Batalla de Yorktown (1781) · Veure més »

Batalles de Lexington i Concord

Les batalles de Lexington i Concord van ser uns enfrontaments armats entre el Regne de la Gran Bretanya i les Tretze Colònies de l'Amèrica del Nord britànica que es van produir el 19 d'abril de 1775 al Comtat de Middlesex, Massachusetts, en els pobles de Lexington, Concord, Lincoln, Arlington i Cambridge.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Batalles de Lexington i Concord · Veure més »

Belize

Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Belize · Veure més »

Bermudes

Les illes Bermudes (en anglès: Bermuda) són un territori autònom d'ultramar pertanyent al Regne Unit a l'Atlàntic Nord, davant les costes de l'Amèrica del Nord, a l'est de Carolina del Sud (EUA).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Bermudes · Veure més »

Boston

Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Boston · Veure més »

Caça de balenes

Caça de balenes en una litografia colorejada a mà, realitzada entre el 1856 i el 1907. La caça de balenes és la caça, mitjançant vaixells i barques, de cetacis de grans dimensions, coneguda genèricament com a balenes.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Caça de balenes · Veure més »

Cacera de foques

Cadell de foca arpa La cacera de foques és una activitat consistent en l'obtenció de recursos a partir de foques, principalment cadells de foques arpa (el 95% aproximadament).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Cacera de foques · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Canadà · Veure més »

Caoba

La caoba és la fusta de dues espècies d'arbres de la zona intertropical (caoba de les Índies occidentals) i (caobo), de la família de les meliàcies i la seva principal característica és el seu color que va del vermell fosc, vi negre i amb tons més clars segons la varietat, fins al rosat.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Caoba · Veure més »

Cap Cod

Cap Cod (Cape Cod en anglès), conegut en anglès com the Cape ('el Cap'), i anomenat Cap de Keel pels exploradors nòrdics, és una península a l'extrem oriental de l'estat de Massachusetts al nord-est dels Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Cap Cod · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Carib · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia · Veure més »

Carolina del Sud

Carolina del Sud és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat al sud-est del país.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Carolina del Sud · Veure més »

Charleston (Carolina del Sud)

Charleston és una població dels Estats Units a l'estat de Carolina del Sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Charleston (Carolina del Sud) · Veure més »

Ciutat de Quebec

Quebec el 1700. Quebec o la Ciutat de Quebec (o Ville de Québec) és la capital de la província canadenca del Quebec i alhora la principal aglomeració de l'est d'aquesta província.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Ciutat de Quebec · Veure més »

Clíper

El clíper Northern Light'', de 55 m d'eslora i aparellat de fragata (1851). Un clíper és una embarcació de vela.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Clíper · Veure més »

Colònia de la Badia de Massachusetts

Un mapa que descriu diverses reclamacions territorials colonials van relacionar a Massachusetts La Colònia de la Badia de Massachusetts fou un poblament anglès en la costa de l'est d'Amèrica del Nord (Badia de Massachusetts) en el, en Nova Anglaterra, situada al voltant de les ciutats actuals de Salem i Boston.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Colònia de la Badia de Massachusetts · Veure més »

Colònia de Virgínia

La Colònia de Virgínia (Colony of Virginia, Virginia Colony o Dominion and Colony of Virginia en anglès) fou la colònia anglesa de l'Amèrica britànica que existí breument durant el, i de manera continuada des de 1607 fins a la Guerra d'independència dels Estats Units el 1776—des de 1707 com a colònia britànica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Colònia de Virgínia · Veure més »

Colúmbia Britànica

La Colúmbia Britànica (en anglès British Columbia, en francès Colombie-Britannique) és una de les províncies que constitueixen la confederació del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Colúmbia Britànica · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Comerç atlàntic d'esclaus

El comerç atlàntic d'esclaus o comerç transatlàntic d'esclaus es va dur a terme a través de l'oceà Atlàntic des del fins al.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Comerç atlàntic d'esclaus · Veure més »

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Commonwealth · Veure més »

Companyia de la Badia de Hudson

La Companyia de la Badia de Hudson (en anglès:Hudson's Bay Company, en francès:Compagnie de la Baie d'Hudson), abreujadament HBC, o "The Bay" ("La Baie" en francès) és la corporació comercial més antiga d'Amèrica del Nord i una de les més antigues del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Companyia de la Badia de Hudson · Veure més »

Companyia del Nord-oest

La Companyia del Nord-oest (en anglès North West Company, en francès Compagnie du Nord-Ouest) va ser una empresa comercial, fundada a Mont-real el 1779, que es dedicava al comerç de pells i que va existir fins al 1821.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Companyia del Nord-oest · Veure més »

Companyia Reial Africana

La Companyia Reial Africana fou una empresa mercantil creada per la família Stuart i mercaders de Londres per comerciar al llarg de la costa de l'oest d'Àfrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Companyia Reial Africana · Veure més »

Confederació Iroquesa

La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Confederació Iroquesa · Veure més »

Congrés Continental

El Congrés Continental vota per la independència El Congrés continental fou una convenció de delegats de les Tretze Colònies que es convertiria en l'òrgan de govern dels Estats Units durant la Guerra d'Independència de la nació.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Congrés Continental · Veure més »

Convenció de Londres (1786)

La Convenció de Londres, també coneguda com la Convenció anglo-hispana, va ser un acord negociat entre el Regne de Gran Bretanya i l'Imperi Espanyol sobre l'estatus dels assentaments britànics a la costa dels Miskitos d'Amèrica Central.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Convenció de Londres (1786) · Veure més »

Convencions de Nutka

Juan Francisco de la Bodega i Quadra, Marina reial, cap a 1785 Les convencions de Nutka (o de Nutca) foren tres acords entre l'estat espanyol i el Regne Unit de Gran Bretanya, signats al 1790, 1793 i 1794 que evitaren una guerra entre els dos estats per les reclamacions sobre els mateixos territoris de la costa nord-oest del Pacífic a Amèrica del Nord.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Convencions de Nutka · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Cristòfor Colom · Veure més »

Dècada del 1680

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Dècada del 1680 · Veure més »

Dècada del 1730

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Dècada del 1730 · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Dècada del 1940 · Veure més »

Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Enriqueta Maria de França

Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Enriqueta Maria de França · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Esclavitud · Veure més »

Església d'Anglaterra

L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Església d'Anglaterra · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut de Westminster de 1931

L'Estatut de Westminster de 1931 és una Acta del Parlament del Regne Unit (de l'11 de desembre de 1931) que va establir un estatus d'igualtat legislativa entre els dominis autogovernats de l'Imperi Britànic i el Regne Unit.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Estatut de Westminster de 1931 · Veure més »

Estret de Geòrgia

Lestret de Geòrgia (en anglès, Strait of Georgia o Georgia Strait; entre 1800-65, Gulf of Georgia en el lloc web oficial du) és un estret marí de la costa occidental d'Amèrica del Nord que separa l'Illa de Vancouver, de la part continental.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Estret de Geòrgia · Veure més »

Exèrcit britànic

LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Exèrcit britànic · Veure més »

Exèrcit Continental

L'Exèrcit Continental nord-americà fou un exèrcit que es formà al començament de la Guerra d'Independència dels Estats Units per les colònies que es convertirien en els Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Exèrcit Continental · Veure més »

Expedició de Lewis i Clark

Ruta seguida per l'expedició. L'expedició de Lewis i Clark (1804-1806) fou la primera expedició dirigida pels Estats Units que arribà a la Costa del Pacífic i retornà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Expedició de Lewis i Clark · Veure més »

Expedició Vancouver

Lexpedició Vancouver (1791–1795) va ser un viatge d'exploració i diplomàcia organitzat per la Marina Real Britànica que va ser comandat pel capità George Vancouver i va prendre cinc anys.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Expedició Vancouver · Veure més »

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Filadèlfia · Veure més »

Florida espanyola

La Florida espanyola (en castellà Provincia de La Florida) fou una colònia espanyola a la península del mateix nom, que es correspon aproximadament amb l'actual estat estatunidenc de Florida.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Florida espanyola · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і França · Veure més »

Francis Drake

Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de gener de 1596) va ser un mariner anglès, corsari, explorador, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirall de la Royal Navy de l'època elisabetiana.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Francis Drake · Veure més »

Frontera entre els Estats Units i el Canadà

La frontera entre els Estats Units i el Canadà (francès frontière Canada–États-Unis), oficialment coneguda com a International Boundary (francès Frontière Internationale), és la frontera internacional més gran del món entre dos països que separa el Canadà i els Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Frontera entre els Estats Units i el Canadà · Veure més »

George Vancouver

George Vancouver (King's Lynn, 22 de juny de 1757 – Petersham, 10 de maig de 1798) va ser un capità de la Royal Navy britànica, que va explorar els mars d'Amèrica del Nord incloent les costes d'Alaska, Colúmbia Britànica, estat de Washington, i Oregon.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і George Vancouver · Veure més »

George Washington

George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і George Washington · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Gran Bretanya · Veure més »

Guaiana

La Guaiana o les Guaianes són una regió geogràfica del nord-est de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guaiana · Veure més »

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guatemala · Veure més »

Guerra anglo-americana de 1812-1815

Principals escenaris de la Guerra. La Guerra anglo-nord-americana també coneguda com a Guerra anglo-americana o Guerra del 1812 va ser una guerra que va enfrontar els Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques, que van lluitar entre 1812 i 1815 per terra i mar.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra anglo-americana de 1812-1815 · Veure més »

Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra anglo-espanyola (1585–1604) · Veure més »

Guerra anglo-espanyola (1655-1660)

La guerra anglo-espanyola de 1655-1660 va ser un conflicte bèl·lic lliurat entre la Mancomunitat d'Anglaterra sota El Protectorat d'Oliver Cromwell i la monarquia hispànica sota el regnat de Felip IV de Castella, motivat per la rivalitat comercial entre ambdós països en les Índies Occidentals.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra anglo-espanyola (1655-1660) · Veure més »

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra Civil anglesa · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Guerra colonial portuguesa

La Guerra colonial portuguesa o Guerra d'Ultramar es va dur a terme entre les Forces Armades Portugueses i les forces organitzades pels moviments d'alliberament de les antigues colònies portugueses d'Angola, Guinea-Bissau i Moçambic entre els anys 1961 i 1975. En aquests territoris el conflicte és anomenat Guerra d'independència. L'expressió guerra colonial era rebutjada pel govern portuguès, ja que els territoris ultramarins portuguesos tenien l'estatut de províncies i no de colònies. Les Nacions Unides, no obstant això, consideraven que sí que eren colònies, perquè els drets dels indígenes africans eren diferents als dels colons blancs i els africans assimilats. D'altra banda, a causa que les operacions militars eren considerades de seguretat interna per les autoritats portugueses, el terme guerra tampoc era utilitzat. Per aquestes raons, el terme utilitzat generalment pels mitjans militars portuguesos era el de campanyes ultramarines. L'inici d'aquest període de la història de Portugal va tenir lloc a Angola, el 4 de febrer de 1961, a la zona que passaria a denominar-se Zona Revoltada do Nord (Zona Rebel del Nord), que correspon als districtes de Zaire, Uige i Cuanza Nord. La Revolució dels Clavells a Portugal el 25 d'abril de 1974 va suposar la fi d'aquest període i el primer pas cap a la independència d'aquestes colònies. Amb el canvi del rumb polític del país, els intents de les Forces Armades Portugueses per mantenir el control d'Angola, Guinea i Moçambic van deixar de tenir sentit. Els nous dirigents van anunciar la democratització del país i estaven disposats a acceptar les reivindicacions d'independència de les colònies, per la qual cosa van passar a negociar les fases de transició amb els moviments d'alliberament nacional que es trobaven en guerra contra Lisboa. Al llarg del seu desenvolupament va ser necessari augmentar progressivament la mobilització de les forces portugueses, en els tres escenaris d'operacions, de forma proporcional a l'augment dels fronts de combat que, a principis de la dècada dels 70 arribarien al seu moment crític. Per part de Portugal, la guerra se sustentava pel principi polític de defensa d'allò que es considerava territori nacional, basant-se en el principi ideològic de nació pluricontinental i multirracial. D'altra banda, els moviments d'alliberament nacional es justificaven sobre la base del principi inalienable de l'autodeterminació i independència, en un marc internacional de suport i incentiu de la lluita.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra colonial portuguesa · Veure més »

Guerra d'Algèria

La guerra d'Algèria (1954-1962) va ser una guerra de descolonització. Quan encara la Quarta República Francesa estava sotragada pel trauma de la guerra d'Indoxina va seguir, sense solució de continuïtat, un nou malson a Algèria: va ser la guerra de descolonització més despietada, que es va perllongar durant vuit anys (1954-1962). Aquest país era la possessió més antiga de França, i s'hi havia dut a terme un procés real de colonització, no solament econòmic, sinó també humà: el 1956 vivien al país un milió de colons europeus (coneguts com a pied-noirs, i que eren sobretot francesos, espanyols i maltesos), sobre una població total de 8.700.000 algerians musulmans. A més, era la colònia més propera a França, estava situada a l'altra banda del Mediterrani, i compartia fins i tot una similitud geogràfica amb el sud de la metròpoli. En segon lloc, les possessions africanes havien estat decisives per a assegurar la continuïtat de l'Estat francès durant la Segona Guerra Mundial. L'exèrcit metropolità havia estat derrotat pels alemanys el 1940, però les tropes colonials franceses havien sobreviscut intactes i es van posar al servei de De Gaulle i la França Lliure a partir de 1942. En certa manera, França havia acabat en el bàndol dels guanyadors gràcies al seu imperi, i en això, Algèria i el Marroc hi havien tingut un paper rellevant. Per tant, encara en els anys cinquanta, les colònies es veien com una mena de reserva política i de supervivència estatal. Les consideracions històriques, sentimentals i polítiques es van unir a les merament econòmiques quan el 1956 es van descobrir jaciments de petroli al Sàhara algerià.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra d'Algèria · Veure més »

Guerra de Castes

Es coneix com a Guerra de Castes el conflicte iniciat el mes de juliol de 1847 que enfrontà els nadius maies del sud i orient de Yucatán contra la població de blancs (criolls i mestissos), que es trobava establerta en la part occidental de la Península de Yucatán.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra de Castes · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Guerra de la reina Anna

La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra de la reina Anna · Veure més »

Guerra de les Malvines

La Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès) va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra de les Malvines · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del rei Guillem

La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra del rei Guillem · Veure més »

Guerra del Rei Philip

L'anomenada guerra de rei Philip o del Rei Felip és un violent conflicte que va tenir lloc entre 1675 i 1676 entre els colons arribats a Amèrica del Nord i els indis que habitaven el que ara es coneix com a Nova Anglaterra (Estats Units).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra del Rei Philip · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Guerra franco-índia

Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra franco-índia · Veure més »

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerra Freda · Veure més »

Guerres de la Revolució Francesa

Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Guyana

Guyana (oficialment: Co-operative Republic of Guyana) és una república de la costa septentrional de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Guyana · Veure més »

Hondures Britànica

Hondures Britànica és l'antic nom d'una colònia britànica establerta a l'Amèrica Central, al sud-est de Mèxic i que actualment constitueix l'estat de Belize.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Hondures Britànica · Veure més »

Humphrey Gilbert

Sir Humphrey Gilbert (Devon, Anglaterra, ca. 1539 – desaparegut a l'Atlàntic, 9 de setembre de 1583) fou un militar, explorador i parlamentari britànic, que serví a la Corona durant el regnat d'Elisabet I d'Anglaterra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Humphrey Gilbert · Veure més »

Illa d'Antigua

Antigua és una illa del Carib.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa d'Antigua · Veure més »

Illa de Geòrgia del Sud

Pingüins a l'illa Geòrgia del Sud. Illa Geòrgia del Sud. L'Illa Geòrgia del Sud (en anglès: South Georgia Island, o, especialment per l'Argentina, Illa Sant Pere (en castellà: Isla San Pedro), és l'illa principal de l'arxipèlag de les Illes Geòrgies del Sud, de les quals aquesta illa constitueix la major part de la seva superfície emergida. Sembla que el primer que la va albirar va ser el londinenc Anthony de la Roché, l'any 1645, i per això de primer va aparèixer als mapes com Illa Roché, posteriorment va ser albirada per un vaixell comercial espanyol el 29 de juny de 1756. el vaixell es deia León i estava sota el comandament de Gregorio Jerez, que pel fet de ser albirada el dia de Sant Pere l'illa va ser reanomenada Isla San Pedro. No va ser fins a les expedicions de James Cook, qui va ser el primer a desembarcar-hi, quan l'illa es va anomenar Illa Geòrgia ("the Isle of Georgia") en honor del rei d'Anglaterra Jordi III (George III). Aquest nom està en vigor des del 17 de gener de 1775. Els primers arranjaments (arrangements) per governar l'illa de Geòrgia del Sud es van establir l'any 1843 sota la forma legal de British Letters Patent. Els britànics van governar-la com a dependència de les illes Malvines. Aquesta illa era utilitzada com una base per la flota de caça de balenes. Actualment l'illa és una estació científica antàrtica britànica. No té pobladors natius i el nombre dels seus habitants permanents oscil·la al voltant de 30. Els actuals habitants són els funcionaris del govern britànic (British Government Officer, Deputy Postmaster) científics i equip de suport del servei Antàrtic Britànic (British Antarctic Survey) que mantenen bases científiques a la capital de l'illa King Edward Point prop de Grytviken (com també per a la base de l'Illa Bird) i l'equip del museu local.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa de Geòrgia del Sud · Veure més »

Illa de Montserrat

Montserrat és una illa britànica de les Petites Antilles del grup de Sotavent, situada al mar Carib.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa de Montserrat · Veure més »

Illa de Roanoke

L'illa de Roanake es troba al comtat administratiu de Dare a Carolina del Nord, Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa de Roanoke · Veure més »

Illa de Trinitat

Trinitat (en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa de Trinitat · Veure més »

Illa de Vancouver

Lilla de Vancouver (en anglès Vancouver Island) és una gran illa de la Colúmbia Britànica, a la costa pacífica del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa de Vancouver · Veure més »

Illa del Príncep Eduard

Paisatge característic de l'illa. LIlla del Príncep Eduard (en anglès Prince Edward Island, en francès Île-du-Prince-Édouard) és una illa del golf del riu Sant Llorenç que forma una província del Canadà, a la qual es va unir el 1873.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illa del Príncep Eduard · Veure més »

Illes Caiman

Les Illes Caiman (en anglès Cayman Islands) són un territori del Regne Unit al mar Carib, al sud de Cuba i al nord-oest de Jamaica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illes Caiman · Veure més »

Illes de la Badia

Les Illes de la Badia és un dels 18 departaments en què es divideix Hondures.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illes de la Badia · Veure més »

Illes Malvines

Granja al camp Un segell de les Falkland commemoratiu de la coronació del rei Jordi VI del Regne Unit Les illes Malvines, o illes Falkland (en anglès Falkland Islands), són un arxipèlag britànic situat al sud de l'oceà Atlàntic, a una distància mínima de la Patagònia de 480 km, a uns 772 km del cap d'Hornos, com també 1.080 km a l'oest de Shag Rocks (Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud) i 940 km al nord del Territori Britànic de l'Antàrtida, el qual inclou regions reclamades per Xile o l'Argentina a l'Antàrtida.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illes Malvines · Veure més »

Illes Turks i Caicos

Les illes Turks i Caicos són al Carib i tenen la consideració de territori britànic d'ultramar.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illes Turks i Caicos · Veure més »

Illes Verges Britàniques

Les illes Verges Britàniques (en anglès British Virgin Islands, oficialment Virgin Islands) són un territori d'ultramar dependent del Regne Unit.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Illes Verges Britàniques · Veure més »

Indústria fustera

Tala d'un eucaliptus a Austràlia, ca. 1884-1917 La indústria fustera és el sector de l'activitat industrial que s'ocupa del processament de la fusta, des de la seva plantació fins a la seva transformació en objectes d'ús pràctic, passant per l'extracció, el tall, l'emmagatzematge, el tractament bioquímic i el modelatge.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Indústria fustera · Veure més »

Istme de Panamà

Listme de Panamà és la porció estreta de terra entre la mar Carib i l'oceà Pacífic que alhora connecta l'Amèrica Central amb l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Istme de Panamà · Veure més »

Jamaica

Jamaica (en crioll jamaicà: Jumieka) és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Jamaica · Veure més »

James Cook

James Cook (Marton, Middlesbrough, Anglaterra, 27 o 28 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy, l'Armada Reial britànica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і James Cook · Veure més »

James Edward Oglethorpe

fou un general i filantrop britànic, fundador de la colònia de Geòrgia.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і James Edward Oglethorpe · Veure més »

Jamestown (Virgínia)

Jamestown (en anglès: Jamestown) va ser un assentament de la Colònia de Virgínia i el primer assentament permanent britànic a Amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Jamestown (Virgínia) · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Juny · Veure més »

Leif Eriksson

Leif Eriksson (nòrdic antic: Leifr Eiríksson) (dC 970 – dC 1020), anomenat L'afortunat, fou un explorador viking, que ha estat reconegut durant els últims anys com al primer europeu a arribar i assentar-se en el continent americà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Leif Eriksson · Veure més »

Les Florides

Les Florides són dos territoris que sorgeixen després de la divisió de la Florida espanyola quan Espanya va cedir aquesta regió a Anglaterra pel Tractat de París a 1763 juntament amb els territoris a l'est i sud-est del Mississipi a canvi la devolució del port de l'Havana i la ciutat de Manila (Filipines), ocupades durant Guerra dels Set Anys (1756-1763) a la qual Espanya es va veure abocada a entrar-hi el 1761.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Les Florides · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Liberalisme · Veure més »

Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833

La Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833 (3 i 4 Will. IV c. 73) preveia l'abolició immediata de l'esclavitud a la majoria de parts de l'Imperi Britànic.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833 · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Londres · Veure més »

Louisiana (Nova França)

Louisiana (en La Louisiane; en 1879, La Louisiane française) o Louisiana Francesa va ser un districte administratiu de la Nova França.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Louisiana (Nova França) · Veure més »

Madagascar

Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Madagascar · Veure més »

Mahican

Els mahican o mohicans eren una tribu índia algonquina, el nom de la qual volia dir "llop", raó per la qual els anglesos els van anomenar wolf indians o bé river indians.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Mahican · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Malària · Veure més »

Manitoba

Manitoba (pronunciació en anglès canadenc: /ˌmænɪˈtoʊbə/) és una de les deu províncies del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Manitoba · Veure més »

Mar Carib

La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Mar Carib · Veure més »

Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia

Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (30 d'abril de 1662 - 28 de desembre de 1694) va ser reina d'Anglaterra, Escòcia, i Irlanda des 1689 fins a la seva mort, el 1694.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia · Veure més »

Mayflower

El Mayflower (en català Flor de Maig) va ser un vaixell mercant de 90 peus (27,4 metres) i 180 tones del.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Mayflower · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Mercantilisme · Veure més »

Mosquitia

miniatura Mosquitia és una àrea geohistòrica situada al costat d'Hondures i Nicaragua.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Mosquitia · Veure més »

Muntanyes Rocoses

Les muntanyes Rocoses o Rocalloses (Rocky Mountains o Rockies en anglès) són una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Muntanyes Rocoses · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narragansett

Bandera dels Narragansett Els narragansett són una tribu índia algonquina, el nom de la qual vol dir "Gent del petit cap", i es divideixen en vuit grups tribals: narraganssett, shawomet, pawtuxet, coweset, niantick i sakonet.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Narragansett · Veure més »

Neoimperialisme

Representació de la Conferència de Berlín sobre la partició d'Àfrica El neoimperialisme és un període d’expansió colonial per part de les potències europees, els Estats Units i l'Imperi del Japó, que va des de 1884 (Conferència de Berlín) fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Neoimperialisme · Veure més »

Nevis

Nevis és una illa del Carib que forma part de l'estat de Saint Kitts i Nevis.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nevis · Veure més »

Nous Països Baixos

Els Nous Països Baixos (Nieuw-Nedeland en neerlandès - Nova Belgica, Novum Belgium) fou una província colonial de la República dels Set Països Baixos Unificats de la costa est de Nord-amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nous Països Baixos · Veure més »

Nova Amsterdam

XVII, no en resten més que vestigis arqueològics. Nova Amsterdam (en neerlandès Nieuw-Amsterdam) era el nom de l'assentament fortificat del a la colònia de Nous Països Baixos i que acabaria esdevenint la ciutat de Nova York.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova Amsterdam · Veure més »

Nova Anglaterra

La Nova Anglaterra (New England, en anglès) és una regió dels Estats Units localitzada a l'extrem nord-est del país.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova Anglaterra · Veure més »

Nova Brunsvic

Nova Brunsvic és una província del Canadà, englobada dins de les Províncies Marítimes i les Províncies Atlàntiques.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova Brunsvic · Veure més »

Nova Escòcia

Nova Escòcia (anglès: Nova Scotia, francès: Nouvelle-Écosse, gaèlic escocès: Alba Nuadh, Mi'kmaq: Gespogwitg) és una província marítima del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova Escòcia · Veure més »

Nova Granada

El Nou Regne de Granada varen ser un grup de províncies colonials del nord de Sud-amèrica, que corresponia principalment a l'actual Colòmbia.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova Granada · Veure més »

Nova Suècia

Nova Suècia Nova Suècia (en suec: Nya Sverige, en finlandès: Uusi-Ruotsi, en anglès: New Sweden) fou una colònia sueca establerta a les vores del riu Delaware de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord de 1638 a 1655.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova Suècia · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Nova York · Veure més »

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Oceà Pacífic · Veure més »

Ontàrio

Ontàrio és una de les deu províncies del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Ontàrio · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Oxford University Press · Veure més »

País d'Oregon

El País d'OregonEl País d'Oregon (Oregon Country en anglès) o simplement Oregon fou un terme emprat principalment als Estats Units per referir-se a la regió del nord-oest de Nord-amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і País d'Oregon · Veure més »

Pares pelegrins

Els Pelegrins marxant a un servei religiós. Pares pelegrins i Mares pelegrines (en anglès Pilgrim Fathers, Pilgrim Mothers o, només, Pilgrims) és el nom donat a un dels primers grups anglesos que al, es van establir al territori del que després serien els Estats Units per crear una "Nova Jerusalem".

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Pares pelegrins · Veure més »

Pequot

Els pequot són una tribu algonquina de Nova Anglaterra, el nom de la qual prové de pekawatawog, pequttoog, o Paquatanog "destructor".

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Pequot · Veure més »

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Primera Guerra de l'Opi

La Primera Guerra de l'Opi, també coneguda com la primera guerra angloxinesa, fou un conflicte armat que enfrontà la Gran Bretanya i la Xina durant el regnat de l'Emperador Daoguang, entre els anys 1839 i 1842 a causa de les diferències en el comerç de l'opi a la Xina continental.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Primera Guerra de l'Opi · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Geòrgia

Tretze colònies l'any 1775. La província de Geòrgia (també coneguda amb el nom de colònia de Geòrgia) fou una de les colònies del sud de l'Amèrica del Nord britànica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Província de Geòrgia · Veure més »

Província de la Badia de Massachusetts

La Província de la Badia de Massachusetts fou una Colònia de la Corona britànica a Amèrica del Nord i va donar lloc a l'estat de Massachusetts, un dels tretze estats originals dels Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Província de la Badia de Massachusetts · Veure més »

Província Unida del Canadà

La Província Unida del Canadà va ser una colònia britànica a l'Amèrica del Nord que existí des de 1841 fins a 1867.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Província Unida del Canadà · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Províncies Unides · Veure més »

Puritanisme

John Howe, Richard Baxter. El puritanisme dels segles i fou un moviment religiós d'Anglaterra i d'Escòcia que agrupava qualsevol grup religiós protestant que defensés una més gran puresa en l'adoració i en la doctrina així com un pietisme personal i de grup.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Puritanisme · Veure més »

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Quebec · Veure més »

Rebel·lió índia de 1857

La rebel·lió índia de 1857 o la revolta dels sipais (1857 a 1858) va ser un període d'aixecaments dels sipais (les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic) contra la dominació britànica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Rebel·lió índia de 1857 · Veure més »

Rebel·lió de Morant Bay

Estàtua de Paul Bogle a Mont Bay, Jamaica La Rebel·lió de Morant Bay va començar l'11 d'octubre de 1865 quan entre 200 i 300 afrojamaicans es van revoltar a Morant Bay, a la Parròquia de St. Thomas, a Jamaica liderats per Paul Bogle.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Rebel·lió de Morant Bay · Veure més »

Rebel·lió del riu Red

La Rebel·lió del riu Red (en anglès: Red River Resistance (o la Red River Rebellion, Red River uprising, o First Riel Rebellion i en francès: Résistance de la rivière Rouge) va ser la seqüència d'esdeveniments que van portar l'any 1869 a la fundació d'un govern provisional per a l'ètnia Métis del Canadà la rebel·lió va ser liderada per Louis Riel a la Red River Colony, en l'actual província de Manitoba. Durant cert temps havia estat el territori anomenat Rupert's Land sota el control de la Hudson's Bay Company. El govern del Canadà va comprar l'any 1869 Rupert's Land a la Companyia de la Badia de Hudson i nomenà l'angloparlant, contrari als francòfons Metis, William McDougall com a governador. Els Métis van crear un govern provisional. Riel negocià directament amb el govern canadenc per a fundar Manitoba com a província. Els paridaris de Riel van arrestar membres de la facció pro-canadenca i executaren l'orangeman Thomas Scott acusat d'intentar assassinar Riel. El 1870 la llei Manitoba Act va permetre entrar a la Confederació del canadà a la Red River Colony com a província de Manitoba.Aquesta llei també va permetre escoles separades en anglès i francès i la protecció de la pràctica del catolicisme. Després d'aquest acord una milícia britànica, anomenada Expedició Wolseley, va ser enviada a Manitoba. Riel fugí als Estats Units i va ser la fí de la rebel·lió. Fort Garry prop de 1872.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Rebel·lió del riu Red · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Regne Unit · Veure més »

Revolta de Boston (1689)

La Revolta de Boston de 1689 va ser un alçament popular que va es va dur a terme el 18 d'abril de 1689 contra el governador del Domini de Nova Anglaterra, Edmund Andros.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Revolta de Boston (1689) · Veure més »

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Revolució Americana · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Revolució Gloriosa · Veure més »

Riu Ohio

El pont de Louisville Conca del riu Ohio El riu Ohio és l'afluent més gran en volum del riu Mississipi als Estats Units.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Riu Ohio · Veure més »

Riu Sant Llorenç

El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence River; en francès fleuve Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye; en Llengua mohawk: Kaniatarowanenneh, que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Riu Sant Llorenç · Veure més »

Royal Air Force

La Royal Air Force (RAF) (en català: Reial Força Aèria) és la branca aèria de les forces armades britàniques.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Royal Air Force · Veure més »

Royal charter

Royal Charter (carta reial) és un decret expedit per un monarca britànic per a legitmar un cos incorporat, tal com una ciutat, una companyia o una universitat.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Royal charter · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Royal Navy · Veure més »

Saint Kitts

Saint Kitts (també coneguda més formalment com Saint Christopher Island; Saint-Christophe en francès) és una illa del Carib.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Saint Kitts · Veure més »

Saint Lucia

Saint Lucia és un estat insular que forma part de les petites Antilles.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Saint Lucia · Veure més »

Samuel de Champlain

Samuel de Champlain (nascut Samuel Champlain; Brouage o La Rochelle, Aunis, França, batejat el 13 d'agost de 1574 Journal le Soleil, 15 d'abril de 2012, pàg.2;, registre actualitzat el 5 de maig de 2012; amb referències. Nota: L'acte del baptisme no conté informació sobre l'edat de Samuel, ni la seva data o lloc de naixement. - Ciutat de Quebec, Nova França, 25 de desembre de 1635) fou un explorador, geògraf, cartògraf, soldat i diplomàtic francès.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Samuel de Champlain · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Sàpiens · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Segle XIX · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Segle XVIII · Veure més »

Segon Congrés Continental

S'anomena Segon Congrés Continental a la convenció de les Tretze Colònies dels anglesos als futurs Estats Units, que començà l'estiu de 1775 just després de l'esclat de la guerra entre la corona britànica i les colònies.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Segon Congrés Continental · Veure més »

Segona guerra Anglo-Holandesa

La Segona Guerra Anglo-Neerlandesa va ser un conflicte armat sostingut entre Anglaterra i les Províncies Unides (aproximadament els Països Baixos) des del 4 de març de 1665 fins al 31 de juliol de 1667.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Segona guerra Anglo-Holandesa · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Sisena Coalició · Veure més »

Societat Religiosa d'Amics

George Fox, considerat una de les figures més importants del quaquerisme. La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el a Anglaterra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Societat Religiosa d'Amics · Veure més »

Stadhouder

Lstadhouder (en neerlandès, 'lloctinent') fou un càrrec polític de les antigues províncies del nord dels Països Baixos, que comportava funcions executives.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Stadhouder · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Sucre · Veure més »

Surinam

El Surinam (en neerlandès Suriname), oficialment la República del Surinam (en neerlandès Republiek Suriname), és un estat del nord-est de l'Amèrica del Sud situat entre la Guaiana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oceà Atlàntic al nord i el Brasil al sud.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Surinam · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tabac · Veure més »

Tórtola (illa)

Tórtola és l'illa més gran, la més poblada i la més coneguda de les Illes Verges Britàniques, un grup d'illes que forma part de l'arxipèlag de les Illes Verges.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tórtola (illa) · Veure més »

Terra de Rupert

Mapa de la Terra de Rupert, amb la localització de York Factory (actualment, a la província de Manitoba, Canadà). La Terra de Rupert, també anomenada Terra del Príncep Rupert, era un territori de la Nord-amèrica britànica que comprenia la conca hidrogràfica de la Badia de Hudson, i que va estar sota la possessió nominal de la Companyia de la Badia de Hudson durant 200 anys (del 1670 al 1870), tot i que els nombrosos grups indígenes que hi vivien en disputaven la sobirania.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Terra de Rupert · Veure més »

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Terranova · Veure més »

Terranova i Labrador

Terranova i Labrador (anglès Newfoundland and Labrador, francès Terre-Neuve-et-Labrador, gaèlic Talamh an Éisc agus Labradóir) és una província del Canadà.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Terranova i Labrador · Veure més »

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Terratinent · Veure més »

Territoris del Nord-oest

Els Territoris del Nord-oest (anglès North-West Territories, francès les Territoires du Nord-Ouest) són un territori del Canadà sense estatut de província que es troben al nord del país.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Territoris del Nord-oest · Veure més »

Thomas Gage

Thomas Gage (1718/19Hinman (2002), p. 8 – 1787) fou un general britànic, conegut pels seus molts anys de servei a Amèrica del Nord, incloent-hi la seva funció com comandant militar en els primers dies de la Revolució Americana.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Thomas Gage · Veure més »

Thomas Jefferson

Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Thomas Jefferson · Veure més »

Tobago

Tobago és una illa situada al sud del mar Carib.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tobago · Veure més »

Tractat d'Oregon

El País d'Oregon i les àrees disputadesEl Tractat d'Oregon, oficialment, el Tractat entre Sa Majestat i els Estats Units d'Amèrica per la Resolució de la Frontera d'Oregon al Regne Unit, i conegut als Estats Units com el Tractat amb la Gran Bretanya Quant als Límits a l'Oest de les Muntanyes Rocoses o el Tractat Buchanan-Pakenham, fou el tractat entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i els Estats Units signat el 15 de juny de 1846 a la ciutat de Washington, D.C..

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tractat d'Oregon · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Gant

El Tractat de Gant, signat el 24 de desembre de 1814 a Gant (en Bèlgica, en l'actualitat), va ser la pau que va donar fi a la Guerra Anglo-Americana de 1812-1815 entre els Estats Units i el Regne Unit.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tractat de Gant · Veure més »

Tractat de Madrid (1670)

El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat el 18 de juliol de 1670 entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tractat de Madrid (1670) · Veure més »

Tractat de París (1763)

La Pau de París va ser signada el 10 de febrer de 1763, a París.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tractat de París (1763) · Veure més »

Tractat de París (1783)

El Tractat de Paris de 1783 és un tractat de pau, signat en la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tractat de París (1783) · Veure més »

Treballador no abonat

Certificat de contracte de treballador no abonat (1738) Un treballador no abonat era un empleat jove i no especialitzat contractat pel mig d'un contracte bilateral per treballar per a un patró per un període fix de temps, usualment de tres a set anys, a canvi de transport, alimentació, vestit, hostalatge i altres necessitats durant el transcurs del seu contracte.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Treballador no abonat · Veure més »

Tretze Colònies

Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegué la independència dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Tretze Colònies · Veure més »

Trinitat i Tobago

Trinitat i Tobago, oficialment la Republic of Trinitat and Tobago, és el país insular més al sud del Carib.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Trinitat i Tobago · Veure més »

Verge Grossa

Verge Grossa, Virgen Gorda en castellà o Virgin Gorda en anglès, és la tercera illa més gran (després de Tórtola i Anegada) que forma part de les Illes Verges Britàniques, cobreix una àrea de 21 km² i la seva principal localitat és Spanish Town al sud-oest de l'illa.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Verge Grossa · Veure més »

Vinland

Reconstrucció actual d'un poblet norrè a Amèrica del Nord Vinland, Vineland o Winland (norrè occidental antic Vínland o Vinland) és l'àrea costanera d'Amèrica del Nord explorada pels vikings, on Leif Erikson va desembarcar per primera vegada vers el 1000, aproximadament cinc segles abans dels viatges de Cristòfor Colom i John Cabot.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Vinland · Veure més »

Virgínia

Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Virgínia · Veure més »

Walter Raleigh

Sir Walter Raleigh (circa 1552 - 29 d'octubre de 1618) fou un aristòcrata anglès, escriptor, poeta, soldat, cortesà, i explorador que en gran part es coneix també per popularitzar el consum de tabac a Anglaterra.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Walter Raleigh · Veure més »

Wampanoag

Els wampanoag (o també wôpanâak) són una tribu algonquina, també anomenada pokanoket, el nom del qual volia dir «gent de l'Est».

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і Wampanoag · Veure més »

William Penn

William Penn (14 d'octubre 1644 – 30 de juliol 1718) Fill de l'almirall anglès William Penn (23 abril 1621 - 16 setembre 1670) i de Margaret Jasper, va ser el fundador de la colònia britànica de Pennsilvània, que més tard es van convertir en dos dels Estats Units d'Amèrica (Pennsilvània i Delaware).

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і William Penn · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 10 de febrer · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1000 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1492 · Veure més »

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1608 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1609 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1625 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1631 · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1636 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1648 · Veure més »

1680

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1680 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1681 · Veure més »

1684

;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1684 · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1685 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1686 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1688 · Veure més »

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1695 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1701 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1713 · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1750 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1754 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1758 · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1759 · Veure més »

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1763 · Veure més »

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1765 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1774 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1775 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1776 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1780 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1783 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1786 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1814 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1846 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1850 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1958 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 1962 · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 25 de març · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 4 de juliol · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Colonització britànica d'Amèrica і 8 de setembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat