Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Codornera

Índex Codornera

La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (i metge en rossellonès) (Cepola macrophthalma) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.

Taula de continguts

  1. 110 les relacions: Aleta (anatomia animal), Anèl·lids, Barcelona, Bentos, Bernard Germain de Lacépède, Boca, Bou (pesca), Cap (anatomia), Capellà (peix), Carl von Linné, Cepòlids, Codornera, Constantine Samuel Rafinesque, Costa, Crustacis, Dent, Diàmetre, Dublín, Editorial Moll, Escata, Espanya, Espècie, Espermatòfits, Estats Units d'Amèrica, Estocolm, Família (biologia), Fang (geologia), França, Gall (peix), Gàdids, Generalitat de Catalunya, Grahamstown, Gran Bretanya, Grècia, Ictiologia, Illes Britàniques, Institut d'Estudis Catalans, Institut Espanyol d'Oceanografia, Itàlia, Larva, Lisboa, Liverpool, Llampuga, Lluç europeu, Lluerna fosca, Lluerna rossa, Londres, Lophius, Madrid, Mar Catalana, ... Ampliar l'índex (60 més) »

  2. Cepola

Aleta (anatomia animal)

aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.

Veure Codornera і Aleta (anatomia animal)

Anèl·lids

Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.

Veure Codornera і Anèl·lids

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Codornera і Barcelona

Bentos

Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.

Veure Codornera і Bentos

Bernard Germain de Lacépède

Bernard Germain Étienne de la Ville-sur-Illon, comte de Lacépède, de vegades anomenat de la Cépède, (Agen, 26 de desembre de 1756 - Épinay-sur-Seine, 6 d'octubre de 1825), fou un zoòleg, polític i músic francès.

Veure Codornera і Bernard Germain de Lacépède

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.

Veure Codornera і Boca

Bou (pesca)

Pesca del bou a València El bou és la denominació que rep una tècnica de pesca i també la barca que s'hi fa servir.

Veure Codornera і Bou (pesca)

Cap (anatomia)

Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).

Veure Codornera і Cap (anatomia)

Capellà (peix)

Plat elaborat amb capellans. El capellà, la mòllera vera, la mòllera, la molla, la palaia o la peialla (Trisopterus minutus) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes i de la família dels gàdids.

Veure Codornera і Capellà (peix)

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Veure Codornera і Carl von Linné

Cepòlids

''Acanthocepola krusensternii'' ''Cepola australis'' Els cepòlids (Cepolidae) constitueixen una família de peixos de l'ordre dels perciformes.

Veure Codornera і Cepòlids

Codornera

La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (i metge en rossellonès) (Cepola macrophthalma) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.

Veure Codornera і Codornera

Constantine Samuel Rafinesque

Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz (Gàlata, Istanbul, 22 d'octubre de 1783 - Filadèlfia, 18 de setembre de 1840) va ser un científic en molts camps que va destacar especialment en botànica i arqueologia.

Veure Codornera і Constantine Samuel Rafinesque

Costa

Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.

Veure Codornera і Costa

Crustacis

Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.

Veure Codornera і Crustacis

Dent

La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Veure Codornera і Dent

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Veure Codornera і Diàmetre

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Veure Codornera і Dublín

Editorial Moll

LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.

Veure Codornera і Editorial Moll

Escata

Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.

Veure Codornera і Escata

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Codornera і Espanya

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Codornera і Espècie

Espermatòfits

Els espermatòfits (Spermatophyta) o fanerògames (Phanerogamae) són un grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) amb rang de superdivisió.

Veure Codornera і Espermatòfits

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Codornera і Estats Units d'Amèrica

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Veure Codornera і Estocolm

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Codornera і Família (biologia)

Fang (geologia)

El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.

Veure Codornera і Fang (geologia)

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Codornera і França

Gall (peix)

Il·lustració d'un gall de Sant Pere (circa 1831-1841) El gall, gall marí o gall de Sant Pere (Zeus faber) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels zeids i comú a les costes del mediterrani, on és força apreciat per la seua carn.

Veure Codornera і Gall (peix)

Gàdids

Els gàdids (Gadidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels gadiformes, propis d'oceans boreals freds i temperats.

Veure Codornera і Gàdids

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Codornera і Generalitat de Catalunya

Grahamstown

Grahamstown és una ciutat a la província de Cap Oriental a Sud-àfrica i és la seu del municipi de Makana.

Veure Codornera і Grahamstown

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Veure Codornera і Gran Bretanya

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Codornera і Grècia

Ictiologia

Peix en un mosaic romà d'Emerita Augusta La ictiologia és una branca de la zoologia dedicada a l'estudi dels peixos.

Veure Codornera і Ictiologia

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.

Veure Codornera і Illes Britàniques

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Codornera і Institut d'Estudis Catalans

Institut Espanyol d'Oceanografia

LInstitut Espanyol d'Oceanografia (Instituto Español de Oceanografía) (IEO) és un organisme públic de recerca (OPI, Organismo Público de Investigación) espanyol creat el 17 d'abril de 1914 i dedicat a la recerca de les ciències del mar, especialment en allò relacionat amb el coneixement científic dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí.

Veure Codornera і Institut Espanyol d'Oceanografia

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Codornera і Itàlia

Larva

L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.

Veure Codornera і Larva

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Veure Codornera і Lisboa

Liverpool

dàrsenes del port de Liverpool són un dels elements que han merescut el reconeixement de la UNESCO Liverpool és una ciutat situada al nord-oest d'Anglaterra, al comtat metropolità de Merseyside, sobre el costat nord de l'estuari del riu Mersey.

Veure Codornera і Liverpool

Llampuga

Aspecte de la carn de llampuga mascle de llampuga Un exemplar capturar a Islamorada el 2005. Il·lustració d'un exemplar immadur Llampugues capturades a l'illa de Dominica. La llampuga, llampec o daurat (Coryphaena hippurus) és un peix pelàgic de l'ordre dels perciformes.

Veure Codornera і Llampuga

Lluç europeu

Exemplar capturat a les costes espanyoles Cap de lluç amb un transportador al costat El lluç europeu, lluç o llucet -quan encara és immadur- (Merluccius merluccius) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.

Veure Codornera і Lluç europeu

Lluerna fosca

La lluerna fosca, el biret, el garneu, el graneu, la lluerna, la lluerna filosa, la lluverna, l'oriola, la pubilla, el rafet o el viret (Chelidonichthys obscurus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.

Veure Codornera і Lluerna fosca

Lluerna rossa

Lluerna rossa a l'Aquarium Cinéaqua Exemplar capturat a Turquia. Vista lateral Lluerna rossa en un aquàrium XVIII, a ''Illustrations d'Ichtyologie ou histoire naturelle générale et particulière des Poissons'' Parella de lluernes rosses a l'aquàrium Nausicaä Lluerna rossa a Océanopolis, a Brest Segell mostrant una lluerna rossa.

Veure Codornera і Lluerna rossa

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Codornera і Londres

Lophius

coreà. Lophius és un gènere de peixos de la família Lophiidae.

Veure Codornera і Lophius

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Codornera і Madrid

Mar Catalana

La mar Catalana és l'àrea de la mar Mediterrània occidental situada al mar Balear entre la costa est de la península Ibèrica i l'arxipèlag Balear.

Veure Codornera і Mar Catalana

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Codornera і Mar Mediterrània

Merluccius polli

Merluccius polli és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.

Veure Codornera і Merluccius polli

Merluccius senegalensis

Merluccius senegalensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.

Veure Codornera і Merluccius senegalensis

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Codornera і Milà

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Codornera і Moscou

Museu Americà d'Història Natural

El Museu Americà d'Història Natural (oficialment i en anglès, American Museum of Natural History) és un museu d'història natural situat en l'oest superior de Manhattan, Nova York, EUA, entre el carrer 79 i Central Park, cap a l'oest.

Veure Codornera і Museu Americà d'Història Natural

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Codornera і Ordre

Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.

Veure Codornera і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Codornera і Països Catalans

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Codornera і Palma

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Codornera і París

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Codornera і Peixos

Peixos ossis

Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.

Veure Codornera і Peixos ossis

Perciformes

Els perciformes (Perciformes) són un ordre de peixos actinopterigis de la infraclasse dels teleostis que engloba a l'entorn d'un 40% de tots els peixos coneguts, i és l'ordre més nombrós de vertebrats.

Veure Codornera і Perciformes

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Veure Codornera і Plàncton

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Codornera і Portugal

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Codornera і Primavera

Rata (peix)

La rata, rata de mar (Uranoscopus scaber), rata de fons o saltabardissa és un peix de la família dels uranoscòpids.

Veure Codornera і Rata (peix)

Roig

El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Veure Codornera і Roig

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Codornera і Roma

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Veure Codornera і Senegal

Sorra

Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.

Veure Codornera і Sorra

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Codornera і Suècia

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Codornera і Sud-àfrica

Taiwan

Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.

Veure Codornera і Taiwan

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Veure Codornera і Tardor

Teleostis

Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.

Veure Codornera і Teleostis

Tempesta

Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.

Veure Codornera і Tempesta

Ull

Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Veure Codornera і Ull

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Codornera і UNESCO

Uranoscòpids

''Kathetostoma laeve'' Rata de mar (''Uranoscopus scaber'') ''Uranoscopus dollfusi'' Els uranoscòpids (Uranoscopidae) constitueixen una família de peixos teleostis de l'ordre dels perciformes.

Veure Codornera і Uranoscòpids

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Codornera і Verona

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

Veure Codornera і Vertebrats

Vespre

Vespre, Parambikkulam, Kerala, India El vespre és la part del dia que va des de la tarda fins a la nit.

Veure Codornera і Vespre

Zoologia

La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.

Veure Codornera і Zoologia

1766

;Països Catalans.

Veure Codornera і 1766

1800

;Països Catalans.

Veure Codornera і 1800

1810

;Països Catalans.

Veure Codornera і 1810

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Veure Codornera і 1957

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Codornera і 1973

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Codornera і 1975

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Veure Codornera і 1976

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Codornera і 1979

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Veure Codornera і 1984

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 1985

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Codornera і 1986

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Veure Codornera і 1987

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Codornera і 1989

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Codornera і 1990

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Codornera і 1992

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Veure Codornera і 1995

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 1996

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Veure Codornera і 1998

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Veure Codornera і 1999

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 2002

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 2003

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 2005

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Codornera і 2007

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Codornera і 2010

Vegeu també

Cepola

També conegut com Cepola attenuata, Cepola jugularis, Cepola longicauda, Cepola macrophthalma, Cepola marginata, Cepola novemradiata, Cepola rubescens, Cepola serpentiformis, Cepola taenia, Cepola truncata, Ophidion macrophthalma, Ophidion macrophthalmum.

, Mar Mediterrània, Merluccius polli, Merluccius senegalensis, Milà, Moscou, Museu Americà d'Història Natural, Ordre, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Països Catalans, Palma, París, Peixos, Peixos ossis, Perciformes, Plàncton, Portugal, Primavera, Rata (peix), Roig, Roma, Senegal, Sorra, Suècia, Sud-àfrica, Taiwan, Tardor, Teleostis, Tempesta, Ull, UNESCO, Uranoscòpids, Verona, Vertebrats, Vespre, Zoologia, 1766, 1800, 1810, 1957, 1973, 1975, 1976, 1979, 1984, 1985, 1986, 1987, 1989, 1990, 1992, 1995, 1996, 1998, 1999, 2002, 2003, 2004, 2005, 2007, 2010.