Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Christophe Plantin

Índex Christophe Plantin

Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.

133 les relacions: Abraham Ortelius, Alemanya, Alexandre I de Parma, Anabaptisme, Andreas Vesal, Anglaterra, Antoni I de Portugal, Anvers, Baixa Normandia, Bíblia Poliglota d'Anvers, Benito Arias Montano, Brussel·les, Caen, Calvinisme, Carles Manuel I de Savoia, Carolus Clusius, Casa taller museu Plantin-Moretus, Castellà, Catolicisme, Claude Garamond, Colònia (Alemanya), Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Concili de Trento, Ducat de Brabant, Enciclopèdia Espasa, Enric Hèrcules, Enric III de França, Erasme de Rotterdam, Escalda, Escòcia, Espanya, Fúria espanyola (Anvers), Felip II de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, França, Francès, Franciscus Raphelengius, Frankfurt del Main, Gabriel de Zayas, Guerra dels Vuitanta Anys, Hugonot, Impremta, Itàlia, Jacobus de Kerle, Jacques Grévin, Jan Moretus, Joan Martí Cordero i Oliver, Juan Valverde de Amusco, Justus Lipsius, ..., La Rochelle, Leiden, Lió, Lieja, Llatí, Llista de governadors dels Països Baixos, Margarida de Parma, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia d'Espanya, Neerlandès, Orleans, Països Baixos del sud, París, Peter Paul Rubens, Petrus Ramus, Philippe de Monte, Portugal, Províncies Unides, Rembert Dodoens, Renaixement, Saint-Avertin, Salamanca, Saqueig, Sèneca, Simon Stevin, Sonet, Suïssa, Tipografia, Tolosa de Llenguadoc, Tours, Troyes, Universitat de Leiden, Vianen, 1 de juliol, 10 de juny, 1515, 1520, 1534, 1537, 1540, 1545, 1546, 1548, 1549, 1550, 1555, 1556, 1557, 1558, 1559, 1560, 1561, 1562, 1563, 1564, 1565, 1566, 1567, 1568, 1570, 1571, 1572, 1573, 1574, 1576, 1578, 1579, 1580, 1582, 1586, 1588, 1589, 1590, 17 de maig, 18 de febrer, 2 de novembre, 21 de març, 23 d'agost, 26 de novembre, 28 d'agost, 30 d'agost, 5 d'abril. Ampliar l'índex (83 més) »

Abraham Ortelius

''' Abraham Ortelius '''. Abraham Ortelius (Anvers, 14 d'abril de 1527 - Anvers, 1598) (també grafiat Ortels, Oertel, Orthellius, Wortels) va ser un geògraf i cartògraf flamenc, conegut com el «Ptolemeu del segle XVI».

Nou!!: Christophe Plantin і Abraham Ortelius · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Christophe Plantin і Alemanya · Veure més »

Alexandre I de Parma

Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.

Nou!!: Christophe Plantin і Alexandre I de Parma · Veure més »

Anabaptisme

Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.

Nou!!: Christophe Plantin і Anabaptisme · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: Christophe Plantin і Andreas Vesal · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Christophe Plantin і Anglaterra · Veure més »

Antoni I de Portugal

Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).

Nou!!: Christophe Plantin і Antoni I de Portugal · Veure més »

Anvers

Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Christophe Plantin і Anvers · Veure més »

Baixa Normandia

Baixa Normandia (en francès: Basse-Normandie) fou una regió administrativa de França.

Nou!!: Christophe Plantin і Baixa Normandia · Veure més »

Bíblia Poliglota d'Anvers

La Bíblia Poliglota d'Anvers, intitulada Biblia Sacra Hebraice, Chaldaice, Graece et Latine: Philippi II Regii Catholice pietate, et studio ad sacrosanctae Ecclesiae vsum, i coneguda també com a Biblia Regia, Bíblia del rei d'Espanya, Bíblia d'Arias Montano o Bíblia de Plantin (1568-1572), fou una edició poliglota de la Bíblia publicada per l'impressor Christophe Plantin a la ciutat d'Anvers, amb el patrocini de Felip II i la direcció científica de Benito Arias Montano.

Nou!!: Christophe Plantin і Bíblia Poliglota d'Anvers · Veure més »

Benito Arias Montano

Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.

Nou!!: Christophe Plantin і Benito Arias Montano · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Christophe Plantin і Brussel·les · Veure més »

Caen

Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia, situat vora els marges del riu Orne.

Nou!!: Christophe Plantin і Caen · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Christophe Plantin і Calvinisme · Veure més »

Carles Manuel I de Savoia

Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.

Nou!!: Christophe Plantin і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »

Carolus Clusius

Charles de l'Écluse, L'Escluse, o Carolus Clusius (Arràs, 19 de febrer de 1526 – Leiden, 4 d'abril de 1609), Senyor de Watènes, va ser un botànic i metge flamenc, segurament el botànic més influent de tot el.

Nou!!: Christophe Plantin і Carolus Clusius · Veure més »

Casa taller museu Plantin-Moretus

El Museu Plantin-Moretus (Plantin-Moretusmuseum) és un museu dedicat a la impremta belga fundada i dirigida al per Christophe Plantin.

Nou!!: Christophe Plantin і Casa taller museu Plantin-Moretus · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Christophe Plantin і Castellà · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Christophe Plantin і Catolicisme · Veure més »

Claude Garamond

La paraula Garamond en Adobe Garamond Pro Claude Garamond (París, 1490 - 1561) va ser un tipògraf, impressor i gravador de matrius francès.

Nou!!: Christophe Plantin і Claude Garamond · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Christophe Plantin і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: Christophe Plantin і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Christophe Plantin і Comtat de Flandes · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Christophe Plantin і Concili de Trento · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Christophe Plantin і Ducat de Brabant · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.

Nou!!: Christophe Plantin і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Enric Hèrcules

Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.

Nou!!: Christophe Plantin і Enric Hèrcules · Veure més »

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Nou!!: Christophe Plantin і Enric III de França · Veure més »

Erasme de Rotterdam

va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.

Nou!!: Christophe Plantin і Erasme de Rotterdam · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Christophe Plantin і Escalda · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Christophe Plantin і Escòcia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Christophe Plantin і Espanya · Veure més »

Fúria espanyola (Anvers)

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat d'Anvers per tropes espanyoles amotinades que va començar el 4 de novembre del 1576, durant la Guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: Christophe Plantin і Fúria espanyola (Anvers) · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Christophe Plantin і Felip II de Castella · Veure més »

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Nou!!: Christophe Plantin і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Christophe Plantin і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Christophe Plantin і Francès · Veure més »

Franciscus Raphelengius

Franciscus Raphelengius, llatinització del seu nom (en francès: François Ravlenghien o Rapheleng, en neerlandès: Frans van Ravelingen) (Lannoy, 27 de febrer de 1539 - Leiden, 20 de juliol de 1597).

Nou!!: Christophe Plantin і Franciscus Raphelengius · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Christophe Plantin і Frankfurt del Main · Veure més »

Gabriel de Zayas

Gabriel de Zayas (Écija, 1526 — Madrid, 13 de juliol de 1593), Secretari d'Estat amb Felip II.

Nou!!: Christophe Plantin і Gabriel de Zayas · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Christophe Plantin і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Christophe Plantin і Hugonot · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Christophe Plantin і Impremta · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Christophe Plantin і Itàlia · Veure més »

Jacobus de Kerle

Jacobus de Kerle (Ieper, 1531/1532 - Praga, 7 de gener de 1591) fou un compositor i organista flamenc de finals del Renaixement.

Nou!!: Christophe Plantin і Jacobus de Kerle · Veure més »

Jacques Grévin

Jacques Grévin (Clermont de l'Oise (França), 1538 - Torí (Itàlia), 5 de novembre de 1570) fou un metge, dramaturg i poeta francès.

Nou!!: Christophe Plantin і Jacques Grévin · Veure més »

Jan Moretus

Jan Moretus, adaptació llatina de Johann Moerentorf (Anvers, 2 de maig de 1543 — Anvers, 25 de setembre de 1610), fou un impressor, llibreter i editor dels Països Baixos meridionals. Fou el segon director de lOfficina Plantiniana o «Compàs d'Or», successor del fundador de la impremta i genial empresari Christophe Plantin. Durant la seva direcció aconsegueix fer que no davalli molt la importància de l'empresa tipogràfica en el conjunt europeu. Les diferents condicions socials, polítiques i econòmiques, sobretot en relació a la ciutat d'Anvers, però, li impedeixen mantenir-se com un dels principals referents en el món de l'edició humanística; i aquesta mancança la suplirà dedicant-se majoritàriament a l'edició de llibres litúrgics. La seva tenacitat i la bona gestió empresarial li permeteren mantenir en un lloc digne l'empresa que va rebre del seu sogre. Ell mateix va transmetre una empresa pròspera als seus fills, Balthasar i Jan, que van ser dos baules més d'un projecte que es va perllongar fins al.

Nou!!: Christophe Plantin і Jan Moretus · Veure més »

Joan Martí Cordero i Oliver

Joan Martí Cordero i Oliver, en castellà Juan Martín Cordero, (València, 11 de novembre de 1531 – Moixent, ca. 1600) fou un traductor i teòleg valencià.

Nou!!: Christophe Plantin і Joan Martí Cordero i Oliver · Veure més »

Juan Valverde de Amusco

Juan Valverde de Amusco (Amusco, ca. 1525 - Roma, ca. 1588).

Nou!!: Christophe Plantin і Juan Valverde de Amusco · Veure més »

Justus Lipsius

Justus Lipsius, (Just Lipsi en català, Joost Lips o Josse Lips en neerlandès) (Overijse, Ducat de Brabant, 18 d'octubre de 1547 - Lovaina, 23 de març de 1606) fou un filòleg i humanista d'origen brabançó.

Nou!!: Christophe Plantin і Justus Lipsius · Veure més »

La Rochelle

La Rochelle (en peitoví-saintongès: La Rochéle) és un comú francès, al departament de la Charanta Marítima (regió de Nova Aquitània).

Nou!!: Christophe Plantin і La Rochelle · Veure més »

Leiden

Leiden (antigament escrita com Leyden) o Leida, és una ciutat de la província d'Holanda Meridional, als Països Baixos.

Nou!!: Christophe Plantin і Leiden · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Christophe Plantin і Lió · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Christophe Plantin і Lieja · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Christophe Plantin і Llatí · Veure més »

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Nou!!: Christophe Plantin і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »

Margarida de Parma

Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).

Nou!!: Christophe Plantin і Margarida de Parma · Veure més »

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Nou!!: Christophe Plantin і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Christophe Plantin і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Christophe Plantin і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Christophe Plantin і Neerlandès · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Christophe Plantin і Orleans · Veure més »

Països Baixos del sud

Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.

Nou!!: Christophe Plantin і Països Baixos del sud · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Christophe Plantin і París · Veure més »

Peter Paul Rubens

Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.

Nou!!: Christophe Plantin і Peter Paul Rubens · Veure més »

Petrus Ramus

Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.

Nou!!: Christophe Plantin і Petrus Ramus · Veure més »

Philippe de Monte

Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.

Nou!!: Christophe Plantin і Philippe de Monte · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Christophe Plantin і Portugal · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Christophe Plantin і Províncies Unides · Veure més »

Rembert Dodoens

Rembert Dodoens (Mechelen, 29 de juny de 1517 – 10 de març de 1585) va ser un metge i botànic brabançó.

Nou!!: Christophe Plantin і Rembert Dodoens · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Christophe Plantin і Renaixement · Veure més »

Saint-Avertin

Saint-Avertin és un municipi francès, situat al departament d'Indre i Loira i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Christophe Plantin і Saint-Avertin · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Christophe Plantin і Salamanca · Veure més »

Saqueig

Soldats saquejant, any 1906 El saqueig, pillatge o saqueu és l'apropiació dels béns d'altres persones o institucions per mitjà de la força, com a conseqüència d'una victòria política o militar o també durant el transcurs d'una catàstrofe com pot ser una guerra o un desastre natural.

Nou!!: Christophe Plantin і Saqueig · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Christophe Plantin і Sèneca · Veure més »

Simon Stevin

Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.

Nou!!: Christophe Plantin і Simon Stevin · Veure més »

Sonet

El sonet és un tipus d'estrofa poètica d'origen italià composta per catorze versos amb un nombre de síl·labes variable (les versions italiana i castellana són d'onze síl·labes per vers).

Nou!!: Christophe Plantin і Sonet · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Christophe Plantin і Suïssa · Veure més »

Tipografia

''Summa teològica'' de Sant Tomàs d'Aquino La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.

Nou!!: Christophe Plantin і Tipografia · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Christophe Plantin і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Christophe Plantin і Tours · Veure més »

Troyes

Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Christophe Plantin і Troyes · Veure més »

Universitat de Leiden

La Universitat de Leiden (en neerlandès, Universiteit Leiden) és a la ciutat de Leiden i té el títol d'universitat més antiga de les Províncies Unides.

Nou!!: Christophe Plantin і Universitat de Leiden · Veure més »

Vianen

Vianen és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.

Nou!!: Christophe Plantin і Vianen · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 1 de juliol · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 10 de juny · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1515 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1520 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Christophe Plantin і 1534 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1537 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1540 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1545 · Veure més »

1546

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1546 · Veure més »

1548

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1548 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1549 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1550 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1556 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1557 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1558 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1559 · Veure més »

1560

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1560 · Veure més »

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1561 · Veure més »

1562

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1562 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1563 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1564 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1565 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1566 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1567 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1568 · Veure més »

1570

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1570 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1571 · Veure més »

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Christophe Plantin і 1572 · Veure més »

1573

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1573 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1574 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1576 · Veure més »

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Nou!!: Christophe Plantin і 1578 · Veure més »

1579

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1579 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Christophe Plantin і 1580 · Veure més »

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Christophe Plantin і 1582 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Christophe Plantin і 1586 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1588 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: Christophe Plantin і 1589 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Christophe Plantin і 1590 · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 17 de maig · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Christophe Plantin і 18 de febrer · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 2 de novembre · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 21 de març · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 23 d'agost · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 26 de novembre · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 28 d'agost · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 30 d'agost · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Christophe Plantin і 5 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Christoffel Plantijn, Christophorus Plantinus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »