142 les relacions: Anglaterra, Annuario Pontificio, Antoní de Pàmies, Arieja, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Tolosa, Benet XII, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Meaux, Bisbat de Perigús, Bisbat de Tarba, Bisbe (Església Catòlica), Bonifaci VIII, Butlla, Calvinisme, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Cantó de Queragut, Catarisme, Catedral, Coadjutor, Companyia de Jesús, Concordat del 1801, Croada Albigesa, Dècada del 1300, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi de Lleó, Diòcesi de Rius, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Foix, Francès, Francesc (papa), Gal·licanisme, Heretgia, Inquisició, Jansenisme, Jean-Marc Eychenne, Llatí, Mirapeis, Occitània (regió administrativa), Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, ..., Papa, Papa Climent V, Parròquia eclesiàstica, Pàmies, Pius VII, Qui Christi Domini, Revolució Francesa, Ritu romà, Segle XV, Sent Líser, Setge de Montsegur, Suïssa, 1295, 1297, 1312, 1317, 1318, 1325, 1326, 1347, 1348, 1350, 1351, 1366, 1371, 1379, 1380, 1422, 1424, 1430, 1434, 1460, 1461, 1467, 1483, 1487, 1497, 1498, 1502, 1506, 1514, 1515, 1520, 1522, 1524, 1538, 1544, 1553, 1557, 1579, 1583, 1605, 1625, 1626, 1628, 1641, 1643, 1645, 1680, 1685, 1693, 1735, 1741, 1787, 1789, 1801, 1817, 1822, 1823, 1835, 1845, 1846, 1856, 1858, 1881, 1907, 1910, 1916, 1947, 1961, 1968, 1970, 1971, 1987, 1988, 1999, 2000, 2008, 2009, 2013, 2014, 2016. Ampliar l'índex (92 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Anglaterra · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Annuario Pontificio · Veure més »
Antoní de Pàmies
Antoní de Pàmies o Antolí (Pàmies, ca. 453 - ca. 506) va ser un religiós, mort al martiri i venerat com a sant.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Antoní de Pàmies · Veure més »
Arieja
LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Arieja · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Benet XII · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Llemotges · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Bonifaci VIII · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Butlla · Veure més »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Calvinisme · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »
Cantó de Queragut
El Cantó de Queragut (Canton de Quérigut en francès i oficialment) és un cantó francès del departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Cantó de Queragut · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Catarisme · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Catedral · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Coadjutor · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Companyia de Jesús · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Concordat del 1801 · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Croada Albigesa · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Dècada del 1300 · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Departament francès · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Diòcesi de Rius
La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Diòcesi de Rius · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Església sufragània · Veure més »
Foix
* Geografia.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Foix · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Francès · Veure més »
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Francesc (papa) · Veure més »
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Gal·licanisme · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Heretgia · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Inquisició · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Jansenisme · Veure més »
Jean-Marc Eychenne
Jean-Marc Eychenne (Pamiers, 2 de novembre de 1956) és un prelat catòlic francès, bisbe de Pamiers des del 17 de desembre de 2014.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Jean-Marc Eychenne · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Llatí · Veure més »
Mirapeis
Miralpeix (en occità Mirapeis i en francès i oficial Mirepoix) és un municipi francès del departament de l'Arieja a la regió d'Occitània, concretament està situat a la part nord-est del departament.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Mirapeis · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Orde dels Predicadors · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Papa Climent V · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Pàmies · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Pius VII · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Qui Christi Domini · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Revolució Francesa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Ritu romà · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Segle XV · Veure més »
Sent Líser
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l'Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Sent Líser · Veure més »
Setge de Montsegur
El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Setge de Montsegur · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і Suïssa · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1295 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1297 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1312 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1317 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1318 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1325 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1326 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1347 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1348 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1350 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1351 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1366 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1371 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1379 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1380 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1422 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1424 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1430 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1434 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1461 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1467 · Veure més »
1483
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1483 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1487 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1497 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1498 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1502 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1506 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1514 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1515 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1520 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1522 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1524 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1538 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1544 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1553 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1557 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1579 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1583 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1605 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1625 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1626 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1628 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1641 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1643 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1645 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1680 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1685 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1693 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1735 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1741 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1787 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1789 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1801 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1823 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1835 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1846 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1856 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1858 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1881 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1907 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1910 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1916 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1947 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1961 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1968 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1970 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1971 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1987 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1988 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 1999 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 2000 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 2008 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 2009 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 2013 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 2014 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis і 2016 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Pamiers, Bisbat de Pàmies, Diòcesi de Pàmies.