Accés més ràpid que el navegador!
200 les relacions: Alexandre VIII, Annuario Pontificio, Arquebisbat de Milà, Asola, Assumpció de Maria, Àngela Merici, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Como, Bisbat de Cremona, Bisbat de Màntua, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Tortona, Bisbat de Verona, Bisbat de Viterbo, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Brescia, Cardenal, Carles Borromeo, Catecisme de l'Església Catòlica, Catolicisme, Comte, Concili de Trento, Cristianisme, Daniele Comboni, Dècada del 1300, Dècada del 760, Desenzano del Garda, Desideri d'Ístria, Diòcesi, Duc, Església sufragània, Faustí i Jovita, Filastri de Brescia, Gaudenci de Brescia, Geltrude Comensoli, Heretgia, In partibus infidelium, Italià, Júlia de Còrsega, Llatí, Llombardia, Longobards, Marquès, Missa tridentina, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Orde de Sant Agustí, ..., Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Paganisme, Papa, Patriarca d'Antioquia, Patriarcat de Lisboa, Pau VI, Pius VII, Província de Bèrgam, Província de Brescia, Regió eclesiàstica Llombardia, Rei d'Itàlia, República de Venècia, Ritu romà, Salò, Sant patró, Sínode diocesà, Segle IV, Segle V, Seminari, Sirmione, Val Camonica, 1002, 1030, 1031, 1053, 1059, 1060, 1074, 1080, 1086, 1097, 1098, 1115, 1116, 1133, 1153, 1173, 1174, 1195, 1212, 1213, 1226, 1229, 1244, 1253, 1263, 1264, 1275, 1309, 1317, 1325, 1333, 1335, 1344, 1349, 1358, 1362, 1369, 1371, 1373, 1378, 1383, 1384, 1387, 1388, 1390, 1397, 1399, 1409, 1416, 1419, 1442, 1457, 1464, 1478, 1480, 1531, 1532, 1551, 1558, 1559, 1568, 1579, 1584, 1585, 1596, 1631, 1633, 1645, 1654, 1664, 1678, 1682, 1698, 1704, 1706, 1714, 1723, 1727, 1755, 1773, 1804, 1807, 1818, 1831, 1834, 1846, 1850, 1883, 1893, 1913, 1930, 1933, 1964, 1983, 1998, 2007, 342, 344, 379, 381, 387, 397, 406, 451, 655, 671, 679, 680, 758, 762, 774, 813, 827, 838, 842, 844, 859, 863, 898, 901, 922, 952, 969, 975, 976, 979, 996. Ampliar l'índex (150 més) »
Alexandre VIII
Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Alexandre VIII · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Asola
Asola és un municipi de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Nou!!: Bisbat de Brescia і Asola · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Assumpció de Maria · Veure més »
Àngela Merici
Àngela Merici (Desenzano del Garda, 21 de març de 1474 - Brèscia, 27 de gener de 1540) fou una religiosa llombarda, fundadora de la Companyia de Santa Úrsula.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Àngela Merici · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Bèrgam
L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Tortona · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat de Viterbo
El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Viterbo · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbe · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Brescia · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Bisbat de Brescia і Cardenal · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Carles Borromeo · Veure més »
Catecisme de l'Església Catòlica
isbn.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Catecisme de l'Església Catòlica · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Catolicisme · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Comte · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Concili de Trento · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Cristianisme · Veure més »
Daniele Comboni
Daniele Comboni (Limone sul Garda, 15 de març de 1831 - Khartum, Sudan, 10 d'octubre de 1881) fou un missioner italià a l'Àfrica, bisbe catòlic i fundador de la congregació dels Missioners Combonians del Cor de Jesús i de les Germanes Missioneres Pies Mares de la Negritud.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Daniele Comboni · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Dècada del 1300 · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Dècada del 760 · Veure més »
Desenzano del Garda
Desenzano del Garda és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Brescia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Desenzano del Garda · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Desideri d'Ístria · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Diòcesi · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Duc · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Església sufragània · Veure més »
Faustí i Jovita
Faustí i Jovita (Brescia, s. I - ca. 120) foren dos germans, suposats màrtirs cristians sota el regnat d'Adrià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Faustí i Jovita · Veure més »
Filastri de Brescia
Filastri o Filastre (també, Philastrius, Filastrius, Filaster) va ser bisbe de Brescia a finals del.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Filastri de Brescia · Veure més »
Gaudenci de Brescia
Gaudenci de Brescia (Brescia, Itàlia romana, segona meitat del segle IV - entre 420 i 427) fou el vuitè bisbe de Brescia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Les fonts per a la seva vida són, essencialment, els seus sermons, en els que hi fa alguna referència. Gaudentius fou deixeble i amic del bisbe Filastri de Brescia, i va gaudir de prestigi com a persona molt formada. A la mort del bisbe, cap al 388, fou elegit successor seu mentre estava fent un pelegrinatge a Terra Santa. Volia refusar l'oferiment, però Ambròs de Milà el va pressionar perquè l'acceptés i fou consagrat cap al 390. Va formar part de l'ambaixada que el papa Innocenci I envià a la cort d'Arcadi el 406 per donar suport a Sant Joan Crisòstom, exiliat per l'emperador, i que finalment no va aconseguir el resultat desitjat, ja que se'ls impedí d'arribar a Constantinoble. En tornar a Brescia, fa erigir l'església del Concilium Sanctorum, dedicada al conjunt dels sants, i on va dipositar les relíquies de sants que havia recollit a Terra Santa. Quan el bisbe morí, cap al 411 o 412, fou sebollit en aquesta església, avui de San Giovanni Va deixar escrits 21 discursos (Sermones), d'estil simple però expressió afortunada, i que va escriure en atenció a un fidel malalt que no podia assistir a les celebracions on els pronunciava.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Gaudenci de Brescia · Veure més »
Geltrude Comensoli
Geltrude Comensoli, nascuda Caterina (Bienno, 18 de gener de 1847 – Bèrgam, 18 de febrer de 1903), va ser una religiosa italiana, proclamada santa el 2009 pel papa Benet XVI.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Geltrude Comensoli · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Heretgia · Veure més »
In partibus infidelium
La locució llatina in partibus infidelium significa literalment 'en terres dels infidels'.
Nou!!: Bisbat de Brescia і In partibus infidelium · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Italià · Veure més »
Júlia de Còrsega
Júlia de Còrsega o de Cartago (Cartago?, 420 - Còrsega, 450) fou una dona cristiana, morta màrtir.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Júlia de Còrsega · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Llatí · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Llombardia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Longobards · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Marquès · Veure més »
Missa tridentina
Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Missa tridentina · Veure més »
Oblats dels Sants Ambròs i Carles
Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Oblats dels Sants Ambròs i Carles · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Brescia і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Orde dels Predicadors · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Paganisme · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Papa · Veure més »
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Patriarca d'Antioquia · Veure més »
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Patriarcat de Lisboa · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Pau VI · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Pius VII · Veure més »
Província de Bèrgam
La província de Bèrgam és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Província de Bèrgam · Veure més »
Província de Brescia
La província de Brescia (en llengua llombarda Provinça de Bressa, pronunciat o; en Italià Provincia di Brescia, pronunciat) és una província que forma part de la regió de Llombardia, a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Província de Brescia · Veure més »
Regió eclesiàstica Llombardia
La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Regió eclesiàstica Llombardia · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Rei d'Itàlia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Bisbat de Brescia і República de Venècia · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Ritu romà · Veure més »
Salò
Salò és un municipi italià d'una mica més de 10000 habitants de la província de Brescia, a la Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Salò · Veure més »
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Sant patró · Veure més »
Sínode diocesà
Un sínode diocesà (en llatí, Synodus dioecesana), en el cristianisme o catolicisme, és una reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, convocada pel bisbe titular o un altre prelat si aquesta església no és una diòcesi o es troba vacant, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Sínode diocesà · Veure més »
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Segle IV · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Segle V · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Seminari · Veure més »
Sirmione
Sirmione (Sirmiù en llombard) és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Brescia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і Sirmione · Veure més »
Val Camonica
La Val Camonica (o també Valcamonica i, en els dialectes camuns, Al Camònega) és una de les valls més extenses dels Alps, amb prop de 90 km de llarg i 1.347 km².
Nou!!: Bisbat de Brescia і Val Camonica · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1002 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1031 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1053 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1059 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1060 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1074 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1080 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1086 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1098 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1116 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1133 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1153 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1173 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1174 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1195 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1212 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1213 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1226 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1229 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1244 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1253 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1263 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1264 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1275 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1309 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1317 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1325 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1333 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1335 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1344 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1349 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1358 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1362 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1369 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1371 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1373 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1378 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1383 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1384 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1387 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1388 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1390 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1397 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1399 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1409 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1416 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1419 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1442 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1457 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1464 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1478 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1480 · Veure més »
1531
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1531 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1532 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1551 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1558 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1559 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1568 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1579 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1584 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1585 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1596 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1631 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1633 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1645 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1654 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1664 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1678 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1682 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1698 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1704 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1706 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1714 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1723 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1727 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1755 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1773 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1804 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1807 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1818 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1831 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1834 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1846 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1850 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1883 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1893 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1913 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1930 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1933 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1964 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1983 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 1998 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 2007 · Veure més »
342
El 342 (CCCXLII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 342 · Veure més »
344
El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 344 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 379 · Veure més »
381
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 381 · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 387 · Veure més »
397
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 397 · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 406 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 451 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 655 · Veure més »
671
El 671 (DCLXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 671 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 679 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 680 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 758 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 762 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 774 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 813 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 827 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 838 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 842 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 844 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 859 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 863 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 898 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 901 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 922 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 952 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 969 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 976 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 979 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Brescia і 996 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbe de Brescia, Diòcesi de Brescia.
