Accés més ràpid que el navegador!
192 les relacions: Abadia, Administrador apostòlic, Alemanya, Annuario Pontificio, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Sens, Auxerre, Bisbat d'Autun, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Comenge, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Meaux, Bisbat de Nevers, Bisbat de Troyes, Bisbat suburbicari de Palestrina, Borgonya, Breu apostòlic, Britànnia, Butlla, Canonge, Catarisme, Catedral, Col·legiata, Concordat del 1801, Dècada del 1300, Denis de Sainte-Marthe, Diòcesi, Dioclecià, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Francès, Gàl·lia, Gàl·lia Celta, Germà d'Auxerre, Heretgia, Jacques Amyot, Jansenisme, Liber Pontificalis, Llatí, Louis Duchesne, Màrtir cristià, Monumenta Germaniae Historica, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, París, ..., Parròquia eclesiàstica, Pelegrí d'Auxerre, Pius VII, Premonstratesos, Prior, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Ritu romà, Robert de Lenoncourt, Seu vacant, Yonne, 1030, 1039, 1040, 1052, 1076, 1095, 1114, 1116, 1136, 1137, 1151, 1152, 1167, 1182, 1183, 1206, 1207, 1215, 1220, 1234, 1245, 1247, 1270, 1278, 1280, 1293, 1296, 1306, 1309, 1325, 1327, 1328, 1331, 1332, 1339, 1344, 1345, 1347, 1349, 1350, 1353, 1359, 1361, 1362, 1372, 1376, 1382, 1390, 1409, 1410, 1426, 1432, 1449, 1474, 1476, 1478, 1513, 1514, 1530, 1556, 1560, 1562, 1570, 1593, 1599, 1625, 1626, 1631, 1632, 1639, 1671, 1676, 1678, 1704, 1705, 1706, 1709, 1754, 1761, 1801, 1805, 1817, 1821, 1823, 1973, 346, 388, 418, 448, 449, 475, 511, 533, 561, 605, 623, 659, 660, 685, 692, 707, 712, 717, 718, 731, 740, 746, 751, 766, 794, 807, 824, 857, 859, 860, 871, 872, 875, 879, 887, 909, 914, 915, 918, 933, 961, 970, 971, 995, 997, 999. Ampliar l'índex (142 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Abadia · Veure més »
Administrador apostòlic
Un administrador apostòlic és un clergue catòlic, sovint (però no necessàriament) bisbe emèrit o d'una diòcesi veïna, a càrrec temporal d'una diòcesi que espera un bisbe diocesà que serà el titular.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Administrador apostòlic · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Alemanya · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Auxerre · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Troyes
La basílica de Sant Urbà de Troyes El bisbat de Troyes és una jurisdicció eclesiàstica de França a la Xampanya.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Troyes · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Borgonya · Veure més »
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Breu apostòlic · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Britànnia · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Butlla · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Canonge · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Catarisme · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Catedral · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Col·legiata · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Concordat del 1801 · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Dècada del 1300 · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Diòcesi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Dioclecià · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Església Catòlica Romana · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Francès · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Gàl·lia Celta · Veure més »
Germà d'Auxerre
Germà d'Auxerre (en llatí Germanus Autissiodorensis) que va viure entre els anys 378 i 448 aproximadament, va ser un bisbe gal d'Auxerre.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Germà d'Auxerre · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Heretgia · Veure més »
Jacques Amyot
Casa natal de Jacques Amyot, carrer de Saint Aspais, Melun. fou un escriptor i traductor renaixentista francès.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Jacques Amyot · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Jansenisme · Veure més »
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Liber Pontificalis · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Llatí · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Louis Duchesne · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Màrtir cristià · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Orde dels Predicadors · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і París · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pelegrí d'Auxerre
Pelegrí d'Auxerre o Peregrinus en llatí (261 - † ca. 304) és venerat com el primer bisbe d'Auxerre i el constructor de la primera catedral de la ciutat.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Pelegrí d'Auxerre · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Pius VII · Veure més »
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Premonstratesos · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Prior · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Qui Christi Domini · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Ritu romà · Veure més »
Robert de Lenoncourt
Robert Lenoncourt, 1510 - 2 de febrer de 1561, va ser bisbe de Châlons-en-Champagne i Metz, arquebisbe d'Embrun, Auxerre, Sabine, Arles i Tolosa.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Robert de Lenoncourt · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Seu vacant · Veure més »
Yonne
El Yonne (89) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і Yonne · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1030 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1039 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1040 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1052 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1076 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1095 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1114 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1116 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1136 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1137 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1151 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1152 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1167 · Veure més »
1182
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1182 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1183 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1207 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1215 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1220 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1234 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1245 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1247 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1270 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1278 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1280 · Veure més »
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1293 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1296 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1306 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1309 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1325 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1327 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1328 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1331 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1332 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1339 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1344 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1345 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1347 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1349 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1350 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1353 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1359 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1361 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1362 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1372 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1376 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1382 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1390 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1410 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1426 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1432 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1449 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1474 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1476 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1478 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1513 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1514 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1530 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1556 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1560 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1562 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1570 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1593 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1599 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1625 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1626 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1631 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1632 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1639 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1671 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1676 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1678 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1704 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1706 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1709 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1754 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1761 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1801 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1805 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1817 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1821 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1823 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 1973 · Veure més »
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 346 · Veure més »
388
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 388 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 418 · Veure més »
448
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 448 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 449 · Veure més »
475
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 475 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 511 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 533 · Veure més »
561
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 561 · Veure més »
605
El 605 (DCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 605 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 623 · Veure més »
659
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 659 · Veure més »
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 660 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 685 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 692 · Veure més »
707
El 707 (DCCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 707 · Veure més »
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 712 · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 717 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 718 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 731 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 740 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 746 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 751 · Veure més »
766
El 766 (DCCLXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 766 · Veure més »
794
El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 794 · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 807 · Veure més »
824
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 824 · Veure més »
857
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 857 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 859 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 860 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 871 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 872 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 875 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 879 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 887 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 909 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 914 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 915 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 918 · Veure més »
933
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 933 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 961 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 971 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 995 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 997 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Auxerre і 999 · Veure més »
