Assemblea Constituent і Rebel·lió malgaixa de 1947

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Assemblea Constituent і Rebel·lió malgaixa de 1947

Assemblea Constituent vs. Rebel·lió malgaixa de 1947

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. La Rebel·lió malgaixa o l'Aixecament malgaix (en malgaix: Tolom-bahoaka tamin'ny i en francès: Insurrection malgache) va ser una rebel·lió nacionalista malgaixa contra el domini colonial francès a Madagascar, que va durar quasi dos anys; des de març de 1947 fins a febrer de 1949. A partir de finals de 1945, els primers diputats de l'Assemblea Nacional francesa de Madagascar, Joseph Raseta, Joseph Ravoahangy i Jacques Rabemananjara del partit polític Mouvement démocratique de la rénovation malgaixa (MDRM), van intentar aconseguir la independència de Madagascar per la via legal. El fracàs d'aquesta iniciativa i la dura resposta que va obtenir de l'administració del socialista Paul Ramadier va radicalitzar a diversos sectors de la població malgaixa, inclosos els dirigents de diverses societats secretes nacionalistes militants. En la nit del 29 de març de 1947, els nacionalistes malgaixos van llançar atacs sorpresa coordinats, armats principalment amb llances, contra les bases militars i les plantacions de propietat francesa en la part oriental de l'illa, sobretot als voltants de les ciutats Moramanga i Manakara. La causa nacionalista es va imposar ràpidament al sud i es va estendre a les terres altes centrals i a la capital, Antananarivo, al mes següent. S'estima que el nombre de combatents nacionalistes malgaixos superava al milió. Jean Ralaimongo (1895-1944). Monja Jaona (1910-1994) el 1945. Al maig de 1947 els francesos van començar a contrarestar als nacionalistes. Els francesos van triplicar el nombre de tropes a l'illa fins a 18.000, principalment transferint soldats d'altres colònies franceses d'Àfrica. Les autoritats colonials van tractar de lluitar en els fronts tant de manera física i psicològicament aplicant diverses tàctiques de terror destinades a desmoralitzar a la població. La força militar francesa va dur a terme execucions en massa, tortures, violacions de guerra, l'incendi de pobles sencers, càstigs col·lectius i altres atrocitats com els vols de la mort en que llançaven presoners malgaixos vius des d'un avió. El nombre estimat de víctimes malgaixes varia d'un mínim de 11.000 a un màxim de més de 100.000. Els nacionalistes van matar a uns 550 ciutadans francesos, així com a 1.900 partidaris del Parti des déshérités de Madagascar (PADESM), un partit polític malgaix profrancès creat amb el suport de les autoritats colonials per a competir amb el MDRM. L'agost de 1948, la majoria dels dirigents nacionalistes van ser assassinats o capturats, i l'aixecament va ser efectivament sufocat al desembre de 1948, encara que l'última resistència armada no va ser derrotada fins al febrer de 1949. La violenta repressió de la insurrecció nacionalista va deixar profundes cicatrius en la societat malgaixa. Una generació de la classe dirigent va ser aniquilada, la qual va comportar més dificultats per al país quan va aconseguir la independència en 1960. Els tres primers diputats de Madagascar van ser arrestats, torturats i mantinguts a la presó fins que se'ls va concedir l'amnistia en 1958. Un altre dirigent que va sobreviure al conflicte, Monja Jaona, també va ser empresonat durant nou anys i després va fundar el partit Madagascar per als Malgaixos (MONIMA), que ha tingut una influència considerable en la política malgaixa. França va classificar la majoria dels documents relacionats amb la Rebel·lió, i el govern francès va mantenir el silenci sobre el tema fins que el president francès Jacques Chirac el va qualificar de "inacceptable" durant una visita oficial a Madagascar en 2005. Diversos directors malgaixos han filmat pel·lícules en el període de l'Aixecament. En 1967 el govern malgaix va declarar el 29 de març com a dia festiu anual, i en 2012 es va inaugurar un museu dedicat a l'Aixecament a Moramanga.

Assemblea Nacional (França)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.

Assemblea Constituent і Assemblea Nacional (França) · Assemblea Nacional (França) і Rebel·lió malgaixa de 1947 · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Assemblea Constituent і Francès · Francès і Rebel·lió malgaixa de 1947 · Veure més »