Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Zèfir

Índex Zèfir

Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875) Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

45 les relacions: Afrodita, Anglès mitjà, Apol·lo, Armide (Lully), Atys (Lully), Aurora (mitologia), Bali (cavall), Bòreas, Blast Lärmen, ihr Feinde!, BWV 205a, Cavall alat, Celeno (Harpia), Ciparís, Cloris (mare de Carpos), Cupido i Psique, El naixement de Venus, El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora, Euros (mitologia), Favoni, Flora (mitologia), Fortunatae insulae, Harpia, Jacint (mitologia), L'Aurora, La primavera, Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó, Museu (mitologia), Notos, Penell, Podarge, Ponent (vent), Potos (mitologia), Psique (mitologia), Psyché (Lully), Punt cardinal, Regio VI (Pompeia), Sandro Botticelli, Sebastiano del Piombo, Sexe intercrural, Torre dels Vents, Unda, Vent, Vents (mitologia), Xantos (cavall), Xiulet, Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205.

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Zèfir і Afrodita · Veure més »

Anglès mitjà

Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.

Nou!!: Zèfir і Anglès mitjà · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Zèfir і Apol·lo · Veure més »

Armide (Lully)

Armide és una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Zèfir і Armide (Lully) · Veure més »

Atys (Lully)

dreta Atys és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes.

Nou!!: Zèfir і Atys (Lully) · Veure més »

Aurora (mitologia)

''Aurora'', de Jean-Honoré Fragonard. En la mitologia romana, Aurora fou el nom amb què els romans coneixien la deessa Eos, la personificació de l'alba.

Nou!!: Zèfir і Aurora (mitologia) · Veure més »

Bali (cavall)

Bali (en grec antic Βαλίος), va ser un dels cavalls d'Aquil·les, nascut de Zèfir i de l'harpia Podarge.

Nou!!: Zèfir і Bali (cavall) · Veure més »

Bòreas

Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic Βορέας), era la personificació del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Zèfir і Bòreas · Veure més »

Blast Lärmen, ihr Feinde!, BWV 205a

Blast Lärmen, ihr Feinde!, BWV 205a (Enemics!, toqueu l'alarma) és una cantata profana de Johann Sebastian Bach per a la coronació de Frederic August de Saxònia com a rei de Polònia, estrenada a Leipzig el 19 de febrer de 1734.

Nou!!: Zèfir і Blast Lärmen, ihr Feinde!, BWV 205a · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Zèfir і Cavall alat · Veure més »

Celeno (Harpia)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") va ser una de les Harpies.

Nou!!: Zèfir і Celeno (Harpia) · Veure més »

Ciparís

Ciparís transformant-se en xiprer per obra d'Apol·lo després d'haver matat el cérvol En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.

Nou!!: Zèfir і Ciparís · Veure més »

Cloris (mare de Carpos)

Segons la mitologia grega, Cloris (en grec antic Χλωρίς) va ser una divinitat, encarnació de la primavera, consagrada als jardins.

Nou!!: Zèfir і Cloris (mare de Carpos) · Veure més »

Cupido i Psique

Alguns artistes en posar títol a les seves obres inspirades en la narració de ''Cupido i Psique'' han preferit fer servir un dels altres noms de Cupido, com en aquesta pintura de William-Adolphe Bouguereau (1889), anomenada ''Psique i Amor''. Cupido i Psique és un dels contes narrats a la novel·la del segle II Les Metamorfosis, de l'escriptor romano-africà Luci Apuleu.

Nou!!: Zèfir і Cupido i Psique · Veure més »

El naixement de Venus

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Nou!!: Zèfir і El naixement de Venus · Veure més »

El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora

El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora és un quadre realitzat pel pintor Antoni Caba i Casamitjana.

Nou!!: Zèfir і El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora · Veure més »

Euros (mitologia)

Rosa dels vents, creada per Adamantios Koraïs al 1796. Els noms dels vuit vents estan escrits en grec. Segons la mitologia grega, Euros (en grec antic Εύρος) era la personificació del vent de l'est i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Zèfir і Euros (mitologia) · Veure més »

Favoni

D'acord amb la tradició mitològica romana, Favoni va ser el nom llatí del vent de l'oest, suau, càlid i favorable, equivalent al Zèfir de la mitologia grega.

Nou!!: Zèfir і Favoni · Veure més »

Flora (mitologia)

''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.

Nou!!: Zèfir і Flora (mitologia) · Veure més »

Fortunatae insulae

Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.

Nou!!: Zèfir і Fortunatae insulae · Veure més »

Harpia

Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Nou!!: Zèfir і Harpia · Veure més »

Jacint (mitologia)

''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.

Nou!!: Zèfir і Jacint (mitologia) · Veure més »

L'Aurora

L'Aurora (en francès L'Aurore) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1881.

Nou!!: Zèfir і L'Aurora · Veure més »

La primavera

La primavera és un quadre del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli.

Nou!!: Zèfir і La primavera · Veure més »

Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó

Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó (Barcelona) inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Zèfir і Llista de l'art públic d'Horta-Guinardó · Veure més »

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Nou!!: Zèfir і Museu (mitologia) · Veure més »

Notos

Segons la mitologia grega, Notos (en grec antic Νότος), era la personificació del vent del sud i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Zèfir і Notos · Veure més »

Penell

Un penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui assenyalant la direcció del vent.

Nou!!: Zèfir і Penell · Veure més »

Podarge

Segons la mitologia grega, Podarge (en grec antic Ποδάργη), va ser una de les Harpies.

Nou!!: Zèfir і Podarge · Veure més »

Ponent (vent)

El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.

Nou!!: Zèfir і Ponent (vent) · Veure més »

Potos (mitologia)

Potos (en grec antic Πόθος), va ser, segons la mitologia grega, la personificació del Desig amorós.

Nou!!: Zèfir і Potos (mitologia) · Veure més »

Psique (mitologia)

''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.

Nou!!: Zèfir і Psique (mitologia) · Veure més »

Psyché (Lully)

Psyché és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Zèfir і Psyché (Lully) · Veure més »

Punt cardinal

Brúixola Els punts cardinals són un sistema de referència cartesià per a representar l'orientació en un mapa.

Nou!!: Zèfir і Punt cardinal · Veure més »

Regio VI (Pompeia)

Llista dels monuments presents a la Regio VI de les excavacions arqueològiques de Pompeia.

Nou!!: Zèfir і Regio VI (Pompeia) · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: Zèfir і Sandro Botticelli · Veure més »

Sebastiano del Piombo

''Retrat d'un home, segons diuen de Cristòfor Colom''. Copia de un autorretrato Sebastiano Luciani (Venècia, 1485 — Roma, 21 de juny de 1547), més conegut com a Sebastiano del Piombo, per haver ocupat a partir de 1531 el càrrec de responsable dels segells de plom —piombo en italià— del Vaticà.

Nou!!: Zèfir і Sebastiano del Piombo · Veure més »

Sexe intercrural

Jacint) El sexe/coit intercrural (del llatí inter, 'entre', i crura, 'cames'), també conegut com a sexe/coit interfemoral o, col·loquialment, rus, és una activitat sexual de tipus no penetratiu, en què un home posa el seu penis entre les cames d'un altre home (o d'una dona, tot i que aquesta activitat entre heterosexuals és menys comuna), i amb el moviment pelvià produeix fricció fins a arribar a l'orgasme.

Nou!!: Zèfir і Sexe intercrural · Veure més »

Torre dels Vents

La Torre dels Vents és un edifici en forma de torre, de planta octogonal, construït de marbre, situat a l'àgora romana d'Atenes.

Nou!!: Zèfir і Torre dels Vents · Veure més »

Unda

En astrogeologia, unda (plural undae, abr. UN) és una paraula llatina que significa «ona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un camp de dunes, o més generalment formacions o estructures ondulatòries a la superfície d'un cos planetari.

Nou!!: Zèfir і Unda · Veure més »

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Nou!!: Zèfir і Vent · Veure més »

Vents (mitologia)

Torre dels Vents a l'antiga Atenes. Part del fris amb la representació dels déus del vent grecs: Bòreas (a l'esquerra) i Skiron, (a la dreta) D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic Ἄνεμοι, singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.

Nou!!: Zèfir і Vents (mitologia) · Veure més »

Xantos (cavall)

D'acord amb la mitologia grega, Xantos (en grec antic Ξάνθος), va ser un cavall immortal, fill del Zèfir i de Podarge.

Nou!!: Zèfir і Xantos (cavall) · Veure més »

Xiulet

El xiulet és un instrument de vent generalment d'una única nota, que produeix so mitjançant un flux forçat d'aire, que imita el xiulet humà.

Nou!!: Zèfir і Xiulet · Veure més »

Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205

Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205 (Truqueu, trossegeu, enderroqueu l'avenç), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach d'homenatge al professor de la Universitat de Leipzig, August Friedrich Müller, estrenada en aquesta ciutat el 3 d'agost de 1725.

Nou!!: Zèfir і Zerreißet, zersprenget, zertrümmert die Gruft, BWV 205 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Zèfirs.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »