Taula de continguts
60 les relacions: Agnòdice, Alexinos, Anarquisme, Antípatre de Tars, Apol·loni Biblas, Apol·loni de Tir, Aristó de Quios, Assos, Atenodor de Solos, Òlbia Pòntica, Cal·lip de Corint, Cleantes (filòsof), Crisip, Dífil (filòsof estoic), Diodor Cronos, Dionisi d'Heraclea (filòsof), Escolarca, Esfer, Estoa, Estoïcisme, Etern retorn, Euclides de Mègara, Filó de Mègara, Filosofia, Filosofia hel·lenística, Filosofia occidental, Hèril, Hermàgores d'Amfípolis, Història de l'estètica, Història de la filosofia, Història de la geologia, Història del consum d'alcohol, Kathèkon, L'escola d'Atenes, La naturalesa dels déus, Làrnaca, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'antics grecs, Llista de cràters de la Lluna: T-Z, Llista de filòsofs de la Grècia clàssica, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Magne d'Antioquia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Període hel·lenístic, Perseu de Cítion, Persona monònima, Pneuma, Polemó d'Atenes, Posídip (epigramàtic), René Descartes, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Agnòdice
va ser una metgessa grega, natural d'Atenes.
Veure Zenó de Cítion і Agnòdice
Alexinos
Alexí o Alexinos fou un filòsof de l'escola dialèctica o de Mègara, deixeble d'Eubúlides de Milet que va viure al segle III aC.
Veure Zenó de Cítion і Alexinos
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Zenó de Cítion і Anarquisme
Antípatre de Tars
Antípatre de Tars （Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa.
Veure Zenó de Cítion і Antípatre de Tars
Apol·loni Biblas
Apol·loni Biblas (en llatí Apollonius Biblas, en grec Άπολλώνιος Βιβλᾶς) va ser un metge grec que va viure probablement al.
Veure Zenó de Cítion і Apol·loni Biblas
Apol·loni de Tir
Apol·loni de Tir, en llatí Apollonius, en grec antic Άπολλώνιος, fou un filòsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, rei de l'any 80 al 58 aC i del 55 al 51 aC.
Veure Zenó de Cítion і Apol·loni de Tir
Aristó de Quios
Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.
Veure Zenó de Cítion і Aristó de Quios
Assos
Assos (en llatí Assus, en grec antic Ἄσσος) era una ciutat de Mísia vora la Tròade, situada al golf d'Edremit, entre el cap Lectum i el d'Antandros.
Veure Zenó de Cítion і Assos
Atenodor de Solos
Atenodor (en Athenodorus) fou un filòsof estoic grec natural de Solos (Cilícia) i deixeble de Zenó.
Veure Zenó de Cítion і Atenodor de Solos
Òlbia Pòntica
Òlbia Pòntica (Olbia Pontica) o, simplement, Òlbia (Olbia; Ольвія) fou una colònia grega de la regió d'Escítia situada a la costa del Pont Euxí.
Veure Zenó de Cítion і Òlbia Pòntica
Cal·lip de Corint
Cal·lip, en llatí Callipus, en grec antic Κάλλιππος, fou un filòsof estoic nascut a Corint deixeble de Zenó, el fundador de l'escola estoica.
Veure Zenó de Cítion і Cal·lip de Corint
Cleantes (filòsof)
Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.
Veure Zenó de Cítion і Cleantes (filòsof)
Crisip
Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.
Veure Zenó de Cítion і Crisip
Dífil (filòsof estoic)
Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof estoic que va rebre el renom de Labyrinthus.
Veure Zenó de Cítion і Dífil (filòsof estoic)
Diodor Cronos
Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".
Veure Zenó de Cítion і Diodor Cronos
Dionisi d'Heraclea (filòsof)
Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heraclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoïcisme.
Veure Zenó de Cítion і Dionisi d'Heraclea (filòsof)
Escolarca
A l'antiga Grècia, un escolarca (en σχολάρχης, skolarkhēs) era el dirigent d'una escola, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o el Liceu d'Aristòtil.
Veure Zenó de Cítion і Escolarca
Esfer
Esfer, en llatí Sphaerus, en grec antic Σφαῖρος, anomenat, segurament pel país on va néixer, Βοσποριανός per Diògenes Laerci, o Βορυσθενιτης per Plutarc, fou un filòsof estoic.
Veure Zenó de Cítion і Esfer
Estoa
L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.
Veure Zenó de Cítion і Estoa
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Zenó de Cítion і Estoïcisme
Etern retorn
Friedrich Nietzsche (1844-1900) Etern retorn és el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepció filosòfica del temps que té els seus orígens en l'antic Egipte, i que forma part de la retòrica de Pitàgores, i de les teories cosmològiques dels primers estoics.
Veure Zenó de Cítion і Etern retorn
Euclides de Mègara
Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.
Veure Zenó de Cítion і Euclides de Mègara
Filó de Mègara
Filó de Megara o Filó Dialèctic (en llatí Philon, en grec antic) fou un filòsof grec, deixeble de Diodor Cronos i amic de Zenó de Cítion, però una mica més vell, segons diu Diògenes Laerci.
Veure Zenó de Cítion і Filó de Mègara
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Zenó de Cítion і Filosofia
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Veure Zenó de Cítion і Filosofia hel·lenística
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Veure Zenó de Cítion і Filosofia occidental
Hèril
Hèril (en llatí Herillus, en grec antic) va ser un filòsof estoic romà nascut a Cartago, deixeble de Zenó de Cítion.
Veure Zenó de Cítion і Hèril
Hermàgores d'Amfípolis
Hermàgores d'Amfípolis, en llatí Hermagoras, en grec antic, fou un filòsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i després llibert de Zenó que va viure cap al a la cort d'Antígon II Gònates.
Veure Zenó de Cítion і Hermàgores d'Amfípolis
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Veure Zenó de Cítion і Història de l'estètica
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Veure Zenó de Cítion і Història de la filosofia
Història de la geologia
William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.
Veure Zenó de Cítion і Història de la geologia
Història del consum d'alcohol
Consum d'alcohol pur per capita al món (15+) litreshttp://www.who.int/entity/substance_abuse/publications/global_status_report_2004_overview.pdf Global Status Report on Alcohol 2004 La història del consum d'alcohol en begudes alcohòliques abasta moltes cultures del món.
Veure Zenó de Cítion і Història del consum d'alcohol
Kathèkon
Kathèkon (en grec καθῆκον; en plural καθήκοντα, kathèkonta) és un concepte grec, forjat pel fundador de l'estoïcisme, Zenó de Cítion, que significa «comportament adequat», «acció convenient a la naturalesa» o també «funció apropiada».
Veure Zenó de Cítion і Kathèkon
L'escola d'Atenes
L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.
Veure Zenó de Cítion і L'escola d'Atenes
La naturalesa dels déus
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
Veure Zenó de Cítion і La naturalesa dels déus
Làrnaca
Làrnaca (en Làrnaka) és una ciutat a la costa sud de Xipre, capital del districte de Làrnaca.
Veure Zenó de Cítion і Làrnaca
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Veure Zenó de Cítion і Llista cronològica de filòsofs occidentals
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Zenó de Cítion і Llista d'antics grecs
Llista de cràters de la Lluna: T-Z
Llista de cràters de la Lluna (T-Z) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Veure Zenó de Cítion і Llista de cràters de la Lluna: T-Z
Llista de filòsofs de la Grècia clàssica
A continuació es presenta una llista dels filòsofs més destacats de l'antiga Grècia.
Veure Zenó de Cítion і Llista de filòsofs de la Grècia clàssica
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Veure Zenó de Cítion і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
Magne d'Antioquia
Magne d'Antioquia (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec nadiu d'Antioquia de Migdònia, que va estudiar medicina amb Zenó i va ser company d'Oribasi i Jònic de Sardes a la part final del.
Veure Zenó de Cítion і Magne d'Antioquia
Pederàstia a l'antiga Grècia
V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').
Veure Zenó de Cítion і Pederàstia a l'antiga Grècia
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Zenó de Cítion і Període hel·lenístic
Perseu de Cítion
Perseu (en Persaeus) fou un filòsof grec natural de Cítion (Xipre).
Veure Zenó de Cítion і Perseu de Cítion
Persona monònima
Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim.
Veure Zenó de Cítion і Persona monònima
Pneuma
Pneuma (en grec πνεῦμα) és un mot del grec antic que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, anima en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, corpus en llatí).
Veure Zenó de Cítion і Pneuma
Polemó d'Atenes
Polemó d'Atenes (Polemon; ? - 276 aC), fill de Filòstrat, fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica el.
Veure Zenó de Cítion і Polemó d'Atenes
Posídip (epigramàtic)
Posídip (en llatí Poseidippus o Posidippus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec conegut amb el malnom.
Veure Zenó de Cítion і Posídip (epigramàtic)
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Zenó de Cítion і René Descartes
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Zenó de Cítion і Sòcrates
Sensualisme (filosofia)
El sensualisme és una opció epistemològica segons la qual el coneixement es recolza necessàriament en les sensacions.
Veure Zenó de Cítion і Sensualisme (filosofia)
Stoà Poikile
àgora. La stoà Poikile n'és el número 20. La stoà Poikile (en grec Ποικίλη Στοά) era un monument de l'antiga Grècia erigit al nord de l'àgora d'Atenes descobert el 1981.
Veure Zenó de Cítion і Stoà Poikile
Teodor Ateu
Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (en llatí Theodorus Cyrenaicus, en grec antic Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorians (theodorusiani, Θεοδωρεῖοι "theodoreioi").
Veure Zenó de Cítion і Teodor Ateu
Tetrabiblos
El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al ae1).
Veure Zenó de Cítion і Tetrabiblos
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Zenó de Cítion і Xenofont
Zenó (desambiguació)
* Zenó (emperador) (425-491), emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Veure Zenó de Cítion і Zenó (desambiguació)
Zenó de Cítion (orador)
Zenó de Cítion (en llatí Zenon, en grec Ζήνων) fou un orador grec.
Veure Zenó de Cítion і Zenó de Cítion (orador)
Zenó de Sidó (fill de Museu)
Zenó de Sidó (Zenon), fill de Museu, fou un filòsof grec del nadiu de Sidó de Fenícia.
Veure Zenó de Cítion і Zenó de Sidó (fill de Museu)
335 aC
El 335 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Zenó de Cítion і 335 aC
També conegut com Zenó de Cítium.