Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Acaci de Constantinoble, Acadèmia platònica, Acèfal (religió), Amòrion, Ambrosi Aurelià, Anastasi I Dicor, Arat, Èlia Ariadna, Èlia Verina, Balash, Barbaron, Basilisc (emperador), Bàcul pastoral, Bulgària del Volga, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Càndid Isàuric, Cisma acacià, Constitucions romanes, Corpus Iuris Civilis, Dalmàcia (província romana), Dècada del 480, De finibus bonorum et malorum, Declivi de l'Imperi Romà d'Orient, Dinastia teodosiana, Dinastia tràcia, Domní de Laodicea, Emperadrius romanes, Escola dels perses, Escolarca, Escoles palatines, Església Ortodoxa de Xipre, Esposa de Juli Nepot, Eufemi, Eugeni de Cartago, Fèlix III, Flavi Orestes, Flavià (jutge), Flavià II d'Antioquia, Fravites, Gennadi I, Gens Flàvia, Genseric, Gessi (metge), Gliceri, Gots, Guerra Gòtica (535-554), Gundixapur, Henòtic, Història de Roma, Història del papat, ..., Horapol·lo, Il·los, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Invasions bàrbares, Isauris, Joan d'Alexandria, Joan d'Eges, Joan d'Epifania, Joan II el Monjo, Juli Nepot, Justinià I, Lleòncia (filla de Lleó I), Lleó I el Traci, Lleó II (emperador), Lleonci (usurpador), Llista d'emperadors romans, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Macedoni II, Marc (cèsar), Marcià (usurpador), Menna d'Egipte, Monofisisme, Nablus, Odoacre, Olibri, Ostrogots, Pamprepi, Patrici (classe romana), Patrici (fill d'Aspar), Pelagi Patrici, Pere de Cardona (cardenal), Pere Monge, Peu romà, Plató, Ròmul (fill d'Antemi), Ròmul Augústul, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Selèucia d'Isàuria, Sever d'Antioquia, Silenciari, Silifke, Sper, Teatre romà d'Aspendos, Teodoric el Gran, Timoteu III d'Alexandria, Uzun Hasan, Vakhtang I Cap de Llop, Vàndals, Verinòpolis, Zenònia, Zenó (desambiguació), Zenó de Xipre, 472, 474, 476, 477, 479, 482, 483, 487, 488, 489, 491. Ampliar l'índex (69 més) »
Acaci de Constantinoble
Acaci de Constantinoble va ser patriarca de Constantinoble l'any 471, com a successor de Gennadi.
Nou!!: Zenó і Acaci de Constantinoble · Veure més »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Zenó і Acadèmia platònica · Veure més »
Acèfal (religió)
Els acèfals formaven part d'un corrent religiós cristià considerat herètic.
Nou!!: Zenó і Acèfal (religió) · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Zenó і Amòrion · Veure més »
Ambrosi Aurelià
Ambrosius Aurelianus, també anomenat Aurelius Ambrosius en la Historia Regum Britanniae, fou un senyor de la guerra i probable rei dels romanobritans que va derrotar els anglosaxons en el segons l'historiador Gildas de Rhuys.
Nou!!: Zenó і Ambrosi Aurelià · Veure més »
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.
Nou!!: Zenó і Anastasi I Dicor · Veure més »
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Nou!!: Zenó і Arat · Veure més »
Èlia Ariadna
Èlia Ariadna o simplement Ariadna, en llatí Aelia Ariadne, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en dues ocasions, primer pel seu casament amb l'emperador Zenó i després amb Anastasi I. Era filla de Lleó I i d'Èlia Verina.
Nou!!: Zenó і Èlia Ariadna · Veure més »
Èlia Verina
Èlia Verina, en llatí Aelia Verina, fou una emperadriu romana d'Orient esposa de Lleó I el Traci amb el que va tenir una filla de nom Èlia Ariadna, que es va casar amb l'emperador Zenó, i una altra filla Leòncia, casada més tard amb Marcià, l'usurpador.
Nou!!: Zenó і Èlia Verina · Veure més »
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Nou!!: Zenó і Balash · Veure més »
Barbaron
El castell de Barbaron, també escrit Paperon, (en turc: Çandır Kalesi, en armeni: Պապեռոն), fou una important fortificació de la Petita Armènia, actualment situada en la província de Mersin, a Turquia.
Nou!!: Zenó і Barbaron · Veure més »
Basilisc (emperador)
Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.
Nou!!: Zenó і Basilisc (emperador) · Veure més »
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Nou!!: Zenó і Bàcul pastoral · Veure més »
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Nou!!: Zenó і Bulgària del Volga · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Zenó і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Càndid Isàuric
Càndid Isàuric (Kándidos Isauros, Κάνδιδος Ἴσαυρος, Candidus Isaurus) fou un historiador romà d'Orient natural de la regió d'Isàuria que va viure en temps de l'emperador Anastasi I (491-518).
Nou!!: Zenó і Càndid Isàuric · Veure més »
Cisma acacià
El cisma acacià va ser una ruptura entre les esglésies cristianes d'orient i occident, que va tenir lloc a Constantinoble el 482, durant el regnat de l'emperador Zenó, i que acabaria el 519, amb Justí I.
Nou!!: Zenó і Cisma acacià · Veure més »
Constitucions romanes
Constitucions romanes (en llatí constitutiones) és el nom genèric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epístoles dels emperadors romans que havien de ser obeïts de forma obligada, diu el jurista Gai.
Nou!!: Zenó і Constitucions romanes · Veure més »
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Nou!!: Zenó і Corpus Iuris Civilis · Veure més »
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Zenó і Dalmàcia (província romana) · Veure més »
Dècada del 480
La dècada del 480 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 480 fins al 31 de desembre del 489.
Nou!!: Zenó і Dècada del 480 · Veure més »
De finibus bonorum et malorum
Bust de Marc Tul·li Ciceró De finibus bonorum et malorum, traduït al català per Sobre els límits del bé i el mal, és un tractat escrit pel polític, orador i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró.
Nou!!: Zenó і De finibus bonorum et malorum · Veure més »
Declivi de l'Imperi Romà d'Orient
Miquel VIII); i 1400 (fase final de les guerres romano-otomanes). L'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Zenó і Declivi de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Nou!!: Zenó і Dinastia teodosiana · Veure més »
Dinastia tràcia
La Dinastia tràcia o Casal de Lleó governà l'Imperi Romà d'Orient de l'any 457 fins al 518, i també algunes parts de l'Imperi Romà d'Occident del 474 al 480.
Nou!!: Zenó і Dinastia tràcia · Veure més »
Domní de Laodicea
Domní de Laodicea (en llatí Domninus, en grec Δομνίνος) fou un jurista grecoromà que va viure una mica abans que Justinià I o al començament del seu regnat.
Nou!!: Zenó і Domní de Laodicea · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Zenó і Emperadrius romanes · Veure més »
Escola dels perses
L'escola dels perses o escola d'Edessa (en llatí Schola Persica) fou un centre d'estudi religiós fundat a la ciutat d'Edessa a Mesopotàmia, per l'ensenyat exclusivament pels cristians de Pèrsia.
Nou!!: Zenó і Escola dels perses · Veure més »
Escolarca
A l'antiga Grècia, un escolarca (en σχολάρχης, skolarkhēs) era el dirigent d'una escola, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o el Liceu d'Aristòtil.
Nou!!: Zenó і Escolarca · Veure més »
Escoles palatines
Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.
Nou!!: Zenó і Escoles palatines · Veure més »
Església Ortodoxa de Xipre
LEsglésia Ortodoxa de Xipre, que té el nom històric d'Església de Xipre, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Zenó і Església Ortodoxa de Xipre · Veure més »
Esposa de Juli Nepot
L'esposa de l'emperador romà Juli Nepot va ser l'última emperadriu consort de l'Imperi romà d'Occident.
Nou!!: Zenó і Esposa de Juli Nepot · Veure més »
Eufemi
Eufemi va ser patriarca de Constantinoble de l'any 489 al 495.
Nou!!: Zenó і Eufemi · Veure més »
Eugeni de Cartago
Eugeni de Cartago (Cartago?, segona meitat del s. V - Vius, Tarn, 506) fou un religiós africà, bisbe de Cartago (481-506).
Nou!!: Zenó і Eugeni de Cartago · Veure més »
Fèlix III
Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.
Nou!!: Zenó і Fèlix III · Veure més »
Flavi Orestes
Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.
Nou!!: Zenó і Flavi Orestes · Veure més »
Flavià (jutge)
Flavià (en llatí Flavianus) era un jurista de l'Imperi Romà d'Orient, advocatus fisci en temps de Justinià I pel qual fou nomenat com un dels jutges generals (κοινοὶ πάντων δικασταί) que van ser designats en lloc dels jutges especials que fins aquell moment es nomenaven segons l'anterior constitució de l'emperador Zenó per als tribunals particulars.
Nou!!: Zenó і Flavià (jutge) · Veure més »
Flavià II d'Antioquia
Flavià II d'Antioquia fou un religiós bizantí que fou patriarca d'Antioquia.
Nou!!: Zenó і Flavià II d'Antioquia · Veure més »
Fravites
Fravites va ser patriarca de Constantinoble de l'any 488 al 489.
Nou!!: Zenó і Fravites · Veure més »
Gennadi I
Gennadi va ser un religiós grec, prevere a l'església de Constantinoble, que va arribar a bisbe d'aquesta ciutat l'any 459 a la mort d'Anatoli.
Nou!!: Zenó і Gennadi I · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Zenó і Gens Flàvia · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Zenó і Genseric · Veure més »
Gessi (metge)
Gessi (en llatí Gessius, en grec Γέσσιος) era un eminent metge grec a qui Esteve de Bizanci anomena περιφανέστατος ἰατροσοφίστης (un metge conegut per tothom).
Nou!!: Zenó і Gessi (metge) · Veure més »
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Nou!!: Zenó і Gliceri · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Zenó і Gots · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Zenó і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Nou!!: Zenó і Gundixapur · Veure més »
Henòtic
L'Henòtic (henōtikón) (en llatí Henoticon, en grec antic ἑνοτικόν) va ser un document religiós publicat l'any 482 per l'emperador romà d'Orient Zenó.
Nou!!: Zenó і Henòtic · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Zenó і Història de Roma · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Zenó і Història del papat · Veure més »
Horapol·lo
Horapol·lo (en llatí Horapollo, en grec) va ser un escriptor i gramàtic grec, segons Suides molt destacat, originari de Phaenebythis a Egipte, que va ensenyar a Alexandria i després a Constantinoble en el regnat de Teodosi I el Gran (finals del i començaments del). Hauria escrit uns comentaris sobre Sòfocles, Alceu i Homer i un llibre titulat sobre els llocs consagrats als déus.
Nou!!: Zenó і Horapol·lo · Veure més »
Il·los
Il·los (Illus) (nascut vers 435 – mort el 488) fou un destacat personatge bizantí del regnat de Zenó (474-491).
Nou!!: Zenó і Il·los · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Zenó і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Zenó і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Zenó і Invasions bàrbares · Veure més »
Isauris
Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.
Nou!!: Zenó і Isauris · Veure més »
Joan d'Alexandria
Joan d'Alexandria, Joan de Talaia, Joan de Talaida o Joan Tabennisiota, fou patriarca d'Alexandria.
Nou!!: Zenó і Joan d'Alexandria · Veure més »
Joan d'Eges
Joan d'Eges (Joannes Aegates), fou un prevere nadiu d'Eges a Cilícia entre Mopsuèstia i Issos.
Nou!!: Zenó і Joan d'Eges · Veure més »
Joan d'Epifania
Joan d'Epifania fou un historiador romà d'Orient d'Epifania (Epiphaneia) a Síria que va florir vers el final del.
Nou!!: Zenó і Joan d'Epifania · Veure més »
Joan II el Monjo
Joan II el Monjo o Joan II d'Alexandria va ser patriarca d'Alexandria de l'any 496 al 505.
Nou!!: Zenó і Joan II el Monjo · Veure més »
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Nou!!: Zenó і Juli Nepot · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Zenó і Justinià I · Veure més »
Lleòncia (filla de Lleó I)
Lleòncia, en llatí Leontia Porphyrogenita, nascuda el 457 i morta el 479 amb 22 anys, era filla de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci i de la seva esposa Èlia Verina.
Nou!!: Zenó і Lleòncia (filla de Lleó I) · Veure més »
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Nou!!: Zenó і Lleó I el Traci · Veure més »
Lleó II (emperador)
Lleó II (en grec: Leon) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador romà d'Orient, amb només set anys.
Nou!!: Zenó і Lleó II (emperador) · Veure més »
Lleonci (usurpador)
Lleonci (Leontius), fou un oficial romà d'Orient d'origen sirià, amb rang de patrici, i amb gran prestigi dins l'exèrcit, que fou proclamat emperador vers el 483 per Il·los, revoltat contra Zenó.
Nou!!: Zenó і Lleonci (usurpador) · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Zenó і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Zenó і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Zenó і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Macedoni II
Macedoni II de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble entre l'any 495 i el 511.
Nou!!: Zenó і Macedoni II · Veure més »
Marc (cèsar)
Marc (en llatí Marcus, en grec antic Μάρκος) va ser el fill de l'emperador Basilisc, que va accedir al tron després que una revolta obligués l'emperador Zenó a abandonar Constantinoble.
Nou!!: Zenó і Marc (cèsar) · Veure més »
Marcià (usurpador)
Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).
Nou!!: Zenó і Marcià (usurpador) · Veure més »
Menna d'Egipte
Amforeta del tipus de Sant Menas, de forma circular molt plana, amb boca exvasada i dues nanses. Argila groguenca, època paleocristiana. Conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú. Menna, també anomenat Mina, Mines o Menes (segons la llegenda nascut a Niceu, prop de Memfis 285 - Cotyaeum, Frígia, 309) era un anacoreta egipci, màrtir al començament del i venerat com a sant per diverses confessions del cristianisme.
Nou!!: Zenó і Menna d'Egipte · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Zenó і Monofisisme · Veure més »
Nablus
Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.
Nou!!: Zenó і Nablus · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Zenó і Odoacre · Veure més »
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Nou!!: Zenó і Olibri · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Zenó і Ostrogots · Veure més »
Pamprepi
Pamprepi (en llatí Pamprepius, en grec Παμπρέπιος) fou un poeta grec nadiu de Panòpolis o Tebes (a Egipte) i pagà de religió.
Nou!!: Zenó і Pamprepi · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Zenó і Patrici (classe romana) · Veure més »
Patrici (fill d'Aspar)
Patrici (en Patricius, en Πατρίκιος) va ser el segon fill del patrici Aspar, el poderós ministre del regnat de Lleó I el Traci, a qui havia portat al tron.
Nou!!: Zenó і Patrici (fill d'Aspar) · Veure més »
Pelagi Patrici
Pelagi Patrici (Patricius) fou un escriptor grec que suposadament hauria començat lHomero-Centra, o Homero-Centrones, compost finalment per l'emperadriu Eudòxia Augusta, però l'hauria deixat sense acabar.
Nou!!: Zenó і Pelagi Patrici · Veure més »
Pere de Cardona (cardenal)
Pere de Cardona (1150 - entre juliol i agost del 1182), va ser un cardenal i jurista d'origen català.
Nou!!: Zenó і Pere de Cardona (cardenal) · Veure més »
Pere Monge
Pere Monge o Pere Mogge va ser patriarca monofisita d'Alexandria al.
Nou!!: Zenó і Pere Monge · Veure més »
Peu romà
El peu romà (en llatí pes) és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I dC), Trajà (II dC), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc.
Nou!!: Zenó і Peu romà · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Zenó і Plató · Veure més »
Ròmul (fill d'Antemi)
Ròmul, en llatí Romulus, era un noble romà.
Nou!!: Zenó і Ròmul (fill d'Antemi) · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Zenó і Ròmul Augústul · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Zenó і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Zenó і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Zenó і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Zenó і Regnes germànics · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Zenó і Rei d'Itàlia · Veure més »
Selèucia d'Isàuria
Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.
Nou!!: Zenó і Selèucia d'Isàuria · Veure més »
Sever d'Antioquia
Sever d'Antioquia (en grec antic Σεβῆρος, en siríac ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ) va ser el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del.
Nou!!: Zenó і Sever d'Antioquia · Veure més »
Silenciari
Silenciari (grec medieval: σιλεντιάριος, silendiàrios) va ser un títol que es donava a una classe de cortesans de la cort a l'Imperi Romà d'Orient, responsables de l'ordre i el silenci (la paraula ve del llatí silentium) al Gran Palau de Constantinoble.
Nou!!: Zenó і Silenciari · Veure més »
Silifke
Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Zenó і Silifke · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Zenó і Sper · Veure més »
Teatre romà d'Aspendos
El '''Teatre romà d'Aspendos'''. El Teatre romà d'Aspendos és un dels teatres més ben conservats del món, amb una capacitat per a 15.000 espectadors.
Nou!!: Zenó і Teatre romà d'Aspendos · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Zenó і Teodoric el Gran · Veure més »
Timoteu III d'Alexandria
Timoteu III d'Alexandria anomenat Timoteu Salofaciol va ser patriarca d'Alexandria dues vegades, la primera de l'any 460 al 475 i la segona del 477 fins a la seva mort el 481.
Nou!!: Zenó і Timoteu III d'Alexandria · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Zenó і Uzun Hasan · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: Zenó і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Zenó і Vàndals · Veure més »
Verinòpolis
Verinòpolis fou una ciutat d'Àsia Menor a Galàcia.
Nou!!: Zenó і Verinòpolis · Veure més »
Zenònia
Zenònia o Èlia Zenònia, en llatí Aelia Zenonis, fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Basilisc.
Nou!!: Zenó і Zenònia · Veure més »
Zenó (desambiguació)
* Zenó (emperador) (425-491), emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Zenó і Zenó (desambiguació) · Veure més »
Zenó de Xipre
Zenó de Xipre (Zenon) fou un metge xipriota del, mestre de Jònic, Magne, i Oribasi.
Nou!!: Zenó і Zenó de Xipre · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 472 · Veure més »
474
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 474 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 476 · Veure més »
477
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 477 · Veure més »
479
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 479 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Zenó і 482 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 483 · Veure més »
487
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 487 · Veure més »
488
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 488 · Veure més »
489
Sense descripció.
Nou!!: Zenó і 489 · Veure més »
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Zenó і 491 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emperador Zenó, Zenó (emperador), Zenó I.
