Accés més ràpid que el navegador!
120 les relacions: Abu Said Bahadur Khan, Alp Arslan, Alt Karabakh, Amberd, Anatòlia, Ani, Armènia bagràtida, Armeni, Arsàcides, Artaxerxes II de Pèrsia, Artsakh, Artsruní, Bagratuní, Batalla de Manazkert, Capadòcia, Catolicós, Caucas, Cilícia, Cobànides, Concili de Calcedònia, David IV de Geòrgia, Derbent, Dinastia jalayírida, Dvin, Edjmiatsín, Erzincan, Erzurum, Esteve Orbelian, Galícia, Gandja, Georgià, Guyuk, Hülegü, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jordi III de Geòrgia, Jordi IV de Geòrgia, Karakorum, Kars, Khwarizm, Liparits-Orbeliani, Mahmud Ghazan, Nakharar, Orbelian (Armènia), Pèrsia, Polònia, Prínceps de Lori-Somkhètia, ..., Província de Lori, Província de Siunia, Qara Qoyunlu, Regne Armeni de Cilícia, Reis korikain de Lori, Russudan de Geòrgia, Sassun, Soldanat de Rum, Tamara de Geòrgia, Tamerlà, Tao, Taron, Tatev, Tbilissi, Tomàs de Metsop, Transcaucàsia, Vaspurakan, 1001, 1021, 1022, 1030, 1045, 1046, 1061, 1064, 1065, 1071, 1100, 1118, 1123, 1130, 1150, 1184, 1187, 1199, 1201, 1212, 1213, 1220, 1227, 1228, 1236, 1243, 1248, 1249, 1250, 1256, 1259, 1260, 1261, 1295, 1320, 1335, 1342, 1358, 1374, 1386, 1387, 1394, 1396, 1399, 1403, 1743, 1800, 1801, 1805, 1851, 1852, 1855, 968. Ampliar l'índex (70 més) »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Alp Arslan · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Alt Karabakh · Veure més »
Amberd
Amberd (en armeni: Ամբերդ) és el nom donat a una fortalesa armènia del segle VII situada a 2300 metres sobre el nivell del mar, en els vessants de la Muntanya Aragats amb la confluència dels rius Arkashen i Amberd de la província de Aragadzotn, a Armènia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Amberd · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Anatòlia · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Ani · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Armènia bagràtida · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Armeni · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Arsàcides · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Artsakh · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Artsruní · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Bagratuní · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Batalla de Manazkert · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Capadòcia · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Catolicós · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Caucas · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Cilícia · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Cobànides · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Concili de Calcedònia · Veure més »
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Nou!!: Mkhargrdzéli і David IV de Geòrgia · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Derbent · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Dvin · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Edjmiatsín · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Erzurum · Veure més »
Esteve Orbelian
Esteve Orbelian (Stephanos Orbelian) fou un historiador armeni del de la família de prínceps que va governar la Siunia al.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Esteve Orbelian · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Galícia · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Gandja · Veure més »
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Georgià · Veure més »
Guyuk
Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Guyuk · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Hülegü · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Il-kanat · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Imperi Seljúcida · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Jordi III de Geòrgia · Veure més »
Jordi IV de Geòrgia
Jordi IV fou rei de Geòrgia de cap al 1213 fins al 1223.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Jordi IV de Geòrgia · Veure més »
Karakorum
Karakorum fou la capital de l'Imperi Mongol al i de la Mongòlia postimperial entre els segles i. El seu nom vol dir "Corró Negre".
Nou!!: Mkhargrdzéli і Karakorum · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Kars · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Khwarizm · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Mahmud Ghazan · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Nakharar · Veure més »
Orbelian (Armènia)
Els Orbelian (georgià: Orbeliani), senyors de Siunia, foren una família noble, documentada en inscripcions a Vaiotx Dzor i Siunia, i documentada per Esteve Orbelian, un membre de la família, en la seva Història de la Siunia de 1297.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Orbelian (Armènia) · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Pèrsia · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Polònia · Veure més »
Prínceps de Lori-Somkhètia
Els prínceps i després maliks de Lori-Somkhètia, foren una sèrie de nobles de diversos llinatges que van controlar des de l'inici del fins a final del territoris de l'Armènia històrica (el regne de Lori al nord-est) sota la sobirania generalment dels reis de Geòrgia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Prínceps de Lori-Somkhètia · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Província de Lori · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Província de Siunia · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Qara Qoyunlu · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Reis korikain de Lori · Veure més »
Russudan de Geòrgia
Russudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins al 1245.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Russudan de Geòrgia · Veure més »
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Sassun · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Soldanat de Rum · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Tamerlà · Veure més »
Tao
Cal·ligrafia de la paraula Dao. El Tao o DaoTao és la transcripció usada tradicionalment en català i la que s'acosta més a la pronunciació real del mot xinès; Dao és la transcripció basada en el sistema pinyin de romanització i que es fa servir igualment en català, sobretot en els àmbits docents.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Tao · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Taron · Veure més »
Tatev
Tatev fou la capital del principat i regne armeni de la Siunia oriental i més tard de la República autònoma armènia de Siunik.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Tatev · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Tbilissi · Veure més »
Tomàs de Metsop
Tomas de Metsob (armeni: Թովմա Մեծոփեցի, Tovmà Metsopetxí) (1378–1446) fou un clergue i historiador armeni que va deixar un relat de les invasions de Tamerlà al Caucas (1386–1403).
Nou!!: Mkhargrdzéli і Tomàs de Metsop · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Transcaucàsia · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Mkhargrdzéli і Vaspurakan · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1001 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1021 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1022 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1030 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1045 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1046 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1061 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1064 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1065 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1071 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1100 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1118 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1123 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1130 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1150 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1184 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1187 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1199 · Veure més »
1201
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1201 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1212 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1213 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1220 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1227 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1228 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1236 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1243 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1248 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1249 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1250 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1256 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1260 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1261 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1295 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1320 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1335 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1342 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1358 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1374 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1386 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1387 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1394 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1396 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1399 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1403 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1743 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1800 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1801 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1805 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1851 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1852 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 1855 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Mkhargrdzéli і 968 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Armènia Zacàrida, Armènia zacàrida, Mkhargrdzeli-Zachariades, Zacàrides.
