Comunicació

827 les relacions: A la catalana, A-35, Abú Masaifa, Abu-Bakr ibn Hud, Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih, Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Zuhr al-Iyadí, Abu-Marwan Ibn Zuhr, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Administració electoral d'Espanya, Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández, Aeroport de València, Agres, Agustí Ventura i Conejero, Aiacor, Al Tall, Al-Azraq, Alí ibn Yússuf, Albaida, Albalat de la Ribera, Albereda, Alberic, Alcalde major, Alcàntera de Xúquer, Alcoi, Alexandre VI, Alfafara, Alfons de Cardona, Alfons el Cast, Alfons López Tena, Alfons Roig Izquierdo, Alfonso García Matamoros, Alfonso Rus Terol, Almeria, Almiserà, Almodí de Xàtiva, Almoixàvena, Alt dels Bandolers, Alta velocitat ferroviària, Andrés Mayoral Alonso de Mella, Andreu Martí Pineda, Anna, Anna Sanchis Chafer, Annauir, Antella, Antic reialenc de Xàtiva, Anton van den Wyngaerde, Antoni Bru i Gómez, Antoni de Vilaragut i Visconti, Antoni Igual Úbeda, Antoni Palau i Dulcet, ..., Antoni Peris, Antonio de Sotomayor, Aplec (grup musical), Aplec de Danses de la Vall d'Albaida, Arnadí, Arnau de Peralta, Arnau de Romaní, Arquitectura de la Marina, Arquitectura romànica, Arròs al forn, Arrelats Folk, Artur Heras i Sanz, Arxidiòcesi de València, Arxiu Municipal de Xàtiva, Ascensi Mora, Atzeneta d'Albaida, Ausiàs Despuig, Autopistes i autovies d'Espanya, Autovia de la Mediterrània, Avempace, Època ibèrica al País Valencià, Òliba comuna, Énguera, Baix Albaida, Ball de Cercolets, Bandera de Xàtiva, Banyeres de Mariola, Barri del Centre (Alcoi), Barxeta, Basílica menor, Basilissa i Anastàsia de Roma, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenara, Batalla d'Almosala, Batalla d'Arnisol, Batalla d'Oriola, Batalla d'Orpesa, Batalla de Bairén, Batalla de Gandia, Batalla de Macomer, Batalla de Quart de Poblet, Batalla de Setla de Nunyes, Batalla del Puig de Santa Maria, Batoi, Bellús, Bellveret, Beneixida, Benigànim, Bernat de Sarrià, Bernat Despuig i Rocafull, Biar, Bicorb, Bixquert, Bixquert (desambiguació), Blai Bellver i Tomàs, Blanquina March Almenara, Blntla, Bocairent, Bolbait, Boli (tricicle), Bombardeig de Xàtiva, Botifarra (desambiguació), Bruno Lomas, Cabdet, Calixt III, Camí del Cid, Camí Real (barri de València), Camí vell de Xàtiva, Can Casas (el Bruc), Canal de Bellús a Xàtiva, Canals, Cant al Ras, Cant de batre, Cant dels maulets, Capitulació de Peralada, Carcaixent, Cardenal, Carles Sarthou Carreres, Carles Solà i Ferrando, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos Pellicer Andrés, Carme Jorques i Aracil, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Carrer de Xàtiva, Carreratge, Carta de franqueses de 1241, Casa de l'Ensenyança, Castell de Montesa, Castell de Rugat, Castell de Xàtiva, Castell-palau de Llutxent, Castelló (la Ribera Alta), Castelló de Rugat, Castellers de Vilafranca, Catarroja, Cava de Don Miguel, Cànyoles, Càrcer, Càssim ibn Ferro, Cèsar Borja, Cecilia Sanz Sanz, Centre del Carme, Centre Valencianista de Xàtiva, Cerdà, Cimera (motocicleta), Ciril Amorós i Pastor, Ciutat, Club Esportiu Olímpic, Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, Col·loqui, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Compromís de Casp, Conquesta d'Ares, Conquesta del País Valencià, Consol Martínez Bella, Constança d'Aragó i d'Anjou, Consuelo Guerri Sirera, Contestans, Convent de la Trinitat, Convent de Sant Domènec (Xàtiva), Convent del Carme (València), Copa espanyola de voleibol femenina, Corpus Christi, Corregiment, Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1281), Corts de València (1286), Corts de València (1292), Corts de València (1301-1302), Corts de València (1314), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1443-1446), Corts de València (1604), Corts de València-Morvedre, Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Costera, Cova del Cochino, Cova Negra, Creu coberta, Creu Coberta (València), Creu de terme, Cristòfol Pascual i Genís, Cristóbal de Moscoso, Cristina Grau García, Cronologia de la repressió del català, Cultura del País Valencià, CV-41, CV-42, CV-50, CV-60, Dansa de la Moma, Dansa dels Llauradors del Corpus Christi de València, Darío Maravall Casesnoves, Decrets de Nova Planta, Demetri Ribes i Marco, Demografia del País Valencià, Descobriment d'Amèrica, Diada del 25 d'abril, Diada del 25 d'abril de 2007, Diòcesi de Saetabis, Dinastia dels Habsburg, Dolors Solís Donat, Dominació musulmana de Catalunya, Domingo Fletcher Valls, Domingo Mascarós Vicente, Domingo Ripoll y Gimeno, Economia del País Valencià, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat moderna als Països Catalans, Edetània, Edifici Botella, Eduard Martínez-Sabater i Seguí, El collar de la coloma, El Genovés, El Obrero Setabense, El País Valencià (publicació), El Penjoll, Art de Paraula, El Pinar dels Frares, El Portet, El Vilosell, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions municipals al País Valencià de 2019, Eleccions municipals al País Valencià de 2023, Eleccions municipals al País Valencià del 2007, Eleccions municipals de Xàtiva, Elies (desambiguació), Elies Barberà Bolinches, Emili Gandia i Ortega, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Múrsiya, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric Duran i Tortajada, Enric Matalí i Timoneda, Enric Reig i Casanova, Enrique Nieulant Sereis, Ermita de Santa Anna (Xàtiva), Ernest Garcia Lledó, Escola Valenciana, Escut de Rafelguaraf, Escut de Xàtiva, Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria, Escuts i banderes de la Costera, Església de la Mercé, Església de Sant Feliu de Xàtiva, Església de Sant Francesc (Xàtiva), Església de Sant Jordi d'Alcoi, Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim, Església de Sant Pere de Xàtiva, Església de Santa Maria Magdalena de l'Olleria, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià (històric), Estació d'Agres, Estació d'Alzira, Estació d'Autobusos de València, Estació de l'Alcúdia de Crespins, Estació de Moixent, Estació de Xàtiva (ferrocarril), Estació Manuel-l'Énova, Estadi La Murta, Esteban Chaix Isniel, Estret de les Aigües, Estubeny, Eutropi de València, Evarist Navarro i Segura, Expulsió dels moriscos, Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà, Extermini de Xàtiva, Falla sud-valenciana, Falles, Falles de Torrent, Falles de Xàtiva, Família Borja, Family Cash, Fàbrica de paper, Federacions esportives valencianes, Felip VI d'Espanya, Feliu de Girona, Feliu Ventura, Fenollet (llinatge), Fernando Núñez Robres y Salvador, Ferran Acuña, Ferran Belda, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferrer Torrella, Festes d'Estiu, Festes de Primavera, Festes populars als Països Catalans, Fira d'Agost, Foguera de Canals, Fogueres de Sant Joan, Font del Lleó (Xàtiva), Font dels vint-i-cinc dolls, Fosses de Paterna, Francesc Bosch i Morata, Francesc Comes, Francesc de Borja (cardenal), Francesc de Paula Martí Mora, Francesc Franco, Francesc Gil Gandia, Francesc Jarque Bayo, Francesc Thomàs, Francesc Vergara, Francisco de Laiglesia y Auset, Francisco Pérez Calafat, Francisco Rubio Goula, Francisco Sanchis Pascual, Fraternitat reialista, Frederic Oriola Velló, Furs de València, Futbol al País Valencià, Gaspar Agulló, Gastronomia de la Costera, Gastronomia de la Vall d'Albaida, Gòtic valencià, Gentilici, Geografia del País Valencià, Gerònim Anicet Baylon, Germans Nebot, Godofredo Garrigues Perucho, Gonçal Vinyes i Massip, Gran Teatre de Xàtiva, Guadasséquies, Guerra de la Unió, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Espanyola, Guillem Ramon de Vich i Vallterra, Guillermo Andrés López, Història d'Alacant, Història d'Alcoi, Història de l'Uzbekistan, Història de la sal, Història de la televisió en català, Història de la tipografia, Història de Peníscola, Història de Sardenya, Història de Villena, Història del dret català, Història del ferrocarril a Espanya, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Honorat Joan, Horta de Xàtiva, Hospital Municipal (Xàtiva), Hug Roger III de Pallars Sobirà, Ibn al-Abbar, Ibn al-Azrak, Ibn Amira al-Makhzumí, Ibn Dihya, Ibn Hazm, Ibn Hud, Ibn Jubayr, Ibn Khafaja, Ibn Saada, Ildefons Ramírez de Arellano, Illa de Xàtiva, Imelsa, Impremta a València, Inés Issel Burzyńska, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Institut Mèdic Valencià, Intocablues band, Isidoro Aliaga, Jacint Castañeda, Jaime Urrutia Valenzuela, Jaume de Casanova, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Jaume Sarroca, Jaume Villanueva i Astengo, Jesuset del Miracle, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Baptista Campos Cruañes, Joan Baptista Trobat, Joan de Montsó, Joan Garcia Oliver, Joan Manuel de Castella, Joan Ramos Monllor, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Joia, José Antonio de Chaves Osorio, José Antonio Maravall y Casesnoves, José Antonio Perelló Morales, José Arrando Ballester, José Rafael Díez Cuquerella, José Vilaplana Blasco, Josep de Ribera, Josep Gimeno, Josep Lluís Bausset i Ciscar, Josep Lozano i Lerma, Josep Martínez Mollà, Josep Miquel Calabuig i Adrià, Josep Portell, Jovino Fernández Díaz, Juan Andres, Juan Carlos Moragues Ferrer, Juan de Ribera Berenguer, Juan José Joaquín Morata García, Juan Soto Ramírez, Junta de Braços, Just Pastor Fuster i Taronger, L'Alcúdia, L'Alcúdia de Crespins, L'Aljorf, L'Alqueria de la Comtessa, L'Énova, L'Encobert, L'Olleria, L'Orxa, La Creu Coberta, La Granja de la Costera, La Llosa de Ranes, La Ribera Alta, La Torreta de Canals, Línia 4 (Regional País Valencià), Línies de Llarga Distància al País Valencià, Leopoldo Riu Casanova, Les Catarinetes, Limonium mansanetianum, Llanera de Ranes, Lleida, Lleonard II d'Alagó i Arborea, Llibre dels fets, Llimoner, Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista d'agermanaments de municipis valencians, Llista d'antics municipis del País Valencià, Llista d'àrees metropolitanes dels Països Catalans, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista d'escuts del País Valencià, Llista d'espais naturals de la província de València, Llista d'estacions de Mitjana Distància al País Valencià, Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat, Llista d'estadis valencians per capacitat, Llista d'incidents per parlar en català, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de carreteres del País Valencià, Llista de ciclistes dels Països Catalans, Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans, Llista de clubs de futbol, Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans, Llista de festes d'interés turístic del País Valencià, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de microreserves de flora de la província de València, Llista de monuments de la Costera, Llista de monuments de la Vall d'Albaida, Llista de municipis d'Espanya per població, Llista de municipis de la província de València, Llista de municipis dels Països Catalans per població, Llista de municipis valencians per població, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de societats musicals del País Valencià, Llista de terratrèmols d'Espanya, Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià, Llista dels municipis del País Valencià, Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià, Llocnou d'en Fenollet, Llotja de la Seda, Lluís Alcanyís, Lluís del Milà, Lluís Ferreres i Soler, Lluís Joan del Milà i Borja, Lluís Pericot i Garcia, Lluís Simarro Lacabra, Llucià Colomines, Llum de les Imatges, Lorena Cayuela Bellver, Lucrècia Borja, Luis Meliana Garrigues, Maldà, Mancomunitat la Costera-Canal, Manolo Miralles, Manuel, Manuel Boix, Manuel Bretón de los Herreros, Manuel Cantero de San Vicente, Manuel Casesnoves Soldevila, Manuel García Portillo, Manuel Joaquim Sanelo, María José Masip Sanchis, María Luisa Castellanos, Marcos Benavent, Mare de Déu de les Febres (Pinturicchio), Mare de Déu dels Lliris, Margalida de Montferrat, Margarida de Llúria, Margarita Agulló, Mariano González Dueñas, Marià Benlliure i Gil, Martiri de Sant Bartomeu, Marxisme als Països Catalans, Matías Juan de Veana, Maties Cardona i Espinach, Matilde Escuder Vicente, Matilde Valeriana Ridocci Garcia, Maulets (1705), Melchor Rafael de Macanaz, Mencía Micaela Muñoz Cruilles de Casalduch, Mercat de Xàtiva, Mestre d'Alzira, Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa, Miguel Purroi, Miguel Valls, Millena, Ministeri fiscal d'Espanya, Modernisme valencià, Moixent, Monestir de la Murta, Monestir de la Trinitat, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Santa Clara de Xàtiva, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Montesa, Muhàmmad ibn Àïxa, Muhàmmad ibn Mardanix, Muixeranga de Xàtiva, Muntanyeta de Sant Miquel, Muralla àrab de València, Muro d'Alcoi, Museu de Belles Arts de València, Museu de Prehistòria de València, N-332, N-340, Nafza, Navarrés, Néstor Mont, Nisba (onomàstica), Nova Cançó, Noves muixerangues, Novetlè, Nucli històric de Xàtiva, Oriola, Orxeta, País Valencià, Països Catalans, Palau d'Alarcó, Palau de la Generalitat Valenciana, Pany de Miquelet, Pany de sílex, Paper, Partit judicial, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Partit Valencianista d'Esquerra, Partits judicials del País Valencià, Pasqual Cucala Mir, Patricio Laules Brian, Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi, Pedra dels Maulets, Pedro de Luna y Cabeza de Vaca, Península Ibèrica prehistòrica, Pep Gimeno i Montell, Període romà al País Valencià, Període romà als Països Catalans, Pere Berneç, Pere el Gran, Pere March (poeta), Pere Maria Orts i Bosch, Pere Pintor, Picap, Pilota valenciana, Pla de Corrals, Pont de la Petxina, Pont de Sant Roc (Alcoi), Pont Vell d'Ontinyent, Portada/article juliol 11, Portada/efemèride desembre 19, Potries, Pou de glaç, Prehistòria, Prehistòria als Països Catalans, Prehistòria del País Valencià, Principat de València, Privilegi de Jaume I a Xàtiva, Província de València, Província de Xàtiva, Pura Pérez Benavent, Purificació Mascarell, Quesa, Rafa Estrada, Rafael de Nebot i Font, Rafael Escobar i Martínez, Rafael Gallego Sainz, Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento, Rafael Martínez Agulló y López Vergés, Rafelcofer, Rafelguaraf, Raimon, Ramón de Castro Artacho, Ramón Miralles Sarrión, Ramon Despont, Ramon Grau i Gràcia, Ramon Simarro i Oltra, Raval, Regió de Requena, Regionalisme alacantí, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Religió paròdica, Retaule del mestre de Calzada (Torremormojón), Revolta contra els almoràvits, Revolta de les Germanies, Revolta del comte d'Urgell, Ricardo Castellví de Ibarrola, Riu Albaida, Riudoms, Robert Ignatius Burns, Roca (cognom), Roca de Sant Vicent, Rodrigo de Liçana, Roger Cerdà i Boluda, Roger de Llúria, Ronda Sud de València, Rotglà i Corberà, Ruta dels Borja, Ruta Destroy, Saetabicula, Salem (Vall d'Albaida), Salvador Canals y Vilaró, Samoes, San Felipe, Sanç (L'Énova), Sanchis, Sandra Bautista González, Sant patró, Santa Rosa (Alcoi), Saurina d'Entença i de Montcada, Sètabis, Símbols valencians, Sedaví, Segona divisió B espanyola de futbol 2011-2012, Segona divisió B espanyola de futbol 2012-2013, Segona divisió B espanyola de futbol 2013-2014, Segona divisió B espanyola de futbol 2014-2015, Segona divisió B espanyola de futbol 2015-2016, Segona Germania, Sellent, Seminari Metropolità de València, Senyera del País Valencià, Serra de Vernissa, Serra del Castell, Serra del Castell (Xàtiva), Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià), Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, Setge d'Alzira, Setge de Balànsiya (1086), Setge de Balànsiya (1087), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Biar, Setge de Dàniyya, Setge de Dénia (1707), Setge de Huete, Setge de Miravet, Setge de Morella (1232), Setge de Tulaytula, Setge de Xàtiva (1086), Setge de Xàtiva (1239), Setge de Xàtiva (1240), Setge de Xàtiva (1706), Setge de Xàtiva (1707), Simat de la Valldigna, Socarrats (gentilici), Socarrats (malnom), Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Societat Musical d'Algemesí, Sollana, Sorió, Successos d'Alcoi de 1821, Sumacàrcer, Tadeus Calinca, Tavernes de la Valldigna, Teófila Madroñal Iglesias, Teodoro Aparicio Barberán, Teresa de Cofrents, Terra del Foc, Terratrèmol de Montesa del 1748, Terres de Vernissa, Tintín i el misteri de les taronges blaves, Tio Fredo, Tipografia, Tomàs Cerdà de Tallada, Tomàs Maluenda, Toni Cucarella, Toni Espinar, Topònims romans dels Països Catalans, Toponímia del País Valencià, Torre d'en Lloris, Torre i muralles dels Borja, Torrella, Torres de defensa de l'Horta d'Alacant, Tous, Tractat d'Almizra, Tractat de Cazola, Tractat del Pouet, Tren Alcoi-Alacant, Trinitario Ruiz Capdepón, Trofeu de Velocitat "Fira d'Agost", Turtuixa, Ultras Yomus, Unió de València, Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79, Unió Esportiva Sant Andreu 1990-91, Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir, València, Valencians, Valencià, Valentia, Vall de Biar, Vall Farta, Vallada, Vallés, Vell nu al sol, Ventura Pascual i Beltran, Via Verda del Xitxarra, Vicent Andrés Estellés, Vicent Àlvarez i Rubio, Vicent Boix i Ricarte, Vicent Peris, Vicent Turigi, Vicente José Mompó Aledo, Vicente Oliag Carrá, Vicente Parra Sisternes, Vila reial, Vilanova (genealogia), Vil·la Cornelius, Viola d'arc, Volta a Espanya de 2004, Volta a Espanya de 2009, Wences Ventura, Xavier Aliaga i Víllora, Xàtiva, Xella, Ximèn Peres d'Orís, Ximo Cerdà, Xulilla, Yússuf ibn Taixfín, Zarra, Zona Nord (Alcoi), Zuhayr as-Saqlabí, 1 de juny, 1 de maig, 10 d'agost, 1143, 12 de febrer, 12 de gener, 12 de setembre, 1244, 1250, 1256, 13 d'octubre, 1347, 1433, 1440, 15 d'agost, 1503, 1508, 1591, 1706, 1707, 1752, 1757, 1761, 1765, 1809, 1813, 1843, 19 de gener, 19 de juny, 19 de març, 1922, 1940, 1950, 1960, 1970, 1975, 2 de desembre, 20 d'agost, 2018, 21 de juliol, 21 de març, 22 d'abril, 22 de setembre, 24 de juliol, 26 de maig, 26 de novembre, 27 d'abril, 3 d'abril, 3 de maig, 31 de desembre, 4 de febrer, 6 de juny. Ampliar l'índex (777 més) » « Shrink índex

A la catalana

pàgines.

Nou!!: Xàtiva і A la catalana · Veure més »

A-35

La és una autovia de titularitat estatal que comunica les poblacions d'Almansa (província d'Albacete) i Xàtiva a la comarca de la (Costera).

Nou!!: Xàtiva і A-35 · Veure més »

Abú Masaifa

Abú Masaifa seria un musulmà nascut o resident a Xàtiva que va ser suposadament l'introductor del paper a Europa, construint el primer molí paperer en 1074.

Nou!!: Xàtiva і Abú Masaifa · Veure més »

Abu-Bakr ibn Hud

Abu-Bakr ibn Hud fou emir de Múrsiya i alcaid de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Abu-Bakr ibn Hud · Veure més »

Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih

Abu-l-Àhwas (o Abu-l-Abbàs) Man ibn Sumàdih at-Tujibí (?, 1010 - ?, 1052) fou governador i després el primer sobirà de la dinastia sumadíhida de l'emirat d'Al-Mariyya (Almería).

Nou!!: Xàtiva і Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih · Veure més »

Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Zuhr al-Iyadí

Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Zuhr al-Iyadí (+ a Dènia el 1077/1078) fou el primer dels metges coneguts de la família Ibn Zuhr, originària de Xativa.

Nou!!: Xàtiva і Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Zuhr al-Iyadí · Veure més »

Abu-Marwan Ibn Zuhr

Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Abu-Marwan Ibn Zuhr · Veure més »

Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin

Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).

Nou!!: Xàtiva і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin · Veure més »

Administració electoral d'Espanya

meses electorals són l'escalafó més baix de l'administració electoral. LAdministració electoral d'Espanya és l'organisme que vetlla per la transparència i l'objectivitat dels processos electorals espanyols, i per garantir el principi d'igualtat.

Nou!!: Xàtiva і Administració electoral d'Espanya · Veure més »

Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández

L'Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández, també conegut com a Aeroport de l'Altet (codi IATA: ALC, codi OACI: LEAL) i abans simplement com a Aeroport d'Alacant-Elx, és un aeroport situat a mig camí de les ciutats d'Alacant i Elx, però que dona servei a una gran àrea de l'Estat espanyol compresa entre el País Valencià, la Regió de Múrcia i Castella-la Manxa.

Nou!!: Xàtiva і Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández · Veure més »

Aeroport de València

LAeroport de València, anomenat també Aeroport de Manises és un aeroport espanyol gestionat per AENA, es troba a 7 km a l'Oest de València.

Nou!!: Xàtiva і Aeroport de València · Veure més »

Agres

Agres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Xàtiva і Agres · Veure més »

Agustí Ventura i Conejero

Agustí Ventura i Conejero (Xàtiva, La Costera, 1943) és un historiador valencià, cronista oficial de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Agustí Ventura i Conejero · Veure més »

Aiacor

Aiacor és una localitat del País Valencià, pedania del municipi de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Aiacor · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Xàtiva і Al Tall · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Al-Azraq · Veure més »

Alí ibn Yússuf

Alí ibn Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (Ceuta 1082-Marràqueix 1143) fou emir dels almoràvits.

Nou!!: Xàtiva і Alí ibn Yússuf · Veure més »

Albaida

Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Albaida · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Xàtiva і Albalat de la Ribera · Veure més »

Albereda

l'Albereda de Xàtiva Una albereda és un comunitat vegetal de ribera predominantment d'àlbers.

Nou!!: Xàtiva і Albereda · Veure més »

Alberic

Alberic (de l'àrab al-barid, «la posta») és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Alberic · Veure més »

Alcalde major

L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і Alcalde major · Veure més »

Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Alcàntera de Xúquer · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Xàtiva і Alcoi · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Xàtiva і Alexandre VI · Veure més »

Alfafara

Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: Xàtiva і Alfafara · Veure més »

Alfons de Cardona

Alfons Folc de Cardona (mort el 1543) fou almirall d'Aragó (1505-1512) i baró de Guadalest.

Nou!!: Xàtiva і Alfons de Cardona · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Xàtiva і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons López Tena

Alfons López Tena (Sagunt, País Valencià, 7 de desembre de 1957) és un jurista i polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Alfons López Tena · Veure més »

Alfons Roig Izquierdo

Alfons Roig Izquierdo (Bétera, Camp de Túria, 4 de juliol de 1903 - Gandia, Safor, 11 de maig de 1987) va ser un sacerdot, professor i escriptor.

Nou!!: Xàtiva і Alfons Roig Izquierdo · Veure més »

Alfonso García Matamoros

Alfonso García Matamoros (Villarrasa - Alcalá de Henares, 25 de juny de 1572) fou un retòric i humanista espanyol.

Nou!!: Xàtiva і Alfonso García Matamoros · Veure més »

Alfonso Rus Terol

Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950) és un empresari i polític valencià, alcalde de Xàtiva (la Costera) des de 1995 fins al 2015 i president de la Diputació de València des de 2007 fins a 2015.

Nou!!: Xàtiva і Alfonso Rus Terol · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Xàtiva і Almeria · Veure més »

Almiserà

Almiserà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Xàtiva і Almiserà · Veure més »

Almodí de Xàtiva

El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Almodí de Xàtiva · Veure més »

Almoixàvena

La monjàvena, que també rep el nom d'almoixàvena o almonxàvena (de l'àrab al-mugábbana, "coca o bunyol de formatge") és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva i de les comarques valencianes de La Costera i La Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Almoixàvena · Veure més »

Alt dels Bandolers

L'Alt dels Bandolers és una petita cadena de muntanyes de poca elevació que es troba a la comarca històrica de la Costera de Ranes, entre l'enclavament de Realenc de la Plana al municipi de Xàtiva i el terme municipal de Llanera de Ranes.

Nou!!: Xàtiva і Alt dels Bandolers · Veure més »

Alta velocitat ferroviària

el mont Fuji al fons. El Tokaido Shinkansen, que connecta les ciutats de Tòquio i Osaka, va ser la primera línia ferroviària d'alta velocitat del món. L'alta velocitat ferroviària és un tipus de sistema ferroviari que funciona significativament més ràpid que el ferrocarril tradicional, utilitzant un sistema integrat de material rodant especialitzat i vies dedicades.

Nou!!: Xàtiva і Alta velocitat ferroviària · Veure més »

Andrés Mayoral Alonso de Mella

conegut com lArquebisbe Mayoral, fou Arquebisbe de València.

Nou!!: Xàtiva і Andrés Mayoral Alonso de Mella · Veure més »

Andreu Martí Pineda

Andreu Martí Pineda (Xàtiva, ? – València, c. 1566) fou un poeta valencià del Renaixement.

Nou!!: Xàtiva і Andreu Martí Pineda · Veure més »

Anna

Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Anna · Veure més »

Anna Sanchis Chafer

Anna Sanchis Chafer (El Genovés, Costera, 18 d'octubre de 1987) és una ciclista professional valenciana, actualment a l'equip Wiggle High5.

Nou!!: Xàtiva і Anna Sanchis Chafer · Veure més »

Annauir

Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.

Nou!!: Xàtiva і Annauir · Veure més »

Antella

Antella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Antella · Veure més »

Antic reialenc de Xàtiva

L'Antic Reialenc de Xàtiva és una subcomarca de la Vall d'Albaida (País Valencià) que vindria a correspondre a l'antic Quarter de Benigànim, una de les quatre del terme de Xàtiva foral juntament amb l'Olleria, Castelló i la Vall de Càrcer i les Ènoves.

Nou!!: Xàtiva і Antic reialenc de Xàtiva · Veure més »

Anton van den Wyngaerde

Vista de Barcelona del 1563. Anton van den Wyngaerde, a The British Museum.

Nou!!: Xàtiva і Anton van den Wyngaerde · Veure més »

Antoni Bru i Gómez

Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Antoni Bru i Gómez · Veure més »

Antoni de Vilaragut i Visconti

Antoni de Vilaragut i Visconti (Sicília, 1336 - País Valencià, 1400) fou conseller de Pere el Cerimoniós i alcaid de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Antoni de Vilaragut i Visconti · Veure més »

Antoni Igual Úbeda

Antoni Igual Úbeda (València, 1907 - 1983) fou un escriptor i intel·lectual valencià.

Nou!!: Xàtiva і Antoni Igual Úbeda · Veure més »

Antoni Palau i Dulcet

Antoni Palau i Dulcet (Montblanc, Conca de Barberà, 20 de desembre de 1867 – Barcelona, 30 de novembre de 1954) va ser un reconegut llibreter i bibliògraf català.

Nou!!: Xàtiva і Antoni Palau i Dulcet · Veure més »

Antoni Peris

''Mare de Déu de Gràcia amb els grans mestres de l'Orde de Montesa'', temple sobre taula, 128 x 105 cm, Madrid, Museu del Prado. Antoni Peris, ''Mare de Déu de l'Esperança'', Església de l'Assumpció Pego Antoni Peris (València, ca. 1365-1422) va ser un pintor valencià d'estil gòtic internacional.

Nou!!: Xàtiva і Antoni Peris · Veure més »

Antonio de Sotomayor

Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.

Nou!!: Xàtiva і Antonio de Sotomayor · Veure més »

Aplec (grup musical)

Aplec va ser un grup musical dins del moviment de la nova cançó de Xàtiva que es va crear a la dècada del 1970, en el moviment de la nova cançó.

Nou!!: Xàtiva і Aplec (grup musical) · Veure més »

Aplec de Danses de la Vall d'Albaida

L'Aplec de Danses (o Festa de la Dansà) de la Vall d'Albaida és un encontre anual dels dansadors i dansadores dels pobles de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Aplec de Danses de la Vall d'Albaida · Veure més »

Arnadí

Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.

Nou!!: Xàtiva і Arnadí · Veure més »

Arnau de Peralta

Arnau de Peralta fou un religiós catòlic aragonés que va exercir com a bisbe de València des de 1243 fins a 1248 i com a bisbe de Saragossa des de 1248 fins a la seua mort l'any 1271.

Nou!!: Xàtiva і Arnau de Peralta · Veure més »

Arnau de Romaní

Arnau de Romaní (Bolonya, ? — València, 1.276), va ser un jurista provinent de Bolonya que va acabar formant part de la primitiva noblesa del regne; fou un cavaller valencià.

Nou!!: Xàtiva і Arnau de Romaní · Veure més »

Arquitectura de la Marina

Larquitectura de la Marina és el conjunt de formes pròpies de l'arquitectura a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Arquitectura de la Marina · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Xàtiva і Arquitectura romànica · Veure més »

Arròs al forn

Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

Nou!!: Xàtiva і Arròs al forn · Veure més »

Arrelats Folk

La mostra Arrelats Folk és un festival de música tradicional i cultura popular que se celebra anualment a Xàtiva des del 2011, organitzat per l'Escola de Danses de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Arrelats Folk · Veure més »

Artur Heras i Sanz

Artur Heras i Sanz és un pintor i dissenyador valencià nascut a Xàtiva el 1945, resideix a Godella.

Nou!!: Xàtiva і Artur Heras i Sanz · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Xàtiva і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Arxiu Municipal de Xàtiva

LArxiu Municipal de Xàtiva (AXM) és un arxiu de Xàtiva amb un fons va d'ençà el fins a l'actualitat amb 5.900 caixes de documents i una biblioteca sobre història local i arxivística.

Nou!!: Xàtiva і Arxiu Municipal de Xàtiva · Veure més »

Ascensi Mora

va ser un director, actor i dramaturg valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ascensi Mora · Veure més »

Atzeneta d'Albaida

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Ausiàs Despuig

Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ausiàs Despuig · Veure més »

Autopistes i autovies d'Espanya

right right Mapa d'autovies i autopistes d'Espanya La xarxa de vies de calçades separades a Espanya es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: Xàtiva і Autopistes i autovies d'Espanya · Veure més »

Autovia de la Mediterrània

Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.

Nou!!: Xàtiva і Autovia de la Mediterrània · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Xàtiva і Avempace · Veure més »

Època ibèrica al País Valencià

Dama d'Elx, obra mestra de l'art ibèric L'època ibèrica al País Valencià correspon, aproximadament, al període 5000- de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la península Ibèrica.

Nou!!: Xàtiva і Època ibèrica al País Valencià · Veure més »

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Nou!!: Xàtiva і Òliba comuna · Veure més »

Énguera

Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Énguera · Veure més »

Baix Albaida

El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.

Nou!!: Xàtiva і Baix Albaida · Veure més »

Ball de Cercolets

Ball d'Arquets a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. El Ball de Cercolets o Ball d'Arquets és una dansa tradicional de carrer, present a festes del País Valencià i Principat de Catalunya.

Nou!!: Xàtiva і Ball de Cercolets · Veure més »

Bandera de Xàtiva

La bandera de Xàtiva o senyera de Xàtiva és el símbol tradicional que representa l'estendard reial sobre un fons roig concedit pel rei Pere el Cerimoniós, a la ciutat, el 1347.

Nou!!: Xàtiva і Bandera de Xàtiva · Veure més »

Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Xàtiva і Banyeres de Mariola · Veure més »

Barri del Centre (Alcoi)

El barri del Centre d'Alcoi és el més antic de la ciutat; les seues ampliacions posteriors daten d'abans de 1925.

Nou!!: Xàtiva і Barri del Centre (Alcoi) · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Barxeta · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: Xàtiva і Basílica menor · Veure més »

Basilissa i Anastàsia de Roma

Basilissa i Anastàsia (Roma, mitjan segle I - 68) eren dues joves romanes, convertides al cristianisme i màrtirs.

Nou!!: Xàtiva і Basilissa i Anastàsia de Roma · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenara

La batalla d'Almenara o de Morvedre fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades (front nord) i les tropes del virrei (Diego Hurtado de Mendoza) el 18 de juliol de 1521, a Sagunt (antiga Morvedre), a la partida de Montíber, en les proximitats de l'actual carretera nacional 340.

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Almenara · Veure més »

Batalla d'Almosala

La batalla d'Almosala, de 1145 fou una de les batalles de la Revolta contra els almoràvits.

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Almosala · Veure més »

Batalla d'Arnisol

La Batalla d'Arnisol de 1126 formà part de la campanya d'Alfons I d'Aragó sobre Balansiya i Qurtuba.

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Arnisol · Veure més »

Batalla d'Oriola

La batalla d'Oriola fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de Los Velez el 30 d'agost de 1521, a Oriola (Baix Segura).

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Oriola · Veure més »

Batalla d'Orpesa

La batalla d'Orpesa va ser una batalla lliurada entre les tropes agermanades i l'exèrcit reial a la fi de juny del 1521 a Orpesa, La Plana Alta.

Nou!!: Xàtiva і Batalla d'Orpesa · Veure més »

Batalla de Bairén

La batalla de Bairén fou un enfrontament entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i Pere I d'Aragó, i les almoràvits de Abul-Hasan Ali al-Hajj.

Nou!!: Xàtiva і Batalla de Bairén · Veure més »

Batalla de Gandia

La batalla de Gandia o batalla del Vernisa fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes del virrei Diego Hurtado de Mendoza el 23 de juliol de 1521, a Gandia (la Safor).

Nou!!: Xàtiva і Batalla de Gandia · Veure més »

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: Xàtiva і Batalla de Macomer · Veure més »

Batalla de Quart de Poblet

La Batalla de Quart de Poblet fou una batalla lluitada el 25 d'octubre del 1094 entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i els almoràvits.

Nou!!: Xàtiva і Batalla de Quart de Poblet · Veure més »

Batalla de Setla de Nunyes

La batalla de Setla de Nunyes fou una de les batalles de l'alçament de la Segona Germania al Regne de València el 1693.

Nou!!: Xàtiva і Batalla de Setla de Nunyes · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batoi

'''L'encreuament de Batoi'''. Entrada a Batoi des de la '''CV-794''' Batoi és un barri d'Alcoi situat al voltant de la CV-795 Alcoi-Banyeres de Mariola.

Nou!!: Xàtiva і Batoi · Veure més »

Bellús

Bellús és municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Bellús · Veure més »

Bellveret

Mirador del Bellveret, obra de Manuel Boix dedicada a la pilota valenciana El Bellveret és un mirador natural de la serra Vernissa a la costa del castell de Xàtiva, situat per sobre de la nova ciutat de Xàtiva des d'on ofereix una vista privilegiada del castell, la ciutat, la seua horta i les esglésies de Sant Feliu i Sant Josep.

Nou!!: Xàtiva і Bellveret · Veure més »

Beneixida

Beneixida és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Beneixida · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Benigànim · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Xàtiva і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat Despuig i Rocafull

Bernat Despuig i Rocafull (Xàtiva, Costera, ? — València, 1537) va ser mestre de l'orde de Montesa (1506-37) i poeta.

Nou!!: Xàtiva і Bernat Despuig i Rocafull · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Biar · Veure més »

Bicorb

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cova de l'Aranya a Bicorp Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Bicorb · Veure més »

Bixquert

Bixquert és una vall, que pertany a la ciutat de Xàtiva, dins de la comarca de la Costera (País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Bixquert · Veure més »

Bixquert (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і Bixquert (desambiguació) · Veure més »

Blai Bellver i Tomàs

Blai Bellver i Tomàs (Xàtiva, 1818- Xàtiva, 1884) Tipògraf i escriptor satíric valencià.

Nou!!: Xàtiva і Blai Bellver i Tomàs · Veure més »

Blanquina March Almenara

Blanquina March Almenara (València, Horta, 1473 - Xàtiva, Costera, 1508) fou la mare de Joan Lluís Vives.

Nou!!: Xàtiva і Blanquina March Almenara · Veure més »

Blntla

Ciutats integrants del pacte de Teodomir, any 713 Blntla (en àrab: بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el pacte de Teodomir, que es va signar entre el duc cristià visigot Teodomir i Abd-al-Aziz l'any 713.

Nou!!: Xàtiva і Blntla · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Bocairent · Veure més »

Bolbait

Bolbait (en castellà, Bolbaite) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Bolbait · Veure més »

Boli (tricicle)

Boli fou una marca valenciana de tricicles motoritzats, fabricats entre 1949 i 1959 a Xàtiva i Algemesí per José Bolinches, emprenedor empresari que fabricà més tard escúters i fins i tot microcotxes sota la marca.

Nou!!: Xàtiva і Boli (tricicle) · Veure més »

Bombardeig de Xàtiva

El bombardeig de Xàtiva o bombardeig de l'estació de Xàtiva és el nom amb què es coneix l'atac de l'aviació feixista italiana sobre l'estació de la capital de La Costera, el 12 de febrer de 1939.

Nou!!: Xàtiva і Bombardeig de Xàtiva · Veure més »

Botifarra (desambiguació)

* Gastronomia.

Nou!!: Xàtiva і Botifarra (desambiguació) · Veure més »

Bruno Lomas

Emilio Baldoví Menéndez (Xàtiva, 14 de juny de 1940 - La Pobla de Farnals, 17 d'agost de 1990), conegut amb el nom artístic de Bruno Lomas fou un cantant de rock valencià que va morir el 1990 en un accident de trànsit.

Nou!!: Xàtiva і Bruno Lomas · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Xàtiva і Cabdet · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Xàtiva і Calixt III · Veure més »

Camí del Cid

El Camí del Cid és una ruta turística i cultural, senyalitzada com el sender de gran recorregut GR-160.

Nou!!: Xàtiva і Camí del Cid · Veure més »

Camí Real (barri de València)

Camí Reial és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Jesús, a l'extrem sud de la ciutat.

Nou!!: Xàtiva і Camí Real (barri de València) · Veure més »

Camí vell de Xàtiva

El Camí Vell de Xàtiva, és una via d'època ibèrica que unia les ciutats de Xàtiva i el port de Dénia, és un ramal secundari de la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis des del, a terres valencianes, procedent de Tàrraco, discorria per Saguntum, Valentia, Saetabis i Ilici, des d'on continuava cap a terres andaluses.

Nou!!: Xàtiva і Camí vell de Xàtiva · Veure més »

Can Casas (el Bruc)

Can Casas, o cellers Muller, és un edifici senyorial situat al bell mig del poble del Bruc (Anoia), protegita com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Xàtiva і Can Casas (el Bruc) · Veure més »

Canal de Bellús a Xàtiva

El Canal de Bellús a Xàtiva és una obra hidràulica que voreja el marge esquerre del riu Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Canal de Bellús a Xàtiva · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Canals · Veure més »

Cant al Ras

El Cant al Ras és una trobada de cant rural que se celebra cada any a Massalfassar, l'Horta, organitzat per la Colla de Dimonis de Massalfassar i l'Associació Cultural Tradició i Música, Tramús, el tercer dissabte de maig.

Nou!!: Xàtiva і Cant al Ras · Veure més »

Cant de batre

Pep Gimeno BotifarraEl cant de batre, o cant del batre, o cançó de batre, és un cant d'arrel tradicional valencià dels anomenats cançons de treballs que es canta a cappella, de forma individual, i que dona nom a tots aquells cants que van lligats a les feines agrícoles com batre, segar, regar, llaurar, etc.

Nou!!: Xàtiva і Cant de batre · Veure més »

Cant dels maulets

El «Cant dels maulets» és una cançó del grup musical Al Tall del seu cinquè disc, Quan el mal ve d'Almansa..., publicat l'any 1979.

Nou!!: Xàtiva і Cant dels maulets · Veure més »

Capitulació de Peralada

La Capitulació de Peralada és un tractat que es va firmar entre els representants del vescomte Jofre VII de Rocabertí i els de Joan II per tal de posar fi a la lluita que tenien en el marc de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Xàtiva і Capitulació de Peralada · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Carcaixent · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Xàtiva і Cardenal · Veure més »

Carles Sarthou Carreres

Carles Sarthou Carreres (Vila-real, 3 de novembre de 1876 - Xàtiva, 21 de juliol de 1971) fou un jutge i escriptor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Carles Sarthou Carreres · Veure més »

Carles Solà i Ferrando

Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945) és un enginyer químic, professor universitari i polític valencià que ha format part de diverses institucions governamentals, culturals i docents en l'àmbit català i valencià, espanyol, europeu i internacional.

Nou!!: Xàtiva і Carles Solà i Ferrando · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Xàtiva і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlos Pellicer Andrés

Carlos Pellicer Andrés (Benigànim, La Vall d'Albaida, 1971) és un director de banda i compositor valencià, especialment de música festera.

Nou!!: Xàtiva і Carlos Pellicer Andrés · Veure més »

Carme Jorques i Aracil

Carme Jorques i Aracil (Xàtiva, segle XX) és una artista valenciana, llicenciada en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, professora de dibuix i catedràtica de Plàstica i Visual.

Nou!!: Xàtiva і Carme Jorques i Aracil · Veure més »

Carrer de Sant Vicent Màrtir

El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.

Nou!!: Xàtiva і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Carrer de Xàtiva

Carrer de Xàtiva, 1957 El carrer de Xàtiva és una via urbana del centre de València.

Nou!!: Xàtiva і Carrer de Xàtiva · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Nou!!: Xàtiva і Carreratge · Veure més »

Carta de franqueses de 1241

Carta de franqueses de 1241, en una imatge presa de la reproducció que hi ha a Can Caciques de Llagostera La Carta de franqueses de 1241 és un privilegi que el rei Jaume I atorgà a favor dels "homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina" on es regulaven prestacions de la servitud, el funcionament de la justícia, els drets dels qui treballaven la terra i enumerava les pressogatives de què gaudirien els veïns.

Nou!!: Xàtiva і Carta de franqueses de 1241 · Veure més »

Casa de l'Ensenyança

La Casa de l'Ensenyança va ser construïda en Xàtiva el 1758 per disposició de l'arquebisbe Mayoral per educar xiquets pobres, igual com havia fet a la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і Casa de l'Ensenyança · Veure més »

Castell de Montesa

El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Castell de Montesa · Veure més »

Castell de Rugat

El Castell de Rugat o castell d'Aielo es troba al terme municipal d'Aielo de Rugat, (a la Vall d'Albaida, País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Castell de Rugat · Veure més »

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Castell de Xàtiva · Veure més »

Castell-palau de Llutxent

El Castell-palau de Llutxent, també anomenat Palau dels Pròxida, és un edifici situat al centre del nucli històric de Llutxent, la Vall d'Albaida, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Castell-palau de Llutxent · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Castelló de Rugat

Castelló de Rugat és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida, també conegut antigament com a Castelló de les Gerres.

Nou!!: Xàtiva і Castelló de Rugat · Veure més »

Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948.

Nou!!: Xàtiva і Castellers de Vilafranca · Veure més »

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Xàtiva і Catarroja · Veure més »

Cava de Don Miguel

Interior de la cava La cava de Don Miguel (o cava d'En Miquel) és un pou de neu que es troba en la cresta septentrional de la Serra de Mariola, al nord del Mas dels Arbres, a 1.050 metres d'altura, en el terme del municipi valencià de Bocairent (la Vall d'Albaida), tocant amb el d'Alfafara (el Comtat).

Nou!!: Xàtiva і Cava de Don Miguel · Veure més »

Cànyoles

El Cànyoles és un riu de les comarques centrals del País Valencià, afluent del riu Albaida pel marge dret, dins la conca del Xúquer.

Nou!!: Xàtiva і Cànyoles · Veure més »

Càrcer

Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer.

Nou!!: Xàtiva і Càrcer · Veure més »

Càssim ibn Ferro

Abu-l-Qàssim ibn Firruh ibn Àhmad al-Muqri adh-Dharir ar-Ruayní aix-Xatibí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim ibn Firruh aix-Xatibí o encara l'imam aix-Xatibí, fou un ulema nascut a Xàtiva el 1143 i mort al Caire el 1194.

Nou!!: Xàtiva і Càssim ibn Ferro · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.

Nou!!: Xàtiva і Cèsar Borja · Veure més »

Cecilia Sanz Sanz

Cecilia Sanz Sanz (Xàtiva, 4 de desembre de 1914 - Tampico, 20 de desembre de 1997), també coneguda com a Cecilia Sanz de Ridaura, fou una escriptora i metgessa valenciana, especialista en histologia.

Nou!!: Xàtiva і Cecilia Sanz Sanz · Veure més »

Centre del Carme

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), dependent del Museu de Belles Arts de València, és un espai cultural ubicat a l'antic convent del Carme de la ciutat de València, seu del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Centre del Carme · Veure més »

Centre Valencianista de Xàtiva

El Centre Valencianista de Xàtiva (CVX) va ser una entitat valencianista de caràcter apolític fundada el 1935, i que tenia entre els seus membres més destacats Francesc Bosch i Morata, Gonçal Vinyes i Carles Sarthou.

Nou!!: Xàtiva і Centre Valencianista de Xàtiva · Veure més »

Cerdà

Cerdà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Cerdà · Veure més »

Cimera (motocicleta)

Cimera fou una marca valenciana d'escúters, fabricats entre 1952 i 1955 a Algemesí, Ribera Alta (d'altres fonts esmenten València com a seu de l'empresa).

Nou!!: Xàtiva і Cimera (motocicleta) · Veure més »

Ciril Amorós i Pastor

Ciril Amorós i Pastor (Russafa, València, 9 de juliol de 1830 - València, 27 de febrer de 1887) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Ciril Amorós i Pastor · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Xàtiva і Ciutat · Veure més »

Club Esportiu Olímpic

El Club Esportiu Olímpic de Xàtiva és un club de futbol de la ciutat de Xàtiva (la Costera, País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Club Esportiu Olímpic · Veure més »

Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva

LEsglésia Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda com La Seu, és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva · Veure més »

Col·loqui

El col·loqui és una conversa, especialment formal o sobre temes seriosos, entre dues o més persones, com ara les discussions en un debat o conferència o els intercanvis d’opinions entre filòsofs o estudiosos.

Nou!!: Xàtiva і Col·loqui · Veure més »

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Nou!!: Xàtiva і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »

Comarques del País Valencià

Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.

Nou!!: Xàtiva і Comarques del País Valencià · Veure més »

Comarques del Sud del País Valencià

Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.

Nou!!: Xàtiva і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Xàtiva і Compromís de Casp · Veure més »

Conquesta d'Ares

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Xàtiva і Conquesta d'Ares · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Xàtiva і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Consol Martínez Bella

Consol Martínez Bella (Xàtiva, 1966) és una poeta i fotògrafa valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Consol Martínez Bella · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Anjou

Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.

Nou!!: Xàtiva і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Consuelo Guerri Sirera

Consuelo Guerri Sirera (Xàtiva, 1949) és una investigadora valenciana i cap del Laboratori de Patologia Cel·lular en la Fundació Valenciana Centre d'Investigació Príncep Felip a València.

Nou!!: Xàtiva і Consuelo Guerri Sirera · Veure més »

Contestans

Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.

Nou!!: Xàtiva і Contestans · Veure més »

Convent de la Trinitat

El convent de la Trinitat és un antic cenobi dels trinitaris localitzat a la plaça del mateix nom, de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Convent de la Trinitat · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Xàtiva)

L'Convent de Sant Domènec o Convent de Predicadors és al carrer Sant Domènec del municipi de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Convent de Sant Domènec (Xàtiva) · Veure més »

Convent del Carme (València)

El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: Xàtiva і Convent del Carme (València) · Veure més »

Copa espanyola de voleibol femenina

La Copa espanyola de voleibol femenina, anomenada Copa de la Reina de voleibol des de l'any 1976, i anteriorment Campionat d'Espanya de voleibol femení entre 1960 i 1975, és una competició esportiva de clubs espanyols de voleibol.

Nou!!: Xàtiva і Copa espanyola de voleibol femenina · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Xàtiva і Corpus Christi · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Xàtiva і Corregiment · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Corts de Montsó (1376)

Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Montsó (1376) · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »

Corts de Sogorb-Castelló-València

Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »

Corts de Traiguera-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.

Nou!!: Xàtiva і Corts de Traiguera-Sant Mateu · Veure més »

Corts de València (1281)

Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments, per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1281) · Veure més »

Corts de València (1286)

Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1286) · Veure més »

Corts de València (1292)

Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1292) · Veure més »

Corts de València (1301-1302)

Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1301-1302) · Veure més »

Corts de València (1314)

Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1314) · Veure més »

Corts de València (1325)

Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1325) · Veure més »

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1329-1330) · Veure més »

Corts de València (1336-1337)

Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1336-1337) · Veure més »

Corts de València (1339)

Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1339) · Veure més »

Corts de València (1340)

Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1340) · Veure més »

Corts de València (1342)

Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1342) · Veure més »

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1349) · Veure més »

Corts de València (1354)

Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1354) · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1360) · Veure més »

Corts de València (1371)

Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1371) · Veure més »

Corts de València (1417-1418)

Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1417-1418) · Veure més »

Corts de València (1419)

Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1419) · Veure més »

Corts de València (1443-1446)

Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1443-1446) · Veure més »

Corts de València (1604)

Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València (1604) · Veure més »

Corts de València-Morvedre

Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.

Nou!!: Xàtiva і Corts de València-Morvedre · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Xàtiva і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Corts Valencianes · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Costera · Veure més »

Cova del Cochino

Localització d'alguns dels jaciments més importants del Paleolític i Epipaleolític al País Valencià. La cova del Cochino està situada 5 km al nord de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), al vessant sud de la serra del Morrón.

Nou!!: Xàtiva і Cova del Cochino · Veure més »

Cova Negra

La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.

Nou!!: Xàtiva і Cova Negra · Veure més »

Creu coberta

La Creu Coberta de la Selva del Camp Una creu coberta és un tipus de creu de terme coberta per una teulada, una estructura arquitectural oberta.

Nou!!: Xàtiva і Creu coberta · Veure més »

Creu Coberta (València)

La Creu Coberta de València és una de les creus de terme que estaven situades als camins d'entrada i eixida de la ciutat i que marcaven els seus límits geogràfics des del.

Nou!!: Xàtiva і Creu Coberta (València) · Veure més »

Creu de terme

Creu de terme de Forès (Conca de Barberà) La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.

Nou!!: Xàtiva і Creu de terme · Veure més »

Cristòfol Pascual i Genís

Cristòfol Pascual i Genís (València, 1823 - 1881) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic, fill de Cristòfol Pascual i Torres.

Nou!!: Xàtiva і Cristòfol Pascual i Genís · Veure més »

Cristóbal de Moscoso

Cristóbal Moscoso Montemayor, Córdoba y Eslava (? - Madrid, 27 de gener de 1749), el Comte de les Torres de Alcorrín fou un militar borbònic durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Cristóbal de Moscoso · Veure més »

Cristina Grau García

Cristina Grau García (València, 24 de juliol 1946- València 1997) va ser arquitecta, professora de Projectes Arquitectònics a la Universitat Politècnica de València i pintora.

Nou!!: Xàtiva і Cristina Grau García · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Xàtiva і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cultura del País Valencià

La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.

Nou!!: Xàtiva і Cultura del País Valencià · Veure més »

CV-41

La CV-41 pertany a la Xarxa de Carreteres del País Valencià, uneix les comarques de la Ribera Alta i la Costera.

Nou!!: Xàtiva і CV-41 · Veure més »

CV-42

La CV-42 pertany a la Xarxa de carreteres del País Valencià, uneix les poblacions d'Almussafes i Alzira.

Nou!!: Xàtiva і CV-42 · Veure més »

CV-50

La CV-50 pertany a la Xarxa de Carreteres del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і CV-50 · Veure més »

CV-60

Indicador. La CV-60 és una carretera autonòmica del País Valencià que comunica L'Olleria amb Gandia i Oliva.

Nou!!: Xàtiva і CV-60 · Veure més »

Dansa de la Moma

La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana interpretada durant la festa del Corpus Christi de València.

Nou!!: Xàtiva і Dansa de la Moma · Veure més »

Dansa dels Llauradors del Corpus Christi de València

La dansa dels Llaudaros, és una de les components del grup de les Dansetes, nom amb què es coneixen les danses interpretades per nens, que es realitza dins dels actes de la festa del Corpus Christi de la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і Dansa dels Llauradors del Corpus Christi de València · Veure més »

Darío Maravall Casesnoves

Darío Maravall Casesnoves (Xàtiva, 23 de març de 1923 - 28 de novembre de 2016) fou un enginyer valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Xàtiva і Darío Maravall Casesnoves · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Demetri Ribes i Marco

Demetri Ribes i Marco (València, 1877 - 1921) fou un dels arquitectes valencians més rellevants de principis del.

Nou!!: Xàtiva і Demetri Ribes i Marco · Veure més »

Demografia del País Valencià

La demografia del País Valencià considera que el País Valencià és, amb 5.058.138 habitants (INE 2021), la quarta comunitat autònoma de l'estat espanyol per població, i representa l'11% de la població estatal.

Nou!!: Xàtiva і Demografia del País Valencià · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.

Nou!!: Xàtiva і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Diada del 25 d'abril

La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.

Nou!!: Xàtiva і Diada del 25 d'abril · Veure més »

Diada del 25 d'abril de 2007

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupació del Regne de València, a mans de les tropes borbòniques (Guerra de Successió).

Nou!!: Xàtiva і Diada del 25 d'abril de 2007 · Veure més »

Diòcesi de Saetabis

La diòcesi de Saetabis és en l'actualitat una diòcesi titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Xàtiva і Diòcesi de Saetabis · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Xàtiva і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dolors Solís Donat

Dolors Solís Donat (Xàtiva, 1935) va ser una dirigent veïnal al barri del Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, on va arribar després d'emigrar a França des del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Dolors Solís Donat · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Xàtiva і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Domingo Fletcher Valls

Domingo Fletcher Valls (València, 19 d'agost de 1912 - 31 d'agost de 1995) va ser un arqueòleg valencià, dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes.

Nou!!: Xàtiva і Domingo Fletcher Valls · Veure més »

Domingo Mascarós Vicente

Domingo Mascarós Vicente (València, 1808 - ?) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Domingo Mascarós Vicente · Veure més »

Domingo Ripoll y Gimeno

Domingo Ripoll y Gimeno (Vilallonga, Safor, 1810 - 1887) fou un militar i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Xàtiva і Domingo Ripoll y Gimeno · Veure més »

Economia del País Valencià

LEconomia del País Valencià es fonamenta en el sector serveis.

Nou!!: Xàtiva і Economia del País Valencià · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Xàtiva і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Xàtiva і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Xàtiva і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Xàtiva і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edetània

Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.

Nou!!: Xàtiva і Edetània · Veure més »

Edifici Botella

L'edifici Botella és un edifici residencial modernista de 1906 situat al cantó d l'Albereda amb el Portal del Lleó de la ciutat de Xàtiva, la Costera, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Edifici Botella · Veure més »

Eduard Martínez-Sabater i Seguí

Eduard Martínez-Sabater i Seguí (Xest, Foia de Bunyol, 1896 - València, 1946) fou un advocat i polític valencià, procurador en les primeres Corts franquistes.

Nou!!: Xàtiva і Eduard Martínez-Sabater i Seguí · Veure més »

El collar de la coloma

El collar de la coloma o Tawq al-hamama és una obra en prosa del escrita en àrab per Ibn Hazm.

Nou!!: Xàtiva і El collar de la coloma · Veure més »

El Genovés

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і El Genovés · Veure més »

El Obrero Setabense

El Obrero Setabense fou un periòdic fundat en 1894 per José María Cari Artal com a òrgan del Cercle d'Obrers Catòlics, fundat el 1881, i que intentava contrarestar l'activitat i propaganda d'organitzacions republicanes i internacionalistes i especialment, des que aparegueren a Xàtiva, de l'Escola Laica i el setmanari El Progreso.

Nou!!: Xàtiva і El Obrero Setabense · Veure més »

El País Valencià (publicació)

El País Valencià va ser una publicació setmanal de caràcter valencianista publicada a València entre 1935 i 1936.

Nou!!: Xàtiva і El País Valencià (publicació) · Veure més »

El Penjoll, Art de Paraula

El Penjoll, art de paraula és una revista autoeditada en català creada el 1987 en Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і El Penjoll, Art de Paraula · Veure més »

El Pinar dels Frares

El Pinar dels Frares (també conegut com el Realenc) és un enclavament de 4,87 km² del terme municipal de Xàtiva (La Costera) en la Ribera Alta, reminiscència de l'antic terme medieval.

Nou!!: Xàtiva і El Pinar dels Frares · Veure més »

El Portet

El portet és una via natural que comunica Xàtiva, capital de la comarca de la Costera al País Valencià, amb la zona de Bisquert (lloc on es concentren la majoria de xalets i cases de camp dels veïns de Xàtiva).

Nou!!: Xàtiva і El Portet · Veure més »

El Vilosell

El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà.

Nou!!: Xàtiva і El Vilosell · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Xàtiva і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions municipals al País Valencià de 2019

Les eleccions municipals de l'any 2019 al País Valencià són els comicis celebrats el 26 de maig de 2019 per a l'elecció de la configuració dels diferents ajuntaments i indirectament de les tres diputacions provincials que configuren el País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Eleccions municipals al País Valencià de 2019 · Veure més »

Eleccions municipals al País Valencià de 2023

Les eleccions municipals de l'any 2023 al País Valencià són els comicis celebrats el 28 de maig de 2023 per a l'elecció de la configuració dels diferents ajuntaments i indirectament de les tres diputacions provincials que configuren el País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Eleccions municipals al País Valencià de 2023 · Veure més »

Eleccions municipals al País Valencià del 2007

Les eleccions municipals al País Valencià del 2007 van ser uns comicis celebrats el 27 de maig d'aquell any per renovar els alcaldes del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Eleccions municipals al País Valencià del 2007 · Veure més »

Eleccions municipals de Xàtiva

Este article recull els resultats de les eleccions municipals de Xàtiva (la Costera) des del 1979.

Nou!!: Xàtiva і Eleccions municipals de Xàtiva · Veure més »

Elies (desambiguació)

* Biografies.

Nou!!: Xàtiva і Elies (desambiguació) · Veure més »

Elies Barberà Bolinches

Elies Barberà Bolinches (Xàtiva, 1 de maig de 1970) és un poeta i actor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Elies Barberà Bolinches · Veure més »

Emili Gandia i Ortega

Emili Gandia i Ortega (Xàtiva, 23 de gener del 1866 — Barcelona, 13 de desembre del 1939) tingué un paper destacat en els inicis de l'arqueologia i museografia catalana que s'establí al.

Nou!!: Xàtiva і Emili Gandia i Ortega · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Xàtiva і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Xàtiva і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »

Enric Duran i Tortajada

Enric Duran i Tortajada (València, 27 d'agost de 1895 - València, 28 de juny de 1967) va ser un poeta i dramaturg valencià, germà de l'escriptor Miquel Duran de València, amb el qual va escriure algunes obres en col·laboració.

Nou!!: Xàtiva і Enric Duran i Tortajada · Veure més »

Enric Matalí i Timoneda

Enric Matalí i Timoneda (València, 19 de desembre de 1903 - 30 de desembre de 1984) fou un defensor de la llengua i la cultura valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Enric Matalí i Timoneda · Veure més »

Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova (1859 - 1927) fou un cardenal valencià que ocupà el bisbat de Barcelona i els arquebisbats de València i el Primat de Toledo.

Nou!!: Xàtiva і Enric Reig i Casanova · Veure més »

Enrique Nieulant Sereis

Enrique Nieulant Sereis (Gandia, 1822 - ?) fou un militar i polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Enrique Nieulant Sereis · Veure més »

Ermita de Santa Anna (Xàtiva)

L'Ermita de Santa Anna és al cim del turó de Santa Anna, en un enclavament territorial pertanyent al municipi de Xàtiva (València), però al qual s'accedeix travessant el municipi veí de La Llosa de Ranes i prenent el camí dels Banys de Santa Ana.

Nou!!: Xàtiva і Ermita de Santa Anna (Xàtiva) · Veure més »

Ernest Garcia Lledó

Ernest Garcia Lledó (Xàtiva, la Costera, 21 d'abril de 1965) és un pintor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ernest Garcia Lledó · Veure més »

Escola Valenciana

Escola valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua és una entitat cívica formada per 26 associacions comarcals i d'àmbit valencià.

Nou!!: Xàtiva і Escola Valenciana · Veure més »

Escut de Rafelguaraf

L'escut de Rafelguaraf és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Rafelguaraf (Ribera Alta).

Nou!!: Xàtiva і Escut de Rafelguaraf · Veure més »

Escut de Xàtiva

L'Escut de Xàtiva ha sigut tradicionalment una imatge del castell de Xàtiva, de vegades acompanyada per la Senyera Reial i a dalt, una corona de cinc punts.

Nou!!: Xàtiva і Escut de Xàtiva · Veure més »

Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria

L'Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria és una obra renaixentista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Xàtiva і Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria · Veure més »

Escuts i banderes de la Costera

Els escuts i banderes de la Costera són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

Nou!!: Xàtiva і Escuts i banderes de la Costera · Veure més »

Església de la Mercé

L'Església parroquial de la Mercé, es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri de les Barreres, de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera.

Nou!!: Xàtiva і Església de la Mercé · Veure més »

Església de Sant Feliu de Xàtiva

L'Església de Sant Feliu de Xàtiva és una ermita situada a Xàtiva (Costera), construïda en el després de la reconquesta cristiana.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Feliu de Xàtiva · Veure més »

Església de Sant Francesc (Xàtiva)

L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Francesc (Xàtiva) · Veure més »

Església de Sant Jordi d'Alcoi

L'Església de Sant Jordi d'Alcoi, a pesar de la seua escassa grandària, és un dels temples més importants d'aquesta població valenciana per la seua relació amb la festa de moros i cristians.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Jordi d'Alcoi · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim

L'Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel del municipi de Benigànim (Vall d'Albaida, País Valencià) és un edifici religiós construït en el d'estil manierista.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim · Veure més »

Església de Sant Pere de Xàtiva

Lesglésia parroquial de Sant Pere Apòstol o església de Sant Pere es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri del mercat, de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, de la província de València.

Nou!!: Xàtiva і Església de Sant Pere de Xàtiva · Veure més »

Església de Santa Maria Magdalena de l'Olleria

Santa Maria Magdalena és una església parroquial a l'est del nucli antic del municipi de l'Olleria (Vall d'Albaida).

Nou!!: Xàtiva і Església de Santa Maria Magdalena de l'Olleria · Veure més »

Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »

Esquerra Unida del País Valencià (històric)

Esquerra Unida del País Valencià fou una organització política valenciana d'esquerres fundada el 1981 i formada pel Front d'Esquerra Nacionalista (FEN), que agrupava diferents candidatures d'àmbit local, el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i Nacionalistes Independents (NI),, Arxiu de la democràcia, Universitat d'Alacant.

Nou!!: Xàtiva і Esquerra Unida del País Valencià (històric) · Veure més »

Estació d'Agres

Agres és un baixador ferroviari situat al municipi valencià homònim a la comarca del Comtat.

Nou!!: Xàtiva і Estació d'Agres · Veure més »

Estació d'Alzira

L'estació de tren d'Alzira d'Adif està situada al nord del nucli urbà i del riu Xúquer, a la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Estació d'Alzira · Veure més »

Estació d'Autobusos de València

Estació d'Autobusos de València Dades del contacte i horari.

Nou!!: Xàtiva і Estació d'Autobusos de València · Veure més »

Estació de l'Alcúdia de Crespins

L'estació de ferrocarril de l'Alcúdia de Crespins d'Adif, a la comarca de la Costera, està situada al sud del nucli urbà, prop del de la veïna població de Canals.

Nou!!: Xàtiva і Estació de l'Alcúdia de Crespins · Veure més »

Estació de Moixent

Moixent és una estació ferroviària d'Adif situada al municipi de Moixent (la Costera), al País Valencià, al nord del nucli urbà.

Nou!!: Xàtiva і Estació de Moixent · Veure més »

Estació de Xàtiva (ferrocarril)

L'estació de tren de Xàtiva d'Adif està situada al nord-oest del nucli urbà de la capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Estació de Xàtiva (ferrocarril) · Veure més »

Estació Manuel-l'Énova

L'estació Manuel-L'Enova és una antiga estació ferroviària situada al municipi espanyol de Manuel a prop de l'Énova a la comarca de la Ribera Alta, Comunitat Valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Estació Manuel-l'Énova · Veure més »

Estadi La Murta

El Camp de la Murta és un estadi de futbol situat al municipi valencià de Xàtiva (la Costera).

Nou!!: Xàtiva і Estadi La Murta · Veure més »

Esteban Chaix Isniel

Esteban Chaix Isniel (Xàtiva, 1759 — Xàtiva, 1813) va ser un científic i poeta valencià, germà del matemàtic Josep Chaix.

Nou!!: Xàtiva і Esteban Chaix Isniel · Veure més »

Estret de les Aigües

L'Estret de les Aigües és un congost al curs del riu Albaida que ha excavat el seu pas transversalment a la serra Grossa, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Estret de les Aigües · Veure més »

Estubeny

Estubeny és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Estubeny · Veure més »

Eutropi de València

Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.

Nou!!: Xàtiva і Eutropi de València · Veure més »

Evarist Navarro i Segura

Evarist Navarro i Segura (Castelló de Rugat, 1959 - Castelló de Rugat, 22 d'octubre de 2014), va ser un escultor valencià que formà part de la generació d'artistes que, a la dècada dels 80, destacaren en un període de renovació de l'escultura.

Nou!!: Xàtiva і Evarist Navarro i Segura · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Xàtiva і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà

La Revolta de la serra d'Espadà de 1609 fou un dels focus de resistència dels moriscos contra la seva expulsió del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà · Veure més »

Extermini de Xàtiva

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històrica i jurídica, la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Extermini de Xàtiva · Veure més »

Falla sud-valenciana

La denominada falla sud-valenciana és una falla tectònica que arranca vora la mar a Xeresa, passa per Barx, Xàtiva i tota la Vall de Montesa, prolongant-se després cap a terres manxegues pel corredor d'Almansa.

Nou!!: Xàtiva і Falla sud-valenciana · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').

Nou!!: Xàtiva і Falles · Veure més »

Falles de Torrent

Les Falles de Torrent són les festes que se celebren a Torrent i, igual que les Falles de València, se celebren del 15 al 19 de març en honor de Sant Josep.Compten amb 29 comissions falleres, que planten 58 falles (29 majors i 29 infantils).

Nou!!: Xàtiva і Falles de Torrent · Veure més »

Falles de Xàtiva

Les Falles de Xàtiva són una festa que se celebra del 15 al 19 de març a la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Falles de Xàtiva · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Família Borja · Veure més »

Family Cash

Family Cash és una cadena de supermercats valenciana amb seu a Xàtiva, ciutat on va ser fundada el 2013.

Nou!!: Xàtiva і Family Cash · Veure més »

Fàbrica de paper

Una fàbrica de paper o papereria és una fàbrica concebuda per produir paper a partir de pasta de cel·lulosa, feta de fusta, draps vells, fibra de cànem, de sisal, altres fonts de fibres vegetals i cada vegada més de paper usat i reciclat.

Nou!!: Xàtiva і Fàbrica de paper · Veure més »

Federacions esportives valencianes

Les federacions esportives valencianes són les 58 federacions esportives que hi ha al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Federacions esportives valencianes · Veure més »

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Nou!!: Xàtiva і Felip VI d'Espanya · Veure més »

Feliu de Girona

Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.

Nou!!: Xàtiva і Feliu de Girona · Veure més »

Feliu Ventura

Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és un cantautor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Feliu Ventura · Veure més »

Fenollet (llinatge)

Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.

Nou!!: Xàtiva і Fenollet (llinatge) · Veure més »

Fernando Núñez Robres y Salvador

Fernando Núñez Robres y Galiano Salvador Talens (Chinchilla de Monte-Aragón, província d'Albacete, 1841 - València, 1902) fou un aristòcrata i polític valencià, marquès de Montortal, de la Calzada i de Montenuevo, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Fernando Núñez Robres y Salvador · Veure més »

Ferran Acuña

Ferran Acuña Faxardo (Elx, pels voltants de 1690 - Xàtiva, 11 de juliol de 1754)CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006.

Nou!!: Xàtiva і Ferran Acuña · Veure més »

Ferran Belda

Ferran Belda Pérez (Xàtiva, 31 de maig de 1954) és un periodista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ferran Belda · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Xàtiva і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: Xàtiva і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Ferrer Torrella

Ferrer Torrella (Xàtiva, ca. 1420 - València, 1491) fou un metge valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ferrer Torrella · Veure més »

Festes d'Estiu

Les festes d'estiu estarien formades per totes aquelles festes que se celebren durant aquesta estació de l'any.

Nou!!: Xàtiva і Festes d'Estiu · Veure més »

Festes de Primavera

Nit del Foc de les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat Les festes de primavera són unes festes que es realitzen en diversos països durant l'equinocci de primavera, que varia entre el 20 i el 21 de març per a l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre per a l'hemisferi sud.

Nou!!: Xàtiva і Festes de Primavera · Veure més »

Festes populars als Països Catalans

Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.

Nou!!: Xàtiva і Festes populars als Països Catalans · Veure més »

Fira d'Agost

La Fira d'Agost o Fira de Xàtiva és una fira, originàriament del bestiar, que té lloc en la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Fira d'Agost · Veure més »

Foguera de Canals

La Foguera de Canals és una de les fogueres més importants de les què es fan al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Foguera de Canals · Veure més »

Fogueres de Sant Joan

Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.

Nou!!: Xàtiva і Fogueres de Sant Joan · Veure més »

Font del Lleó (Xàtiva)

La Font del Lleó és una font de principis del, situada al centre de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, molt a prop de l'ajuntament.

Nou!!: Xàtiva і Font del Lleó (Xàtiva) · Veure més »

Font dels vint-i-cinc dolls

La Font dels vint-i-cinc dolls o Font Reial de les vint-i-cincs Canelles és una font de finals del alimentada pel manantial de Bellús, situada a la ciutat de Xàtiva, a la Costera, prop de l'Església de Sant Pere.

Nou!!: Xàtiva і Font dels vint-i-cinc dolls · Veure més »

Fosses de Paterna

Les fosses de Paterna són un conjunt de fosses comunes ubicades al cementeri de Paterna, a l'Horta Nord (País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Fosses de Paterna · Veure més »

Francesc Bosch i Morata

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 - Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) fou un metge, mestre, polític i Conseller valencià.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Bosch i Morata · Veure més »

Francesc Comes

Probable retrat de Jaume I, al retaule de la Verge de Gràcia, de Francesc Comes, al Museu de Mallorca Francesc Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l'escola mallorquina del gòtic internacional.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Comes · Veure més »

Francesc de Borja (cardenal)

Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.

Nou!!: Xàtiva і Francesc de Borja (cardenal) · Veure més »

Francesc de Paula Martí Mora

Francesc de Paula Martí Mora (Xàtiva, 22 d'abril de 1761 - Lisboa, 8 de juliol de 1827) va ser un gravador i estenògraf valencià introductor de l'estenografia a Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Francesc de Paula Martí Mora · Veure més »

Francesc Franco

Francesc Franco (Xàtiva, c. 1515 - Sevilla, ?) va ser un metge valencià.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Franco · Veure més »

Francesc Gil Gandia

Francesc Gil Gandia (València, 1932 - 2017) fou un canonge de la Catedral de València i destacat articulista a la premsa valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Gil Gandia · Veure més »

Francesc Jarque Bayo

Francesc Andrés Jarque Bayo (València, 30 de novembre de 1940 - 12 de setembre de 2016) fou un fotògraf valencià, autor de les fotografies de molts llibres.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Jarque Bayo · Veure més »

Francesc Thomàs

El coronel Francisco (Francesc) Tomàs (o Thomàs) i Campos va ser un militar valencià natural de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Thomàs · Veure més »

Francesc Vergara

Francesc Vergara (València, 1681-1753) fou un escultor i arquitecte valencià, anomenat el Major o el Vell per distingir-lo del seu nebot Francesc Vergara Bartual.

Nou!!: Xàtiva і Francesc Vergara · Veure més »

Francisco de Laiglesia y Auset

Francisco de Laiglesia y Auset (Madrid, 1850 - 1922) fou un terratinent i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Francisco de Laiglesia y Auset · Veure més »

Francisco Pérez Calafat

, conegut també com a Paco Pérez Calafat, és un ex-pilot de motociclisme valencià que destacà en competicions estatals a finals de la dècada de 1970 i començaments de la de 1980.

Nou!!: Xàtiva і Francisco Pérez Calafat · Veure més »

Francisco Rubio Goula

Francisco Rubio Goula (Xàtiva, ? - ?) fou un advocat, polític banquer i comerciant valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Francisco Rubio Goula · Veure més »

Francisco Sanchis Pascual

Francisco Sanchis Pascual (Xàtiva, 5 d'octubre de 1866 - Godella, 17 de novembre de 1934) fou un polític i dirigent socialista valencià, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: Xàtiva і Francisco Sanchis Pascual · Veure més »

Fraternitat reialista

La Fraternitat reialista o Lliga monàrquica va ser una lliga de nobles i part de les viles reials del Regne de València i d'Aragó que s'havia format en defensa de Pere el Cerimoniós davant la constitució de la Unió de València i la Unió d'Aragó.

Nou!!: Xàtiva і Fraternitat reialista · Veure més »

Frederic Oriola Velló

Frederic Oriola Velló (Quatretonda, 1978) és un historiador, músic i escriptor en llengua catalana valencià.

Nou!!: Xàtiva і Frederic Oriola Velló · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Furs de València · Veure més »

Futbol al País Valencià

El futbol és l'esport més important al País Valencià pel que fa a seguidors i nombre de practicants.

Nou!!: Xàtiva і Futbol al País Valencià · Veure més »

Gaspar Agulló

Gaspar Agulló, (Xàtiva, ca. 1480 - ?, 16 de març 1522), va ser capità general de la Germania de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Gaspar Agulló · Veure més »

Gastronomia de la Costera

La cuina de la Costera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.

Nou!!: Xàtiva і Gastronomia de la Costera · Veure més »

Gastronomia de la Vall d'Albaida

La cuina de la Vall d'Albaida tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia valldalbaidina.

Nou!!: Xàtiva і Gastronomia de la Vall d'Albaida · Veure més »

Gòtic valencià

Detall de columna i volta de la Llotja de València. Vista de l'ull de bou del sostre de la Sala de les Columnes de la Llotja de València. Catedral d'Oriola. Basílica de Santa Maria, a Alacant. església Arxiprestal de Sant Jaume, a Villena. Façana de la Catedral de Sogorb. Cocatedral de Santa Maria, a Castelló de la Plana. El Fadrí, a Castelló de la Plana. Església de la Sang, Llíria Basílica del Salvador, a Borriana. Palau de la Generalitat Valenciana. Convent de Sant Domènec, a València. El gòtic valencià és un estil artístic del gòtic mediterrani, amb característiques pròpies que es van donar en el Regne de València entre el segon quart de i el XV; és a dir, a la fi de l'Europa gòtica, de la qual obté el seu nom, i el principi de la renaixentista.

Nou!!: Xàtiva і Gòtic valencià · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Xàtiva і Gentilici · Veure més »

Geografia del País Valencià

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània a l'est de la península Ibèrica, organitzat hui dia com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Geografia del País Valencià · Veure més »

Gerònim Anicet Baylon

Reial Col·legi del Corpus Christi de València, on'''Gerònim Anicet Baylon''' en fou organista fins a la seva mort Gerònim Anicet Baylon (València, segle XVII - 1684) fou un organista i compositor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Gerònim Anicet Baylon · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Xàtiva і Germans Nebot · Veure més »

Godofredo Garrigues Perucho

Godofredo Garrigues Perucho (Manuel, Ribera Alta, 1905 - 1990) fou un compositor, director de banda i professor de música valencià.

Nou!!: Xàtiva і Godofredo Garrigues Perucho · Veure més »

Gonçal Vinyes i Massip

Gonçal Vinyes i Massip (Xàtiva, 19 de gener de 1883 - Vallés, 10 de desembre de 1936) fou un sacerdot, poeta, escriptor, periodista i arqueòleg valencià executat durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Gonçal Vinyes i Massip · Veure més »

Gran Teatre de Xàtiva

El Gran Teatre de Xàtiva és un teatre de Xàtiva, situat entre el parc i l'Albereda, a la plaça on fins a finals del segle XX tradicionalment s'hi celebrava la fira del bestiar.

Nou!!: Xàtiva і Gran Teatre de Xàtiva · Veure més »

Guadasséquies

Guadasséquies, també coneguda com a Vorasséquies, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Guadasséquies · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Xàtiva і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra de Successió al Regne de València

La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guillem Ramon de Vich i Vallterra

Guillem Ramon de Vich i Vallterra (València, 1460/1470 — Veroli, Laci, Itàlia, 25 de juliol de 1525) va ser un cardenal valencià.

Nou!!: Xàtiva і Guillem Ramon de Vich i Vallterra · Veure més »

Guillermo Andrés López

Guillermo Andrés López (Xàtiva, 13 d'octubre de 1992), conegut com a Guille, és un futbolista professional valencià que juga com a davanter al club Atzeneta UE.

Nou!!: Xàtiva і Guillermo Andrés López · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: Xàtiva і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Nou!!: Xàtiva і Història d'Alcoi · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Xàtiva і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Xàtiva і Història de la sal · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Xàtiva і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de la tipografia

La història de la impressió comença ja l'any 3000 aC, quan la civilització protoelamita i sumer van utilitzar segells de cilindres per certificar documents escrits en tauletes d'argila.

Nou!!: Xàtiva і Història de la tipografia · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Xàtiva і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Xàtiva і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Xàtiva і Història de Villena · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Xàtiva і Història del dret català · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: Xàtiva і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Xàtiva і Història del País Valencià · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Xàtiva і Història dels Països Catalans · Veure més »

Honorat Joan

Honorat Joan i Tristull (València, 1507 — Burgo de Osma, 30 de juliol de 1566) fou un noble valencià, preceptor dels prínceps Felip i Carles, i bisbe d'Osma.

Nou!!: Xàtiva і Honorat Joan · Veure més »

Horta de Xàtiva

Alqueria en l'horta de Xàtiva amb El Puig al fons L'Horta de Xàtiva és una subcomarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Horta de Xàtiva · Veure més »

Hospital Municipal (Xàtiva)

L'Hospital Municipal o Hospital Reial, situat a la plaça de Calixt III del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera (País Valencià), està catalogat com a Bé d'Interès Cultural des del 1981.

Nou!!: Xàtiva і Hospital Municipal (Xàtiva) · Veure més »

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Xàtiva і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »

Ibn al-Abbar

Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.

Nou!!: Xàtiva і Ibn al-Abbar · Veure més »

Ibn al-Azrak

Abu-Abd-Al·lah ibn al-Àzraq (en àrab Abū ʿAbd Allāh ibn al-Azraq) fou un jurista musulmà nascut a Granada el 1427.

Nou!!: Xàtiva і Ibn al-Azrak · Veure més »

Ibn Amira al-Makhzumí

Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí, més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Amira al-Makhzumí · Veure més »

Ibn Dihya

Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Dihya · Veure més »

Ibn Hazm

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Hazm · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: Xàtiva і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Jubayr · Veure més »

Ibn Khafaja

Ibn Khafaja, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí (Alzira, 1058/1060 – 25 de juny de 1139), fou un gran poeta andalusí.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Khafaja · Veure més »

Ibn Saada

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf al-Mursí (en àrab Ibn Saʿāda, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Yūsuf al-Mursī), més conegut com a Ibn Saada (en àrab Ibn Saʿāda) (1103-1170) fou un cadi i tradicionista andalusí nascut a Múrcia.

Nou!!: Xàtiva і Ibn Saada · Veure més »

Ildefons Ramírez de Arellano

Ildefons Ramírez de Arellano (1565-1624) fou un pilot i geògraf de Xàtiva més conegut com a Diego Ramírez de Arellano o també "Cosmògraf Ramírez".

Nou!!: Xàtiva і Ildefons Ramírez de Arellano · Veure més »

Illa de Xàtiva

Mapa de Diego Ramírez de Arellano amb l'Illa de Xàtiva i part de la Patagònia Mapa de 1635 amb el nom de "Terra del fuogo" limitat només a la costa nord (la part que va veure Magalhaes), a l'illa l'anomena Magellanica L'illa de Xàtiva és la primera denominació que va rebre l'illa principal de l'arxipèlag de la Terra del Foc, illa que actualment es diu Isla Grande de Tierra de Fuego (Illa Gran de Terra del Foc).

Nou!!: Xàtiva і Illa de Xàtiva · Veure més »

Imelsa

Alfons Rus Terol, principal acusat de la trama Imelsa.Imelsa (Impulso Económico Local S.A.) és una empresa pública valenciana, depenent de la Diputació de València.

Nou!!: Xàtiva і Imelsa · Veure més »

Impremta a València

La imptemta de València va ser una de les primeres de la península, concretament la de Jacob Viztland, comerciant alemany que representava la família dels Ravensburg.

Nou!!: Xàtiva і Impremta a València · Veure més »

Inés Issel Burzyńska

Inés Issel Burzyńska (2001, Tarragona) és una violinista amb doble nacionalitat espanyola i polonesa.

Nou!!: Xàtiva і Inés Issel Burzyńska · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Xàtiva і Institucions del Regne de València · Veure més »

Institucions forals de la ciutat de València

Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »

Institut Mèdic Valencià

L'Institut Mèdic Valencià és una corporació científica que va ser promoguda per metges i farmacèutics encapçalats per Lluís Bertrán i Besante, i fundada oficialment el 31 de març de 1841.

Nou!!: Xàtiva і Institut Mèdic Valencià · Veure més »

Intocablues band

Intocablues band fou una banda musical valenciana d'expressió catalana centrada en el blues, el soul i el funky.

Nou!!: Xàtiva і Intocablues band · Veure més »

Isidoro Aliaga

Fra Isidoro Aliaga Martínez (Saragossa, 1568 — València, 2 de gener de 1648).

Nou!!: Xàtiva і Isidoro Aliaga · Veure més »

Jacint Castañeda

Jacint Maria Castañeda i Pujassons (Xàtiva, 13 de gener de 1743 - Hanoi, Vietnam, 7 de novembre de 1773) fou un frare dominic, missioner en terres de l'Extrem Orient, on morí martiritzat.

Nou!!: Xàtiva і Jacint Castañeda · Veure més »

Jaime Urrutia Valenzuela

Jaime Urrutia Valenzuela (Madrid, 21 de juny de 1958), és un compositor i músic espanyol de l'anomenada movida madrilenya.

Nou!!: Xàtiva і Jaime Urrutia Valenzuela · Veure més »

Jaume de Casanova

Jaume de Casanova (Xàtiva, 1435 - Roma, 4 de juny de 1504) va ser un cardenal valencià de començaments del.

Nou!!: Xàtiva і Jaume de Casanova · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Xàtiva і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Xàtiva і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume Sarroca

Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Nou!!: Xàtiva і Jaume Sarroca · Veure més »

Jaume Villanueva i Astengo

Jaume Villanueva i Astengo (Xàtiva, 1763 - Londres, 1824) fou un frare dominic, teòleg i erudit valencià, coautor del Viage literario a las iglesias de España amb el seu germà Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo.

Nou!!: Xàtiva і Jaume Villanueva i Astengo · Veure més »

Jesuset del Miracle

Cada 31 de gener els alcoians celebren una solemne processó, la processó del Jesuset del Miracle, en commemoració del robatori de les Sagrades Formes que va ser perpetrat en 1568.

Nou!!: Xàtiva і Jesuset del Miracle · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Xàtiva і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Baptista Campos Cruañes

Joan Baptista Campos Cruañes (El Grau de Castelló, 1961 - Castelló de la Plana, 12 de març de 2013), metge d'emergències, escriptor valencià i viatger.

Nou!!: Xàtiva і Joan Baptista Campos Cruañes · Veure més »

Joan Baptista Trobat

Joan Baptista Trobat (Xàtiva, 1633? - València, 1701) va ser un jurisconsult valencià que exercí com a advocat a València al.

Nou!!: Xàtiva і Joan Baptista Trobat · Veure més »

Joan de Montsó

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: Xàtiva і Joan de Montsó · Veure més »

Joan Garcia Oliver

Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Joan Garcia Oliver · Veure més »

Joan Manuel de Castella

Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: Xàtiva і Joan Manuel de Castella · Veure més »

Joan Ramos Monllor

''Record de Paul Gauguin, 1990'' ''Mai més, 2010'' Joan Ramos Monllor (València, 28 de març de 1942) és un artista plàstic xativí.

Nou!!: Xàtiva і Joan Ramos Monllor · Veure més »

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.

Nou!!: Xàtiva і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo · Veure més »

Joia

Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.

Nou!!: Xàtiva і Joia · Veure més »

José Antonio de Chaves Osorio

era un militar borbònic, marquès d'Almodóvar del Río, que va lluitar sota el comandament de Berwick i D'Asfeld a la Batalla d'Almansa i en la posterior conquesta del Regne de València, sent l'executor material de l'incendi de Xàtiva el 1707 per ordre de Felip d'Anjou.

Nou!!: Xàtiva і José Antonio de Chaves Osorio · Veure més »

José Antonio Maravall y Casesnoves

José Antonio Maravall y Casesnoves (Xàtiva, La Costera, 12 de juny de 1911 – Madrid, 19 de desembre de 1986) va ser un historiador i assagista valencià, figura central de la segona meitat del segle XX en la història de les idees.

Nou!!: Xàtiva і José Antonio Maravall y Casesnoves · Veure més »

José Antonio Perelló Morales

José Antonio Perelló Morales (Xàtiva, 1927 - València, 29 de maig del 2020) fou un polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і José Antonio Perelló Morales · Veure més »

José Arrando Ballester

José Arrando Ballester.

Nou!!: Xàtiva і José Arrando Ballester · Veure més »

José Rafael Díez Cuquerella

José Rafael Díez Cuquerella (Xàtiva, 1944) és un advocat, fiscal i polític valencià, militant del Partit Popular, president de la Diputació Provincial de València el 1999 i diputat a les Corts Valencianes en la V Legislatura.

Nou!!: Xàtiva і José Rafael Díez Cuquerella · Veure més »

José Vilaplana Blasco

José Vilaplana Blasco (Benimarfull, comarca del Comtat, 1944) és un bisbe valencià.

Nou!!: Xàtiva і José Vilaplana Blasco · Veure més »

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.

Nou!!: Xàtiva і Josep de Ribera · Veure més »

Josep Gimeno

* Josep Gimeno i Montell més conegut com a Pep Gimeno "Botifarra" (Xàtiva, 1960), cantant valencià.

Nou!!: Xàtiva і Josep Gimeno · Veure més »

Josep Lluís Bausset i Ciscar

fou un mestre, activista cultural i polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Josep Lluís Bausset i Ciscar · Veure més »

Josep Lozano i Lerma

Manuel Sanchis i Guarner a la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) Josep Lozano i Vicent Andrés Estellés a l'aplec de Xàtiva l'any 1981 Josep Lozano i Lerma és un escriptor valencià nascut a Alginet (Ribera Alta) el 24 de novembre de 1948.

Nou!!: Xàtiva і Josep Lozano i Lerma · Veure més »

Josep Martínez Mollà

Josep Martínez Mollà (Xàtiva, 31 de març de 1939) és un artista faller.

Nou!!: Xàtiva і Josep Martínez Mollà · Veure més »

Josep Miquel Calabuig i Adrià

Josep Miquel Calabuig i Adrià (l'Albereda de Xàtiva, 28 d'octubre de 1953) és un polític socialista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Josep Miquel Calabuig i Adrià · Veure més »

Josep Portell

Josep Portell (Xàtiva, 1692 - Xàtiva, 1756).

Nou!!: Xàtiva і Josep Portell · Veure més »

Jovino Fernández Díaz

Jovino Fernández Díaz (Astúries, 1898- Paterna, 1939) va ser l'alcalde-president del Consell Municipal de Xàtiva durant la Guerra Civil.

Nou!!: Xàtiva і Jovino Fernández Díaz · Veure més »

Juan Andres

Juan Andres o Juan Andres Burrul fou mossèn de Saragossa conegut per haver escrit una aritmètica comercial.

Nou!!: Xàtiva і Juan Andres · Veure més »

Juan Carlos Moragues Ferrer

Juan Carlos Moragues Ferrer (Gandia, 4 de setembre de 1969) és un inspector d'Hisenda i polític valencià, conseller d'Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana entre 2012 i 2015 i diputat a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: Xàtiva і Juan Carlos Moragues Ferrer · Veure més »

Juan de Ribera Berenguer

va ser un pintor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Juan de Ribera Berenguer · Veure més »

Juan José Joaquín Morata García

Catedral de Sogorb, on '''Juan José Joaquín Morata García''' i feu la seva carrera musical Juan José Joaquín Morata García (Geldo, País Valencià, 27 de gener de 1769 - 4 de febrer de 1840) fou un mestre compositor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Juan José Joaquín Morata García · Veure més »

Juan Soto Ramírez

Juan Soto Ramírez (Solhac, França, 1962) és un polític valencià d'origen francès.

Nou!!: Xàtiva і Juan Soto Ramírez · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Xàtiva і Junta de Braços · Veure més »

Just Pastor Fuster i Taronger

Just Pastor Fuster i Taronger (València, 8 d'agost de 1761 - València, 31 de gener de 1835) va ser un bibliògraf i lexicògraf i llibreter valencià.

Nou!!: Xàtiva і Just Pastor Fuster i Taronger · Veure més »

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і L'Alcúdia · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

L'Aljorf

LAljorf és un barri agregat el 6 de novembre de 1888al municipi d'Albaida, a la Vall d'Albaida, al País Valencià, que està situat a l'esquerra del riu Albaida, aigua avall i a molt poca distància d'aquesta ciutat.

Nou!!: Xàtiva і L'Aljorf · Veure més »

L'Alqueria de la Comtessa

L'Alqueria de la Comtessa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Xàtiva і L'Alqueria de la Comtessa · Veure més »

L'Énova

L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і L'Énova · Veure més »

L'Encobert

"L'Encobert" fou el nom donat a un popular personatge de l'última fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser net de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Xàtiva і L'Encobert · Veure més »

L'Olleria

L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і L'Olleria · Veure més »

L'Orxa

L'Orxa (oficialment l'Orxa/Lorcha) és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Xàtiva і L'Orxa · Veure més »

La Creu Coberta

La Creu Coberta és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Jesús, al sud de la ciutat.

Nou!!: Xàtiva і La Creu Coberta · Veure més »

La Granja de la Costera

La Granja de la Costera és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і La Granja de la Costera · Veure més »

La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і La Llosa de Ranes · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: Xàtiva і La Ribera Alta · Veure més »

La Torreta de Canals

La Torreta de Canals (coneguda també com a la Torre de Canals o la Torre de Calixt) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і La Torreta de Canals · Veure més »

Línia 4 (Regional País Valencià)

La línia 47 (abans anomenada L4) de Renfe Mitjana Distància al País Valencià, coneguda popularment com la línia València-Xàtiva-Alcoi, és una línia de ferrocarril que uneix Alcoi amb Xàtiva i aquesta darrera amb València, fent servir les vies de la línia 342 d'Adif, de via única, ample ibèric i no electrificades.

Nou!!: Xàtiva і Línia 4 (Regional País Valencià) · Veure més »

Línies de Llarga Distància al País Valencià

Al País Valencià hi ha diferents línies de llarga distància que uneixen diferents poblacions valencianes, principalment València i Alacant, amb diferents poblacions espanyoles i franceses.

Nou!!: Xàtiva і Línies de Llarga Distància al País Valencià · Veure més »

Leopoldo Riu Casanova

Leopoldo Riu Casanova (Xàtiva, 1854 - Castelló de la Plana, 1915) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Leopoldo Riu Casanova · Veure més »

Les Catarinetes

Les Catarinetes és una celebració escolar infantil d'origen incert que està present en diferents pobles valencians, i que té lloc el dia de Santa Caterina, sovint s'utilitza el nom estilitzat com Catalinetes.

Nou!!: Xàtiva і Les Catarinetes · Veure més »

Limonium mansanetianum

L'ensopeguera de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una espècie de planta de la família Plumbaginaceae.

Nou!!: Xàtiva і Limonium mansanetianum · Veure més »

Llanera de Ranes

Llanera de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Llanera de Ranes · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Xàtiva і Lleida · Veure més »

Lleonard II d'Alagó i Arborea

Lleonard II d'Alagó i Arborea (Oristany, 1436- 1494, Xàtiva, Regne de Valencia) fou un noble sard d'origen català, dels Alagó.

Nou!!: Xàtiva і Lleonard II d'Alagó i Arborea · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Xàtiva і Llibre dels fets · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Nou!!: Xàtiva і Llimoner · Veure més »

Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià · Veure més »

Llista d'agermanaments de municipis valencians

Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'agermanaments de municipis valencians · Veure més »

Llista d'antics municipis del País Valencià

Aquesta és la llista dels pobles del País Valencià que van ser municipis i que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut com a municipis independents des de l'any 1800.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'antics municipis del País Valencià · Veure més »

Llista d'àrees metropolitanes dels Països Catalans

Les àrees metropolitanes dels Països Catalans amb més de 100.000 habitants són setze.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'àrees metropolitanes dels Països Catalans · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista d'escuts del País Valencià

Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'escuts del País Valencià · Veure més »

Llista d'espais naturals de la província de València

Llista d'espais naturals de la província de València protegits per la Llei 11/1994 d'espais naturals protegits que inclou en el règim general les categories de parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interés i paisatge protegit.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'espais naturals de la província de València · Veure més »

Llista d'estacions de Mitjana Distància al País Valencià

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'estacions de Mitjana Distància al País Valencià · Veure més »

Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat

La següent és una llista dels estadis amb més capacitat dels Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat · Veure més »

Llista d'estadis valencians per capacitat

La llista d'estadis del País Valencià amb una capacitat de més de 3.000 espectadors és la següent.

Nou!!: Xàtiva і Llista d'estadis valencians per capacitat · Veure més »

Llista d'incidents per parlar en català

Aquesta és una llista d'incidents produïts recentment per parlar en català en territoris on aquesta llengua és oficial (Catalunya, Principat d'Andorra, País Valencià i Illes Balears).

Nou!!: Xàtiva і Llista d'incidents per parlar en català · Veure més »

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Nou!!: Xàtiva і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Xàtiva і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de carreteres del País Valencià

La xarxa de vies de calçades separades del País Valencià es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: Xàtiva і Llista de carreteres del País Valencià · Veure més »

Llista de ciclistes dels Països Catalans

La present llista recull els ciclistes nascuts o residents als Països Catalans que participen en competicions professionals o d'elit.

Nou!!: Xàtiva і Llista de ciclistes dels Països Catalans · Veure més »

Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans

Aquesta llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans inclou els circuits de motociclisme de l'àmbit dels Països Catalans més destacats al llarg de la història d'aquest esport dins aquest territori.

Nou!!: Xàtiva і Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans · Veure més »

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Nou!!: Xàtiva і Llista de clubs de futbol · Veure més »

Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans

Aquesta llista aplega les curses de motociclisme de velocitat celebrades en circuits urbans dels Països Catalans que tingueren més anomenada i ressò mediàtic al llarg de la història, amb especial dedicació a les que tingueren categoria de Premi Internacional i a les que puntuaven per al Campionat d'Espanya o els dels respectius territoris.

Nou!!: Xàtiva і Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans · Veure més »

Llista de festes d'interés turístic del País Valencià

Les festes d'interés turístic regulades pel País Valencià són festes valencianes que estan declarades en les modalitats de festes d'interès internacional, nacional, autonòmic, provincial i local, a més de les festes d'interès turístic declarades abans del 2006.

Nou!!: Xàtiva і Llista de festes d'interés turístic del País Valencià · Veure més »

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Xàtiva і Llista de les comarques dels Països Catalans · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Xàtiva і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Nou!!: Xàtiva і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Llista de microreserves de flora de la província de València

Llista de microreserves de flora de la província de València declarades per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Llista de microreserves de flora de la província de València · Veure més »

Llista de monuments de la Costera

Llista de monuments de la Costera inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià per la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Llista de monuments de la Costera · Veure més »

Llista de monuments de la Vall d'Albaida

Llista de monuments de la Vall d'Albaida inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià per la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Llista de monuments de la Vall d'Albaida · Veure més »

Llista de municipis d'Espanya per població

A l'estat espanyol hi ha 8.119 municipis, repartits en cinquanta províncies, Ceuta i Melilla, amb les dades de població recollides per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Llista de municipis d'Espanya per població · Veure més »

Llista de municipis de la província de València

Llista dels municipis de la província de València: Significat de cada camp de dades.

Nou!!: Xàtiva і Llista de municipis de la província de València · Veure més »

Llista de municipis dels Països Catalans per població

Els Països Catalans comprenen els municipis dels territoris de l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i El Carxe.

Nou!!: Xàtiva і Llista de municipis dels Països Catalans per població · Veure més »

Llista de municipis valencians per població

El llistat de municipis valencians segons la seua població a 1 de gener de 2022 (INE), classificats de la següent manera.

Nou!!: Xàtiva і Llista de municipis valencians per població · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Xàtiva і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de societats musicals del País Valencià

Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Llista de societats musicals del País Valencià · Veure més »

Llista de terratrèmols d'Espanya

El que segueix és una llista de terratrèmols ocorreguts a Espanya o les seves proximitats.

Nou!!: Xàtiva і Llista de terratrèmols d'Espanya · Veure més »

Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià

Aquesta llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià recull les disposicions que regulen els canvis del nom oficial dels topònims del País Valencià per fer oficial el seu ús en valencià.

Nou!!: Xàtiva і Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià · Veure més »

Llista dels municipis del País Valencià

Llista dels municipis del País Valencià incloent, per a cadascun, les seues denominacions oficial, en valencià i en castellà, el nombre d'habitants, l'extensió, la densitat de població, l'altura, el número d'entitats territorials, les coordenades geogràfiques, l'idioma dominant, la comarca i la província.

Nou!!: Xàtiva і Llista dels municipis del País Valencià · Veure més »

Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià

La llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià és una llista ordenada alfabèticament que presenta els municipis valencians que han regulat oficialment el topònim al valencià amb el decret o els decrets respectius.

Nou!!: Xàtiva і Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià · Veure més »

Llocnou d'en Fenollet

Llocnou d'en Fenollet és el milor poble del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Llocnou d'en Fenollet · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Xàtiva і Llotja de la Seda · Veure més »

Lluís Alcanyís

Lluís Alcanyís (Xàtiva, Costera, - València, 1506) fou un poeta i metge valencià.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Alcanyís · Veure més »

Lluís del Milà

Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, va ser un escriptor, compositor i músic de la Cort de València.

Nou!!: Xàtiva і Lluís del Milà · Veure més »

Lluís Ferreres i Soler

Luis Ferreres Soler (Xàtiva, la Costera, juny de 1852 - Madrid, 1926), fou un arquitecte valencià.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Ferreres i Soler · Veure més »

Lluís Joan del Milà i Borja

Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Joan del Milà i Borja · Veure més »

Lluís Pericot i Garcia

Lluís Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador català, vicepresident del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Pericot i Garcia · Veure més »

Lluís Simarro Lacabra

Lluís Simarro Lacabra (1851-1921), fou psicòleg i metge; fill del pintor de Xàtiva Ramon Simarro i Oltra nasqué a Roma durant un viatge de treball d'aquest darrer.

Nou!!: Xàtiva і Lluís Simarro Lacabra · Veure més »

Llucià Colomines

Llucià Colomines (Perpinyà ? - Mallorca, 1460), fou un poeta i gramàtic català.

Nou!!: Xàtiva і Llucià Colomines · Veure més »

Llum de les Imatges

La Llum de les Imatges va ser una fundació de la Generalitat Valenciana encarregada de la restauració del patrimoni artístic i cultural valencià.

Nou!!: Xàtiva і Llum de les Imatges · Veure més »

Lorena Cayuela Bellver

Lorena Cayuela Bellver (Xàtiva, 1978) Mestra d'educació primària i d'audició i llenguatge, actualment finalitza els estudis de Publicitat i Relacions Públiques.

Nou!!: Xàtiva і Lorena Cayuela Bellver · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: Xàtiva і Lucrècia Borja · Veure més »

Luis Meliana Garrigues

Luis Meliana Garrigues (Carcaixent, c. 1837 - ?) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Luis Meliana Garrigues · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Xàtiva і Maldà · Veure més »

Mancomunitat la Costera-Canal

La Mancomunitat la Costera-Canal és una mancomunitat de municipis de les comarques valencianes de la Costera i la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Mancomunitat la Costera-Canal · Veure més »

Manolo Miralles

fou un músic i cantant valencià, fundador del grup Al Tall.

Nou!!: Xàtiva і Manolo Miralles · Veure més »

Manuel

Manuel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Manuel · Veure més »

Manuel Boix

Manuel Boix Álvarez (l'Alcúdia, 1942) és un artista valencià amb reconeixement internacional en el camp de la pintura, l'escultura, l'obra gràfica i la il·lustració.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Boix · Veure més »

Manuel Bretón de los Herreros

Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Bretón de los Herreros · Veure més »

Manuel Cantero de San Vicente

Manuel Cantero de San Vicente (Madrid, 21 de setembre de 1804 - 6 de desembre de 1876) fou un polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i governador del Banc d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Cantero de San Vicente · Veure més »

Manuel Casesnoves Soldevila

Manuel Casesnoves Soldevila és un farmacèutic i polític xativí, fill del farmacèutic Manuel Casesnoves Soler i d'Adela Soldevila Galiana, tots dos actualment en procés de beatificació.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Casesnoves Soldevila · Veure més »

Manuel García Portillo

Manuel García Portillo (Cervera del Maestrat, Castelló, 1953) és un empresari i filantrop valencià, promotor del desenvolupament agrari i del territori.

Nou!!: Xàtiva і Manuel García Portillo · Veure més »

Manuel Joaquim Sanelo

Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Manuel Joaquim Sanelo · Veure més »

María José Masip Sanchis

María José Masip Sanchis (Xàtiva, 3 d'abril de 1967) és una metgessa i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la VIII legislatura.

Nou!!: Xàtiva і María José Masip Sanchis · Veure més »

María Luisa Castellanos

María Luisa Castellanos (Xàtiva, - segle XX) va ser una periodista i feminista del País Valencià que va treballar a El Heraldo de Játiva.

Nou!!: Xàtiva і María Luisa Castellanos · Veure més »

Marcos Benavent

Marcos Benavent (Benigànim, 1970) és un polític i empresari valencià condemnat pels delictes de prevaricació, malversació, emblanquiment i falsedat en el marc de l'anomenat cas Imelsa.

Nou!!: Xàtiva і Marcos Benavent · Veure més »

Mare de Déu de les Febres (Pinturicchio)

La Mare de Déu de les Febres és una pintura d'oli i or sobre taula (158 × 77,3 cm) de Bernardino di Betto Betti, anomenat Pinturicchio (Perusa, c. 1452 – Siena, 11 de desembre 1513), datable envers 1495 i conservada al Museu de Belles Arts de València.

Nou!!: Xàtiva і Mare de Déu de les Febres (Pinturicchio) · Veure més »

Mare de Déu dels Lliris

Sant Felip Neri''' a la '''Font Roja'''. Segons l'historiador Adrián Espí, Felip Neri usurpa el lloc a Antoni Bonaventura Guerau membre de la seua congregació (Congregació de l'Oratori).ESPÍ VALDÉS, Adrián (1997). "Las cuatro estaciones" en ''Alcoi paso a paso''. Alcoy: PG Ediciones La Mare de Déu dels Lliris és una advocació de la verge Maria que se celebra a Alcoi des del i a la qual se li atribueixen alguns miracles.

Nou!!: Xàtiva і Mare de Déu dels Lliris · Veure més »

Margalida de Montferrat

Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.

Nou!!: Xàtiva і Margalida de Montferrat · Veure més »

Margarida de Llúria

Margarida de Llúria fou una senyora principal d'El Puig de Santa Maria (Valencia) del segle XIV.

Nou!!: Xàtiva і Margarida de Llúria · Veure més »

Margarita Agulló

Margarita Agulló (Xàtiva, 1536 - València, 9 de desembre de 1600) fou una religiosa i escriptora mística.

Nou!!: Xàtiva і Margarita Agulló · Veure més »

Mariano González Dueñas

Mariano González Dueñas (Valladolid, 8 de desembre de 1829 - 12 d'octubre de 1914) fou un empresari i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Mariano González Dueñas · Veure més »

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Marià Benlliure i Gil · Veure més »

Martiri de Sant Bartomeu

El Martiri de sant Bartomeu és un quadre del pintor valencià Josep de Ribera dit Lo Spagnoletto (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652).

Nou!!: Xàtiva і Martiri de Sant Bartomeu · Veure més »

Marxisme als Països Catalans

El marxisme als Països Catalans va tenir una implantació inicial més aviat reduïda i tardana, menor a la que obtingueren altres tendències obreristes com l'anarquisme bakuninista.

Nou!!: Xàtiva і Marxisme als Països Catalans · Veure més »

Matías Juan de Veana

Matías Juan de Veana (Xàtiva?, ca. 1656 - Madrid, 1 d'abril de 1705) fou un compositor del barroc.

Nou!!: Xàtiva і Matías Juan de Veana · Veure més »

Maties Cardona i Espinach

Maties Cardona i Espinach (Valls, 1698 - El Escorial, 1755) fou un compositor català.

Nou!!: Xàtiva і Maties Cardona i Espinach · Veure més »

Matilde Escuder Vicente

Matilde Escuder (Vilafranca, l'Alt Maestrat, 12 de desembre de 1913 - Tilh, Occitània, 8 de maig de 2006) va ser mestra llibertària valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Matilde Escuder Vicente · Veure més »

Matilde Valeriana Ridocci Garcia

Matilde Valeriana Ridocci Garcia (Xàtiva, 12 de setembre de 1843 - 24 de juliol de 1922) fou una pedagoga, escriptora i pintora valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Matilde Valeriana Ridocci Garcia · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Xàtiva і Maulets (1705) · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Xàtiva і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Mencía Micaela Muñoz Cruilles de Casalduch

Mencía Micaela Muñoz Cruilles de Casalduch (Plana Alta, 1658 - Castelló de la Plana, octubre de 1733) fou una noble valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Mencía Micaela Muñoz Cruilles de Casalduch · Veure més »

Mercat de Xàtiva

El Mercat de Xàtiva fa referència a dos mercats de menjar, roba, utensilis, etc.

Nou!!: Xàtiva і Mercat de Xàtiva · Veure més »

Mestre d'Alzira

S'anomena Mestre d'Alzira un pintor, encara anònim, actiu al segon quart del, pertanyent a l'escola valenciana del Renaixement.

Nou!!: Xàtiva і Mestre d'Alzira · Veure més »

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa (Alacant, 1837 - València, 1895) fou un aristòcrata i polític valencià, marquès de Montortal.

Nou!!: Xàtiva і Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa · Veure més »

Miguel Purroi

Miguel Purroi o Miguel Purroy (Aragó, -Segle XVIII) va ser un militar aragonès austriacista.

Nou!!: Xàtiva і Miguel Purroi · Veure més »

Miguel Valls

fou un mestre de capella valencià que es formà musicalment a Xàtiva, València.

Nou!!: Xàtiva і Miguel Valls · Veure més »

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Xàtiva і Millena · Veure més »

Ministeri fiscal d'Espanya

El Ministeri fiscal d'Espanya és considerat per l'article 124 de la Constitució Espanyola com un impulsor de la justícia i defensor de la «legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei».

Nou!!: Xàtiva і Ministeri fiscal d'Espanya · Veure més »

Modernisme valencià

El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Modernisme valencià · Veure més »

Moixent

Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Moixent · Veure més »

Monestir de la Murta

El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Monestir de la Murta · Veure més »

Monestir de la Trinitat

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Monestir de la Trinitat · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Santa Clara de Xàtiva

El Monestir de Santa Clara, Reial Monestir de l'Assumpció, o simplement Santa Clara, és un antic convent situat a Xàtiva (la Costera), és un edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el i amb posteriors reformes i ampliacions dels segles  al, que va ser fundat extramurs l'any 1325, però que en una reforma posterior de la muralla, va quedar inserit dins d'aquesta.

Nou!!: Xàtiva і Monestir de Santa Clara de Xàtiva · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Montesa · Veure més »

Muhàmmad ibn Àïxa

Setge d'Aledo Muhàmmad ibn Àïxa —en àrab محمد بن عائشة, Muḥammad ibn ʿĀʾixa— (-) fou un general almoràvit, fill de Yússuf ibn Taixfín.

Nou!!: Xàtiva і Muhàmmad ibn Àïxa · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Xàtiva і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Muixeranga de Xàtiva

La Muixeranga de Xàtiva, també coneguda com a La Socarrà, és una muixeranga fundada el 6 de maig de 2016 a la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Muixeranga de Xàtiva · Veure més »

Muntanyeta de Sant Miquel

La Muntanyeta de Sant Miquel, és un xicotet puig de calcària de 54m d'altura, apèndix semi-aïllat de la muntanya del Rabat situat al sud-oest del terme municipal de l'Alqueria de la Comtessa, en la partida alqueriana del Rabat i fitant amb el terme municipal de Rafelcofer.

Nou!!: Xàtiva і Muntanyeta de Sant Miquel · Veure més »

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Nou!!: Xàtiva і Muralla àrab de València · Veure més »

Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Xàtiva і Muro d'Alcoi · Veure més »

Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Museu de Belles Arts de València · Veure més »

Museu de Prehistòria de València

El Museu de Prehistòria de València és un museu de la ciutat de València que exposa materials arqueològics que cobreixen des del període paleolític fins a l'època visigoda.

Nou!!: Xàtiva і Museu de Prehistòria de València · Veure més »

N-332

La N-332 és una carretera de titularitat estatal i és la carretera que uneix diferents localitats del Sud-est de la península, discorrent pel litoral del Mar Mediterrani.

Nou!!: Xàtiva і N-332 · Veure més »

N-340

Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.

Nou!!: Xàtiva і N-340 · Veure més »

Nafza

Nafza és el nom d'una tribu amaziga i del país que habiten a Tunísia.

Nou!!: Xàtiva і Nafza · Veure més »

Navarrés

Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Navarrés · Veure més »

Néstor Mont

Néstor Mont (Algemesí, 28 de gener de 1967) és un cantautor i guitarrista del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Néstor Mont · Veure més »

Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.

Nou!!: Xàtiva і Nisba (onomàstica) · Veure més »

Nova Cançó

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і Nova Cançó · Veure més »

Noves muixerangues

Les Noves muixerangues són el conjunt de colles muixerangueres de nova creació que apareixen en pobles on no n'hi havia tradició, o s'havia perdut feia molts anys, i que es distingeixen de les anomenades tradicionals per tindre una història recent.

Nou!!: Xàtiva і Noves muixerangues · Veure més »

Novetlè

Novetlè és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Novetlè · Veure més »

Nucli històric de Xàtiva

El Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià, està declarat Bé d'interès cultural i té anotació ministerial número R -53-0000258, amb data de disposició 25 de juny de 1982.

Nou!!: Xàtiva і Nucli històric de Xàtiva · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Xàtiva і Oriola · Veure més »

Orxeta

Orxeta és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Orxeta · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Xàtiva і Països Catalans · Veure més »

Palau d'Alarcó

El palau d'Alarcó, situat a la plaça de la Trinitat, al centre històric de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià, està declarat Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial RI-51-0004465 i data de la disposició de 27 de gener de 1981.

Nou!!: Xàtiva і Palau d'Alarcó · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: Xàtiva і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Pany de Miquelet

A: Martell (ca). B: Rastell d'acer i tapa de caçoleta. C: Molla brida tapa-rastell D: Molla principal. E: Brida suport del martell (ca). F: Taló del martell (ca). G: Ungla. H: Fiador primàri (amartellat total). I: Fiador de seguretat (Semi-amartellat). J: Pota del davant. K: Cargol pedrer Escopeta amb "pany de miquelet" amb una culata inusual, possiblement per a l'ús de soldats del Presidi de Califòrnia. Pistola amb "pany de miquelet" de 1733 Pany de miquelet o clau de miquelet és un terme català, molt utilitzat en el món de parla anglesa (miquelet lock), italiana (a la micheletta) i francesa (platine de miquelet) per referir-se a una forma distintiva de mecanisme de pany de sílex, originalment com un mètode d'encesa d'acer contra pedrenyera, que va predominar a les terres de la Mediterrània i l'Amèrica espanyola, des de mitjans del segle XVI fins a principis del.

Nou!!: Xàtiva і Pany de Miquelet · Veure més »

Pany de sílex

Pany de sílex: 1.

Nou!!: Xàtiva і Pany de sílex · Veure més »

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Nou!!: Xàtiva і Paper · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Xàtiva і Partit judicial · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Partit Valencianista d'Esquerra

Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) fou un partit valencianista fundat el 8 de desembre de 1935 de la fusió de l'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el Centre Valencianista de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Partit Valencianista d'Esquerra · Veure més »

Partits judicials del País Valencià

El País Valencià es divideix en 36 partits judicials.

Nou!!: Xàtiva і Partits judicials del País Valencià · Veure més »

Pasqual Cucala Mir

Pasqual Cucala Mir, conegut per "Rull de la Mira", (Alcalà de Xivert, 1816 - Portvendres, 1892), va ser un militar valencià, destacat capitost carlí durant la Tercera Guerra Carlina al Maestrat, tot i haver participat també com a simple voluntari en les dues primeres.

Nou!!: Xàtiva і Pasqual Cucala Mir · Veure més »

Patricio Laules Brian

Patricio Laules (Lauwles) y Briaen Denn y Staines, també conegut como Patrick Lolles (Kilkenny, (Irlanda), 1676 - Mallorca, 19 de març de 1739) va ser un militar i diplomàtic espanyol, membre de l'Orde d'Alcántara.

Nou!!: Xàtiva і Patricio Laules Brian · Veure més »

Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi

Exvot de terracota femení. La Serreta. (Alcoi, Cocentaina, Penàguila). Segle III - inicis del segle II aC Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueològic i històric, molt d'ell inscrit en el catàleg de Béns d'Interès Cultural.

Nou!!: Xàtiva і Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi · Veure més »

Pedra dels Maulets

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb què es coneix el monument als maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que està situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Pedra dels Maulets · Veure més »

Pedro de Luna y Cabeza de Vaca

Pedro Martínez de Luna y Cabeza de Vaca (1379/1380Cuella Esteban 2003: p. 442. - 15 d'abril de 1414).

Nou!!: Xàtiva і Pedro de Luna y Cabeza de Vaca · Veure més »

Península Ibèrica prehistòrica

Pintura al sostre de la cova d'Altamira La prehistòria de la península Ibèrica comença amb l'arribada dels primers homínids fa 1.200.000 anys, i acaba amb les guerres púniques, quan el territori entra en els dominis de la història escrita.

Nou!!: Xàtiva і Península Ibèrica prehistòrica · Veure més »

Pep Gimeno i Montell

Josep Gimeno i Montell, conegut pel nom artístic de Pep Gimeno «Botifarra» (Xàtiva, 19 de març de 1960), és un cantaor tradicional valencià amb una llarga trajectòria en la música com a element festiu.

Nou!!: Xàtiva і Pep Gimeno i Montell · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Xàtiva і Període romà al País Valencià · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: Xàtiva і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Pere Berneç

Pere Berneç va ser un orfebre i argenter valencià del, l'estil del qual compta amb influències de Siena.

Nou!!: Xàtiva і Pere Berneç · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Xàtiva і Pere el Gran · Veure més »

Pere March (poeta)

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.

Nou!!: Xàtiva і Pere March (poeta) · Veure més »

Pere Maria Orts i Bosch

Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) va ser un historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Pere Maria Orts i Bosch · Veure més »

Pere Pintor

Pere Pintor (Xàtiva, València, aprox. 1423 — Roma, 4 de setembre de 1503) fou un prestigiós metge valencià.

Nou!!: Xàtiva і Pere Pintor · Veure més »

Picap

PICAP és una empresa discogràfica fundada el 1984 per Joan-Carles Doval, procedent d'Edigsa, nascuda amb la intenció d'editar l'obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català.

Nou!!: Xàtiva і Picap · Veure més »

Pilota valenciana

Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Pilota valenciana · Veure més »

Pla de Corrals

Pla de Corrals és un llogaret de la Valldigna, situat a la peus de la serra del Buixcarró.

Nou!!: Xàtiva і Pla de Corrals · Veure més »

Pont de la Petxina

El Pont de la Petxina és un dels ponts que es troben a la ciutat d'Alcoi, a la comarca de l'Alcoià (País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Pont de la Petxina · Veure més »

Pont de Sant Roc (Alcoi)

El Pont de Sant Roc és un dels ponts que es troben a la ciutat d'Alcoi, a la comarca de l'Alcoià (País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Pont de Sant Roc (Alcoi) · Veure més »

Pont Vell d'Ontinyent

El Pont Vell d'Ontinyent (Vall d'Albaida) és un pont del sobre el riu Clarià que unix la part antiga de la ciutat, coneguda com la Vila, amb la nova.

Nou!!: Xàtiva і Pont Vell d'Ontinyent · Veure més »

Portada/article juliol 11

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Xàtiva і Portada/article juliol 11 · Veure més »

Portada/efemèride desembre 19

19.

Nou!!: Xàtiva і Portada/efemèride desembre 19 · Veure més »

Potries

Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Xàtiva і Potries · Veure més »

Pou de glaç

Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.

Nou!!: Xàtiva і Pou de glaç · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Xàtiva і Prehistòria · Veure més »

Prehistòria als Països Catalans

Solana de las Pilillas (País Valencià) La Prehistòria als Països Catalans comprèn el període des de l'aparició de l'home a la constatació dels primers testimonis escrits.

Nou!!: Xàtiva і Prehistòria als Països Catalans · Veure més »

Prehistòria del País Valencià

Pintura rupestre del barranc de la Valltorta, l'Alt Maestrat La prehistòria al País Valencià fa referència al període que comprèn des del paleolític (a l'entorn del 350.000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 aC), en l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Prehistòria del País Valencià · Veure més »

Principat de València

El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Xàtiva і Principat de València · Veure més »

Privilegi de Jaume I a Xàtiva

El Privilegi de Jaume I a Xàtiva és un privilegi atorgat a Xàtiva després de la conquesta, per Jaume el conqueridor el 17 d'agost de 1250.

Nou!!: Xàtiva і Privilegi de Jaume I a Xàtiva · Veure més »

Província de València

La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Província de València · Veure més »

Província de Xàtiva

Aproximació a la subdivisió territorial del País Valencià en 1822 (falta incloure zona de Mosqueruela, que estava inclosa a la província Castelló), amb la representació de la província de Xàtiva (morat), i les propostes que esta va fer per a ser ampliada els seus territoris La província de Xàtiva va ser una província espanyola creada el 27 de gener del 1822, durant el Trienni liberal.

Nou!!: Xàtiva і Província de Xàtiva · Veure més »

Pura Pérez Benavent

Pura Pérez Benavent (València, 26 de juny de 1919 - ?, 12 d'octubre de 1995) fou una militant anarquista valenciana.

Nou!!: Xàtiva і Pura Pérez Benavent · Veure més »

Purificació Mascarell

Purificació Garcia Mascarell (Xàtiva, 22 febrer de 1985) es una filòloga, crítica literària i escriptora valenciana que escriu en castellà i català.

Nou!!: Xàtiva і Purificació Mascarell · Veure més »

Quesa

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Quesa · Veure més »

Rafa Estrada

Rafael Estrada Puertos, conegut com Rafa Estrada (Castelló, Ribera Alta, 1958) és un cantant i escriptor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Rafa Estrada · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Xàtiva і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Rafael Escobar i Martínez

Rafael Escobar i Martínez (Burjassot, L'Horta Nord, 1942) és un escriptor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Rafael Escobar i Martínez · Veure més »

Rafael Gallego Sainz

Rafael Gallego Sainz (Tornadizos de Ávila, Àvila, 24 d'octubre de 1898 — 12 de març de 1937) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Xàtiva і Rafael Gallego Sainz · Veure més »

Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento

Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento (1886 - ?) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, marquès de Vivel, diputat a les Corts Valencianes durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Rafael Martínez Agulló y Juez Sarmiento · Veure més »

Rafael Martínez Agulló y López Vergés

Rafael Martínez Agulló y López Vergés († Madrid, 9 de desembre de 1906) fou un jurista i polític valencià, marquès de Vivel, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Rafael Martínez Agulló y López Vergés · Veure més »

Rafelcofer

Rafelcofer (IPA) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Xàtiva і Rafelcofer · Veure més »

Rafelguaraf

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Rafelguaraf · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Xàtiva і Raimon · Veure més »

Ramón de Castro Artacho

Ramón de Castro Artacho (Pamplona, 29 de març de 1853 - València, 1923) fou un polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles duran la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Ramón de Castro Artacho · Veure més »

Ramón Miralles Sarrión

Ramón Miralles Sarrión (Xàtiva, 27 de desembre de 1936) fou un futbolista valencià de la dècada de 1960.

Nou!!: Xàtiva і Ramón Miralles Sarrión · Veure més »

Ramon Despont

Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.

Nou!!: Xàtiva і Ramon Despont · Veure més »

Ramon Grau i Gràcia

Ramon Grau i Gràcia (Xàtiva, 14 de setembre de 1936) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.

Nou!!: Xàtiva і Ramon Grau i Gràcia · Veure més »

Ramon Simarro i Oltra

Ramon Simarro i Oltra (Novetlè, 5 de juny del 1822 - Xàtiva, 7 de maig del 1855) fou un pintor del.

Nou!!: Xàtiva і Ramon Simarro i Oltra · Veure més »

Raval

* Raval (urbanisme) tipus d'entitat de població.

Nou!!: Xàtiva і Raval · Veure més »

Regió de Requena

La regió de Requena és una regió de l'oest del País Valencià de 4.462,42 km² de superfície.

Nou!!: Xàtiva і Regió de Requena · Veure més »

Regionalisme alacantí

El regionalisme alacantí o alacantinisme és un moviment polític i social que persegueix el reconeixement de la província d'Alacant com a regió i la seva constitució com a comunitat autònoma, separada de la resta de País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Regionalisme alacantí · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: Xàtiva і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Religió paròdica

Una religió paròdica pot ser una caricatura d'una religió, secta, qualsevol altres tipus de culte o bé d'algun dels seus aspectes.

Nou!!: Xàtiva і Religió paròdica · Veure més »

Retaule del mestre de Calzada (Torremormojón)

El Retaule del mestre de Calzada és un retaule de pintura a l'oli sobre taula, d'autor anònim encara que des de començaments del se li ve atribuint al mestre de Calzada.

Nou!!: Xàtiva і Retaule del mestre de Calzada (Torremormojón) · Veure més »

Revolta contra els almoràvits

Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.

Nou!!: Xàtiva і Revolta contra els almoràvits · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Xàtiva і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: Xàtiva і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Ricardo Castellví de Ibarrola

Ricardo Castellví de Ibarrola (Torí, 1 de setembre de 1836 – Madrid, 17 d'abril de 1876) fou un aristòcrata i polític espanyol, X comte de Carlet, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Ricardo Castellví de Ibarrola · Veure més »

Riu Albaida

El riu Albaida és un afluent del Xúquer per la dreta.

Nou!!: Xàtiva і Riu Albaida · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Xàtiva і Riudoms · Veure més »

Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 22 de novembre de 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc.

Nou!!: Xàtiva і Robert Ignatius Burns · Veure més »

Roca (cognom)

El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.

Nou!!: Xàtiva і Roca (cognom) · Veure més »

Roca de Sant Vicent

Video del trasllat des de la Casa de les Roques a les Alberedetes La Roca de la Sant Vicent és una de les roques de les festivitats del Corpus Christi de la ciutat de València.

Nou!!: Xàtiva і Roca de Sant Vicent · Veure més »

Rodrigo de Liçana

Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.

Nou!!: Xàtiva і Rodrigo de Liçana · Veure més »

Roger Cerdà i Boluda

Roger Cerdà i Boluda (Xàtiva, 12 de juliol de 1979) és un polític valencià, alcalde de Xàtiva (la Costera) des de 2015.

Nou!!: Xàtiva і Roger Cerdà i Boluda · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Xàtiva і Roger de Llúria · Veure més »

Ronda Sud de València

La Ronda Sud de València és una via urbana de València que fa de circumval·lació urbana pel sud de la ciutat.

Nou!!: Xàtiva і Ronda Sud de València · Veure més »

Rotglà i Corberà

Rotglà i Corberà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Rotglà i Corberà · Veure més »

Ruta dels Borja

La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els Borja.

Nou!!: Xàtiva і Ruta dels Borja · Veure més »

Ruta Destroy

La Ruta Destroy (també coneguda com La marxa, La ruta o Ruta del Bakalao) va ser un moviment de clubbing valencià de la dècada dels 80 i 90.

Nou!!: Xàtiva і Ruta Destroy · Veure més »

Saetabicula

Saetabicula (Σαιταβίκουλα) fou una ciutat dels contestans esmentada solament per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Xàtiva і Saetabicula · Veure més »

Salem (Vall d'Albaida)

Salem és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Xàtiva і Salem (Vall d'Albaida) · Veure més »

Salvador Canals y Vilaró

Salvador Canals y Vilaró (San Juan de Puerto Rico, 4 d'octubre de 1867 - Barcelona, 1938) fou un polític i periodista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Xàtiva і Salvador Canals y Vilaró · Veure més »

Samoes

El Samoes fou un microcotxe de tres rodes fabricat el 1955 a València per l'empresa Plásticos Samoes.

Nou!!: Xàtiva і Samoes · Veure més »

San Felipe

* San Felipe (poble amerindi), poble amerindi de Nou Mèxic (EUA).

Nou!!: Xàtiva і San Felipe · Veure més »

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Nou!!: Xàtiva і Sanç (L'Énova) · Veure més »

Sanchis

Amadeu Sanchis.jpg|Amadeu Sanchis (1971) Anna Sanchis Fleche Wallonne 2016 (cropped).JPG|miniatura|Anna Sanchis (1987) Manuel_Sanchís_Hontiyuelo.jpg|Manolo Sanchís (1965) Vicent Sanchis.jpg|miniatura|Vicent Sanchis (1961) José Sanchis Sinisterra.jpg|miniatura|José Sanchis Sinisterra (1940) Raimon a Medalla Or Generalitat 2014 6798 resize.jpg|R.

Nou!!: Xàtiva і Sanchis · Veure més »

Sandra Bautista González

és una cantautora catalana, guanyadora de la 18a edició del Premi Sona9.

Nou!!: Xàtiva і Sandra Bautista González · Veure més »

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Nou!!: Xàtiva і Sant patró · Veure més »

Santa Rosa (Alcoi)

El barri de Santa Rosa és el segon barri quant a població d'Alcoi amb 15.942 habitants, un 26% de la població.

Nou!!: Xàtiva і Santa Rosa (Alcoi) · Veure més »

Saurina d'Entença i de Montcada

Saurina d'Entença i de Montcada (segle XIII - 1325) va ser una noble del llinatge dels Entença, filla del comte Berenguer V d'Entença i de Galbors de Montcada.

Nou!!: Xàtiva і Saurina d'Entença i de Montcada · Veure més »

Sètabis

Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.

Nou!!: Xàtiva і Sètabis · Veure més »

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Símbols valencians · Veure més »

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Xàtiva і Sedaví · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2011-2012

La temporada 2011/12 és la 35a edició de la Segona Divisió B. Començà el 22 d'agost de 2011 (una setmana abans que les temporades precedents) i finalitzà el 13 de maig de 2012.

Nou!!: Xàtiva і Segona divisió B espanyola de futbol 2011-2012 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2012-2013

La temporada 2012/13 és la 36a edició de la Segona Divisió B. Començà el 26 d'agost de 2012 i finalitzà el 19 de maig de 2013 la temporada regular.

Nou!!: Xàtiva і Segona divisió B espanyola de futbol 2012-2013 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2013-2014

La temporada 2013/14 de la Segona Divisió B va ser la 37a edició d'aquesta competició.

Nou!!: Xàtiva і Segona divisió B espanyola de futbol 2013-2014 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2014-2015

La temporada 2014/15 de la Segona Divisió B va ser la 38ª edició d'aquesta competició.

Nou!!: Xàtiva і Segona divisió B espanyola de futbol 2014-2015 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2015-2016

La temporada 2015-16 de la Segona Divisió B va ser la 39a edició d'aquesta competició.

Nou!!: Xàtiva і Segona divisió B espanyola de futbol 2015-2016 · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Xàtiva і Segona Germania · Veure més »

Sellent

Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Sellent · Veure més »

Seminari Metropolità de València

El Seminari Metropolità de València va ser autoritzat en 1769 com seminari conciliar.

Nou!!: Xàtiva і Seminari Metropolità de València · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Xàtiva і Senyera del País Valencià · Veure més »

Serra de Vernissa

La serra de Vernissa és una petita serra a Xàtiva (País Valencià).

Nou!!: Xàtiva і Serra de Vernissa · Veure més »

Serra del Castell

* Serra del Castell: serra del terme municipal de l'Estany, a la comarca del Moianès,.

Nou!!: Xàtiva і Serra del Castell · Veure més »

Serra del Castell (Xàtiva)

Serra del Castell des de Bixquert. La serra del Castell és una petita serra situada al terme de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Serra del Castell (Xàtiva) · Veure més »

Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)

La serra Grossa és una alineació muntanyenca de vora 50 quilòmetres de longitud a les comarques centrals del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià) · Veure més »

Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones

El Canyeret de Lleida El Servei Nacional de Regions devastades i reparacions, conegut oficialment i en castellà com a Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, fou un organisme creat el 1938 durant la dictadura del general Francisco Franco.

Nou!!: Xàtiva і Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones · Veure més »

Setge d'Alzira

El setge d'Alzira fou una de les accions armades de la Revolta de les Germanies.

Nou!!: Xàtiva і Setge d'Alzira · Veure més »

Setge de Balànsiya (1086)

El Setge de Balànsiya de 1086 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Balànsiya (1086) · Veure més »

Setge de Balànsiya (1087)

El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Balànsiya (1087) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Biar

El setge de Biar, del 1244 al 1245, fou un dels combats de la conquesta del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Biar · Veure més »

Setge de Dàniyya

El setge de Dàniyya fou una de les accions de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Dàniyya · Veure més »

Setge de Dénia (1707)

El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Dénia (1707) · Veure més »

Setge de Huete

El setge de Huete fou un enfrontament militar entre el califat almohade i el regne de Castella pel control de la localitat de Wabda, l'actual Huete, el juliol del 1172.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Huete · Veure més »

Setge de Miravet

El Setge de Miravet de 1090 fou una de les batalles de la campanya per a dominar de l'emirat de Balànsiya per Rodrigo Díaz de Vivar.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Miravet · Veure més »

Setge de Morella (1232)

La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Morella (1232) · Veure més »

Setge de Tulaytula

El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Tulaytula · Veure més »

Setge de Xàtiva (1086)

El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles dutes a terme per Yahya al-Qàdir per a dominar de l'emirat de Balànsiya.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1086) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1239)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1239) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1240)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1706)

El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.

Nou!!: Xàtiva і Simat de la Valldigna · Veure més »

Socarrats (gentilici)

Socarrats és un popular gentilici per a referir-se els veïns i naturals de Xàtiva (la Costera), per raó d'haver estat cremada durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Xàtiva і Socarrats (gentilici) · Veure més »

Socarrats (malnom)

Amb l'apel·latiu "socarrats" són coneguts popularment els habitants de dos poblacions del País Valencià: Xàtiva i Cocentaina.

Nou!!: Xàtiva і Socarrats (malnom) · Veure més »

Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona

La Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona (AVT) va ser una companyia ferroviària que va existir durant la segona meitat del segle XIX, fins que va desaparéixer després de ser annexionada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona · Veure més »

Societat Musical d'Algemesí

La Societat Musical d'Algemesí és sense dubte una de les associacions culturals de més importància i activitat de la ciutat d'Algemesí.

Nou!!: Xàtiva і Societat Musical d'Algemesí · Veure més »

Sollana

Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: Xàtiva і Sollana · Veure més »

Sorió

Sorió és una pedania de Xàtiva d'origen romà, que en 2013 tenia una població de 23 habitants (INE).

Nou!!: Xàtiva і Sorió · Veure més »

Successos d'Alcoi de 1821

Primera màquina de cardar inventada a Anglaterra en 1775. Va ser la màquina de cardar introduïda a Alcoi? Els successos d'Alcoi de 1821 van ser una de les primeres manifestacions de luddisme que va haver-hi a Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Successos d'Alcoi de 1821 · Veure més »

Sumacàrcer

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Sumacàrcer · Veure més »

Tadeus Calinca

Tadeus Calinca (Xàtiva, Costera, 1968) és un dramaturg valencià.

Nou!!: Xàtiva і Tadeus Calinca · Veure més »

Tavernes de la Valldigna

Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual és la capital.

Nou!!: Xàtiva і Tavernes de la Valldigna · Veure més »

Teófila Madroñal Iglesias

Teófila Madroñal Iglesias (Madrid, 1905 - l'Uruguai, 1990) fou una miliciana i infermera espanyola.

Nou!!: Xàtiva і Teófila Madroñal Iglesias · Veure més »

Teodoro Aparicio Barberán

Teodoro Aparicio Barberán (Énguera, 1967), més conegut com a Teo Aparicio, és un músic valencià director d'orquestra i banda, compositor i professor.

Nou!!: Xàtiva і Teodoro Aparicio Barberán · Veure més »

Teresa de Cofrents

Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Xàtiva і Teresa de Cofrents · Veure més »

Terra del Foc

''Les Éclaireurs'', a l'arxipèlag de la Terra del Foc Mapa de l'arxipèlag La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes.

Nou!!: Xàtiva і Terra del Foc · Veure més »

Terratrèmol de Montesa del 1748

El terratrèmol de 1748 fou un terratrèmol que assolà les Comarques Centrals del País Valencià el 23 de març.

Nou!!: Xàtiva і Terratrèmol de Montesa del 1748 · Veure més »

Terres de Vernissa

Les Terres de Vernissa és una sub-comarca de la Vall d'Albaida (País Valencià) de marcat caràcter agrari de secà a l'ombria del Benicadell.

Nou!!: Xàtiva і Terres de Vernissa · Veure més »

Tintín i el misteri de les taronges blaves

Tintín i el misteri de les taronges blaves (títol original en francès: Tintin et les Oranges bleues) és una pel·lícula d'aventures francoespanyola de Philippe Condroyer, estrenada el 1964.

Nou!!: Xàtiva і Tintín i el misteri de les taronges blaves · Veure més »

Tio Fredo

Alfredo Roselló, més conegut pel nom artístic de Tio Fredo, (Xàtiva, 1950 - València, 13 de novembre del 2021) fou un showman de l'escena valenciana, i un humorista, un dels cantautors més innovadors de la cançó valenciana tradicional.

Nou!!: Xàtiva і Tio Fredo · Veure més »

Tipografia

''Summa teològica'' de Sant Tomàs d'Aquino La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.

Nou!!: Xàtiva і Tipografia · Veure més »

Tomàs Cerdà de Tallada

Tomàs Cerdà de Tallada (Xàtiva, 1533? - València, 28 de setembre de 1614) fou un magistrat, jurista, humanista i doctor en Dret valencià.

Nou!!: Xàtiva і Tomàs Cerdà de Tallada · Veure més »

Tomàs Maluenda

Tomàs Maluenda, ''De Antichristo libri undecim'' (Roma, 1604) Tomàs Maluenda (Xàtiva, maig de 1566 - València, 7 de maig de 1628) fou un historiador, filòsof, teòleg i exegeta valencià.

Nou!!: Xàtiva і Tomàs Maluenda · Veure més »

Toni Cucarella

Lluís Antoni Navarro Cucarella, conegut pel nom de ploma Toni Cucarella (Xàtiva, la Costera, 1959), és un escriptor, articulista i polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Toni Cucarella · Veure més »

Toni Espinar

José Antonio Espinar (Alzira, 1970) és un pintor, restaurador i muralista valencià.

Nou!!: Xàtiva і Toni Espinar · Veure més »

Topònims romans dels Països Catalans

Restes del teatre romà de Pollentia Aquesta és una llista incompleta dels topònims que van utilitzar els romans per anomenar alguns dels noms de lloc del territori dels Països Catalans, acompanyats del seu nom actual.

Nou!!: Xàtiva і Topònims romans dels Països Catalans · Veure més »

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Nou!!: Xàtiva і Toponímia del País Valencià · Veure més »

Torre d'en Lloris

La Torre d'en Lloris és una pedania de Xàtiva, que en 2013 tenia una població de 143 habitants (INE).

Nou!!: Xàtiva і Torre d'en Lloris · Veure més »

Torre i muralles dels Borja

La Torre i muralles dels Borja és un conjunt arquitectònic del municipi valencià de Canals (la Costera), al nucli de la Torreta de Canals (al qual dona nom).

Nou!!: Xàtiva і Torre i muralles dels Borja · Veure més »

Torrella

Torrella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Torrella · Veure més »

Torres de defensa de l'Horta d'Alacant

La Torre del Comte és una de les 20 torres de defensa conservades a l'Alacantí. Les Torres de defensa de l'Horta d'Alacant (s. –) són construccions defensives alçades a l'Horta d'Alacant per defensar-se dels atacs dels pirates barbarescos.

Nou!!: Xàtiva і Torres de defensa de l'Horta d'Alacant · Veure més »

Tous

Tous és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Xàtiva і Tous · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat de Cazola

El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.

Nou!!: Xàtiva і Tractat de Cazola · Veure més »

Tractat del Pouet

El Pacte del Pouet fou signat, l'any 1244 ó 1245 a extramurs del castell d'Alcalà, entre al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó.

Nou!!: Xàtiva і Tractat del Pouet · Veure més »

Tren Alcoi-Alacant

El tren Alcoi-Alacant és un projecte de via ferroviària entre les ciutats d'Alcoi i Alacant, que mai no s'ha acabat de posar en marxa.

Nou!!: Xàtiva і Tren Alcoi-Alacant · Veure més »

Trinitario Ruiz Capdepón

Trinitario Ruiz Capdepón (Oriola, 20 d'agost de 1836 - Madrid, 13 de juliol de 1911) fou un polític i advocat valencià, pare de Trinitario Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino i Manuel Ruiz Valarino.

Nou!!: Xàtiva і Trinitario Ruiz Capdepón · Veure més »

Trofeu de Velocitat "Fira d'Agost"

El Trofeu de Velocitat Fira d'Agost és una cursa de motociclisme de velocitat disputada en el Circuit Urbà de Xàtiva (País Valencià), organitzada pel Moto Ruta Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Trofeu de Velocitat "Fira d'Agost" · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Xàtiva і Turtuixa · Veure més »

Ultras Yomus

Yomus és un grup ultra seguidor del València Club de Futbol, que se situa junt a la Grada Jove Mario Alberto Kempes de Mestalla.

Nou!!: Xàtiva і Ultras Yomus · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Xàtiva і Unió de València · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78

Dades de la Temporada 1977-1978 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Nou!!: Xàtiva і Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79

Dades de la Temporada 1978-1979 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Nou!!: Xàtiva і Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1990-91

Dades de la Temporada 1990-1991 de la UE Sant Andreu.

Nou!!: Xàtiva і Unió Esportiva Sant Andreu 1990-91 · Veure més »

Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir

La Universitat Catòlica de València "San Vicente Mártir" és una universitat privada i catòlica, amb seu a València, País Valencià i amb campus a València, Godella, Burjassot, Torrent, Alzira i Xàtiva.

Nou!!: Xàtiva і Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Xàtiva і València · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Xàtiva і Valencià · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: Xàtiva і Valentia · Veure més »

Vall de Biar

La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vall de Biar · Veure més »

Vall Farta

La Vall Farta o Vall de Càrcer és una vall, considerada subcomarca natural de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel riu Xúquer.

Nou!!: Xàtiva і Vall Farta · Veure més »

Vallada

Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Vallada · Veure més »

Vallés

Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vallés · Veure més »

Vell nu al sol

Vell nu al sol és una pintura a l'oli realitzada per Marià Fortuny el 1870 a Granada.

Nou!!: Xàtiva і Vell nu al sol · Veure més »

Ventura Pascual i Beltran

Ventura Pascual i Beltran (Xàtiva, 1873-1953) era un historiador, poeta i mestre valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ventura Pascual i Beltran · Veure més »

Via Verda del Xitxarra

La Via Verda del Xitxarra és una via verda que parteix de la localitat de Cocentaina (El Comtat) al País Valencià i finalitza a Iecla (Regió de Múrcia).

Nou!!: Xàtiva і Via Verda del Xitxarra · Veure més »

Vicent Andrés Estellés

va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Andrés Estellés · Veure més »

Vicent Àlvarez i Rubio

Vicent Àlvarez i Rubio (Xàtiva, La Costera, 1941) és un advocat laboralista i polític valencià, llicenciat en Dret per la Universitat de València.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Àlvarez i Rubio · Veure més »

Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Boix i Ricarte · Veure més »

Vicent Peris

Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Peris · Veure més »

Vicent Turigi

Vicent Turigi (Catadau, m. s. - València, 16 de desembre de 1609) va ser un rei morisc d'Aiora.

Nou!!: Xàtiva і Vicent Turigi · Veure més »

Vicente José Mompó Aledo

és un polític valencià, alcalde de Gavarda des de juny de 2011, president del Partit Popular (PP) de la província de València des de 2020 i president de la Diputació de València des de juliol de 2023.

Nou!!: Xàtiva і Vicente José Mompó Aledo · Veure més »

Vicente Oliag Carrá

Vicente Oliag Carrá (València, 1818 - 1893) fou un comerciant i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica Era membre d'una família benestant de tradició liberal, es va llicenciar en dret a la Universitat de València, però no va exercir i es va dedicar a la gestió de les terres familiars al Pla de Quart i als tarongers de la província de Castelló.

Nou!!: Xàtiva і Vicente Oliag Carrá · Veure més »

Vicente Parra Sisternes

Vicente Parra Sisternes (Xàtiva, 1962) és un polític valencià.

Nou!!: Xàtiva і Vicente Parra Sisternes · Veure més »

Vila reial

Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.

Nou!!: Xàtiva і Vila reial · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Xàtiva і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Vil·la Cornelius

Vil·la Cornelius és una vil·la romana, enclavada en el terme municipal de l'Ènova, a la comarca de la Ribera Alta, en una zona coneguda com "Els Alters".

Nou!!: Xàtiva і Vil·la Cornelius · Veure més »

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Nou!!: Xàtiva і Viola d'arc · Veure més »

Volta a Espanya de 2004

La Volta a Espanya de 2004 fou la 59a edició de la Volta a Espanya.

Nou!!: Xàtiva і Volta a Espanya de 2004 · Veure més »

Volta a Espanya de 2009

La 64a edició de la Volta a Espanya es va disputar entre el 29 d'agost i el 20 de setembre de 2009.

Nou!!: Xàtiva і Volta a Espanya de 2009 · Veure més »

Wences Ventura

''Opera prima'' de Wences Ventura Wences Ventura (Xàtiva, Costera, 25 d'abril de 1962), o Wenceslau Ventura i Climent, és un poeta i traductor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Wences Ventura · Veure més »

Xavier Aliaga i Víllora

Xavier Aliaga i Víllora (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: Xàtiva і Xavier Aliaga i Víllora · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Xàtiva і Xàtiva · Veure més »

Xella

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Xàtiva і Xella · Veure més »

Ximèn Peres d'Orís

Ximèn Peres d'Orís o Ximèn Peris d'Orís, dit en llatí Eiximenes Petri de Oriz (*? a. 1247 - +? d. 1285), cavaller aragonès d'ascendència osonenca del llinatge Orís, fill de Pere d'Orís.

Nou!!: Xàtiva і Ximèn Peres d'Orís · Veure més »

Ximo Cerdà

Joaquín Cerdà Boluda, conegut com a Ximo Cerdà (n. Xàtiva, 3 de maig de 1975), és un professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.

Nou!!: Xàtiva і Ximo Cerdà · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Xàtiva і Xulilla · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Xàtiva і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Zarra

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Xàtiva і Zarra · Veure més »

Zona Nord (Alcoi)

L'antic escorxador s'ha convertit en unes modernes instal·lacions esportives La Zona Nord, és el barri més populós d'Alcoi amb 17.462 habitants, el 27,46% de la població.

Nou!!: Xàtiva і Zona Nord (Alcoi) · Veure més »

Zuhayr as-Saqlabí

Abu-l-Qàssim Zuhayr as-Saqlabí, també conegut pel seu làqab Amid-ad-Dawla, fou emir d'al-Mariyya (1028-1038).

Nou!!: Xàtiva і Zuhayr as-Saqlabí · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 1 de juny · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 1 de maig · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 10 d'agost · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Xàtiva і 1143 · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 12 de febrer · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 12 de gener · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 12 de setembre · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1244 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1250 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1256 · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 13 d'octubre · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1347 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Xàtiva і 1433 · Veure més »

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Xàtiva і 1440 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 15 d'agost · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1503 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Xàtiva і 1508 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Xàtiva і 1591 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 1707 · Veure més »

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Nou!!: Xàtiva і 1752 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xàtiva і 1757 · Veure més »

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Nou!!: Xàtiva і 1761 · Veure més »

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Xàtiva і 1765 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1809 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xàtiva і 1813 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1843 · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 19 de gener · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 19 de juny · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 19 de març · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1922 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Xàtiva і 1940 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Xàtiva і 1950 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Xàtiva і 1960 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Xàtiva і 1970 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Xàtiva і 1975 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 2 de desembre · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 20 d'agost · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 2018 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 21 de juliol · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 21 de març · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 22 d'abril · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 22 de setembre · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 24 de juliol · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 26 de maig · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 26 de novembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 27 d'abril · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 3 d'abril · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 3 de maig · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 31 de desembre · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Xàtiva і 4 de febrer · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xàtiva і 6 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Amics de La Costera, Amics de la Costera, Font d'Aldomar, Fuente d'Aldomar, Fuente de Aldomar, Játiva, Manifest de Xàtiva 1707-2007, Nueva Colonia de San Felipe, Processó del Corpus de Xàtiva, Shatiba, Xativa, Xativí.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant