Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Abraham Yeshaya Karelitz, Acharonim, Agència de certificació kosher, Arba Turim, Arukh ha-Xulhan, Asher ben Jehiel, Avraham Danzig, Beit Yossef, Chayei Adam, Chofetz Chaim (Llibre), Darkhei Moixé, Dret religiós, Escola de Safed, Even HaEzer, Haim ha-Cohen, Halacà, Hilchot HaRif, Història de la comunitat jueva a Palestina, Hoixen Mixpat, Importància religiosa de Jerusalem, Israel Abuhatzeira, Israel Meir Kegan, Jerusalem, Judaisme, Judaisme català, Judaisme ortodox, Judaisme ortodox modern, Jueus, Kitzur Xulhan Arukh, Lev Le Achim, Literatura hebrea, Midraix, Mixna Berura, Modé Aní, Moisès Cordovero, Orach Chaim, Rixonim, Shalom Sharabi, Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum, Sonya Levien, Tachanun, Tanaim, Tixà be-Av, Tosafot, Xofar, Xulhan Arukh HaRav, Yanun, Yoré Deà, Yossef Qaro.
Abraham Yeshaya Karelitz
Avraham Yeshaya Karelitz, (7 de novembre de 1878 - 24 d'octubre de 1953), conegut pel nom de la seva obra principal, el Chazon Ish, va ser un rabí ultraortodox nascut a Belarús que més tard va esdevenir un dels líders del judaisme ultraortodox a Israel, on va passar els darrers 20 anys de la seva vida, des de 1933 fins a 1953.
Nou!!: Xulhan Arukh і Abraham Yeshaya Karelitz · Veure més »
Acharonim
ImageSize.
Nou!!: Xulhan Arukh і Acharonim · Veure més »
Agència de certificació kosher
Una agència de certificació kosher és una organització que atorga un hechsher (en hebreu: הכשר) (en català: "segell d'aprovació") a ingredients, aliments envasats, begudes i productes alimentaris, així com a proveïdors de serveis d'aliments i instal·lacions en les quals es prepara o serveix menjar kosher.
Nou!!: Xulhan Arukh і Agència de certificació kosher · Veure més »
Arba Turim
El llibre de l'Arba Turim, (en hebreu: ארבעה טורים) també anomenat Tur, és una recopilació de lleis jueves (halakhot), i va ser escrit pel Rabí Jacob ben Asher (1270-1340), un segle després de la redacció de l'obra Mixné Torà, del Rabí Maimònides, el Rambam. El llibre tracta només sobre les lleis que són vàlides en absència del Temple de Jerusalem, el Beit HaMikdash. Les lleis són presentades en l'idioma original en que aquestes van ser redactades, i els autors són citats pel seu nom.
Nou!!: Xulhan Arukh і Arba Turim · Veure més »
Arukh ha-Xulhan
L'Arukh ha-Xulhan (en hebreu: ערוך השולחן) és un resum dels capítols del Xulhan Arukh, una obra de Halacà escrita pel Rabí Yossef Qaro.
Nou!!: Xulhan Arukh і Arukh ha-Xulhan · Veure més »
Asher ben Jehiel
Asher ben Jehiel, també anomenat el Roix o Rabenu Asher, (Colònia, 1250 - Toledo, Regne de Castella, 24 d'octubre de 1327) va ser un codificador del Talmud, un compilador de la llei rabínica, la Halacà, un rabí, i un comentarista del Talmud.
Nou!!: Xulhan Arukh і Asher ben Jehiel · Veure més »
Avraham Danzig
Avraham Danzig (1748-1820) (en hebreu: אברהם דנציג) va ser un rabí, un posek (una persona que pren decisions legals) i un codificador.
Nou!!: Xulhan Arukh і Avraham Danzig · Veure més »
Beit Yossef
El Beit Yossef (en hebreu: בית יוסף) (en català: «la casa de Josep») és un llibre amb comentaris enciclopèdics sobre la llei jueva (halacà), i que fou compilat pel Rabí Joseph Caro al.
Nou!!: Xulhan Arukh і Beit Yossef · Veure més »
Chayei Adam
El Chayei Adam (en hebreu: חיי אדם) (en català: "La vida de l'home") és una obra sobre la llei jueva escrita pel Rabí Avraham Danzig (1748–1820), que tracta sobre les lleis discutides en la secció Orach Chayim del Xulhan Arukh.
Nou!!: Xulhan Arukh і Chayei Adam · Veure més »
Chofetz Chaim (Llibre)
El llibre Chofetz Chaim (en hebreu: ספר חפץ חיים) és l'obra mestra del Rabí Israel Meir Kegan, també conegut com a Chofetz Chaim.
Nou!!: Xulhan Arukh і Chofetz Chaim (Llibre) · Veure més »
Darkhei Moixé
El Darkhei Moixé (en hebreu: דרכי משה) és un comentari del Arba Turim i del Beit Yossef, el qual al seu torn és un comentari del Tur.
Nou!!: Xulhan Arukh і Darkhei Moixé · Veure més »
Dret religiós
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.
Nou!!: Xulhan Arukh і Dret religiós · Veure més »
Escola de Safed
LEscola de Safed era una ieixivà formada per un grup de teòlegs jueus estudiosos de la Càbala, que es van aplegar al voltant dels ensenyaments del Rabí Yossef Qaro (1488-1575), l'autor d'un ample comentari anomenat Beit Yossef sobre el llibre Arba Turim de Jacob ben Asher.
Nou!!: Xulhan Arukh і Escola de Safed · Veure més »
Even HaEzer
Even HaEzer, és una secció del llibre Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher, i del Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro.
Nou!!: Xulhan Arukh і Even HaEzer · Veure més »
Haim ha-Cohen
Haim ha-Cohen (Egipte 1585- Itàlia 1655) fou un rabí que va néixer a Egipte en 1585.
Nou!!: Xulhan Arukh і Haim ha-Cohen · Veure més »
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Nou!!: Xulhan Arukh і Halacà · Veure més »
Hilchot HaRif
L'obra coneguda amb el nom de Hilchot HaRif (en hebreu: הלכות רב אלפס) (transliterat: Hilchot Rav Alfas) també anomenada Llibre de les lleis, i Sefer Halachot, va ser escrita en la ciutat de Fes, al Regne de Marroc, pel Rabí Isaac ben Jacob Alfassi ha-Cohen (nascut en 1013- mort en 1103) aquesta obra compila les decisions legals dels tractats del Talmud relacionats amb la halacà, la llei jueva, tal com era aplicada en aquella època.
Nou!!: Xulhan Arukh і Hilchot HaRif · Veure més »
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Nou!!: Xulhan Arukh і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »
Hoixen Mixpat
Hoixen Mixpat (en hebreu: חושן משפט) és una secció dels llibres Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher, i el Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro.
Nou!!: Xulhan Arukh і Hoixen Mixpat · Veure més »
Importància religiosa de Jerusalem
Vista aèria del Mont del Temple, un indret de Jerusalem especialment destacat per diverses tradicions religioses. La importància religiosa de Jerusalem inclou la seva gran rellevança a les religions abrahàmiques del judaisme, el Cristianisme, i l'islam, que la consideren una ciutat sagrada.
Nou!!: Xulhan Arukh і Importància religiosa de Jerusalem · Veure més »
Israel Abuhatzeira
El rabí Israel Abuhatzeira (1889-1984) (en hebreu: ישראל אבוחצירא) conegut com el Baba Sali (en hebreu: באבא סאלי), va ser un destacat rabí i un cabalista sefardita marroquí que va ser reconegut per la seva suposada capacitat de fer miracles a través de les seves oracions.
Nou!!: Xulhan Arukh і Israel Abuhatzeira · Veure més »
Israel Meir Kegan
Israel Meir (Hacohen) Kegan (Dzyàtlava, 6 de febrer, 1839 - Radun, 15 de setembre, 1933) també conegut com el Chofetz Chaim va ser un famós rabí europeu, que va escriure obres en els terrenys d'halacà i ètica jueva les obres de la qual segueixen tenint un grán impacte en el judaisme.
Nou!!: Xulhan Arukh і Israel Meir Kegan · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Xulhan Arukh і Jerusalem · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Xulhan Arukh і Judaisme · Veure més »
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Nou!!: Xulhan Arukh і Judaisme català · Veure més »
Judaisme ortodox
Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filactèria), preparant-se per a un servei en una sinagoga. El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista, dels quals es distingeix per l'adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà).
Nou!!: Xulhan Arukh і Judaisme ortodox · Veure més »
Judaisme ortodox modern
Rabí Moshe Lichtenstein, un rabí ortodox modern, Rosh Yeshiva de la Yeshiva Har Etzion. El judaisme ortodox modern és un moviment dins del judaisme ortodox que tracta de trobar un balanç entre els valors jueus i l'observança de la llei jueva amb el món laic i modern.
Nou!!: Xulhan Arukh і Judaisme ortodox modern · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Xulhan Arukh і Jueus · Veure més »
Kitzur Xulhan Arukh
El Kitzur Xulhan Arukh (en hebreu: קיצור שולחן ערוך) va ser publicat per primera vegada en 1864, l'obra és un resum del Xulhan Arukh del Rabí Joseph Caro, amb referències a comentaris rabínics posteriors.
Nou!!: Xulhan Arukh і Kitzur Xulhan Arukh · Veure més »
Lev Le Achim
Lev Le-Achim (en hebreu: לב לאחים) (en català: "un cor per als germans"), és una organització jueva ortodoxa que opera a l'Estat d'Israel.
Nou!!: Xulhan Arukh і Lev Le Achim · Veure més »
Literatura hebrea
La literatura hebrea consisteix en escrits antics, medievals i moderns en llengua hebrea.
Nou!!: Xulhan Arukh і Literatura hebrea · Veure més »
Midraix
Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia.
Nou!!: Xulhan Arukh і Midraix · Veure més »
Mixna Berura
La Mixna Berura, hebreu per a «ensenyament clarificat» és un text religiós de la cultura jueua, que va ser escrit a la Ieixivà de Radun entre els anys 1875 i 1905.
Nou!!: Xulhan Arukh і Mixna Berura · Veure més »
Modé Aní
Modé Aní (en hebreu מוֹדֶה אֲנִי, "jo agraeixo", dit per un home; dit per una dona és מוֹדָה אֲנִי o Modà Aní) és la primera oració del dia per a tot jueu observant de la religió.
Nou!!: Xulhan Arukh і Modé Aní · Veure més »
Moisès Cordovero
Moisès Ben Jacob Cordovero, (en hebreu: משה קורדובירו), també conegut per l'acrònim: רמ"ק (el Ramak), (Espanya, 1522 - Safed, Imperi Otomà, 1570) va ser un rabí, místic, teòleg i cabalista sefardita.
Nou!!: Xulhan Arukh і Moisès Cordovero · Veure més »
Orach Chaim
Orach Chaim (en hebreu: אורח חיים) és una secció dels llibres Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher, i del Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro, tots dos llibres són compilacions de la llei jueva, la Halacà. Aquesta secció tracta sobre tots els aspectes de la llei jueva relacionats amb el calendari hebreu (ja sigui el calendari diari, setmanal, mensual o anual).
Nou!!: Xulhan Arukh і Orach Chaim · Veure més »
Rixonim
ImageSize.
Nou!!: Xulhan Arukh і Rixonim · Veure més »
Shalom Sharabi
Sar Shalom Sharabi (en hebreu: שר שלום שרעבי).
Nou!!: Xulhan Arukh і Shalom Sharabi · Veure més »
Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum
Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum (en hebreu: שנים מקרא ואחד תרגום) (en català: "dues escriptures i una traducció"), és el costum jueu de llegir la porció setmanal de la Torà, (la paraixà de la setmana), d'una manera prescrita.
Nou!!: Xulhan Arukh і Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum · Veure més »
Sonya Levien
Sonya Levien fou una guionista estatunidenca d'origen rus, nascuda Sara Opesken a Panemunėlis — Panemunek en jiddisch — (llavors part de l'Imperi Rus, actualment a Lituània el, traspassada a Los Angeles — districte de Hollywood (Califòrnia, Estats Units) el.
Nou!!: Xulhan Arukh і Sonya Levien · Veure més »
Tachanun
Tachanun (en hebreu: תחנון), també anomenat nefilat apayim, forma part dels serveis religiosos del matí (Shacharit) i de la tarda (Mincha) del judaisme rabínic, després de la recitació de l'oració Amidà, la qual forma part integral dels serveis religiosos jueus diaris.
Nou!!: Xulhan Arukh і Tachanun · Veure més »
Tanaim
ImageSize.
Nou!!: Xulhan Arukh і Tanaim · Veure més »
Tixà be-Av
El Tixà be-Av, (en hebreu: תשעה באב), és un dia de dejuni anual en el judaisme, que commemora la destrucció del Primer i Segon Temples de Jerusalem i el posterior exili dels Jueus de la Terra d'Israel.
Nou!!: Xulhan Arukh і Tixà be-Av · Veure més »
Tosafot
Raixí; a l'esquerra els de Tosafot. Per Tosafot (en hebreu: תוספות) es coneixen a diversos comentaristes medievals del Talmud.
Nou!!: Xulhan Arukh і Tosafot · Veure més »
Xofar
Un xofar (de l'hebreu) és un instrument musical de vent format per una banya de boc.
Nou!!: Xulhan Arukh і Xofar · Veure més »
Xulhan Arukh HaRav
El Xulhan Arukh HaRav (en hebreu: שולחן ערוך הרב) (en català: "el codi de la llei jueva del rabí") és una recopilació de la halacà, la llei jueva, per part del Rabí Schneur Zalman de Liadí (1745-1812), conegut durant la seva vida com HaRav (paraula hebrea per rabí), Schneur Zalman va ser el primer Rebe (paraula en ídix per rabí) del moviment hasídic Habad.
Nou!!: Xulhan Arukh і Xulhan Arukh HaRav · Veure més »
Yanun
Yanun és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 12 kilòmetres al sud-est de Nablus.
Nou!!: Xulhan Arukh і Yanun · Veure més »
Yoré Deà
Yoré Deà (en hebreu: יורה דעה) és una secció del Arba Turim, una recopilació de la llei jueva, la Halacà, publicada l'any 1475.
Nou!!: Xulhan Arukh і Yoré Deà · Veure més »
Yossef Qaro
Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.
Nou!!: Xulhan Arukh і Yossef Qaro · Veure més »
Redirigeix aquí:
Shulchan Aruch, Xulkhan Arukh.
