Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Acceptador (semiconductors), Aliatge, APF, Auguste Bravais, Austenita, Àcid nonadecanoic, Àcid pentadecanoic, Blatterita, Calcita, Californi, Canalització (física), Cúbica centrada en les cares, Cel·la, Cel·la de Wigner-Seitz, Cementita, Centre de color, Compost d'inclusió, Conductor elèctric, Criptomelana, Cristal·logènesi, Cristal·lografia de raigs X, Cristal·loquímica, Datolita, Decagonita, Diamant, Dihidrogen, Donant (semiconductors), Duranusita, Electró de valència, Elements del període 1, Energia del punt zero, Enllaç metàl·lic, Enllaç per termocompressió, Enllaç químic, Epitàxia, Equació de Born-Mayer, Espectroscòpia d'espín de muó, Estany (element), Estat de la matèria, Estructura cristal·lina, Euclorina, Experiment de Davisson-Germer, Factor d'empaquetament atòmic, Faialita, Fonó, Frontera de gra, Gal·li, Glaç, Gra (mineral), Grup espacial, ..., Hàbit cristal·lí, Hornblenda, Llei de Bragg, Llei de Dulong i Petit, Llei de les proporcions definides, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Lonsdaleïta, Mcgovernita, Metal·lúrgia, Metall, Mineral, Molècula, Monocristall, Nana blanca, Nanotub de carboni, Nitrur de gal·li (mineral), Nivell microscòpic, Nombre d'Avogadro, Ona de Bloch, Panell fotovoltaic, Paratsepinita-Ba, Paràmetre de xarxa, Peptidoglicà, Plumbonacrita, Polaró, Quars, Quasicristall, Química, Química de l'estat sòlid, Radi atòmic, Radi metàl·lic, Radiació X, Rútil, Reticle cristal·lí, Símbol de Pearson, Sòlid, Sòlid amorf, Schwertmannita, Semiconductor, Sepiolita, Silici sobre safir, Sistema cristal·lí, Sistema cristal·lí cúbic, Sistema hexagonal, Sistema ortoròmbic, Sistema tetragonal, Sistema trigonal, Sulfat de calci, Superfície Fermi, Talc, Teoria de bandes, Titanat de bari, Topazi, Tractament tèrmic, Vector de Burgers, Xarxa òptica, Xarxa de Bravais, Xarxa recíproca, Zona de Brillouin. Ampliar l'índex (59 més) »
Acceptador (semiconductors)
Àtom de bor actuant com a acceptador a la xarxa de silici 2D simplificada. En física de semiconductors, un acceptador és un àtom dopant que quan es substitueix en una xarxa de semiconductors forma una regió de tipus p. Quan el silici (Si), que té quatre electrons de valència, es dopa amb elements del grup III de la taula periòdica, com el bor (B) i l'alumini (Al), ambdós amb tres electrons de valència, es forma un semiconductor de tipus p. Aquests elements dopants representen impureses trivalents.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Acceptador (semiconductors) · Veure més »
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Aliatge · Veure més »
APF
* Assemblea de la Polinèsia Francesa, òrgan legislatiu de la Polinèsia francesa.
Nou!!: Xarxa de Bravais і APF · Veure més »
Auguste Bravais
Auguste Bravais, nascut a Annonay el 23 d'agost de 1811 i mort a Chesnay el 30 de març de 1863 va ser un astrònom, físic minearòleg i geòleg francès.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Auguste Bravais · Veure més »
Austenita
L'austenita és una forma d'ordenament diferent dels àtoms de ferro i carboni.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Austenita · Veure més »
Àcid nonadecanoic
L'àcid nonadecanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid nonadecílic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb denou àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és C19H38O2.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Àcid nonadecanoic · Veure més »
Àcid pentadecanoic
L'àcid pentadecanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid pentadecílic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb quinze àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és C15H30O2.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Àcid pentadecanoic · Veure més »
Blatterita
La blatterita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Blatterita · Veure més »
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Calcita · Veure més »
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Californi · Veure més »
Canalització (física)
En la física de la matèria condensada, la canalització (o canalització) és el procés que limita el camí d'una partícula carregada en un sòlid cristal·lí.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Canalització (física) · Veure més »
Cúbica centrada en les cares
Model de l'estructura ccc en el clorur de potassi L'Estructura cúbica centrada en les cares (ccc) és una estructura cristal·lina que, com el seu nom indica, la cel·la unitat és cúbica i té àtoms als vèrtexs i al centre de les cares del cub, o sia, en les posicions dels nusos de la xarxa de Bravais del mateix nom.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cúbica centrada en les cares · Veure més »
Cel·la
* Cel·la, cadascuna de les unitats que es fan en els ruscos; vegeu bresca#Cel·les.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cel·la · Veure més »
Cel·la de Wigner-Seitz
La cel·la de Wigner–Seitz és un tipus de cel·la primitiva de Voronoi de l'espai real emprada per estudiar la matèria cristal·lina al camp de la física de l'estat sòlid.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cel·la de Wigner-Seitz · Veure més »
Cementita
Estructura cristal·lina de la cementita La cementita o carbur de ferro és un material que es produeix per efecte de l'excés de carboni sobre el límit de solubilitat,és un constituent dels acers, i altres aliatges ferris com les foses blanques, que apareix quan el refredament de l'aliatge segueix el diagrama metaestable Fe-Fe3C en comptes de seguir el diagrama estable ferro-grafit.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cementita · Veure més »
Centre de color
Centre F en un cristall de clorur de sodi (NaCl) Un centre de color, centre F (de l'alemany Farbenzenter; farbe: color) o electró atrapat és un tipus de defecte cristal·logràfic en el qual un anió vacant en un cristall s'omple amb un o més electrons, depenent de la càrrega dels ions desapareguts en el cristall.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Centre de color · Veure més »
Compost d'inclusió
Un compost d'inclusió és un complex en el qual un component (l'amfitrió) forma una cavitat o, en el cas d'un cristall, una xarxa cristal·lina que conté espais en forma de llargs túnels o canals en els quals es troben entitats moleculars d'una segona espècie química (l'hoste).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Compost d'inclusió · Veure més »
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Conductor elèctric · Veure més »
Criptomelana
La criptomelana és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la coronadita.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Criptomelana · Veure més »
Cristal·logènesi
El quars és una de les diverses formes termodinàmicament estables del diòxid de silici, SiO₂ Sulfur de plata (''whisker'') en creixement sobre aparells electrònics El creixement dels cristalls o la cristal·logènesi és l'estadi principal del procés de cristal·lització, i consisteix en l'addició de nous àtoms, ions o cadenes de polímers dins la disposició característica de la xarxa cristal·lina Bravais.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cristal·logènesi · Veure més »
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cristal·lografia de raigs X · Veure més »
Cristal·loquímica
La cristal·loquímica és una branca de la cristal·lografia que estudia la composició de la matèria cristal·lina i la seva relació amb la fórmula cristalográfica.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Cristal·loquímica · Veure més »
Datolita
La datolita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Datolita · Veure més »
Decagonita
La decagonita és un mineral de la classe dels elements natius.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Decagonita · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Diamant · Veure més »
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Dihidrogen · Veure més »
Donant (semiconductors)
Àtom de fòsfor que actua com a donant a la xarxa de silici 2D simplificada.En física de semiconductors, un donant és un àtom dopant que, quan s'afegeix a un semiconductor, pot formar una regió de tipus n. Per exemple, quan el silici (Si), que té quatre electrons de valència, s'ha de dopar com a semiconductor de tipus n, es poden utilitzar elements del grup V com el fòsfor (P) o l'arsènic (As) perquè tenen cinc electrons de valència.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Donant (semiconductors) · Veure més »
Duranusita
La duranusita és un mineral de la classe dels sulfurs.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Duranusita · Veure més »
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Electró de valència · Veure més »
Elements del període 1
Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Elements del període 1 · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Energia del punt zero · Veure més »
Enllaç metàl·lic
En l'enllaç metàl·lic alguns electrons es mouen entre els àtoms amb facilitat Un enllaç metàl·lic és una mena d'enllaç químic típic dels elements metàl·lics i que es dona entre elements d'electronegativitat iguals o baixes.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Enllaç metàl·lic · Veure més »
Enllaç per termocompressió
Animació del procés d'enllaç per compressió. L'enllaç per termocompressió descriu una tècnica d'unió d'oblies i també es coneix com a unió per difusió, unió per pressió, soldadura per termocompressió o soldadura d'estat sòlid.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Enllaç per termocompressió · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Enllaç químic · Veure més »
Epitàxia
Lepitàxia es refereix a un tipus de creixement cristal·lí o deposició material en el qual les noves capes es formen sobre un substrat cristal·lí, amb orientacions ben definides respecte a aquest.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Epitàxia · Veure més »
Equació de Born-Mayer
Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica de l'equació de Born-Landé, en morat el de l'equació de Born-Mayer, en groc l'energia potencial resultant de l'equació de Born-Landé i en verd la de Born-Mayer, amb el mínim corresponent a l'energia reticular per a la distància d'enllaç ''r0'' L'equació de Born–Mayer és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Equació de Born-Mayer · Veure més »
Espectroscòpia d'espín de muó
L'espectroscòpia d'espín de muó és una tècnica experimental que es basa en la implantació de muons d'espins polaritzats dins materials i en la mesura de la influència dels àtoms, molècules o xarxes cristal·lines en el moviment d'aquests espins.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Espectroscòpia d'espín de muó · Veure més »
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Estany (element) · Veure més »
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Estat de la matèria · Veure més »
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Estructura cristal·lina · Veure més »
Euclorina
Leuclorina és un mineral de la classe dels sulfats.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Euclorina · Veure més »
Experiment de Davisson-Germer
Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »
Factor d'empaquetament atòmic
En cristal·lografia, el factor d'empaquetament atòmic (FEA), en anglès: Atomic packing factor, APF, és la fracció de volum d'una cel·la unitat que està ocupada per àtoms.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Factor d'empaquetament atòmic · Veure més »
Faialita
La faialita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Faialita · Veure més »
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Fonó · Veure més »
Frontera de gra
grans de zinc visibles. La frontera de gra (també anomenada vora de gra o límit de gra) és la superfície de separació entre dos cristalls (grans) d'un mateix material policristal·lí.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Frontera de gra · Veure més »
Gal·li
El gal·li és l'element químic de símbol Ga i nombre atòmic 31.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Gal·li · Veure més »
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Glaç · Veure més »
Gra (mineral)
galvanitzada amb grans visibles de zinc. En Mineralogia, un gra (també dit cristalita) és l'estructura d'una roca formada per menuts elements perceptibles a primera vista.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Gra (mineral) · Veure més »
Grup espacial
En matemàtiques i física, un grup espacial o grup d'espai és el grup de simetria d'una configuració en l'espai, en general en tres dimensions.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Grup espacial · Veure més »
Hàbit cristal·lí
Pirita en forma de dodecàedre Lhàbit cristal·lí descriu l'aspecte macroscòpic que presenten els minerals.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Hàbit cristal·lí · Veure més »
Hornblenda
Hornblenda és el nom que reben els minerals de color negre o foscos del grup dels amfíbols, generalment ferrohornblenda o magnesiohornblenda, i es fa servir com a sinònim d'aquests.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Hornblenda · Veure més »
Llei de Bragg
La llei de Bragg permet estudiar les direccions en les quals la difracció de raigs X sobre la superfície d'un cristall produeix interferències constructives, ja que permet predir els angles en què els raigs X són difractats per un material amb estructura atòmica periòdica (materials cristal·lins).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Llei de Bragg · Veure més »
Llei de Dulong i Petit
Calors específiques i masses molar d'alguns elements La llei de Dulong i Petit és una llei empírica que relaciona les calors específiques dels elements químics sòlids i la seva massa molar.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Llei de Dulong i Petit · Veure més »
Llei de les proporcions definides
'''Joseph Louis Proust''' La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic, ho fan en una relació de masses invariable.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Llei de les proporcions definides · Veure més »
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Nou!!: Xarxa de Bravais і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »
Lonsdaleïta
La lonsdaleïta, també anomenada diamant hexagonal en referència a la seva estructura cristal·lina, és un al·lòtrop del carboni amb una estructura hexagonal.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Lonsdaleïta · Veure més »
Mcgovernita
La mcgovernita és un mineral de la classe dels fosfats.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Mcgovernita · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Metal·lúrgia · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Metall · Veure més »
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Mineral · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Molècula · Veure més »
Monocristall
Un monocristall de diamant Un monocristall és un sòlid cristal·lí format per un sol cristall, sense canvis d'orientació en l'estructura cristal·lina.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Monocristall · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Nana blanca · Veure més »
Nanotub de carboni
microscòpia de túnel d'escaneig d'un nanotub de carboni d'una sola paret. Un nanotub de carboni (CNT) és un tub fet de carboni amb diàmetres mesurats normalment en nanòmetres.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Nanotub de carboni · Veure més »
Nitrur de gal·li (mineral)
El nitrur de gal·li també com a sense nom (nitrur de gal·li) és un mineral de la classe dels elements natius.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Nitrur de gal·li (mineral) · Veure més »
Nivell microscòpic
En física, el nivell microscòpic és el nivell de descripció en què fenòmens que ocorren a escales no visibles a simple vista són rellevants.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Nivell microscòpic · Veure més »
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Nombre d'Avogadro · Veure més »
Ona de Bloch
Equipotencial de l'ona de Bloch en un entramat de silici Una ona de Bloch o estat de Bloch (anomenat en honor de Felix Bloch) és la funció d'ona d'una partícula (normalment un electró) col·locada en un potencial periòdic.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Ona de Bloch · Veure més »
Panell fotovoltaic
Els panells solars fotovoltaics, mòduls fotovoltaics o col·lectors solars fotovoltaics (anomenats de vegades panells solars, encara que aquesta denominació inclou altres dispositius),També anomenat mòdul, placa, captador, plafó o col·lector solar fotovoltaic estan formats per un conjunt de cel·les fotovoltaiques que produeixen electricitat a partir de la llum que incideix sobre ells (energia solar).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Panell fotovoltaic · Veure més »
Paratsepinita-Ba
La paratsepinita-Ba és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la paratsepinita.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Paratsepinita-Ba · Veure més »
Paràmetre de xarxa
El paràmetre de xarxa fa referència a la distància constant entre les cel·les unitat que conformen una estructura cristal·lina, és a dir, la seva dimensió física.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Paràmetre de xarxa · Veure més »
Peptidoglicà
El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé el component principal de la paret bacteriana, junt amb els àcids teicoïcs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacàrid (en bacteris Gram-negatius).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Peptidoglicà · Veure més »
Plumbonacrita
La plumbonacrita és un mineral de la classe dels carbonats.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Plumbonacrita · Veure més »
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Polaró · Veure més »
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Quars · Veure més »
Quasicristall
Model atòmic d'un quasicristall de plata-alumini (Ag-Al) Un quasicristall és una estructura cristal·lina que està ordenada però que no és periòdica.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Quasicristall · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Química · Veure més »
Química de l'estat sòlid
La química de l'estat sòlid és l'estudi dels materials sòlids, siguin de base molecular, metàl·lica, cristal·lina o ceràmica de l'estat sòlid inorgànic.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Química de l'estat sòlid · Veure més »
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Radi atòmic · Veure més »
Radi metàl·lic
Estructura cristal·lina del sodi El radi metàl·lic és el radi de l'esfera que hom pot assimilar a un àtom en una estructura cristal·lina d'un metall.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Radi metàl·lic · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Radiació X · Veure més »
Rútil
El rútil és un òxid mineral segons la classificació de Strunz.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Rútil · Veure més »
Reticle cristal·lí
Estructura cristal·lina del clorur de sodi El reticle cristal·lí és una abstracció deduïda d'un cristall per representar l'esquema de repetició que es manifesta en aquest.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Reticle cristal·lí · Veure més »
Símbol de Pearson
El símbol de Pearson, o notació de Pearson, s'utilitza en cristal·lografia com un mitjà de descriure una estructura cristal·lina, i el va originar per WB Pearson.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Símbol de Pearson · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sòlid · Veure més »
Sòlid amorf
Diagrama molecular del quars (SiO₂) en xarxa cristallina. El sòlid amorf és un estat sòlid de la matèria, en el qual les partícules que conformen el sòlid no tenen una estructura ordenada.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sòlid amorf · Veure més »
Schwertmannita
La schwertmannita és un mineral que pertany a la classe dels sulfats segons la classificació de Nickel-Strunz i a la classe dels hidròxids segons la classificació de Dana, fet pel qual que sovint és anomenat com un oxihidroxisulfat de ferro (III).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Schwertmannita · Veure més »
Semiconductor
Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Semiconductor · Veure més »
Sepiolita
La sepiolita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), alhora que pertany i dona nom al grup sepiolita de minerals.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sepiolita · Veure més »
Silici sobre safir
Secció transversal d'un circuit integrat sobre un substrat de silici sobre safir (SOS). El silici sobre safir (SOS) és un procés heteroepitaxial per a la fabricació de circuits integrats (IC) d'òxid metàl·lic i semiconductor (MOS) que consta d'una capa fina (normalment més fina que 0,6µm) de silici cultivat sobre una oblia de safir (Al2O3).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Silici sobre safir · Veure més »
Sistema cristal·lí
cara centrada. Cristall hexagonal de Hanksite, amb triple eix de simetria Un sistema cristal·lí és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les formes geomètriques en les quals cristal·litzen els minerals.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sistema cristal·lí · Veure més »
Sistema cristal·lí cúbic
Representació amb boles d'un sistema isomètric. El sistema cristal·lí cúbic, també anomenat isomètric, és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sistema cristal·lí cúbic · Veure més »
Sistema hexagonal
El mineral beril és un exemple de cristalls hexagonals Arranjament hexagonal tridimensional En cristal·lografia i cristal·loquímica, el sistema cristal·lí hexagonal és un dels set sistemes cristal·lins.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sistema hexagonal · Veure més »
Sistema ortoròmbic
El sistema cristal·lí ortoròmbic és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sistema ortoròmbic · Veure més »
Sistema tetragonal
El sistema cristal·lí tetragonal és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sistema tetragonal · Veure més »
Sistema trigonal
Exemplar de corindó. El sistema cristal·lí trigonal és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sistema trigonal · Veure més »
Sulfat de calci
El sulfat de calci (CaSO₄) és un producte químic, format per calci, sofre i oxigen, habitual en el laboratori i en la indústria.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Sulfat de calci · Veure més »
Superfície Fermi
bibcode.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Superfície Fermi · Veure més »
Talc
El talc (del persa تالک i l'àrab تلك; pronunciat en ambdós casos talq; també conegut en la indústria alimentària com a E553b) és un mineral silicat que forma part del subgrup dels fil·losilicats.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Talc · Veure més »
Teoria de bandes
Representació esquemàtica de les bandes d'energia en un sòlid. En física de l'estat sòlid, l'estructura de bandes electròniques (o simplement estructura de banda) d'un sòlid descriu els rangs d'energia en els que un electró té "prohibit" o "permès" estar.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Teoria de bandes · Veure més »
Titanat de bari
El titanat de bari és un òxid de bari i titani, que posseeix la fórmula química: BaTiO₃.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Titanat de bari · Veure més »
Topazi
Selecció d'hàbits del topazi El topazi és una espècie mineral, que pertany al grup dels silicats, compost per hidroxofluorosilicat d'alumini i que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Topazi · Veure més »
Tractament tèrmic
Forn de tractament tèrmic (980 °C) Un tractament tèrmic és qualsevol procés al que se sotmeten els metalls o altres sòlids per tal de millorar les seves propietats mecàniques, especialment la duresa, la resistència i la tenacitat.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Tractament tèrmic · Veure més »
Vector de Burgers
Vector de Burgers d'una dislocació en aresta (a dalt) i d'una d'helicoïdal (a baix). Sobre els cristalls perfectes (a l'esquerra) el circuit de Burgers es tanca ell mateix, mentre que en els que tenen una dislocació (a ladreta) és necessari introduir el vector de Burgers per tancar-los. En física de l'estat sòlid, el vector de Burgers es defineix com el vector de la xarxa necessari per tancar un circuit de Burgers que enclou una línia de dislocació, suposant que es traça un camí en una xarxa atòmica cristal·lina que recorre el mateix nombre d'àtoms en una direcció.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Vector de Burgers · Veure més »
Xarxa òptica
Representació esquemàtica bidimensional de la corba potencial (gris) d'una reixeta òptica amb una distribució aleatòria d'àtoms (vermell) Una xarxa òptica es forma per la interferència de feixos làser contrapropagants, creant un patró espacial periòdic de polarització.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Xarxa òptica · Veure més »
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Xarxa de Bravais · Veure més »
Xarxa recíproca
monoclínic fictici. En física, la xarxa recíproca representa la transformada de Fourier d'una altra xarxa (normalment una xarxa de Bravais).
Nou!!: Xarxa de Bravais і Xarxa recíproca · Veure més »
Zona de Brillouin
Xarxes recíproques (dots) i la seva primera zona de Brillouin corresponent de (a) xarxa quadrada i (b) xarxa hexagonal. En matemàtiques i en física de l'estat sòlid, la primera zona de Brillouin (BZ) és unívocament definida per una cel·la primitiva de la xarxa recíproca en el domini de freqüències.
Nou!!: Xarxa de Bravais і Zona de Brillouin · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cel·la unitat, Cel·la unitària, Cel·les unitàries, Xarxa Bravais, Xarxa cristal·lina, Xarxes de Bravais.
