Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Andrei Babitski, Aslan Maskhàdov, Atemptats de Taixkent de 1999, Beslan, Che Guevara, Daguestan, Gihadisme, Guerra de l'Alt Karabakh, Història d'Abkhàzia, Història de Txetxènia, Itxkèria, Jihadisme salafita, Presa d'ostatges de Beslan, Presa d'ostatges del teatre Dubrovka, Primera guerra de Txetxènia, República islàmica del Daguestan, República Txetxena d'Itxkèria, Segona guerra de Txetxènia, Txetxènia, Valéria Novodvórskaia, Vedenó, Xamil, 2006.
Andrei Babitski
Andrei Maràtovitx Babitski Андрей Маратович Бабицкий — Moscou, 26 de setembre de 1964 – Donetsk, 1 d'abril de 2022) va ser un periodista rus, que va treballar per a Radio Liberty entre 1989 i 2014, cobrint el cop d'estat a la Unió Soviètica, la guerra civil del Tadjikistan i, sobretot, la primera i segona guerres de Txetxènia des de darrere de les línies txetxenes. Babitski és conegut pel seu segrest per les forces russes entre el gener i febrer de 2000, durant la segona guerra de Txetxènia, i per la seva entrevista en vídeo amb el cabdill txetxè Xamil Bassàiev, el 2005. El seu treball va ser en certa manera polèmic a Rússia, ja que sovint va ser acusat de posar-se del costat dels rebels txetxens. Babitski va afirmar: No obstant això, segons Mario Corti, cap del servei rus de Radio Liberty, Babitski no va defugir cobrir les atrocitats txetxenes i va ser el primer periodista rus a culpar un cabdill txetxè per la mort de l'especialista en socors estatunidenc Fred Cuny.Andrew Meier. Al començament de l'assalt rus a la capital txetxena Grozni el gener de 2000, el govern rus va anunciar que no quedaven civils a la ciutat. Llavors, Babitski va intentar entrar a l'assetjada Grozni i va informar sota intensos bombardejos que aquest no era el cas i que els civils s'havien quedat a la ciutat.Павел Гутинотов Després del seu últim contacte telefònic el 15 de gener, va desaparèixer.Celestibe Bohlen Els funcionaris russos en un principi van negar que ells sabessin res del seu parador. No obstant això, es va filtrar a Aleksandr Ievtuixenko, amic de Babitski i corresponsal de guerra del Komsomólskaia Pravda, que el 16 de gener Babitski havia estat detingut en intentar sortir de Grozni i que des de llavors havia estat pres per les forces russes al centre de detenció de Txernokozovo. El 28 de gener, les autoritats van admetre tenir-ho sota custòdia des del 23 de gener. La família, amics i companys de Babitski van expressar temor per la seva vida i va créixer l'escàndol. Després d'una petició personal de la secretària d'Estat dels EUA, Madeleine Albright, que estava de visita a Moscou, el fiscal general rus Vladímir Ustinov es va comprometre el 2 de febrer a dur Babitski a Moscou i alliberar-lo.Jim Nichol (2000). Tanmateix, en lloc de posar-lo en llibertat, el 4 de febrer, el portaveu del Kremlin, Serguei Iastrjembski va anunciar que el 3 de febrer Babitski havia estat lliurat als caps militars txetxens a canvi de diversos soldats russos capturats. "A partir d'ara, totes les autoritats federals no tenen cap responsabilitat pel destí del periodista", va afegir Iastrjembski. Les autoritats rebels txetxense, incloent-hi el president Aslan Maskhàdov, van negar haver estat involucrat en qualsevol intercanvi.Celestibe Bohlen La situació es va interpretar com un dels primers signes de la poca tolerància per la llibertat de premsa a Rússia sota Vladímir Putin, que s'havia convertir en president en funcions de Rússia en la vigília d'Any Nou.Jim Nichol (2000).. Segons la periodista i activista Masha Gessen, "les tropes russes han tractat un periodista —un periodista rus— com un combatent enemic." El 10 de març de 2000, el diari Kommersant va publicar una entrevista amb Putin, que va acusar Babitski de traïció i col·laboració amb els cabdills txetxens i va afirmar: El 25 de febrer Babitski va ser arrestat a Makhatxkalà. Va ser jutjat per portar un passaport fals, que, segons va dir, havia estat proporcionat pels mateixos que el van detenir. Va acabar multat l'octubre de 2000, però va ser amnistiat immediatament després. El 2 de setembre de 2004, Babitski va ser detingut pels serveis especials russos a l'aeroport de Vnukovo quan intentava arribar a Ossètia del Nord per informar sobre la presa d'ostatges de Beslan. El 23 de juny de 2005, Babitski va aconseguir entrevistar el cabdill txetxè Xamil Bassàiev. L'entrevista va ser emesa en exclusiva a ABC el 28 de juliol i va provocar la ira dels funcionaris russos. Babitski va viure a Praga, on es troba la seu de Radio Liberty, quan va enemistar-se amb l'emissora per la seva defensa de l'annexió russa de Crimea. Va afirmar que Rússia tenia el "dret innegable a defensar els seus habitants (de Crimea)" i el setembre del mateix any va ser acomiadat de la ràdio."". Parlant sobre la guerra a l'est d'Ucraïna, Babitski va dir.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Andrei Babitski · Veure més »
Aslan Maskhàdov
Aslan Alíevitx Maskhàdov (en rus Аслан Алиевич Масхадов) (Xakai, Kazakhstan, 21 de setembre de 1951 – vora Grozni, Txetxènia, 8 de març de 2005) va ser un militar i líder independentista txetxè, President de la República Txetxena d'Itxkèria entre 1997 i 2005.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Aslan Maskhàdov · Veure més »
Atemptats de Taixkent de 1999
Els atemptats de Taixkent de 1999 van ocórrer el 16 de febrer, quan sis cotxes bomba van explotar a Taixkent, la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Atemptats de Taixkent de 1999 · Veure més »
Beslan
Beslan (en rus: Бесла́н, en osset: Беслӕн) és una localitat d'Ossètia del Nord, a la Federació Russa, centre administratiu del Districte de Pravoberejni (Правобере́жный, "de la riba dreta").
Nou!!: Xamil Bassàiev і Beslan · Veure més »
Che Guevara
Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928La data del naixement que apareix la seva acta de naixement és del 14 de juny de 1928. Julia Constenla, historiadora i amiga personal de la mare d'Ernesto Guevara, Celia de la Serna, ha explicat que Celia havia confessat que ja es trobava embarassada en el moment de casar-se i que la veritable data de naixement del seu fill és el 14 de maig, i que la partida de naixement fou falsificada un mes més tard per tal d'evitar un escàndol.. El biògraf Jon Lee Anderson accepta com a vàlida aquesta versió. Jon Lee Anderson (1997): Che Guevara: una vida revolucionaria, Barcelona: Anagrama, pág. 17. - La Higuera, Bolívia, 9 d'octubre de 1967) fou un polític, guerriller, escriptor i metge argentino-cubà.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Che Guevara · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Daguestan · Veure més »
Gihadisme
ofensiva global contra el terrorisme gihadista.http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/faith/article2409833.ece Our followers ‘must live in peace until strong enough to wage jihad' -Times Online Profeta Mahoma.El gihadisme —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Gihadisme · Veure més »
Guerra de l'Alt Karabakh
La Guerra de l'Alt Karabakh fou un conflicte armat ocorregut entre febrer de 1988 i maig de 1994, al petit enclavament ètnic de l'Alt Karabakh (o Nagorno-Karabakh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Guerra de l'Alt Karabakh · Veure més »
Història d'Abkhàzia
La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Història d'Abkhàzia · Veure més »
Història de Txetxènia
Mapa topogràfic del Caucas Nord Els Nojchi, com s'anomenen els txetxens, són un dels pobles que habiten des de temps immemorials les muntanyes del Caucas; el seu idioma txetxè pertany al grup naj (llengües caucàsiques del nord-centre) de la gran família lingüística caucàsica.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Història de Txetxènia · Veure més »
Itxkèria
Itxkèria és el nom en turc de la regió central de Txetxènia, una zona muntanyosa on l'èpica local hi situa els «orígens» o la «puresa» dels clans txetxens (teips), i d'on provenen els líders independentistes de les recents guerres txetxens, com Xamil Bassàiev o Aslan Maskhàdov.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Itxkèria · Veure més »
Jihadisme salafita
Exhibició d'Estat Islàmic a Ar-Raqqà el 2014. El jihadisme salafita és una ideologia religiosa-política transnacional basada en la creença del jihadisme "físic" i el moviment salafista de retornar allò que els seus partidaris creuen com a vertader islam sunnita.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Jihadisme salafita · Veure més »
Presa d'ostatges de Beslan
La crisi de la presa d'ostatges de Beslan, fa referència als fets ocorreguts a partir de l'1 de setembre de 2004 a l'Escola número 1 de Beslan, una localitat d'Ossètia del Nord, a la Federació Russa, quan un grup armat dirigit per l'ingúix Magomet Ievloiev i inspirat pel txetxè Xamil Bassàiev va segrestar més de mil escolars i mestres.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Presa d'ostatges de Beslan · Veure més »
Presa d'ostatges del teatre Dubrovka
La Presa d'ostatges del teatre Dubrovka es refereix a l'assalt amb ostatges que el 23 d'octubre de 2002 va cometre un grup de guerrillers txetxens a Moscou, durant una representació de l'obra Nord-Ost.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Presa d'ostatges del teatre Dubrovka · Veure més »
Primera guerra de Txetxènia
La Primera Guerra de Txetxènia fou un conflicte que esclatà quan l'exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991, amb el govern de Djokhar Dudàiev i l'autoproclamada República Txetxena d'Itxkèria, gaudia d'una independència de facto.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Primera guerra de Txetxènia · Veure més »
República islàmica del Daguestan
La República islàmica del Daguestan és un estat islàmic proclamat pels islamistes al Daguestan el 1999, i que nominalment encara existeix.
Nou!!: Xamil Bassàiev і República islàmica del Daguestan · Veure més »
República Txetxena d'Itxkèria
La República Txetxena d'Itxkèria (en txetxè: Нохчийн Республика Ичкери, transcrit: Nokhtxíin Respúblika Itxkeri, versions escurçades: Нохчийн Республика, Nokhtxíin Respúblika - República Txetxena, i Нохчийчоь, transcrit Nokhtxiitxó - Txetxènia) és el nom del govern rebel txetxè, contraposat a la república autònoma de Txetxènia, subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Xamil Bassàiev і República Txetxena d'Itxkèria · Veure més »
Segona guerra de Txetxènia
La Segona Guerra de Txetxènia (Вторая чеченская война, transcrit Vtoraia txetxenskaia voina, anomenada oficialment Operació antiterrorista al Caucas Nord, en контртеррористической операцией на Северном Кавказе, transcrit kontrterroristitxeskoi operatsiei na Severnom Kavkaze) va començar el 1999 després que guerrillers txetxens ataquessin el veí Daguestan i després que una sèrie d'atemptats a Rússia causessin centenars de morts i els txetxens fossin acusats d'aquests actes.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Segona guerra de Txetxènia · Veure més »
Txetxènia
Mapa de Txetxènia La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus, Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació russa.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Txetxènia · Veure més »
Valéria Novodvórskaia
Valéria Ilínitxna Novodvórskaia, Вале́рия Ильи́нична Новодво́рская, (Barànavitxi, 17 de maig de 1950 – Moscou, 12 de juliol de 2014) fou una política russa liberal. Dissident soviètica, va fundar i presidir el partit Unió Democràtica i va ser membre del consell editorial de la revista The New Times.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Valéria Novodvórskaia · Veure més »
Vedenó
Localització de Vedeno a Txetxènia Vedeno (en rus: Ведено) és un poble de Txetxènia, centre administratiu del Districte de Vedenski i situat un 55 km cap al sud-est de Grozni.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Vedenó · Veure més »
Xamil
* Xamil Bassàiev, primer ministre de Txetxènia i després cap de la resistència txetxena a l'ocupació russa fins a la seva mort el 2006.
Nou!!: Xamil Bassàiev і Xamil · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Xamil Bassàiev і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Shamil Basayev, Šamil Basajev.
